El Corpus Vitrearum Catalonia anomenat anteriorment Corpus Vitrearum Medii Aevi (CVMA) Catalunya o Corpus Vitrearum Catalunya és un programa de recerca de l'Institut d'Estudis Catalans que forma part del conjunt de programes d'estudi dels vitralls, inicialment, de l'edat mitjana sota els auspicis de la Unió Acadèmica Internacional.
Així, l'objectiu inicial d'aquest programa és organitzar dins el territori català l'estudi científic i documentat de totes les vidrieres medievals, fins al segle XVI, d'edificis religiosos i civils. Per a difondre els resultats de la investigació s'han publicat diverses monografies, amb una àmplia documentació fotogràfica, de cada una de les recerques i catalogacions.El projecte general va ser iniciat a Amsterdam l'any 1952 pel Comitè Internacional d’Història de l'Art, i fou acceptat l'any 1954 per la Unió Acadèmica Internacional.
La fundació del Corpus Vitrearum Medii Aevi representà la culminació d'un llarg camí en defensa de la investigació dels vitralls medievals europeus i un pas molt important per la seva conservació i valoració social. Creant, així, una aliança d'entitats i estudiosos que permet un gran avenç en aquest camp. Aplegant especialistes que fossin capaços d'encarar aquest repte. El professor Hahnloser i altres membres del Comitè Internacional d’Història de l'Art van crear una xarxa d'acadèmics nomenant els directors per als comitès nacionals. Així el programa del Corpus Vitrearum va comptar amb Hans Wentzel per Alemanya, Jean Helbig per Bèlgica, Giuseppe Marchini per Itàlia, Joan Ainaud de Lasarte per Catalunya i Victor Nieto Alcaide per Espanya.Caviness, Madeline H. «Le Corpus Vitrearum Medii Aevi: souvenirs personnels de 1960 à 2021» dins Boulanger,Karine (dir.), Louis Grodecki et le vitrail, París, Musée du Louvre - Éditions du Centre André-Chastel, 2024, p. 39.
L’Institut d'Estudis Catalans, membre d'aquells dos organismes, va assumir la tasca de preparar i publicar directament els volums del Corpus Vitrearum Medii Aevi pel que fa a Catalunya. L'any 1957 es va constituir un comitè a Barcelona per a elaborar un primer programa corresponent als volums dedicats a Catalunya que fou presentat a la reunió del 1958 de la Unió Acadèmica Internacional. Tot i que, les dificultats polítiques i econòmiques en què visqué l'Institut d'Estudis Catalans durant la dictadura franquista van impedir-ne la seva publicació.
Acabada la dictadura franquista, l'any 1979 es constituí un equip tècnic permanent amb diversos especialistes tot reprenent els treballs de recerca, catalogació de vitralls als monuments.Barrall, Xavier i Mundó, Ascani. Estudis entorn del vitrall a Catalunya. (Corpus Vitrearum). Institut d'Estudis Catalans, 2014.
En el context de la recuperada Generalitat de Catalunya s'abordà la publicació de les recerques realitzades en quatre volums de gran format entre el 1985 i el 1997, i el cinquè i darrer de la sèrie catalana el 2014.
Pel que fa als vitralls de Catalunya, l'Institut d'Estudis Catalans ha compilat més de tres mil referències, conservades al seu arxiu històric. També ha publicat cinc volums més dins la sèrie d'Espanya del Corpus Vitrearum Medii Aevi (vols. VI a X).
El programa ha permès estudiar i documentar totes les vidrieres medievals dels edificis religiosos i civils de Catalunya fins a mitjan . Amb motiu de la seva finalització, el juliol de 2015 es va celebrar una jornada d'estudi a l'Institut d'Estudis Catalans amb aportacions de Josep Massot, Xavier Barral, Roser Alcoy i, també, s'exposaren diverses comunicacions sobre la recuperació i la restauració de vitralls medievals catalans.
Del Corpus Vitrearum Medii Aevi (CVMA) al Corpus Vitrearum International Orígens, ampliació cronològica i internacionalització El Corpus Vitrearum és un important exemple d'estudis interdisciplinaris, reunint historiadors de l'art, restauradors i historiadors que ha comportat un innovador plantejament en qüestions metodològiques. Els orígens i motivació d'aquest programa de recerca internacional fou la constatació de què fins a la meitat del segle XX, es van destruir col·leccions senceres de vitralls de l'Edat Mitjana o de l'Edat Moderna sense haver estat mai documentades. Havent après de l'experiència de la Primera Guerra Mundial on va ser destruits els valuosos vitralls a la catedral de Reims, des de diversos països europeus els responsables de la protecció del patrimoni artístic van retirar molts vitralls antics poc abans de la Segona Guerra Mundial. Per tal de protegir els vitralls dels bombardejos, fotografiar-los i documentar-los. Després de la guerra, sobretot a Alemanya i Suïssa, s'inicià l'organització de la recerca, estudi i preservació dels vitralls.Grodecki, Louis. « Dix ans d'activité du Corpus Vitrearum», Revue de l'art, núm 51, 1981, p. 23 esquerra|miniatura|332x332px|Rosassa de Santa Maria del Mar de Barcelona. Un dels vitralls refrenenciats al CVMA
El 1949, al 16è Congrés del Comitè Internacional d'Història de l'Art a Lisboa, Hans R. Hahnloser, professor de la Universitat de Berna, va presentar unprojecte per catalogar sistemàticament els vitralls medievals a Europa. El Corpus Vitrearum es va establir al congrés del Comitè Internacional a Amsterdam el 1952. Aquesta organització va nomenar un comitè directiu, compost per Marcel Aubert, Johnny Roosval i el mateix Hahnloser, encarregat de preparar els projectes i les regulacions del Corpus Vitrearum, que es va desenvolupar sota els auspicis de la Unió Acadèmica Internacional.. D'aquí va eixir el Corpus Vitrearum Medii Aevi (CVMA) o Corpus de Vitralls Medievals, que com s'ha apuntat, fou el programa de recerca històrica sorgit a Conferència Internacional d'Història de l'Art reunida a Amsterdam el 1952. Una iniciativa precedida pels treballs de restauració portats a terme en acabar-se a Europa la Segona Guerra Mundial i altres iniciatives coordinades per l' esmentat 'historiador de l'art suís Hans R. Hahnloser. Tot prenent com a referent les recerques sobre els vitralls de l'edat mitjana de nombrosos monuments de diversos països començades a finals del segle XIX, que iniciaren inventaris crítics de vitralls en monuments destacats.Kurmann-Schwarz, Brigitte. "La fondation du Corpus Vitrearum. Les rôles de Hans Robert Hahnloser et de Louis Grodecki." Boulanger, Karine (dir.), Louis Grodecki et le vitrail, París, Musée du Louvre - Éditions du Centre André-Chastel, 2024, p. 26-36.
A partir del 1968, el comitè belga del Corpus Vitrearum es va iniciar un estudi, aplegat en cinc volums, sobre els vitralls de la primera meitat del segle XVI ubicats a Bèlgica. També el comitè espanyol va publicar monografies el 1969 i el 1973 sobre els vitralls de les catedrals de Sevilla i Granada , que daten dels segles XVI al XIX. Aquests estudis van fer veure la necessitat de què el Corpus Vitrearum eliminés el topall cronològic de 1500-1520 al qual s'havia restringit l'estudi dels vitralls antics, cosa que permeté, per exemple, la creació del comitè neerlandès, el país del qual posseeix pocs vitralls anteriors al segle XVI.Grodecki, Louis « Dix ans d'activité du Corpus Vitrearum », Revue de l'art, no 51, 1981, p. 24
Ben entrat el segle XXI s'amplià el camp del projecte a tots els períodes històrics amb la nova denominació de Corpus Vitrearum International. Així es cobreixen des de l'edat mitjana fins a l'època contemporània. Amb el suport d'enfocaments metodològics complementaris com ara: arqueologia de l'edifici, exploració de fonts, treball d'inventari, estudis iconogràfics, entre d'altres.
Repercussió a Catalunya: Del Renaixement al Modernisme L'ampliació cronològica del programa a escala internacional ha fet plantejar a nivell de l'equip de recerca vinculat a l'Institut d'Estudis Catalans la continuació del Corpus Vitrearum Medii Aevi vers un Corpus Vitrearum del Renaixement al Modernisme, del segle XVI al començament del segle XX. Ja que en aquest camp, Catalunya n’és rica a doll i amb un patrimoni comparable al d’altres nacions europees que ja han començat a inventariar-lo sota els auspicis de la Unió Acadèmica Internacional.
Fruit d'aquest enfocament s'han publicat diversos articles i llibres sobre vitralls catalans fins al segle XX. També s'han elaborat diverses tesis doctorals, Tota aquests treballs es troben referenciats a la pàgina del Corpus Vitrearum Catalonia a la web de l'Institut d'Estudis Catalans. L'arxiu històric d'aquesta intitució conserva més de tres mil transparències de vitralls catalans.
Publicacions de l'àmbit català Ainaud i de Lasarte, Joan; Vila-Grau, Joan ; Escudero i Ribot, M. Assumpta. Els Vitralls medievals de l'església de Santa Maria del Mar, a Barcelona. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1985. Ainaud i de Lasarte, Joan; Vila-Grau, Joan ; Escudero i Ribot, M. Assumpta. Els Vitralls de la Catedral de Girona. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1987.Fotografies de Ramon Roca i Junyent. Ainaud i de Lasarte, Joan; Virgili, Carmina ; Vila-Grau, Joan. Els Vitralls del monestir de Santes Creus i la catedral de Tarragona. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1992. Fotografies de Ramon Roca i Junyent.
Ainaud i de Lasarte, Joan; Mundó i Marcet, Anscari Manuel ; Vila-Grau, Joan ; Escudero i Ribot, M. Assumpta ; Vila i Delclòs, Antoni ; Cañellas Martínez, Sílvia. Els Vitralls de la catedral de Barcelona i del Monestir de Pedralbes. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1997. Barral i Altet, Xavier. Vitralls medievals de Catalunya. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2000. Fotografies de Ramon Roca i Junyent. Barral i Altet, Xavier, Mundó, Anscari M. Estudis entorn del vitrall a Catalunya. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2014. Fotografies de Ramon Roca i Junyent. Barral i Altet, Xavier, Mundó, Anscari M. Els Vitralls de la Catedral de la Seu d’Urgell i de la Col·legiata de Santa Maria de Cervera. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2014. Fotografies de Ramon Roca i Junyent. Barrall, Xavier i Mundó, Ascani. Estudis entorn del vitrall a Catalunya. (Corpus Vitrearum). Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2014, «Jornada d'Estudi sobre el Corpus Vitrearum». Institut d'Estudis Catalans https://www.youtube.com/playlist?list=PLJPVNzVlFt_BeCEyq5u8TC1xuSbvLM1-O
Referències
Categoria:Institut d'Estudis Catalans