és una periodista i reportera francesa, nascuda el 17 de novembre de 1966.Fiche de Dorothée Olliéric sur le site des éditions Grasset, grasset.fr (consulté le 20 juin 2015).
Biografia Trajectòria Nascuda en una família de metges, es va sentir atreta per la literatura. Dorothée Olliéric va obtenir una llicenciatura en llengües estrangeres aplicades (espanyol) a la Universitat de Nantes.« Angers. Dorothée Olliéric, grand reporter, se confie sans fard », Laurent Beauvallet, Ouest-France.fr, 9 novembre 2017. Durant els seus estudis, va descobrir com funcionava Presse Océan. El 1986, amb un simple carnet de corresponsal de premsa, va anar a Xile i va aconseguir una de les últimes entrevistes amb el general Pinochet.
El 1990 va estudiar periodisme i es va graduar a l'Institut Pratique du Journalisme (IPJ) de París.« Dorothée Ollieric, "Je voulais faire ce que les touristes ne font pas" » , Xavier Lambert, sur le site de l'Institut pratique du journalisme, ipj.eu (consulté le 19 juin 2015). El mateix any, va obtenir unes pràctiques d'un mes al canal France 2. De 1990 a 1992, va estar al departament d'informatius generals del canal i va treballar al telenotícies de France 2 i al programa Télématin. El 1992, a 25 anys, es va incorporar al servei de política exterior de France 2. Comenta les imatges que arriben dels conflictes internacionals, fins al dia que marxa a Cambodja per substituir els Cascos Blaus.
Després va viatjar a països en guerra com a corresponsal de guerra per al canal. Cobrirà disset anys durant tots els conflictes importants (Cambodja , Angola, Algèria, Bòsnia, Txetxènia, Ruanda, l'Afganistan, Kosovo, Congo),« Dorothée Olliéric, une des femmes Grands Reporters : elles frôlent la mort au quotidien. » , Chloé Breen, Pure People.com, 14 mai 2009. excepte l'Iraq el 2003, per la seva maternitat. Del 2002 al 2005, va ser subdirectora del servei de política exterior de France 2.
Com a periodista, els seus pitjors malsons estan relacionats amb Ruanda,« Dorothée Olliéric : “C'est pas possible de raconter tout ça à tes proches” », Marc Belpois et Hélène Marzolf, Télérama.fr, 2 octobre 2009 on va veure milers de cadàvers en descomposició. El 2014, en una entrevista va explicar els riscos de la guerra, i com deu anys després encara hi havia segrestos i decapitacions. També va admetre en la mateixa entrevista que va tenir por durant un reportatge al Caire el 17 d'agost del 2013, després que ella i el seu equip fossin assaltats per manifestants i exfiltrats pels militars, i després sotmesos a una simulació d'execució per membres dels serveis secrets egipcis. No obstant això, ella admet que no li agrada la guerra però sí els països en guerra per la seva intensitat, reconeixent que l'argument no és raonable.
Vida privada Dorothée Olliéric és parella del periodista i columnista de televisió Philippe Vandel, amb qui té dos fills,. Castille i Félix.
Ella diu que té dues vides, la de la guerra i la de la família, tot i reconeixent que no pot fer un reportatge sense sentir dolor.« Dorothée Olliéric, grand reporter à France 2 », France Inter.fr, 31 août 2014. Així, el 2012, va prometre als seus fills que no anirien a Síria a informar després de la mort del periodista Gilles Jacquier, assassinat l'11 de gener del 2012 a Homs, i de qui era una amiga íntima, igual que la seva família.« Dorothée Ollieric : "J'ai entendu le claquement du flingue" », Frédérique Bréhaut, Le Maine libre.fr, 6 décembre 2014.
Llibre Maman va-t-en guerre: ma vie de grand reporter (Éditions du Rocher, 2024)
Referències
Bibliografia Marie-José Brunel i Dorothée Olliéric, Autoimmolació als vint anys: testimoni d'una infermera francesa a l'Afganistan, edicions Grasset & Fasquelle, 2007, (pocket – J'ai Lu, 2009) Vida i mort d'un soldat d'elit Maxime Blasco ( Éditions du Rocher, 2022, ) La mare va a la guerra (Editions du Rocher, 2024)
Categoria:Corresponsals de guerra francesos Categoria:Persones de Nantes Categoria:Periodistes del segle XXI Categoria:Nascuts el 1966