La província de Xirak (en armeni, Շիրակ, Armenian pronunciation: [ʃiˈɾɑk] ⓘ) és una província (marz) d'Armènia. Està localitzada a l'estrem nord-oest del país i és fronterera amb Lorí a l'est i amb Aragatsotn al sud i al sud-est; a més a més fa frontera amb Turquia, a l'oest i amb Geòrgia, al nord. Gyumri, la segona ciutat més gran d'Armènia és la seva capital. La província està servida per l'Aeroport Internacional de Xirak, de Gyumri.

Etimologia La província de Xirak rep el seu nom del cantó de Xirak que formava part de la província d'Airarat, del Regne d'Armènia. L'historiador medieval armeni Moisès de Khorèn afirmà que Xirak derivava de Xara, que era el besnet de Hayk, el patriarca fundador de la nació armènia.Hakobyan, Tadevos Kh.; Melik-Bakhshyan, Stepan T.; Barseghyan, Hovhannes Kh. (1998). Շիրակ. Հայաստանի և հարակից շրջանների տեղանունների բառարան [Dictionary of Toponymy of Armenia and Adjacent Territories] (in Armenian). Vol. 4. Yerevan State University Publishing House. p. 130.Hakobyan, T. Kh. (1984). Հայաստանի պատմական աշխարհագրություն [The Historical Geography of Armenia] (in Armenian) (4th ed.). Yerevan State University Publishing House. p. 124. Historiadors actuals relacionen el nom de Xirak amb els Síracs, un poble nord-caucasià que es van assentar al territori de l'actual província. També hi ha teories que diuen que Xirak deriva de Eriakhi/Eriaḫe, que és el nom que rep a la regió una inscripció cuneiforme del rei d'Urartu, Argisti I.

Geografia i clima La província de Xirak està a l'estrem nord-oest d'Armènia i té una superfície de 2680 km², cosa que representa el 9% del total del país. Històricament, el territori de la província es corresponia amb el cantó d'Airarat del Regne d'Armènia.

Xirak està dominada per la Serralada d'Ashotsk (entre 1900 i 2100 m), al nord i de la Plana de Xirak (entre 1400 i 1800 m d'altitud) al centre i suddel territori. Les vastes planes de la províncies estan rodejades per les montanyes Bazum i Pambak, a l'est, la Serralada Javakheti i les montanyes de Yeghnakhagh, al nord i pels Aragats, al sud. El riu Akhurian marca el límit amb la Província de Kars de Turquia. Aquest riu és la principal reserva d'aigua de la província. Al nord-oest també hi ha el llac Arpi. Aquest forma part del Parc Nacional del Llac Arpi.

Els sòls de Xirak són rics en tova calcària, pumicita i pedra calcària.

Clima Xirak és la província més freda d'Armènia. Les seves temperatures ballen entre els -30°C i els -46°C, a l'hivern.Hakobyan, Tadevos Kh.; Melik-Bakhshyan, Stepan T.; Barseghyan, Hovhannes Kh. (1998). Շիրակի մարզ. Հայաստանի և հարակից շրջանների տեղանունների բառարան [Dictionary of Toponymy of Armenia and Adjacent Territories] (in Armenian). Vol. 4. Yerevan State University Publishing House. p. 132–133. El clima és extremadament fred a l'hivern i és temperat a l'estiu. Les precipitacions són abundoses: la seva mitjana de precipitació anual és de més de 700 mm. Els hiverns són llargs a la part septentrional de la província (entre 7 i 8 mesos).

Població i religions miniatura|poble d'Azatan Segons el cens soviètic de 1989 el districte que posteriorment va esdevenir la província de Xirak tenia una població de 261.217 (el 56,55 % era urbana).

Segons el cens del 2011, Xirak tenia una població de 251.941 habitants, cosa que representava el 8,3% del total de la població del país. D'aquests, 146.908 (58,3%) eren urbans i la resta, rurals. La província té 3 comunitats urbanes i 116 comunitats rurals. Gyumri és la ciutat més poblada, amb una població de 121.976 habitants. Artik i Maralik tenen 19.534 i 5.398 habitants respectivament. Azatan és el municipi rural més poblat, té 4.838 habitants. miniatura|Esgésia russa de Sant Arsenije de Gyumri A Xirak s'hi parla el dialecte Karin, molt relacionat amb l'Armeni occidental.

Grups ètnics i religió La majoria de la població de Xirak són armenis que pertanyen a l'Església Apostòlica Armènia. El centre i nord de la província pertany a la Diòcesi de Xirak, amb seu a la Catedral de la Santa Mare de Déu de Gyumri i el sud de la província està sota la jurisdicció de la Diòcesi d'Artik, que té la seu a la Catedral de Sant Gregori d'Artik.

A la província hi ha una minoria significativa de seguidors de l'Església Catòlica Armènia (uns 30.000). El 2016 hi havia 9 esglésies catòliques operatives a la província. La Catedral dels Sants Màrtirs de Gyumri és la seu de l'Ordinariat pels armenis d'Europa Oriental (quasi-diòcesi).

També hi ha alguna petita comunitat d'ortodoxos russos a la capital i al poble de Shirakavan hi ha uns 30 Yazidís. Abans del Conflicte de l'Alt Karabakh, a Xirak, hi havia una minoria àzeri, sobretot concentrats al districte d'Amasia, del qual, el 1972 constituïa el 70% d'una població de 19.724 habitants.

Subdivisions administratives i poblacions Després de les reformes adminsitraties del 2021, la província de Xirak fou dividida en 6 municipis: Gyumri, Artik, Ani (amb capital a Maralik), Akhuryan, Amasia i Ashotsk.

Història Antiguitat clàssica i període d'Urartu miniatura|Plana de Xirak S'han identificat nombrosos assentaments humans prehistòrics a la vall de l'Akhurian que daten d'aproximadament el 9000 aC.Shirak Marz: page 3 of 35 – TourArmenia El territori de Xirak presenta evidències d'ocupació des del Paleolític. A les zones més elevades, situades per damunt dels 2000 metres, s'hi han trobat restes arqueològiques corresponents a l'Edat del Bronze inicial. Altres vestigis datats entre els segles XX i XII aC apunten a l'existència d'una civilització que es va desenvolupar durant el segon mil·lenni aC. Amb l'inici de l'Edat del Ferro, al segle XII aC, es van intensificar les relacions entre els diversos grups ètnics de l'altiplà armeni. miniatura|riu Akhurian Poc després de la fundació del regne d'Urartu cap a finals del segle IX aC, Xirak va quedar integrat dins del seu domini. A la regió s'hi han descobert dues inscripcions cuneïformes del rei Argisti I (r. 786–764 aC), en les quals es fa referència a la conquesta del territori d'Eriaki —denominació que, segons molts historiadors, estaria en l'origen etimològic del nom Xirak. Aquestes inscripcions descriuen una civilització avançada, fonamentada en l'agricultura i la ramaderia. miniatura|Fortalesa de Vahramaberd, del segle VIII aC L'any 720 aC, els cimmeris van conquerir la regió i probablement van fundar l'assentament de Kumayri (actual Gyumri), el nom del qual presenta una semblança fonètica amb el terme emprat pels antics armenis per referir-se als cimmeris. Alguns historiadors consideren que Xenofont va travessar el territori de Xirak durant el seu retorn cap al mar Negre en el viatge relatat a la seva obra Anàbasi.

Els aquemènides i el regne armeni antic Durant la segona meitat del segle VI aC, Xirak fou incorporat a l'Imperi Aquemènida. Les restes d'un assentament reial prop del poble de Beniamin, datades entre els segles V i II aC, testimonien la influència aquemènida a la regió. A començaments del segle V aC, Xirak passà a formar part de la satrapia d'Armènia sota el govern de la dinastia oròntida.

L'any 331 aC, el territori fou integrat a la província d'Airarat del regne armeni antic, dins del cantó de Xirak. Durant el segle I, la regió fou concedida a la família noble dels Camsaracan, que la governà durant el període de l'Armènia arxakuní.

Sasanides i regne bagràtida d'Armènia miniatura|Assentament Orontid, dels segles V-II aC. Després de la partició d'Armènia entre l'Imperi Romà d'Orient i l'Imperi persa el 387, i arran de la caiguda del regne arxacuní el 428, Xirak quedà sota domini de l'Imperi sassànida. Malgrat això, la regió conserva importants testimonis de l'arquitectura eclesiàstica armènia dels segles IV i V, com les esglésies de Yereruk, Santa Mariné d'Artik i el monestir de Hokevank.

L'any 658, durant l'expansió islàmica, Xirak —com la resta de les terres armènies— fou conquerida pels musulmans en el marc de la conquesta de Pèrsia. Integrada a l'Emirat d'Armènia sota el Califat omeia, la regió continuà essent administrada pels Camsaracan, que mantenien una certa autonomia sota el domini àrabo-islàmic. miniatura|Monestir de Marmaixen Amb la fundació del regne bagràtida d'Armènia l'any 885, Xirak entrà en un període de prosperitat, especialment quan la ciutat d'Ani, situada a Xirak, esdevingué capital del regne l'any 961. A partir de la segona meitat del segle X, la regió passà a estar sota influència de la família noble dels Pahlavuni, descendents dels Camsaracans. Aquesta dinastia contribuí notablement al desenvolupament de la regió mitjançant la construcció de fortaleses, complexos monàstics i institucions educatives. Els monestirs de Khtzkonk, Haritxavank, Marmashen i Horomos foren importants centres religiosos i culturals de l'Armènia medieval.

Període seljúcida, Armènia zakàrida i domini turcmè Després de la conquesta de l'Armènia bagràtida per l'Imperi Romà d'Orient el 1045 i la posterior invasió seljúcida el 1064, la regió experimentà un període de decadència en l'àmbit social, cultural i educatiu. miniatura|Església de Sant Pere i Sant Pau de Bardzraixen, construit sota els zakàrids Tanmateix, amb l'establiment del Principat zakàrida d'Armènia l'any 1201 sota protecció georgiana, els territoris orientals armenis, principalment Lorí i Xirak, experimentaren una nova etapa de desenvolupament i estabilitat, i esdevingueren un nucli comercial entre Orient i Occident. Després que els mongols conquerissin Ani el 1236, Armènia esdevingué un protectorat de l'Ilkhanat, i els zakàrides n'esdevenen vassalls. Amb la caiguda de l'Ilkhanat al segle XIV, els zakàrides governaren Lorí, Xirak i la plana de l'Ararat fins al 1360, quan foren derrotats per les tribus túrquiques invasores.

Cap a finals del segle XIV, la tribu túrquica sunnita Aq Qoyunlu prengué el control d'Armènia, incloent-hi Xirak. El 1400, Tamerlà envaí Armènia i Geòrgia, i capturà més de 60.000 habitants com a esclaus. Moltes regions, entre elles Xirak, van restar despoblades. El 1410, el territori passà a mans de la tribu xiïta Kara Koyunlu. Malgrat les dures càrregues fiscals, segons l'historiador armeni Tomàs de Metsop, els primers anys de domini Qara Qoyunlu foren relativament pacífics i es dugueren a terme reconstruccions. miniatura|Fortalesa de Sev Berd o la Fortalesa negra, a prop de Gyumri, construida durant la dècada del 1830 pels russos durant la Guerra russo-turca de 1828-1829

Domini iranià i rus L'any 1501, la major part de l'Armènia oriental, inclosa Xirak, fou conquerida per la dinastia safàvida d'Iran liderada pel xah Ismaïl I. L'any 1502, Xirak quedà integrada a la nova entitat administrativa del Beglarbegat de Yerevan, establerta pels safàvides. Durant la primera meitat del segle XVIII, Kumayri formà part del kanat de Yerevan sota domini de les dinasties afxàrida i posteriorment qàdjara.

L'any 1804, l'Imperi Rus inicià la seva conquesta de Xirak, en el marc de la Guerra russo-persa (1804–1813). La regió passà oficialment al domini rus amb el Tractat de Gulistan de l'1 de gener de 1813. Durant el període rus, Xirak experimentà un creixement notable i la ciutat de Gyumri es consolidà com a nucli urbà emergent al Caucas. El 1829, després de la guerra russo-turca, es produí una onada migratòria d'armenis provinents de l'Imperi Otomà —especialment de Kars, Erzurum i Doğubayazıt—, i unes 3.000 famílies es van assentar a Xirak. miniatura|Danys provocats a Leninakan pel terratrèmol d'Armènia del 1988 El 1837, el tsar Nicolau I visità la regió i rebatejà Gyumri com a Alexandropol, en honor de la seva esposa, Alexandra Fiodòrovna. Aquell mateix any s'hi construí una fortalesa russa i la ciutat fou reconstruïda completament el 1840, esdevenint el centre de l'Uiezd d'Alexandropol, que incloïa els actuals territoris de Xirak, Lorí i Tavuix.