La Guerra dels Dotze Dies o Guerra entre Iran i Israel de 2025 fou un conflicte armat que va començar el 13 de juny de 2025, quan Israel va llançar atacs contra desenes d'objectius iranians amb l'objectiu d'aturar l'expansió del programa nuclear de l'Iran. Sota el nom en clau de l'Operació Lleó Creixent, les Forces de Defensa d'Israel (IDF) i Mossad van atacar llocs nuclears clau, instal·lacions militars i zones residencials habitades per civils. A partir de la nit del 13 de juny, l'operació de represàlia de l'Iran Operació Veritable Promesa III va llançar míssils balístics i drons en llocs militars, llocs d'intel·ligència i zones residencials. El 24 de juny, Israel i l'Iran van acordar un alto el foc.
El conflicte es considera una escalada de l'enemistat que fa dècades que persisteix entre Israel i l'Iran, durant la qual Teheran ha qüestionat la legitimitat de l'estat d'Israel i n'ha reclamat la destrucció. També s'emmarca en més d'una dècada de preocupació de la comunitat internacional per al programa nuclear iranià, que Israel considera una amenaça existencial. L'any 2015, sis països van acordar amb l'Iran l'aixecament de les sancions sobre el país i la congelació del seu programa nuclear, però el 2018 els Estats Units, presidits per Donald Trump, en van sortir unilateralment i anul·lar l'efectivitat. A partir d'aleshores, l'Iran va començar a acumular urani enriquit i l'Agència Internacional de l'Energia Atòmica (AIEA) va perdre la major part de la seva capacitat de supervisar les instal·lacions nuclears iranianes.
Durant la crisi a l'Orient Mitjà que va seguir als atacs del 7 d'octubre a Israel, i a la posterior Guerra de Gaza, Israel va afeblir els aliats iranians com Hamàs i Hezbol·là i va començar a planificar accions contra l'Iran. Els països van començar intercanviar bombardejos l'abril de 2024 i octubre de 2024. Els atacs israelians de juny de 2025 van començar l'endemà de l'expiració d'un termini de dos mesos que Donald Trump, havia establert per assegurar un acord per evitar que l'Iran desenvolupés una bomba nuclear.
Els atacs israelians van matar diversos líders militars de l'Iran, líders de l'Exèrcit dels guàrdies de la revolució islàmica, científics nuclears i més de 200 civils iranians, segons el Ministeri de Salut iranià i els activistes de drets humans a l'Iran sense ànim de lucre. Els atacs aeris van destruir la secció en superfície de la Instal·lació nuclear de Natanz (encara que l'àrea subterrània es va mantenir intacte) i van danyar el Centre de recerca i tecnologia nuclear d'Esfahan, però no van poder danyar la planta d'enriquiment d'urani de Fordow. Israel també va atacar un complex de míssils prop de Tabriz, una base de míssils a Kermansah, i instal·lacions de l'IRGC prop de Teheran i Piranxahr. Els atacs també van danyar la infraestructura pública. La primera onada de represàlia iraniana va incloure uns 100 míssils, va dir l'exèrcit israelià; més míssils van arribar en les onades posteriors d'atacs. A més, l'Iran va llançar més de 100 drons a Israel el primer dia matant unes 24 persones, tots civils, segons el govern israelià.
Els atacs israelians van ser condemnats per països de tot el món islàmic (inclosos Jordània, Turquia, el Pakistan i Egipte), la Xina, Rússia i altres països. No obstant això, van ser elogiats per alguns grups de l'oposició iraniana i per Donald Trump, que va instar a l'Iran a acceptar un acord nuclear ràpidament. Diversos països occidentals han reiterat que l'Iran mai ha d'adquirir armes nuclears i han demanat tant a Israel com a l'Iran que es desaccelerin, amb França, Alemanya i el Regne Unit afirmant "el dret d'Israel a l'autodefensa". Les Nacions Unides van expressar la seva preocupació per demanar moderació.
Antecedents El 2024, els dos països es van atacar obertament i directament per primera vegada després de dècades de conflicte. L'abril de 2024, un atac aeri israelià contra el consolat iranià a Damasc va matar oficials iranians. L'Iran va respondre amb l'atac de l'Iran a Israel d'abril de 2024, a les quals Israel va respondre amb vagues contra l'Iran. Al juliol de 2024, Israel va assassinar el líder de Hamàs Ismail Haniyeh a la capital de l'Iran, Teheran. L'octubre de 2024, l'Iran va atacar Israel, i Israel va colpejar l'Iran.
El març de 2025, la Directora Nacional d'Intel·ligència Tulsi Gabbard, va declarar que la Comunitat d'Intel·ligència dels Estats Units, "continua avaluant que l'Iran no està construint una arma nuclear i el líder suprem Khamenei no ha autoritzat un programa d'armes nuclears". El maig de 2025, l'OIEA va informar que l'Iran havia acumulat 409 kg d'urani pur, més alt del necessari per a usos civils i proper a grau militar. En resposta, l'Iran va anunciar una tercera instal·lació d'enriquiment nuclear, que es posaria sota el control de l'OIEA. El comandant del Comandament Central dels Estats Units Michael Kurilla va advertir el 10 de juny de 2025 que l'Iran estava "a setmanes de distància" de les armes nuclears. Un dia abans que es produïssin els atacs israelians, l'OIEA va trobar que l'Iran no complia les seves obligacions nuclears per primera vegada en vint anys. l'Iran insisteix que no busca armes nuclears i el líder suprem iranià Ali Khamenei va lliurar una fàtua dient que les armes nuclears no són ètiques.
L'abril de 2025, Donald Trump va anunciar negociacions entre els Estats Units i l'Iran sobre el Programa nuclear de l'Iran. La Casa Blanca va declarar que l'Iran tenia dos mesos per assegurar un acord, que va expirar el dia abans dels atacs d'Israel.
El 12 de juny de 2025, ABC News va informar que Israel estava considerant prendre mesures militars contra l'Iran. Als funcionaris nord-americans se'ls va dir que Israel estava "plenament preparat" per a una operació contra l'Iran, segons CBS News. L'administració Trump suposadament va considerar opcions per donar suport a Israel sense liderar l'operació. L'ambaixada dels Estats Units a Jerusalem va restringir el moviment dels seus empleats l'endemà, encara que Mike Huckabee, l'ambaixador dels Estats Units a Israel, va dir que era poc probable que Israel ataqués l'Iran sense l'aprovació de l'administració Trump. Abans dels atacs aeris, Israel va dir a l'administració Trump que no atacaria sense notificar-ho primer als Estats Units. Donald Trump va parlar amb Netanyahu en la vigília dels atacs, i va admetre haver conegut abans les accions previstes d'Israel. Els funcionaris del Ministeri d'Afers Exteriors del Regne Unit i del Ministeri de Defensa eren conscients de la intenció d'Israel d'atacar l'Iran, però no està confirmat si Israel va proporcionar una notificació formal. Segons els funcionaris israelians, el govern israelià va demanar a l'administració Trump que s'unís a ells i ajudés en el preludi dels atacs. Les figures de dreta, inclosos els aliats de Donald Trump, van qüestionar els atacs d'Israel i van advertir d'una guerra dels Estats Units amb l'Iran.
Míssils israelians 13 de juny Tria del nom El nom de l'operació "Lleó naixent" es refereix a la reactivació del Lleó i el Sol, que va ser l'emblema de l'Iran i la seva bandera fins a la revolució islàmica de 1979. The Jerusalem Post va informar que el nom deriva del llibre bíblic dels Nombres (23:24): «Mira, el poble s'aixecarà com un gran lleó, i s'aixecarà com un lleó jove».
Anunci Netanyahu va anunciar el llançament de l'Operació Lleó Creixent, dirigit a la principal instal·lació d'enriquiment de l'Iran a Natanz, els seus científics nuclears i parts del seu programa de míssils balístics. Netanyahu va descriure els esforços nuclears de l'Iran com "un perill clar i present per a la mateixa supervivència d'Israel", i va emfatitzar que en actuar, "també defensem els nostres veïns àrabs" de l'agressió iraniana. Va dir que l'operació continuaria "tants dies com calgui".
En un discurs anunciant l'atac, Netanyahu va dir: "Durant dècades, els líders de Teheran han demanat obertament la destrucció d'Israel. Han donat suport a la seva retòrica genocida amb un programa d'armes nuclears". Netanyahu va dir que Israel va atacar perquè "si no s'aturava, l'Iran podria produir una arma nuclear en molt poc temps". Després de l'atac, Netanyahu va dir que la guerra d'Israel era contra el govern de l'Iran i no contra el seu poble. Netanyahu va convocar el gabinet de seguretat a mesura que es desenvolupava la situació.
Matí En les primeres hores del 13 de juny de 2025, les FDI van atacar dotzenes d'instal·lacions nuclears iranianes, bases militars i instal·lacions d'infraestructura, i comandants militars clau, inclosos alguns objectius, van dir funcionaris israelians, que no van ser anticipats per Teheran. A les 06:30 IDT, la Força Aèria Israeliana havia llançat cinc onades d'atacs aeris, utilitzant més de 200 avions de combat per llançar més de 330 municions sobre uns 100 objectius. Els avions de combat incloïen diversos caces F-35I Adir. Els F-35I van ser modificats amb tancs de combustible conformes de baix observador per permetre'ls tenir el rang i la resistència per dur a terme operacions sobre l'Iran sense comprometre característiques sigiloses o requerir combustible a l'aire mitjà. Els objectius israelians incloïen la instal·lació nuclear de Natanz i altres infraestructures del programa nuclear de l'Iran. No es van produir accidents nuclears com a resultat dels atacs aeris, ja que els reactors nuclears operatius, com la central nuclear de Bushehr i el reactor de recerca de Teheran, no van ser atacats. Tot i que les centrifugadores nuclears danyades poden alliberar radiació de baix nivell i productes químics industrials que poden amenaçar al personal in situ, no poden desencadenar explosions nuclears ni causar contaminació a gran escala d'una zona.
Mentrestant, el Mossad va sabotejar els sistemes de defensa aèria i la infraestructura de míssils de l'Iran. Un funcionari israelià va dir que Mossad havia contramanat armes de precisió i va establir una base de drons encoberta prop de Teheran, que es van utilitzar per desactivar les defenses aèries, assegurant la superioritat aèria per a les aeronaus israelianes.
Al voltant de les 03:00 hora local, el ministre de Defensa israelià Israel Katz va declarar un estat d'emergència a escala nacional, advertint d'una imminent represàlia de míssils i drons. Les sirenes d'avís es van activar a través d'Israel en previsió d'un possible contraatac iranià, encara que l'Iran no llançaria míssils balístics fins a la nit següent. Katz també va descriure l'atac d'Israel a l'Iran com un "atac preventiu". Segons les FDI, l'acció va ser impulsada per la intel·ligència que indicava que l'Iran havia acumulat prou urani enriquit per produir fins a 15 armes nuclears en pocs dies.
Es van informar d'explosions a Teheran, incloent-hi bases militars properes i als barris que albergaven comandants d'alt rang. Testimonis oculars van descriure enormes flames i repetits cops. L'Agència de Notícies Fars, que està vinculada a l'IRGC, va informar que diverses llars van ser atacades a Shahrak-e Mahallati, un barri de l'est de Teheran on resideixen oficials militars iranians d'alt rang i les seves famílies. L'atac suposadament va incendiar la seu de l'IRGC a Teheran. Alguns complexos residencials van ser atacats durant l'atac, inclosos els que albergaven oficials iranians. Segons els informes, la força de les explosions va provocar que alguns edificis s'esfondressin.
Es van informar de les explosions a la instal·lació nuclear de Natanz, a la província d'Esfahan, on es troba una de les instal·lacions nuclears més crítiques de l'Iran. La televisió estatal iraniana va confirmar les "explosions fortes" prop del lloc, que alberga dues plantes d'enriquiment: la gran planta subterrània d'enriquiment de combustible (FEP) i la planta pilot d'enriquiment de combustible (PFEP) sobre el sòl. També es van atacar els llocs nuclears de Khondab i Khorramabad.
Tarda