alt=The wreckage of a destroyed building is strewn on the ground. The domes that used to form part of the mosque have collapsed and there is masonry and metal debris. Beyond the wreckage are electricity pylons and the shell of another damaged building with its windows missing.|miniatura|Una mesquita a Gaza destruïda en un atac aeri israelià, el 20 de febrer de 2025. A gener de 2025, Israel havia destruït 815 mesquites i 19 cementiris durant la guerra de Gaza. La destrucció del patrimoni cultural durant la invasió israeliana de la Franja de Gaza ha inclòs el dany i la destrucció per part d'Israel de centenars d'edificis, biblioteques, museus i altres repositoris de coneixement culturalment o històricament significatius a Gaza, juntament amb la destrucció del patrimoni cultural immaterial. Gairebé el 80% dels edificis de Gaza han estat danyats o destruïts i 1,9 milions de persones s'han desplaçat.
Hi ha centenars de llocs del patrimoni cultural a Gaza, incloent-hi més de 300 llocs del patrimoni arquitectònic. A més dels llocs del patrimoni danyats i destruïts, al febrer de 2024 havien mort un total de 44 persones relacionades amb les arts i la cultura. El patrimoni cultural encarna la identitat col·lectiva d'un poble. Entre els llocs destruïts s'hi inclouen arxius, museus, mesquites, esglésies i cementiris. La destrucció del patrimoni cultural per part d'Israel a Gaza s'ha dut a terme de manera sistemàtica.
Durant la guerra, gran part de la Ciutat Vella de Gaza va ser greument danyada o destruïda pels atacs aeris israelians, incloent-hi la Gran Mesquita d'Omari i l'Església de Sant Porfiri –la mesquita i l'església més antiga de Gaza, respectivament–, així com altres llocs històrics com la Mesquita d'Ibn Uthman, el Palau Pasha, el Palau d'As-Saqqa, el Mercat d'Al-Qissariya i el Hamam al-Sammara. L'antic port d'Anthedon va ser completament destruït. Museus com el Museu Cultural d'Al Qarara, el Museu d'Akkad i el Museu de Rafah van ser saquejats, danyats o destruïts.
En resposta a l'amenaça als llocs patrimonials, la UNESCO va demanar la protecció dels llocs patrimonials durant la guerra. El juliol de 2024, va afegir "El Monestir de Sant Hilarió / Tell Umm Amer" a la llista de Patrimoni de la Humanitat i a la seva llista de llocs en perill. La destrucció de llocs patrimonials culturals ha estat qualificada per alguns com a genocidi cultural, i Sud-àfrica va incloure la destrucció del patrimoni cultural a Gaza com a prova de genocidi en el seu cas contra Israel a la Cort Internacional de Justícia.
Context Patrimoni cultural a Gaza alt=A map of Gaza Old City in 1931.|miniatura|Molts dels principals llocs culturals destruïts es trobaven a la Ciutat Vella de Gaza, la ciutat històrica més important del sud de Palestina, amb 5.000 anys d'història habitada. Aquest mapa de 1931 del British Survey of Palestine mostra la Ciutat Vella tal com era fa gairebé un segle. El patrimoni cultural es transmet de generació en generació i comprèn la cultura material, com ara obres d'art i edificis, i coses intangibles, com ara tradicions i formes de vida. Una enquesta del 2010 va identificar 13 biblioteques a la Franja de Gaza, i el 2017 hi havia cinc museus. Segons l'arqueòleg Jean-Baptiste Humbert, "la societat de Gaza és sensible al seu patrimoni, però l'aixafament que han infligit les forces d'ocupació durant els darrers cinquanta anys significa que prioritats vitals com ara menjar, cuidar i educar la població han deixat de banda el patrimoni cultural i l'han passat a considerar un luxe dels països rics".
La Franja de Gaza està densament poblada i els edificis moderns sovint es construeixen sobre jaciments arqueològics. El 2023 hi havia més de 300 llocs del patrimoni arquitectònic a Gaza, incloent-hi una gamma d'estructures diferents com ara mesquites, palaus, escoles i cementiris. Les categories més comunes de llocs històrics segons el Ministeri de Turisme i Antiguitats són les cases, seguides dels tels (túmuls d'assentament) i les mesquites.
Els edificis històrics i els llocs patrimonials que conformen un lloc encarnen la seva identitat i història col·lectives; són importants per a la comunitat de la qual formen part i són una extensió de la seva identitat. La memòria dels llocs i esdeveniments significatius es pot preservar a través de la cultura material, des de petits objectes fins a edificis. Per als palestins desplaçats per la força de les seves llars el 1948 durant la Nakba, la clau de la casa que van haver d'abandonar, que s'ha passat a anomenar la clau palestina, s'ha convertit en un símbol tangible de les llars que van haver de deixar enrere.
Destrucció del patrimoni cultural alt=A man with a walking stick walks amongst the ruins of a mosque. In the background a child stands looking at the ruins, while a man traverses the rubble.|miniatura|La mesquita d'al-Amin Muhammad va ser destruïda pel bombardeig israelià de Khan Yunis el 8 d'octubre de 2023. Parlant del patrimoni cultural en termes generals, l'arqueòleg Cornelius Holtorf va remarcar: "Si es diu que el patrimoni contribueix a les identitats de les persones, la pèrdua del patrimoni pot contribuir encara més a les identitats de les persones". La destrucció de llocs i patrimoni cultural sovint forma part de la guerra i el genocidi i té com a objectiu soscavar una societat. S'ha utilitzat amb aquesta intenció des de la prehistòria i l'antiguitat clàssica fins a l'actualitat, especialment en la persecució nazi dels jueus. El filòsof Jeff Malpas destaca l'ús de la destrucció per exercir autoritat i control sobre altres grups com un tema important en les relacions entre Israel i Palestina.
Els llocs culturals estan protegits per l'article 53 del Protocol I dels Convenis de Ginebra, i la destrucció intencionada de monuments o edificis històrics es considera un crim de guerra. El Conveni de l'Haia per a la protecció dels béns culturals en cas de conflicte armat exigeix que els estats "[s'abstinguin] de qualsevol ús dels béns i el seu entorn immediat o dels aparells que s'utilitzen per a la seva protecció amb finalitats que puguin exposar-los a la destrucció o danys en cas de conflicte armat; i abstenint-se de qualsevol acte d'hostilitat dirigit contra aquests béns". Els conflictes anteriors entre Gaza i Israel han afectat els llocs del patrimoni cultural de la Franja de Gaza. La guerra del 2008-2009 va provocar danys a les biblioteques de Gaza i al que aleshores era el seu únic museu, i la guerra del 2014 va danyar més de 170 mesquites a Gaza.
Impacte Context El 7 d'octubre de 2023, Hamàs va atacar Israel, matant més de mil persones, incloses més de 800 civils, i prenent uns 251 ostatges. En resposta, Israel va iniciar un contraatac sobre Gaza; el seu objectiu inicial era el nord de la Franja de Gaza, i els bombardejos es van intensificar cap a finals de 2023 i es van expandir cap al sud amb invasions terrestres fins al punt que més de la meitat dels edificis de la Franja havien estat danyats o destruïts el gener de 2024. Més de 46.600 palestins havien mort quan es va signar un alto el foc el gener de 2025, la majoria dones i nens, i hi va haver danys importants a la infraestructura civil. La campanya de bombardejos d'Israel és una de les més destructives de la història recent, i gairebé el 80% dels edificis de la Franja de Gaza havien estat danyats o destruïts durant el conflicte el juliol de 2025. La destrucció ha deixat zones residencials devastades i 1,9 milions de persones han estat desplaçades.
El Ministeri de Cultura palestí va publicar diversos informes provisionals sobre l'impacte de la guerra en el patrimoni cultural de Gaza. El febrer de 2024, van informar que 44 persones relacionades amb les arts i la cultura havien mort i que uns 200 edificis històrics havien estat danyats o destruïts, juntament amb 12 museus i nombrosos centres culturals. El patrimoni cultural immaterial també s'havia vist afectat per la pèrdua de centres que oferien activitats comunitàries i donaven suport a la cultura de Gaza. El gener de 2025, poc després de l'alto el foc, el Ministeri de Cultura va iniciar un procés d'avaluació de l'impacte sobre el terreny. La UNESCO té una avaluació de danys en curs. A causa de la impossibilitat d'accedir a Gaza, no ha pogut verificar l'impacte en tots els espais, n'havia confirmat 110 a 27 de maig de 2025. Sobre el terreny a Gaza, l'arqueòleg palestí Fadel al-Utol ha estat coordinant un grup que documenta la destrucció de llocs del patrimoni cultural. El Banc Mundial va estimar que a finals de gener de 2024 els danys al patrimoni cultural de Gaza es podien quantificar en més de 300 milions de dòlars americans de danys, en el que era una part dels 18.000 milions de dòlars americans pels danys a la infraestructura construïda de Gaza. La restauració de tots els llocs danyats trigaria gairebé una dècada.
Museus, arxius i biblioteques alt=A large, stone building with open space in front. The sky is blue and the vegetation beside the paved area in the centre of the image is lush and green. Palestinian flags are displayed in front of the building to one side. The building itself is two to three storeys high and the yellowy grey stones reflect the sun.|miniatura|El Qasr al-Basha del segle XIII a la Ciutat Vella de Gaza (a la foto del 2016) va ser bombardejat i enderrocat durant la invasió. alt=A wrecked building surrounded by debris. Part of the stairs and entrance to the building still stand, while the roof and walls have been destroyed. There is graffiti on parts of the ruin.|miniatura|El Centre Cultural Rashad Shawa va ser destruït el 2023. Un Ministeri de Cultura va assenyalar que 12 museus havien estat danyats. El Museu Cultural Al Qarara va ser destruït per un atac aeri israelià al principi del conflicte. El 25 de novembre de 2023, el Centre Cultural Rashad Shawa va ser destruït pels bombardejos israelians. Havia estat utilitzat com a refugi per a centenars de civils i contenia un teatre i una biblioteca amb desenes de milers de llibres. Altres biblioteques, com ara la Biblioteca Municipal de Gaza, la Biblioteca Enaim, la Biblioteca Al-Nahda, la Biblioteca Al-Shorouq Al-Daem i l'Institut de Desenvolupament Educatiu de Kana'an, van danyades o destruïdes el novembre i el desembre de 2023.
El desembre de 2023, els bombardejos d'Israel van destruir els Arxius Centrals de la ciutat de Gaza, que contenien milers de documents històricament importants. La Gran Mesquita d'Omari albergava una de les biblioteques més importants de Palestina; els llibres rars de la seva col·lecció, que havien sobreviscut a les croades i a la Primera Guerra Mundial, van ser destruïts durant l'atac aeri. El Qasr al-Basha medieval, també conegut com a Palau de Pasha, va quedar en ruïnes després del bombardeig israelià. El palau funcionava com a museu d'arqueologia. Altres museus danyats o saquejats durant el conflicte van ser el Museu d'Akkad a Khan Yunis i el Museu de Rafah.
Llocs religiosos alt=A courtyard a the centre of a mosque. A minaret towers above one side of the building. The structure of the mosque is built in a light coloured stone. Above is a blue sky with a few wispy clouds. There are people walking across the courtyard, while other are seated around the edges.|miniatura|La Gran Mesquita d'Omari a la ciutat de Gaza, en una imatge del 2015, que va rebre l'impacte d'un atac aeri israelià durant la invasió.