Banak (en armeni: ), Bana (en georgià: ) o Penek, és una antiga localitat situada a Taik, una província de l'Armènia històrica del Principat d'Ibèria al . El jaciment, hui a l'est de Turquia (província d'Erzurum), és conegut sobretot per les restes de la seua església d'estil armeni, vinculada a un conjunt monàstic.
Església Història esquerra|miniatura|Reconstrucció hipotètica L'autoria i la datació de l'església de Banak són controvertides.Richard G. Hovannisian, Armenian Karin/Erzerum, Mazda Publishers, 2003, , 92. Alguns historiadors l'atribueixen al catholicos d'Armènia Nerses III el Constructor, que la va fer erigir durant la seva estada a Taik entre els anys 652 i 658.Tiran Marutyan, «Բանակ» («Banak»), dans Encyclopédie soviétique arménienne, vol. II, Académie arménienne des sciences, Erevan, 1976, pàg. 269. Altres historiadors la daten del , tot basant-se en la Crònica georgiana, que l'esmenta en relació amb Adarnases IV d'Ibèria del Tao (881-923):Patrick Donabédian, L'âge d'or de l'architecture arménienne, Parenthèses, Marseille, 2008, , pàg. 199. ell hauria ordenat la construcció de l'església sota el guiatge de Kwirike, futur primer bisbe de Bana.Stephen H. Rapp, Studies in Medieval Georgian Historiography: Early Texts And Eurasian Contexts, Peeters Publishers, 2003, , pàg. 390. Els defensors de la datació del segle VII només ho veuen com una restauració de l'església, danyada després de les guerres entre àrabs i romans d'Orient.G. Abramishvili, P. Zakaraia et I. Tsitsishvili, (Histoire de l'architecture géorgienne), Université d'État de Tbilissi, 2000, , pàg. 89-90.
Des de finals del , l'església es va convertir en una de les principals esglésies dels primers bagratunís georgians.Antony Eastmond, Royal Imagery in Medieval Georgia, Penn State Press, 1998, , pàg. 233. La coronació de Bagrat IV de Geòrgia va tenir lloc ací el 1027 i el seu matrimoni amb Helena, neboda de l'emperador romà d'Orient Romà III Argir. Al segle XV, Vakhtang IV de Geòrgia i la seua esposa hi foren enterrats. Bana també és la seu d'un bisbat de l'Església ortodoxa georgiana.«Бана» («Bana»), dans Православная энциклопедия (Encyclopédie orthodoxe), vol. 4, pàg. 298.
L'església va patir greus danys durant les guerres russo-turques del segle XIX, així com per un terratrèmol del 1985.
Arquitectura L'edifici està construït segons el model de la Catedral de Zvartnots, una tetraconca de galeria. Tanmateix, es va reforçar amb la combinació dels quatre pilars de la cúpula amb quatre capelles angulars, i amb un anell de contraforts format per nínxols compartimentats adossats a la paret perifèrica. L'església també està relacionada amb Zvartnots per la decoració esculpida.Patrick Donabédian, op. cit., pàg. 200.
Notes i referències
Categoria:Monestirs Categoria:Catedrals de Turquia Categoria:Catedrals ortodoxes Categoria:Província d'Erzurum Categoria:Església Ortodoxa de Geòrgia