El Convent de Santo Domingo era un edifici religiós situat a Gasteiz (Vitòria), ja desaparegut.

Història Segons la tradició, el convent deu l'origen a Doménec de Guzmán, fundador de l'Orde dels Predicadors. Sanç VII de Navarra li donà els palaus i la casa pairal que posseïa a Gasteiz / Vitòria, així com una ermita contigua, anomenada de Santa Lucía. Aquest n'hauria emprés la construcció i Pedro Ochoa la va reprendre catorze anys després de la seua mort, el 1235. En seria ell, així mateix, el primer prior. A la seua mort, el va succeir en el càrrec Pedro Yéneguez. Dos incendis, esdevinguts el 1240 i el 1427, van destruir l'arxiu del convent, i l'antiga fàbrica.

Al començament del segle , Diego Martínez de Maeztu dugué de Flandes una imatge de la Mare de Déu del Roser que es va col·locar al convent. D'aquesta manera, es va reviscolar l'interés per convent i església.

L'edifici, que estava situat al nord del centre històric, va servir de caserna, hospital, magatzem de l'Administració militar, església, magatzem de palla i estris, cotxera i altres. El 1863, una comissió especial de l'ajuntament intentà fer-se amb l'edifici, que anava a destinar-se a fins militars, però no ho va aconseguir.

El 1916, l'estat va concedir a l'Ajuntament de Gasteiz permís per a derrocar l'antic convent, que estava en ruïnes.

L'arc del ja desaparegut convent es conserva des del segle XX ―tret d'un espai de temps en què fou retirat per a facilitar-ne la demolició― en l'edifici que en l'actualitat alberga el Parlament Basc, en aquells dies un institut d'ensenyament mitjà.

Descripció miniatura|Arc de l'antic convent, conservada al costat de l'edifici del Parlament Basc L'església del convent, dedicada a sant Doménec, era ogival d'una nau. Tenia onze capelles i un creuer: sobre el lloc de l'altar major n'hi havia frescos. En la capella del noviciat n'hi havia tres grans quadres. De Josep de Ribera, n'hi havia un crucifix, un Sant Pere i un Sant Pau, i van arribar al convent el 1694 com a regal de Pedro de Oreitia i Vergara, acompanyats d'una altra vintena de llenços de gran valor.

Joaquín José de Landázuri i Romarate descrivia així l'església al segle XVIII:

El claustre, construït a mitjan segle XVI, era gòtic, mentre que el pòrtic s'alçà en el , d'estil neoclàssic, tot i que no va suportar bé el pas del temps.

El convent era, també, casa d'estudis de l'orde i hi acudien la major part dels joves bascos i de La Rioja que es destinaven a l'Església. Tenia claustres, cel·les, refetor i oficines, i hi havia, a més, escoles per a l'ensenyament de filosofia i teologia. En el segle XVIII, els estudis eren generals i públics i n'hi havia un nodrit grup d'alumnes.

Referències

Categoria:Edificis de Vitòria Categoria:Convents Categoria:Edificis desapareguts