miniatura|Imatge del nirvana de Mahavira procedent del Kalpasutra. Nirvana, en les religions índies (jainisme, hinduisme, budisme i sikhisme), és el terme que designa l’estat final d'alliberament: la persona deixa enrere les passions i el desig, i així s’allibera del sofriment (duḥkha) i del cicle de naixements i renaixements (saṃsāra).
A les religions índies, nirvana s'utilitza com a sinònim de moksha i mukti. En general, aquestes tradicions el descriuen com un estat de calma perfecta, llibertat i felicitat màxima: la fi de l’aferrament i del patiment mundà, i el final del saṃsāra.Gavin Flood, Nirvana. In: John Bowker (ed.), Oxford Dictionary of World Religions Ara bé, el significat concret varia segons cada tradició. A la filosofia hindú, nirvana s'entén com la unió o el reconeixement que l'atman (el jo profund o l'ànima) és idèntic al Brahman. En el jainisme, és l’objectiu espiritual que consisteix a alliberar l’ànima dels lligams del karma i del saṃsāra.John E. Cort (1990), MODELS OF AND FOR THE STUDY OF THE JAINS, Method & Theory in the Study of Religion, Vol. 2, No. 1, Brill Academic, pages 42–71 En el budisme, nirvana és l’abandonament dels “10 grillons”, és a dir, dels vincles mentals que mantenen el renaixement, i s’explica com l’extinció dels “focs” que alimenten aquest procés.
Etimologia Les idees d’alliberament espiritual, amb el concepte d’ànima i de Brahman, apareixen en textos vèdics i en les upanixads, com ara al vers 4.4.6 de la Brihadaranyaka Upanishad.
El terme nirvana en el sentit soteriològic d’estat d’alliberament «apagat, extingit» apareix en molts passatges dels Vedes i encara més en el Bhagavata Purana postbudista; tanmateix, l’opinió popular no n’atribueix el mèrit ni als Vedes ni a les upanixads. Collins afirma que «sembla que els budistes van ser els primers a anomenar-ho nirvana». Segons Collins, això podria haver estat un ús deliberat de mots en el budisme primerenc, ja que Atman i Brahman eren descrits en textos vèdics i upanixàdics amb la imatge del foc, com una cosa bona, desitjable i alliberadora. Collins diu que el mot nirvāṇa prové de l’arrel verbal («bufar») en la forma de participi passat («bufat»), amb el prefix verbal que significa «fora». D’aquí que el sentit original del mot sigui «bufat cap enfora, extingit». (Els canvis de so del sandhi: la v de fa que esdevingui , i després la r de provoca la retroflexió de la n següent: + > nirvāṇa). Tanmateix, el sentit budista de nirvana també té altres interpretacions.
L. S. Cousins va considerar que, en l’ús popular, el nirvana era «l’objectiu de la disciplina budista,... la supressió final dels elements mentals pertorbadors que obstaculitzen un estat mental pacífic i clar, juntament amb un estat de despertar del son mental que indueixen».
Visió general Nirvāṇa és un terme que es troba en els textos de totes les principals religions índies – hinduisme, jainisme, budisme, i sikhisme. Fa referència a una pau mental profunda que s’assoleix amb moksha, l’alliberament del samsara, o la sortida d’un estat de sofriment, després de la pràctica espiritual o sādhanā corresponent.
L’alliberament del Saṃsāra va desenvolupar-se com a objectiu últim i valor soteriològic en la cultura índia, i va rebre diferents noms, com nirvana, moksha, mukti i kaivalya. Aquest esquema bàsic sustenta l’hinduisme, el jainisme i el budisme, en què «l’objectiu últim és l’estat intemporal de moksa o, com sembla que els budistes van començar a anomenar-lo, nirvana». Tot i que el terme apareix en la literatura de diverses tradicions índies antigues, el concepte s’associa sovint amb el budisme. Alguns autors creuen que el concepte va ser adoptat per altres religions índies després d’haver-se consolidat en el budisme, però amb significats i descripcions diferents; per exemple, l’ús de (Moksha) en el text hindú Bhagavad Gita del Mahabharata.
La idea de moksha està vinculada a la cultura vèdica, on transmetia una noció d’amrtam, «immortalitat», i també una noció d’allò intemporal, «no nascut», o «el punt immòbil del món giratori del temps». També ho era la seva estructura intemporal, el conjunt subjacent a «els radis de la roda de temps, invariable però incessant». L’esperança d’una vida després de la mort va començar com un viatge als mons dels Pares o Ancestres i/o al món dels Déus o al Cel.
Els primers textos vèdics incorporen el concepte de vida, seguit d’una altra vida al cel i a l’infern basada en virtuts acumulades (mèrit) o vicis (demèrit). Tanmateix, els antics rishis vèdics van impugnar aquesta idea d’una vida després de la mort per simplista, perquè la gent no viu una vida igualment moral o immoral. Entre vides generalment virtuoses, n’hi ha de més virtuoses; i el mal també té graus, i un cel permanent o un infern permanent és desproporcionat. Els pensadors vèdics van introduir la idea d’una vida després de la mort al cel o a l’infern en proporció al mèrit de cadascú, i quan aquest s’exhaureix, hom torna i reneix.; La idea de renaixement després d’«esgotar el mèrit» també apareix en textos budistes. Aquesta idea apareix en molts textos antics i medievals com a Saṃsāra, o el cicle sense fi de vida, mort, renaixement i re-mort, com ara a la secció 6:31 del Mahabharata i al vers 9.21 de la Bhagavad Gita.Yuvraj Krishan (1988), Is Karma Evolutionary?, Journal of Indian Council of Philosophical Research, Volume 6, pages 24–26 El Saṃsāra, la vida després de la mort i allò que influeix en el renaixement van passar a considerar-se dependents del karma.
Budisme miniatura|275x275px|Tradicional representació de Gautama Buddha a Cambodia Nirvana (nibbana) literalment significa «bufar cap enfora» o «apagar». És el terme més emprat i també el més antic per descriure l’objectiu soteriològic en el budisme: l’extinció de les passions, que alhora allibera del cicle de renaixement (saṃsāra). El nirvana forma part de la Tercera Veritat sobre la «cessació del dukkha» en la doctrina de les Quatre Nobles Veritats del budisme. És l’objectiu del Noble Camí Òctuple.
En la tradició escolàstica budista es creu que el Buda va assolir dos tipus de nirvana: un en el moment de l’despertar i un altre en la seva mort. El primer s’anomena (nirvana amb resta), i el segon parinirvana o (nirvana sense resta, o nirvana final).
En la tradició budista, el nirvana es descriu com l’extinció dels focs, que també es diu que causen renaixements i el sofriment associat. Els textos budistes identifiquen aquests «tres focs» o «tres verins» com raga (cobejança, sensualitat), dvesha (aversió, odi) i avidyā o moha (ignorància, il·lusió).
L’estat de nirvana també es descriu en el budisme com la cessació de totes les afliccions, la cessació de totes les accions, la cessació dels renaixements i del sofriment que són conseqüència d’afliccions i accions, l’extinció d’un foc per manca de combustible, l’abandonament del teixir (vana) vida rere vida, i l’eliminació del desig.
L’alliberament es descriu com a idèntic a anatta (, no-jo, absència de qualsevol jo).: "Like all other things or concepts (dhammā) it is anattā, 'not-self. Whereas all 'conditioned things' (samkhāra – that is, all things produced by karma) are 'unsatisfactory and impermanent' (sabbe samkhāra dukkhā . . . aniccā) all dhammā whatsoever, whether conditioned things or the unconditioned nibbāna, are 'not-self (sabbe dhammā anattā). [...] The absolute indescribability of nirvana, along with its classification as anattā, 'not-self, has helped to keep the separation intact, precisely because of the impossibility of mutual discourse." Quote: "The corrected interpretation they offered, widely accepted to his day, still associated anatta with nirvana. What it means, it was now states, is that in order to achieve liberation you need to understand that you are not, and nor do you have, and nor have you ever been or had, an abiding self." En el budisme, l’alliberament s’assoleix quan totes les coses i éssers s’entenen com a mancats de Jo. El nirvana també es descriu com a idèntic a assolir sunyata (buidor), on no hi ha essència ni naturalesa fonamental en res, i tot és buit.,, Quote (p 59-60): "We may better understand what anatman implies if we examine Nagarjuna's concept of the void: shunyata or emptiness. Nagarjuna argued that there is no such thing as the fundamental nature, or essence, of anything. (...) In a word, all is emptiness, shunyata; instead of essence, there is a void. (...) everything is empty."; Quote (p 136): "What we can say, whichever branch of Buddhism we may have in mind, is that the state of nirvana, to which all Buddhists aspire, is like samadhi, a non-dual state. (...) the Buddhist concept of enlightened mind – bodhichitta – refers to a state beyond desire (dukkha) whereby the one who seeks nirvana has achieved shunyata, the emptiness or void described on pages 58–9." Tot i això, en el budisme theravada també es considera l’únic existent no condicionat, no només la «destrucció del desig», sinó un existent separat que és «l’objecte del coneixement» del camí budista.
Hinduisme Tot i que els textos més antics de l’hinduisme, com els Vedes i les primeres upanixads, tracten un concepte molt estretament relacionat i pràcticament equivalent, amb el terme soteriològic moksha, no esmenten el terme soteriològic Nirvana. La primera attestació del terme «Nirvana» es troba en textos com la Bhagavad Gita i la Nirvana Upanishad, probablement composta en l’era postbudista. Tanmateix, la primera vegada que surt el terme Nirvana en textos budistes s’atribueix als Nikayas de la Sutta Pitaka, l’afirmació d’origen en el Primer Concili Budista dels quals ha estat qüestionada per diversos historiadors. Diversos estudiosos moderns dubten que tot el cànon fos realment recitat durant el Primer Concili,Harvey, Peter (2013). An Introduction to Buddhism: Teachings, History and Practices. 2nd ed. New York: Cambridge University Press. p. 88. ISBN 978-0-521-85942-4. Online version perquè els textos primerencs contenen relats diferents sobre temes importants com la meditació.Gombrich, Richard (2006). How Buddhism Began: The Conditioned Genesis of the Early Teachings. 2nd ed. Routledge. p. 96–97. ISBN 978-0-415-37123-0. La majoria d’erudits, des de finals del segle XIX, han considerat fins i tot improbable la historicitat del Primer Concili. Alguns estudiosos, com els orientalistes Louis de La Vallée-Poussin i D.P. Minayeff, pensaven que hi devia haver assemblees després de la mort del Buda, però consideraven històrics només els personatges principals i alguns esdeveniments abans o després del Primer Concili.Prebish, Charles S. (2005) . "Review of Scholarship on Buddhist Councils". In Williams, Paul (ed.). Buddhism: Critical Concepts in Religious Studies, Vol. 1: Early History in South and Southeast Asia. Routledge. p. 226. ISBN 0-415-33227-3.Mukherjee, B. (1994). "The Riddle of the First Buddhist Council – A Retrospection". Chung-Hwa Buddhist Journal, vol. 7, p. 453. Online version
El concepte de Nirvana es descriu de manera diferent en la literatura budista i hindú. L’hinduisme té el concepte d’Atman – l’ànima, el jo; Quote: The atman is the self or soul. – que s’afirma que existeix en tot ésser vivent, mentre que el budisme afirma, a través de la doctrina de l’anatman, que no hi ha Atman en cap ésser.[a] Anatta , Encyclopædia Britannica (2013), Quote: "Anatta in Buddhism, the doctrine that there is in humans no permanent, underlying soul. The concept of anatta, or anatman, is a departure from the Hindu belief in atman ("the self").";
[b] Steven Collins (1994), Religion and Practical Reason (Editors: Frank Reynolds, David Tracy), State Univ of New York Press, , page 64; "Central to Buddhist soteriology is the doctrine of not-self (Pali: anattā, Sanskrit: anātman, the opposed doctrine of ātman is central to Brahmanical thought). Put very briefly, this is the [Buddhist] doctrine that human beings have no soul, no self, no unchanging essence.";