La Simfonia núm. 3 per a tenor i orquestra va ser composta per Guia Kantxeli el 1973. Es va estrenar l'11 d'octubre de 1973 a Tbilisi, interpretada per l'Orquestra Simfònica Estatal de Geòrgia dirigida per Djànsug Kakhidze, en qui Kantxeli confiava habitualment la direcció de les seves obres i a qui va ser dedicada. El tenor Hamlet Gonashvili, figura emblemàtica de la música folklòrica georgiana, va ser solista en la seva primera interpretació. La simfonia és d'un sol moviment i té una durada de 29 minuts.
Origen i context La Tercera Simfonia va ser escrita en una etapa en què Kantxeli començava a fer-se un lloc com a professor al Conservatori de Tbilisi. En poc temps, es va guanyar un gran prestigi tant per la seva excepcional capacitat com a compositor com per la seva qualitat com a docent i pianista amb un domini remarcable de l'instrument.
En aquell temps Geòrgia formava part de la República Socialista Soviètica de Geòrgia, sota la dominació del sistema soviètic. L’esfera artística estava subjecta a pressions ideològiques i a expectatives de conformitat — tot i això, alguns creadors georgians (i de les repúbliques) mantenien una identitat cultural pròpia, sovint de manera subtil. Kantxeli es mou en aquesta dualitat: d’una banda, ha de navegar les restriccions institucionals soviètiques; de l’altra, busca expressar alguna cosa molt arrelada en la identitat georgiana: el dolor, la memòria, la tradició.
Anàlisi musical Una simfonia de Kantxeli sol tenir una durada aproximada de mitja hora i s’articula en un únic moviment, generalment de tempo lent (a la Tercera, Moderato maestoso). Malgrat aquesta aparença homogènia, el discurs musical és extraordinàriament contrastat: alterna pulsacions pausades amb episodis sobtadament accelerats, i passa de silencis gairebé totals a irrupcions sonores d’una gran intensitat. Un dels trets més singulars de la Simfonia núm. 3 és la incorporació d’una veu humana. És, de fet, el primer element que emergeix, sostingut per lleus ressons de tam-tam. No articula cap text ni respon a una vocal concreta, sinó que evoca un lament funerari de tradició georgiana. Aquesta presència vocal reapareix al llarg de l’obra, conferint-li una dimensió gairebé ritual dins la gran varietat expressiva de l’orquestra.
La peça s'obre amb cants melismàtics sense text, vocalitzats pel tenor solista, que s'estenen sobre un fons dostinatos de les cordes i acords metàl·lics que apareixen de forma intermitent. Tot seguit, la flauta repeteix motius de la melodia inicial, teixint un ambient tens, contingut i ombrívol. Al centre de l'obra, una secció amb nous ostinatos ondulants, evoquen clarament la música nocturna de Bartók, i que culminen en un gran uníson orquestral. A partir d'aquí emergeixen frases amb una harmonia en evolució constant, que desemboquen en masses sonores contundents, abans de fondre’s novament en línies líriques que condueixen cap a un clímax orquestral imponent. La simfonia es tanca amb silenci, de manera serena i contemplativa.
Kantxeli introdueix cants folklòrics georgians: el motiu generador és un lament de Svanètia, del nord-oest de Geòrgia, extret d'una cerimònia fúnebre (la peça Zari), i aquesta línia melòdica estructura tot el discurs musical.
La Tercera Simfonia de Kantxeli es basa en la juxtaposició de dos materials aparentment oposats: un vocalise modal i acords cromàtics densos. Tot i el contrast, ambdós elements es revelen com a variacions d'una mateixa idea. L'obra se centra en la seva unificació, amb un tractament orquestral característic que inclou els sons de la respiració sense altura definida. El resultat és una simfonia de caràcter clarament monotemàtic.
Tonalitat Segons la partitura, la simfonia està centrada en do; tanmateix, les notes del primer enregistrament la situen en re, i així és com realment sona en aquella versió. Aquesta gravació, publicada pel segell Olympia el 1979 amb els intèrprets originals —Jansug Kakhidze i l’Orquestra Simfònica Estatal de Geòrgia—, feia pensar inicialment en una lectura fidel de l’obra.
La discrepància va ser aclarida per la musicòloga Laurel Fay: Kantxeli considerava que la interpretació de Kakhidze era excessivament lenta, i, ateses les limitacions tècniques de l’època a Geòrgia, l’única manera d’accelerar-la era incrementant també l’altura del so. Això va provocar que una obra en do acabés sonant en re. L’autor de les notes del disc, Julian Haylock, va adaptar el seu comentari a aquest resultat sonor.
Pel que fa a la durada, la partitura indica uns 24 minuts, mentre que la gravació de Kakhidze —tot i estar accelerada— supera els 30 minuts. En canvi, una versió posterior dirigida per Franz Welser-Möst s’ajusta més a la durada prevista i, a més, respecta la tonalitat original en do.
Instrumentació La seva abundant instrumentació fa servir els següents instruments: 4 flautes, 2 oboès, 3 clarinets, 4 fagots; 4 trompes, 4 trompetes, 3 trombons, 1 tuba; 6 percussionistes (timbales, triangle, 3 tom-toms, caixa, bombo, plats, tam-tam, campanes tubulars); piano; cordes; i veu (tenor, contratenor o mezzosoprano).
Referències
Kantxeli 03 Categoria:Composicions musicals del 1973 Categoria:Tbilisi Categoria:Simfonies de Guia Kantxeli