El general (honorari) Ira Clarence Eaker (13 d'abril de 1896 - 6 d'agost de 1987) va ser un general estatunidenc de les Forces Aèries de l'Exèrcit dels Estats Units durant la Segona Guerra Mundial. Eaker, com a segon al comandament de la futura Vuitena Força Aèria, va ser enviat a Anglaterra per formar i organitzar el seu comandament de bombarders. Mentre lluitava per augmentar el poder aeri a Anglaterra, l'organització de les Forces Aèries de l'Exèrcit va evolucionar i va ser nomenat comandant de la Vuitena Força Aèria l'1 de desembre de 1942.
Tot i que la seva experiència era en avions de combat monomotor, Eaker es va convertir en l'arquitecte d'una força de bombardeig estratègic que finalment va arribar a quaranta grups de 60 bombarders pesants cadascun, recolzats per un comandament de caça subordinat de 1.500 avions, la majoria dels quals ja estaven al seu lloc quan va renunciar al comandament a principis de 1944. Eaker va assumir el comandament general de quatre forces aèries aliades amb base al Teatre d'Operacions del Mediterrani, i al final de la Segona Guerra Mundial havia estat nomenat Comandant Adjunt de les Forces Aèries de l'Exèrcit dels Estats Units. Va treballar a la indústria aeroespacial després de retirar-se de l'exèrcit i després es va convertir en columnista de diaris.
Biografia Eaker va néixer a Field Creek, Texas, el 1896, fill d'un arrendatari holandès . Va assistir al Southeastern State Teachers College de Durant, Oklahoma, i després es va unir a l'exèrcit dels Estats Units el 1917. Va ser nomenat sotstinent d'infanteria, Cos de Reserva d'Oficials, i assignat al servei actiu amb el 64è Regiment d'Infanteria a Camp Bliss, El Paso, Texas. El 64è Regiment d'Infanteria va ser assignat a la 14a Brigada d'Infanteria el 20 de desembre de 1917 per formar part de la 7a Divisió d'Infanteria quan es va desplegar a França. El 15 de novembre de 1917, Eaker va rebre una comissió a l'exèrcit regular. Més tard va obtenir una llicenciatura en periodisme de la Universitat del Sud de Califòrnia el 1934.
Carrera del Servei Aeri i del Cos Aeri Eaker va romandre amb el 64è Regiment d'Infanteria fins al març de 1918, quan va ser destinat al servei destacat per rebre instrucció de vol a Austin i Kelly Fields, a Texas. Després de graduar-se l'octubre següent, va ser qualificat com a pilot i assignat a Rockwell Field, Califòrnia.
El juliol de 1919, va ser transferit a les Illes Filipines, on va servir amb el 2n Esquadró Aeri a Fort Mills fins al setembre de 1919; amb el 3r Esquadró Aeri a Camp Stotsenburg fins al setembre de 1920, i com a oficial executiu de l'Oficina Aèria del Departament, Departament i Oficial Adjunt del Departament Aèri, Departament de les Filipines, i al comandament del Dipòsit Aeri Filipin a Manila fins al setembre de 1921.
Mentrestant, l'1 de juliol de 1920 va ser comissionat a l'Exèrcit Regular com a capità del Servei Aeri i va tornar als Estats Units el gener de 1922 per servir a Mitchel Field, Nova York, on va comandar el 5è Esquadró Aeri i més tard va ser ajudant de guàrdia. miniatura| El capità Ira Eaker amb un Boeing P-12
El juny de 1924, Eaker va ser nomenat assistent executiu a l'Oficina del Servei Aeri de Washington, DC, i del 21 de desembre de 1926 al 2 de maig de 1927, va servir com a pilot d'un dels hidroavions Loening OA-1 del Pan American Goodwill Flight, que va fer un viatge de 35.200 km per Sud-amèrica i, amb els altres, va ser guardonat amb el Trofeu Mackay. Després va esdevenir oficial executiu a l'Oficina del Secretari Adjunt de Guerra a Washington, DC.
El setembre de 1926, va ser nomenat oficial d'operacions i manteniment de línia a Bolling Field, Washington, DC. Mentre estava en aquesta tasca, va participar com a pilot en cap en el vol de resistència de l'avió de l'exèrcit, Question Mark, de l'1 al 7 de gener de 1929, establint un nou rècord mundial de resistència de vol. Per aquest assoliment, tota la tripulació de cinc persones, incloent-hi Eaker i el comandant de la missió, el major Carl Spaatz, van ser guardonats amb la Creu dels Vols Distingits. El 1930, va realitzar el primer vol transcontinental completament amb instruments.
L'octubre de 1934, Eaker va rebre l'ordre de destinar-se al servei a March Field, Califòrnia, on va comandar el 34è Esquadró de Persecució i, més tard, el 17è Esquadró de Persecució. A l'estiu de 1935, va ser destacat per al servei amb la Marina i va participar a bord del portaavions USS Lexington, en maniobres a Hawaii i Guam.
Eaker va ingressar a l'Escola Tàctica del Cos Aeri a Maxwell Field, Alabama,l'agost de 1935, i en graduar-se el juny següent va ingressar a l'Escola de Comandament i Estat Major General de Fort Leavenworth, Kansas, de la qual es va graduar el juny de 1937. Durant la seva estada a Ft Leavenworth, del 3 al 7 de juny de 1936, Eaker va fer el primer vol transcontinental a cegues (només amb instruments) de Nova York a Los Angeles. Després va esdevenir subcap de la Divisió d'Informació de l'Oficina del Cap del Cos Aeri (OCAC) a Washington, DC, durant la qual va ajudar a planificar i publicitar la intercepció del transatlàntic italià Rex al mar. El novembre de 1940, Eaker va rebre el comandament del 20è Grup de Persecució a Hamilton Field, Califòrnia. Va ser ascendit a coronel el 1941 mentre era a Hamilton Field.
Segona Guerra Mundial miniatura|esquerra|El Brigadier General Ira C. Eaker a Anglaterra Promogut a general de brigada el gener de 1942, va ser assignat per organitzar el VIII Comandament de Bombarders (que es va convertir en la Vuitena Força Aèria) a Anglaterra i per estudiar el sistema britànic d'operacions de bombarders. Després, el desembre de 1942, va assumir el comandament de la Vuitena Força Aèria. En un discurs que va pronunciar als britànics que li va valer una publicitat favorable, va dir: "No parlarem gaire fins que no hàgim lluitat més. Després que ens n'haguem anat, esperem que us en alegreu que hàgim vingut".
Gran part del personal inicial d'Eaker, incloent-hi el capità Frederick W. Castle, el capità Beirne Lay, Jr. i el tinent Harris Hull, estava compost per oficials de la reserva en lloc d'oficials militars de carrera, i el grup va passar a ser conegut com a "Eaker's Amateurs". El càrrec d'Eaker com a comandant de la Vuitena Força Aèria el va portar a convertir-se en el model del general de divisió fictici Pat Pritchard a la pel·lícula de 1949 Twelve O'Clock High. miniatura|El Rei Jordi VI i la Reina Elisabet són rebuts pel General de Divisió Frank Hunter i el Major General Ira C. Eaker de les 8es Forces Aèries de l'Exèrcit dels Estats Units amb motiu de la seva visita a Duxford, Cambridgeshire, el 26 de maig de 1943.
Durant tota la guerra, Eaker va ser un defensor del bombardeig de "precisió" diürn d'objectius militars i industrials en territori ocupat pels alemanys i, en última instància, Alemanya, per atacar la capacitat de l'enemic per fer la guerra i minimitzar les baixes civils. Els britànics consideraven que els bombardejos diürns eren massa arriscats i volien que els nord-americans s'unissin a ells en atacs nocturns que tinguessin com a objectiu zones més àmplies, però Eaker va convèncer un escèptic Winston Churchill que els enfocaments nord-americà i britànic es complementaven en un memoràndum d'una pàgina que concloïa: "Si la RAF continua els bombardejos nocturns i nosaltres bombardegem de dia, els bombardejarem les 24 hores del dia i el diable no tindrà descans". Va participar personalment en el primer atac de bombarders B-17 Flying Fortress contra els alemanys a França, bombardejant Rouen el 17 d'agost de 1942.
Eaker va ser ascendit a major general el setembre de 1943. Tanmateix, a mesura que les pèrdues de bombarders nord-americans augmentaven a causa dels atacs d'avions de combat defensius alemanys en missions de penetració profunda més enllà de l'abast de la cobertura de caces disponible, Eaker podria haver perdut part de la confiança del general comandant de la USAAF, Henry Arnold. Per reduir les pèrdues dels caces, Eaker va ser un ferm defensor del Boeing YB-40 Flying Fortress, un B-17 Flying Fortress que portava torretes i artillers addicionals en lloc d'una càrrega de bombes i estava destinat a actuar com a escorta de llarg abast, "d'artiller" per a bombarders convencionals. Tanmateix, el YB-40 no va tenir èxit en combat. miniatura|esquerra|Tinent general Ira C. Eaker, major general John K. Cannon, tinent general Jacob L. Devers i major general Thomas B. Larkin, 1944. Eaker també va defensar fermament treballar per millorar l'abast dels caces d'escorta utilitzant tancs de combustible externs, per tal que els seus Republic P-47 Thunderbolts poguessin romandre amb les formacions de bombarders durant períodes més llargs. Eaker va seguir estrictament la doctrina americana predominant d'exigir que els caces es mantinguessin a prop dels bombarders, però aquesta restricció estava resultant frustrant per als grups de caces, que defensaven la llibertat d'acció per netejar els cels d'avions enemics abans de les trajectòries dels bombarders. La força aèria d'Eaker estava perdent homes; des del juliol fins al novembre de 1943, la 8a va perdre el 64% de la seva tripulació. Quan el general Dwight D. Eisenhower va ser nomenat Comandant Suprem Aliat el desembre de 1943, va proposar utilitzar el seu equip existent de comandants subordinats, inclòs el tinent general Jimmy Doolittle, en posicions clau. Doolittle va ser nomenat Comandant de la Vuitena Força Aèria, i Arnold va estar d'acord amb el canvi. Després d'un començament difícil, Doolittle va millorar enormement el registre d'Eaker alliberant els grups de caces americans per caçar els caces enemics. miniatura|Eaker, cinquè per la dreta, jugant a voleibol amb militars soviètics a Poltava durant l'Operació Frantic Eaker va ser reassignat com a Comandant en Cap de les Forces Aèries Aliades de la Mediterrània, ja que l'anterior comandant Tedder havia estat seleccionat per Eisenhower per planificar les operacions aèries per a la invasió de Normandia. Eaker tenia sota el seu comandament les Dotzena i Quinzena Forces Aèries i les Forces Aèries britàniques del Desert i els Balcans. No va aprovar el pla de bombardejar Monte Cassino el febrer de 1944, considerant-lo un objectiu militar dubtós, però finalment va signar la missió i va cedir a la pressió dels comandants terrestres. Els historiadors de l'època ara creuen generalment que l'escepticisme d'Eaker era correcte i que l'antiga abadia de Monte Cassino es podria haver preservat sense posar en perill l'avanç aliat a través d'Itàlia. Va dirigir personalment el primer atac de l'Operació Frantic el 2 de juliol de 1944, volant en un B-17 anomenat Yankee Doodle II i aterrant a una base soviètica a Poltava, a Ucraïna.*
El 30 d'abril de 1945, el general Eaker va ser nomenat comandant adjunt de les Forces Aèries de l'Exèrcit i Cap de l'Estat Major de l'Aire. Es va retirar el 31 d'agost de 1947 i va ser ascendit a tinent general de les recentment establertes Forces Aèries dels Estats Units a la llista de retirats del 29 de juny de 1948. miniatura|Eaker rep la seva quarta estrella del general Charles A. Gabriel (esquerra) i la seva dona Ruth (dreta) l'1 d'abril de 1985.