és un empresari, agricultor i polític zambià que és el setè i actual president de Zàmbia des del 24 d'agost de 2021.
Primers anys Va néixer al poble de Hachipona, districte de Monze, a l'àrea de la tribu de Hamusonde. Va rebre una beca per estudiar a la Universitat de Zàmbia i es va graduar el 1986 amb una llicenciatura en Economia i Administració d'Empreses. A partir d'aleshores, va realitzar un MBA en Finances i Negocis a la Universitat de Birmingham al Regne Unit.
Activitats professionals El 1986 es va dedicar a l'economia com a ajudant consultor a l'empresa Equator Advisory Service (Serveis d'Assessories Equador). Aquell mateix any també va treballar per a l'empresa Coopers & Lybrand Zàmbia. Va ser director d'Assessoria Corporativa (1989) i CEO de Coopers & Lybrand Zàmbia (1994-1998) i de Grant Thornton International Zàmbia (1998-2006).
Carrera política Va participar en la fundació del Partit Unit per al Desenvolupament Nacional el 1998. El 2006 va morir Anderson Mazoka, el líder del partit, a qui li va correspondre reemplaçar en la presidència de la col·lectivitat i ser candidat presidencial el 2006.
En les eleccions generals de 2006, Hichilema va obtenir el tercer lloc amb el 25,3% dels sufragis, mentre que en les eleccions següents del 2008 va repetir la mateixa posició, però amb el 19,70% dels vots.
El 2009, Hichilema va signar un pacte amb el Front Patriòtic de Michael Sata, per disputar les eleccions de 2011 junts. No obstant això, la indecisió sobre el candidat del pacte, la profunda desconfiança i les acusacions de tribalisme d'ambdós costats es van traduir en el col·lapse del pacte el març de 2011. En aquestes eleccions del 2011 va obtenir el 18,17% de les preferències.
Presidència Hichilema es va presentar a la presidència a les eleccions generals de Zàmbia de 2021 celebrades el 12 d'agost, les quals va guanyar amb el 59% dels vots. El president de la comissió electoral, Esau Chulu, va declarar que havia guanyat les eleccions la matinada del 16 d'agost. Després de la seva victòria, Hichilema va declarar el seu desig de nomenar zambians qualificats en la seva administració. Entre els seus nomenaments hi va haver Sylvia Masebo, Situmbeko Musokotwane, Anthony Bwalya, Jito Kayumba i Garry Nkombo, entre d'altres.
Hichilema va renegociar gairebé 19.000 milions de dòlars de deute amb creditors internacionals, inclosa la República Popular de la Xina i el Fons Monetari Internacional (FMI), evitant el col·lapse total de les finances públiques, va reduir significativament la inflació i va estabilitzar el valor del kwacha zambià, va retallar les despeses del govern en més d'un 40% perseguint la malversació de cabals públics, va implementar la gratuïtat de l'educació primària i secundària a tot el país augmentant significativament l'escolarització entre les famílies de rendes baixes, va crear més de 50.000 llocs de treball públics directes, contractant milers de nous professors, personal sanitari i forces de seguretat, va sanejar les arques per pagar les pensions de milers de jubilats que portaven fins a vint anys esperant els seus diners, va posar en marxa la central solar de Chisamba de 100 megawatts, la instal·lació d'energia solar més gran de Zàmbia, va reactivar la construcció de l'autovia de doble calçada Lusaka-Ndola, vital per connectar la capital amb els nuclis miners de coure i va reduir la violència política dels grups de xoc de partits obrint un entorn democràtic més tolerant en comparació amb el govern de Edgar Lungu.
Hichilema fou reelegit per a un segon mandat de cinc anys després de guanyar les eleccions presidencials zambianes de 2026 celebrades el 13 d'agost obtenint prop del 60% dels vots i derrotant clarament el seu principal rival de l'oposició, Brian Mundubile, que va aconseguir al voltant del 38%.
Referències
Categoria:Presidents d'estats Categoria:Polítics zambians Categoria:Alumnes de la Universitat de Birmingham Categoria:Polítics del segle XXI Categoria:Polítics nascuts al segle XX Categoria:Nascuts el 1962