va ser un compositor italià del Trecento. Contemporani de Francesco Landini, va ser un dels compositors més actius de Florència.(it) Galliano Ciliberti, « NICCOLÒ del Preposto da Perugia in "Dizionario Biografico" [archive] », sur treccani.it (consulté le 2 octobre 2018).
Biografia Se sap poca cosa de la seva vida. Probablement originari de Perusa, potser era fill d'un prebost (proposto).(it) Galliano Ciliberti, « NICCOLÒ del Preposto da Perugia in "Dizionario Biografico" [archive] », sur treccani.it (consulté le 2 octobre 2018). El 1362 va aparèixer a la llista de visitants del monestir de Santa Trinita, juntament amb Gherardello da Firenze. Segons la informació de la seva música, probablement va ser amic del poeta florentí Franco Sacchetti, i probablement va produir la major part de la seva obra entre 1360 i 1375, període corresponent a la creació dels poemes que va musicar. Potser va ser l'anomenat «Ser Niccolò», registrat com a cantant de lauda el 1393. Una de les seves composicions, La fiera testa, probablement va ser escrita contra la família Visconti, quan Florència estava en guerra amb Milà entre el 1397 i el 1400.(en) Gallo, F. Alberto: «Amerus». Grove Music Online, ed. L. Macy. Consultado el 14-09-2008.(en) Fischer, Kurt von: «Niccolò da Perugia». New Grove Dictionary of Music and Musicians, ed. Stanley Sadie. Macmillan, 2001 .
Un total de 41 composicions de Niccolò da Perugia han sobreviscut amb atribució fiable, la majoria de les quals es troben al Codex Squarcialupi, i totes les altres provenen de fonts de la Toscana. Totes les seves obres són seculars i compostes per a veu. Inclouen 16 madrigals, 21 ballates i 4 caccia. Els madrigals són tots per a dues veus, amb l'excepció d'un que en conté tres. Tots són d'un estil relativament conservador, és a dir, sense influència de la pràctica francesa contemporània (que els distingeix de les obres de Landini).(en) Gallo, F. Alberto: «Amerus». Grove Music Online, ed. L. Macy. Consultado el 14-09-2008.(en) Fischer, Kurt von: «Niccolò da Perugia». New Grove Dictionary of Music and Musicians, ed. Stanley Sadie. Macmillan, 2001 .
Un tret distintiu de Niccolò da Perugia és el gènere de les ballate minimae. Es tracta de peces molt curtes, que consisteixen en una sola línia de text moralitzador, i molt diferents de la poesia amorosa d'altres compositors contemporanis com Landini.(en) Gallo, F. Alberto: «Amerus». Grove Music Online, ed. L. Macy. Consultado el 14-09-2008.(en) Fischer, Kurt von: «Niccolò da Perugia». New Grove Dictionary of Music and Musicians, ed. Stanley Sadie. Macmillan, 2001 . La seva data i lloc de mort romanen desconeguts.(it) Galliano Ciliberti, « NICCOLÒ del Preposto da Perugia in "Dizionario Biografico" [archive] », sur treccani.it (consulté le 2 octobre 2018).
Referències
Bibliografia Kurt von Fischer, « Niccolò da Perugia «, The New Grove Dictionary of Music and Musicians, ed. Stanley Sadie. 20 vol. Londres, Macmillan Publishers Ltd., 1980 ISBN|1-56159-174-2. Kurt von Fischer/Gianluca d'Agostino, "Niccolò da Perugia", Grove Music Online ed. L. Macy (Accessed Desembre 7, 2005), (subscription access) Richard H. Hoppin, Medieval Music. New York, W.W. Norton & Co., 1978 ISBN|0-393-09090-6.
Categoria:Compositors medievals Categoria:Madrigalistes italians Categoria:Morts el 1350 Categoria:Persones de Perusa Categoria:Compositors d'Úmbria Categoria:Nascuts el 1300