El pixacà, també anomenat cogomella pigada, pigat bord o pigat (Amanita pantherina, del grec pánther, que vol dir "pantera", al·ludint a color i pigallat del barret del seu bolet, semblant a la pell d'una pantera), és una cogomella pigada, és una espècie bolet agarical de la família de les amanitàcies (Amanitaceae).Hyde, K.D. 2024. The 2024 Outline of Fungi and fungus-like taxa. Mycosphere, 15(1): 5146–6239, Doi 10.5943/mycosphere/15/1/25, ISSN 2077 7019. Versió web. El seu bolet fa el típic desenvolupament de les amanites.

No s'ha de confondre amb l'Amanita rubescens, la cogomella vinosa, a la qual ressembla molt i que al contrari del pixacà és comestible després de coure.

Morfologia miniatura|esquerra|Exemplar vell de pixacà Té un barret de fins a 12 cm de ròdol, amb el marge estriat, de color molt variable des del crema o beix fins al bru fosc o marró xocolata, amb abundants restes del vel fragmentat en esquames d'un blanc net, que es manté sense tacar-se ni enfosquir-se, fins i tot quan el bolet és vell. Les làmines són blanques i lliures.

El peu, que també és blanc, porta un anell poc evident que es disgrega amb facilitat. A la part de baix, les restes del vel que haurien de formar la volva es limiten a dibuixar uns cèrcols disposats com la rosca d'un vis.

La carn blanca no fa a penes olor en els bolets joves. Els més vells fan pudor.

Hàbitat Surt a la tardor al sotabosc dels boscos caducifolis i mixtos, de les suredes i fagedes i també a les brolles d'estepes i brucs.

Toxicitat És un bolet tòxic. Ocasiona trastorns digestius més forts encara que els produïts pel reig bord, però no porta els principis actius causants de les al·lucinacions. És totalment rebutjable i fàcil de reconèixer.

Cal vigilar la possible confusió d'aquest bolet amb altres de similar fesomia, comestibles, com la cua de cavall (A. rubescens) i la cua de cavall grossa (A. spissa).Pascual, Ramon: Els bolets (on surten, com es coneixen, com es cuinen). Editorial Pòrtic, S.A., Barcelona, octubre del 1997. Col·lecció Els manuals de Pòrtic, núm. 1. , planes 102-103.

Galeria

Referències

Régis Courtecuisse & Bernard Duhem: Guide des champignons de France et d'Europe (Delachaux & Niestlé, 1994-2000).

Bibliografia

Marcel Bon : Champignons de France et d'Europe occidentale (Flammarion, 2004) Dr Ewaldt Gerhardt: Guide Vigot des champignons (Vigot, 1999) - Roger Phillips : Les champignons (Solar, 1981) - Thomas Laessoe, Anna Del Conte : L'Encyclopédie des champignons (Bordas, 1996) - Peter Jordan, Steven Wheeler : Larousse saveurs - Les champignons (Larousse, 1996) - G. Becker, Dr L. Giacomoni, J Nicot, S. Pautot, G. Redeuihl, G. Branchu, D. Hartog, A. Herubel, H. Marxmuller, U. Millot et C. Schaeffner : Le guide des champignons (Reader's Digest, 1982) - Henri Romagnesi: Petit atlas des champignons (Bordas, 1970) - Larousse des champignons édition 2004 sous la direction de Guy Redeuilh -

Categoria:Bolets no comestibles Categoria:Amanitàcies Categoria:Cogomelles