Sakhà (en , Saxa Sire, ; en ), oficialment la República de Sakhà, (, Saxa Öröspüübülükete, ; , , és a dir: República de Sakhà (Iacútia)) és la república més gran de Rússia, situada a l'Extrem Orient rus, al llarg de l'oceà Àrtic, amb una població d'un milió d'habitants. Sakhà comprèn la meitat de l'àrea del districte federal de l'Extrem Orient, i és la subdivisió estatal més gran del món, amb més de 3.083.523 quilòmetres quadrats.Rosstat (Russian Statistical Service), 2010 (xls). Iakutsk, que és la gran ciutat més freda del món, n'és la capital i la ciutat més gran. La república té la reputació d'un clima extrem i sever, amb les segones temperatures més baixes de l'hemisferi nord registrades a Verkhoiansk i Oimiakon (només per darrere de Summit Camp, Groenlàndia), i les mitjanes regulars d'hivern solen baixar per sota dels a Iakutsk. Les tendències hipercontinentals també donen lloc a estius càlids a bona part de la república.
Sakhà va ser la primera llar de la caça-recol·lecció i la ramaderia de rens dels pobles tungusos i paleosiberians com els Evenkus i els Iukaguirs. Migrant des de l'àrea al voltant del llac Baikal, el poble túrquic Sakhà es va establir per primera vegada al llarg del riu Lena mitjà en algun moment entre els segles IX i XVI, probablement en diverses onades, portant el sistema econòmic pastoral de l'Àsia central amb ells.
Els russos van colonitzar i incorporar l'àrea com a óblast de Iakutsk al Tsarat de Rússia a principis del , obligant els pobles indígenes de la zona a pagar un tribut. Mentre que el període inicial posterior a la conquesta russa va veure caure la població sakhà en un 70%, el període imperial també va veure l'expansió dels iacuts nadius des del mig Lena al llarg del riu Viliüi cap al nord i l'est desplaçant altres grups indígenes. Iacútia va veure algunes de les últimes batalles de la Guerra Civil Russa, i les autoritats bolxevics van reorganitzar l'Òblast de Iakutsk en l'RSS Autònoma de Iacútia el 1922. L'era soviètica va significar la migració de molts eslaus, concretament russos i ucraïnesos, a la zona.
El 27 de setembre de 1990, la zona es va convertir en la República Socialista Soviètica de Iakutskaia-Sakha, i el 27 de desembre de 1991, es va convertir en la "República de Sakha (Iacútia)".
Etimologia L'exònim Iakut prové del terme evenki Yako (també yoqo, ñoqa o ñoka ), que era el terme que els evenkis utilitzaven per descriure els sakhà. Això al seu torn va ser recollit pels russos. Els iukaguirs, un altre poble veí de Sibèria, utilitzen l'exònim yoqol ~ yoqod- ~ yoqon- (iukaguir de la Tundra) o yaqal ~ yaqad- ~ yaqan- (iukaguir de Kolimà).
L'autodesignació Sakhà és probablement del mateix origen (* jaqa > Sakha arran de canvis sonors regulars en el curs del desenvolupament de la llengua iacut) que els exònims Evenki i Iukaguir dels iacuts. Els dolgans el pronuncien com a haka, la llengua dels quals és una llengua propera de la iacut.Victor P. Krivonogov, "The Dolgans’Ethnic Identity and Language Processes." "The Dolgans" in The Red Book of the Peoples of the Russian Empire
Geografia miniatura|Fauna de la República de Sakhà: la gavina rosada, la grua siberiana, l'os polar, el cavall i el ren. Postal miniatura russa, 2006. Fronteres: Internes: Districte Autònom de Txukotka (660km) (est i nord-est), óblast de Magadan (1520km) (est), Krai de Khabàrovsk (2130km) (sud-est), óblast de l'Amur (sud), Krai de Zabaikàlie (sud), óblast d'Irkutsk (sud i sud-oest) i Krai de Krasnoiarsk (oest). Oceàniques: Oceà Àrtic (incloent-hi el mar dels Làptev i el mar de la Sibèria oriental) (nord). Punt més alt: Pic Pobeda (3.003m), Cim de la muntanya Mus-Khaya (2959m o 3.011m) Distància N–S màxima: Distància màxima E-W:
Sakhà s'estén fins a l'illa Henrietta a l'extrem nord i és banyada pels mars de Làptev i Sibèria oriental de l'oceà Àrtic. Aquestes aigües, les més fredes i gelades de tots els mars de l'hemisferi nord, estan cobertes de gel durant 9 a 10 mesos de l'any. Les illes de Nova Sibèria formen part del territori de la república. Després de la separació de Nunavut dels Territoris del Nord-oest del Canadà el 1999, Sakhà es va convertir en l'entitat subnacional més gran del món, amb una àrea de 3,083,523 kilòmetres quadrats, lleugerament més petit que el territori de l'Índia (3.3 milions de km 2), però encara una mica més petit que l'Argentina.
Sakhà es pot dividir en tres grans cinturons de vegetació. Al voltant del 40% de Sakhà es troba per sobre del cercle polar àrtic i tot està cobert per permagel que influeix molt en l'ecologia de la regió i limita els boscos a la regió sud. La tundra àrtica i subàrtica defineixen la regió mitjana, on els líquens i la molsa creixen com a grans catifes verdes i són les pastures preferides per als rens. A la part sud del cinturó de la tundra, al llarg dels rius creixen rodals dispersos de pi siberià i làrix. Sota la tundra hi ha la vasta regió forestal de la taigà. Al nord dominen els làrixs i al sud comencen a aparèixer rodals d'avet i pi. Els boscos de taigà cobreixen al voltant del 47% de Sakha i gairebé el 90% de la coberta és de làrix.
A la República de Sakhà es troba el Parc del Pleistocè, un projecte dirigit a recrear les praderes de la tundra del Pleistocè estimulant el creixement de l'herba amb la introducció d'animals que van prosperar a la regió durant la fi del Pleistocè
Zones horàries miniatura|Zones horàries de Sakhà Sakhà és l'únic subjecte federal de Rússia que utilitza més d'un fus horari. Sakhà abasta tres zones horàries. Com la resta de Rússia, no fa servir l'horari d'estiu. Mapa Fus horari abr. Àrees75x75px Hora de Iakutsk YAKT UTC+09:00 La major part del territori de la república75x75px Hora de Vladivostok VLAT UTC+10:00 Districtes d' Oimiakonski, Ust-Ianski i Verkoianski75x75px Hora de Magadan MAGT UTC+11:00 Districtes d' Abiiski, Allaikovski, Momski, Niznekolimski, Srednekolimski iVerknekolimski
Rius miniatura|Riu Ura miniatura|Riu Oliokma miniatura|Pilars del Lena El riu més gran és el riu Lena, que és navegable (4.400km). A mesura que es mou cap al nord, inclou centenars de petits afluents situats a la Serralada de Verkhoiansk.
Riu Lena Riu Viliüi (2.650km) Afluent del riu Lena Riu Markha (1.181km) Afluent del riu Viliüi Riu Morkoka (812km) Afluent del riu Markha Riu Tiung (1.092km) Afluent del riu Viliüi Riu Aldan (2.273km) Afluent del riu Lena Riu Amgà (1.462km) Afluent del riu Aldan Riu Maia (1.053km) Afluent del riu Aldan Riu Uxur (812km) Afluent del riu Aldan Riu Oliokma (1.320km) Afluent del riu Lena Riu Linde (804km) Afluent del riu Lena Riu Niuia (798km) Afluent del riu Lena Riu Oleniok (2.292km) Riu Kolimà (2.129km) Riu Indiguirka (1.726km) Riu Selenniakh (796km) Afluent del riu Indiguirka Riu Alazeia (1.590km) Riu Anabar (939km) Riu Iana (872km) Riu Adixa (715km) Afluent del riu Iana Riu Oldzho (330km) Afluent del riu Iana Riu Bitantai (620km) Afluent del riu Iana
Llacs miniatura|Llac Ozhogino Hi ha més de 800.000 llacs a la república. Els principals llacs i embassaments inclouen:
Llac Bolxoie Morskoie Llac Bustakh Emanda Llac Mogotoievo Nedzheli Llac Nerpixie Llac Ozhogino Llac Suturuokha Tabanda Ulakhan-Kiuel Embassament de Viliui
Muntanyes miniatura|Serralada de Verkhoiansk. La serralada més gran de Sakha, la Serralada de Verkhoiànsk, corre paral·lela i a l'est del riu Lena, formant un gran arc que comença al mar d'Okhotsk i acaba al mar dels Làptev.
La serralada Txerski corre a l'est de la serralada Verkhoiansk i té el cim més alt de Sakha, el pic Pobeda (3.147m). El segon cim més alt és el pic Mus-Khaia que arriba als 3.011m.
La serralada Stanovoi limita amb Sakha al sud.
Penínsules L'extens litoral de la República conté una sèrie de penínsules; d'oest a est les més destacades són:
Península d'Uriung-Tumus Península de Nordvik Península de Terpiai-Tumsa Península de Bikovski Península de Buor-Khaia Península de Maniko Península de Shirokostan Península de Merkushina Strelka Península de Lopatka Península de Dogukan
Illes D'oest a est, les illes principals de Sakhà són:
Illa Preobrajénia Illa Gran de Béguitxev Illa Petita de Béguitxev Illa Pestxani Illa Salkai Orto Ari Daldalakh Illa Dianguilakh Illes Dunai Illa Leikina Illes del delta del Lena Illa Brusneva Illa de Muostakh Illa Ulakhan Ari Illa Iàrok Illes Xelonski Illa de Makar Illa de Stolbovói Illes de Nova Sibèria (el grup més gran, amb diferència) Illes De Long Illes Medveji Illa Kolesovski Kolesovskaia Otmel Illa Gabixevski Illa Kamenka Illa Markhaianovski Illa Gusmp Illa Sukhani
Recursos naturals miniatura|Mina de diamants a Udàtxnaia Sakhà està ben dotat de matèries primeres. El sòl conté grans reserves de petroli, gas, carbó, diamants, or, plata, estany, tungstè, entre molts altres. Sakhà produeix el 99% de tots els diamants russos i més del 25% dels diamants extrets al món.
Clima Sakhà és coneguda pels seus extrems climes, sent la serralada de Verkhoiansk la zona més freda de l'hemisferi nord. Algunes de les temperatures naturals més baixes mai registrades han estat aquí. El pol del fred de l'hemisferi nord es troba a Verkhoiansk, on les temperatures van arribar fins a el 1892, i a Oimiakon, on les temperatures van arribar fins a el gener de 1924. +Temperatures màximes i mínimes diàries mitjanes als llocs seleccionats a Iacútia Ciutat Juliol (°C) Gener (°C) Aldan 22.6/10.9 −21,9/−30,6 Nériungri 21.8/10.9 −26,8/−33,9 Oliókminsk 24.9/12 −26,2/−34,6 Oimiakon 22.7/6.1 −42,5/−50 Verkhoiansk 23,5/9,7 −42,4/−48,3 Iakutsk 25.5/12.7 −35,1/−41,5 Saskilakh 16,8/7,7 −29,2/−36,7 Tiksi 12.1/3.9 −26,7/−33,8 Precipitació mitjana anual: 200mm (parts centrals) fins a 700mm (muntanyes de Sakhà oriental).
Història miniatura|La gent de la cultura Imiiakhtakh es consideren els avantpassats dels moderns Iukaguirs. El país ja fou habitat en el Paleolític superior, a l'alt Lena (vers el 5000 aC) i la vall de l'Aldan. El neolític ocupà tota la conca del Lena, amb petròglifs que descrivien caçadors de cérvols, relacionats amb altres de la resta de la conca del Lena, l'Indigirka i el Kolyma. Potser eren avantpassats dels actuals iukaguirs.
A l'edat dels metalls hi ha mostres de la Cultura de Glazkovo (Baikal), com els enterraments als rius Bugatxan i Isxiliakh (II mil·lenni aC). En el primer mil·lenni hi arribà el ferro, però l'economia continuà sent depredadora. Cap al 1500 aC reberen influència de l'art de les estepes.
El territori fou habitat inicialment (segle I aC) per tribus tunguses (evenkis i evens o lamuts), caçadores de rens, i paleosiberianes (iukaguirs i txuktxis). Cap als segles i hi arribaren els iacuts, tribu de parla turquesa que fou empentada del seu territori original, als voltants del llac Baikal, pels mongols buriats, fins al Lena mitjà.
Per un temps, del 1921 al 1922, Sakhà, coneguda amb el nom de Iacútia, fou també un estat autònom.
Després de la revolució de febrer de 1917, les autoritats locals de Iacútia van reconèixer el govern provisional. Després de la Revolució d'Octubre, els elements menxevics de Iacútia van crear un Comitè de Defensa de la Revolució formalment proclamat el 22 de febrer de 1918, que va funcionar com un govern autònom i va existir fins al 7 de juliol de 1918, quan fou dissolt pels avatars de la guerra civil que va portar fins allí els bolxevics. L'agost de 1918 Iacútia va caure en mans dels blancs, però els bolxevics locals van prendre el poder el 14/15 de desembre de 1918.