«Elegia per l'Àndalus» (), també coneguda pel seu primer hemistiqui com «A tot allò que arriba a la plenitud, li ve després la minva» (), és una cassida nuniyya (amb rima en nun) del poeta andalusí Abu-l-Baqà ar-Rundí, escrita l'any 1267. El poema «Elegia de l'Àndalus» ocupa un lloc especial en la història de la literatura andalusina i àrab pel seu significat, pels sentiments que transmet i pel paper polític que té en un període històric crucial. És també un dels exemples més coneguts de la poesia andalusina i de la literatura andalusina en general.

L'elegia, com a gènere poètic, és una enumeració de les característiques del difunt juntament amb el dol, el lament i el condol per allò que va representar. En aquest poema, el poeta Abu-l-Baqà ar-Rundí tracta l'Àndalus com si fos una persona que s'hagués mort o s'estigués morint. De fet, ar-Rundí fa un ús notable de la personificació, en el seu poema.

Context històric Abu-l-Baqà ar-Rundí va ser testimoni de la conquesta de gran part de l'Àndalus per part dels regnes cristians veïns, sota els regnats d'Alfons III de Portugal, Ferran III de Castella o Jaume I d'Aragó. Ell mateix va fugir de Sevilla (anomenada Hims al poema), després que fos conquerida per Ferran III, coincidint amb el desmoronament del califat almohade. És en aquest context que escriu l'elegia per un país que «mor» envaït pels seus veïns cristians.

El poema hauria estat escrit entre la presa de Sevilla, el 1248, un esdeveniment que és esmentat explícitament al poema, i la mort del poeta el 1285. La intensitat emocional del poema suggereix que hauria estat escrit a mitjan , poc després dels esdeveniments que relata. En aquest sentit, alguns autors el daten el 1267, després de la pèrdua de diverses localitats de les províncies de Múrcia i Jerez l'any 1266.

Contingut El poema és una cassida nuniyya, és a dir que tots els hemistiquis acaben amb un so alveolar nasal, bé amb la lletra (nun), bé amb el tanwín o nunació.

El primer vers remet a una famosa nuniyya d'Abu-l-Fat·h al-Bustí:

+Primer vers de la nuniyya d'ar-RundíPrimer vers de la nuniyya d'al-BustíLi-kulli xayʾi iḏā mā tamma nuqṣānZiyādatu l-murʾi fī dunyāhu nuqṣānA tot allò que arriba a la plenitud, li ve després la minvaEl creixement d'una persona en el món, és (de fet) una pèrdua

El poema és ple d'al·lusions a figures i símbols profundament arrelats a la cultura àrab i oriental. S'hi esmenten tribus àrabs antigues com els Ad, els Xaddad o els Qahtan, així com personatges històrics semi-llegendaris com Sassan, Qarun, Sayf bin Dhi-Yazan, Darios el Gran o Salomó, i el poeta es pregunta: «On són ara?»

El poeta elogia les ciutats perdudes una a una, i utilitza símbols religiosos per destacar l'amenaça de la invasió cristiana. Així, parla dels mínbars i mihrabs que «ploren» davant les «campanes i creus» de les mesquites que han estat convertides en esglésies.

Text del poema El text del poema fou recollit a Nafh at-tib, d'Àhmad al-Maqqarí (1577-1632).

Traduccions El poema va ser traduït a l'anglès per James T. Monroe el 1974.

Referències culturals El grup N3rdistan, dirigit per Walid Ben Selim, va musicar aquest poema el 2014.

Referències

Bibliografia

Enllaços externs

Categoria:Conquesta d'al-Àndalus Categoria:Literatura àrab Categoria:Poemes