El Museu Secret o Gabinet Secret (en italià, Gabinetto Segreto) és una secció del Museu Arqueològic Nacional de Nàpols que exposa artefactes amb una naturalesa singularment eròtica i sexual.
El terme «gabinet» s'utilitza en referència al «gabinet de curiositats», és a dir, qualsevol col·lecció ben presentada d'objectes per admirar i estudiar.
El Gabinet ocupa les sales 62 i 65, a la planta entresòl del museu.
Història «Gabinet Secret» és el nom que els reis borbònics de Nàpols van donar a les habitacions privades (on «només es permetia l'entrada a persones d'edat madura i moral coneguda») en què es recollien els diversos objectes eròtics o sexuals que gradualment anaven sortint a la llum a les excavacions de Pompeia i Herculà o que s'havien adquirit d'altres maneres.
Al llarg dels segles, a causa de la intolerància, especialment per part de l'Església de l'època, la col·lecció també va ser anomenada «Gabinet d'objectes reservats» o «obscens» o fins i tot «pornogràfic». Tot i que l'excavació de Pompeia va ser inicialment un projecte il·lustrat, un cop classificats els artefactes mitjançant un nou mètode de classificació, els considerats obscens i inadequats per al públic en general van ser anomenats «pornogràfics» i el 1821 van ser tancats en un Museu Secret. A l'antiga Pompeia i Herculà es van trobar frescos eròtics, representacions del déu Príap, símbols i inscripcions sexualment explícits i articles per a la llar com ara llànties d'oli fàl·liques. L'antiga comprensió romana de la sexualitat veia el material explícit de manera molt diferent de la majoria de les cultures actuals. Les idees sobre l'obscenitat es van desenvolupar des del fins a l'actualitat en un concepte modern de pornografia.
Després dels moviments revolucionaris de 1848, el Gabinet es va convertir en un símbol de les llibertats civils i la llibertat d'expressió, i per tant va ser cada cop més censurat, ja que es considerava políticament perillós. Fins i tot es va proposar que els objectes fossin destruïts, ja que eren «monuments infames de llicència nobiliària» i «extremadament lascius», per tal de salvaguardar la bona reputació de la casa reial.
La porta del Gabinet Secret va ser tapiada el 1849. Tanmateix, el director de l'aleshores Museu Borbònic de Nàpols, va aconseguir que la col·lecció fos accessible a visitants però amb dificultats: de fet, la porta d'entrada estava proveïda de tres panys amb tres claus diferents, propietat respectivament del director del museu, el «controloro», i del majordom reial. El punt màxim de la censura va arribar el 1851 quan, després que totes les Venus fossin tancades simplement perquè estaven nues, la col·lecció va ser definitivament segellada i finalment fins i tot emparedada perquè «...el fatal record es dispersés tant com fos possible».
Quan Garibaldi va arribar a Nàpols el setembre de 1860, va donar immediatament l'ordre de fer que la sala fos accessible «al públic diàriament». De les tres claus, com que no es va trobar la que s'havia subministrat a la casa reial, Garibaldi no va dubtar, per a consternació general, a ordenar que «es trenquessin les portes».El document original que registra l'esdeveniment s'exposa en una vitrina a l'entrada de la col·lecció.
Durant les dècades següents, la llibertat restaurada per Garibaldi va ser gradualment substituïda per la censura del Regne d'Itàlia, que va veure el seu punt màxim durant els vint anys del feixisme, quan per visitar el Gabinet es requeria el permís del Ministre d'Educació Nacional a Roma. Es van construir armaris metàl·lics tancats amb clau sobre frescos eròtics, que es podien mostrar, pagant un suplement, als homes però no a les dones. Aquest espectacle de peep-show encara funcionava a Pompeia a la dècada del 1960. Els armaris només eren accessibles a «persones d'edat madura i moral respectada», cosa que a la pràctica significava només homes educats. El catàleg del Gabinet Secret també era una forma de censura, ja que els gravats i els textos descriptius minimitzaven el contingut de la sala.
La censura va durar en la postguerra fins al 1967, i només es va relaxar després del 1971, quan el ministeri va emetre noves normes per regular les sol·licituds de visites i l'accés a la secció.
Completament reorganitzada amb criteris totalment nous, la col·lecció es va obrir finalment al públic l'abril del 2000. Des del 2005 la col·lecció es conserva en una sala separada del Museu Arqueològic Nacional de Nàpols.
Descripció Sistema d'accés Tot i que ja no hi ha cap mena de censura, els menors de 14 anys només poden visitar la secció si van acompanyats d'un adult (pare, mare, familiar, professor, etc.) que assumeix així implícitament tota la responsabilitat en aquest sentit.
La nova configuració En la nova distribució, es va tenir cura d'agrupar i col·locar els diferents objectes segons la seva procedència i els seus contextos originals.
El Gabinet Secret consta d'una avantsala "A" i, després de creuar la porta d'entrada, un petit vestíbul "V", amb quatre sales interiors en seqüència, disposades en forma de ferradura. Mentre que els objectes exposats a "A" i "V" provenen de diferents llocs i regions, les quatre habitacions interiors reprodueixen en canvi les diferents zones «pompeianes»: "1" la casa pompeiana; "2" el jardí pompeià; "3" el lupanar (bordell); "4" la via pompeiana.
Els objectes exposats El Gabinet il·lustra àmpliament els diferents aspectes de la «sexualitat antiga»: des del religiós fins al cultural, des del caricaturesc fins al comercial, des del màgic fins al funerari, fins a allò que es pot remuntar a l'amor i al plaer de parella.
Aspecte religiós
L'aspecte religiós es pot trobar en: miniatura|Sarcòfag romà que representa una orgia en honor del déu Dionís "A": sarcòfag romà amb una escena bacanal en relleu en què Dionís apareix borratxo al centre, sostingut per dos sàtirs, envoltat de mènades dansaires o adormides mentre altres sàtirs i sàtires es dediquen a jocs eròtics amb altres homes i al fons podem reconèixer un recinte amb un santuari (de la col·lecció Farnese). "V": Copa àtica de figures vermelles atribuïda al ceramista Epíctet () amb una mènade a punt d'aparellar-se amb un ase durant una bacanal; exvots anatòmics de terracota (penis, pits, úters; mitjans del - ) trobats en un santuari samnita a Cales. "2": estàtua del déu Príap en forma de pilar d'alabastre groc, sense cap (), representa el déu de la fertilitat de les plantes i el déu tutelar de les fronteres dels camps que castigava els lladres de fruita amb penetració anal (vegeu Carmina Priapea). "3": estatuetes del déu Príap: les de terracota, amb la falda plena de fruita; algunes de bronze el representen intentant fer una libació sobre el seu fal·lus, símbol de fertilitat; estatueta índia de vori que representa la deessa hindú de la fertilitat Lakxmi, amb una aparença sensual i provocativa, trobada a Pompeia.
Aspecte cultural miniatura|Estàtua de la Venus en biquini L'aspecte cultural és especialment evident en les decoracions i el mobiliari (frescos, estàtues, baixos relleus) amb temes eròtics, destinats a embellir els interiors de les cases o els jardins de les vil·les, els protagonistes de les quals són divinitats i herois i altres personatges mitològics. "A": estàtua de marbre que representa Pan (déu de la fertilitat animal i humana) ensenyant al pastor Dafnis a tocar la flauta de Pan (col·lecció Farnese).L'estàtua va ser traslladada recentment a la planta baixa, retornant-la a la Col·lecció Farnese de la qual forma part, i precisament a la sala 3 del Museu. "V": petita estatueta de bronze d'un sàtir barbut, mig reclinat, amb un gran fal·lus. "1": frescos: aparellament de Leda amb Zeus en forma de cigne; Apol·lo atrapa la nimfa Dafne que, per escapar-ne, comença a transformar-se en un llorer; diverses escenes galants en què joves sàtirs s'entretenen amorosament o eròticament amb mènades o nimfes, Hermafrodit que es revela, de manera similar a Venus Genetrix; Hermafrodit nu que s'oposa als atacs eròtics d'un sàtir, involucrant-se en una acalorada baralla eròtica; abraçada eròtica entre el ciclop Polifem i la nimfa Galatea; Les Tres Gràcies. "2": suport de taula de marbre, en forma d'herma dionisíaca o satírica; esplèndid alt relleu en marbre blanc amb Apol·lo i tres nimfes (o Alcibíades amb tres heteres) entretenint-se en un llit (col·lecció Farnese); baix relleu de marbre amb una nimfa defensant-se dels atacs eròtics d'un sàtir, agafant-lo per la barba (d'Herculà; ); gran fresc amb el triomf de Venus estirada en una petxina flotant al mar, assistida pel seu fill, el petit Eros; estatueta de marbre de Venus en biquini, trobada a la casa del mateix nom, amb la intenció de deslligar-se una sandàlia per poder submergir-se a l'aigua. "3": copa de plata que forma part del ric servei trobat a la Casa del Menandre: mostra en relleu Mart i Venus entretenint-se eròticament en un llit, mentre Eros amb les ales esteses és a prop i els observa ().
Aspecte caricaturesc L'aspecte caricaturesc es pot reconèixer en els ambients: "A": gran mosaic de tessel·les blanques i negres, trobat a Roma al Celi: mostra pigmeus intentant aparellar-se en vaixells al Nil (el mosaic cobria el terra d'una sala del triclini, de manera que els llits dels comensals estaven col·locats davant d'un vaixell, mentre que l'entrada a la sala estava situada en correspondència amb un hipopòtam). "V": Crater de figures vermelles (un gerro destinat a servir vi durant els banquets), amb escenes flíaques amb soldats caricaturitzats amb ventres inflats i fal·lus llargs penjants (de Satícula, Sant'Agata de' Goti; 350 aC). "1": frescos que mostren: El déu Pan que, havent descobert una dona adormida, desitjant jeure amb ella, descobreix en canvi que és un hermafrodita i per tant intenta escapar (és infèrtil!), mentre l'altre el sosté pel braç; fugida de Troia d'Enees portant el seu pare Anquises a les espatlles i sostenint el seu petit fill Ascani de la mà, representat en formes canines amb grans fal·lus flàccids. "2": pigmeus decidits a aparellar-se a terra o en vaixells, en escenaris del Nil, de vegades observats pels comensals, de vegades per hipopòtams i cocodrils, mentre un grup de tres persones en un vaixell corre el risc d'acabar a l'aigua a causa de la temible oscil·lació causada per l'ímpetu apassionat, i en altres llocs un pigmeu és devorat per un hipopòtam enmig de la indiferència eròtica dels veïns; grup escultòric de marbre amb el déu Pan aparellant-se cara a cara amb una cabra que sosté fermament estirada sobre el seu esquena ( - ): trobat a Herculà a la Vil·la dels Papirs, és amb diferència la peça més censurada i amagada de l'època borbònica.miniatura|La troballa més antiga del Gabinet: un gerro grec amb una escena sexual entre dos homes "3": es poden admirar diversos i estranys objectes destinats a taules i banquets amb l'objectiu d'alegrar els convidats o fer riure els comensals: gerres de terracota amb forma de nans deformes i caricaturitzats amb un penis gran i prominent; copes de ceràmica amb forma de cara de sàtir amb una llengua fàl·lica mòbil que emergia balancejant-se un cop s'omplia d'alguna beguda; els anomenats «Placentarii», estatuetes de bronze que representen venedors ambulants repugnants o servents esquelètics amb un penis gran i flàccid penjant, que porten safates de plata on s'oferien dolços exquisits (); petites estatuetes de bronze de personatges representats de manera caricaturitzada (pigmeus dansaires, un poeta o orador mig nu, un guerrer gal) destinades simplement a decorar la taula; llàntia de ceràmica amb una figura barbuda, asseguda, amb un enorme fal·lus, intentant llegir un rotlle de papir: ha estat reconeguda pels erudits jueus com una caricatura d'un rabí.