Himeri de Prusa (en ; vers 315-386) va ser un important sofista grec de Prusa (Bitínia), fill d'Amínies, que també fou un retòric de cert renom.Suda, s. v. Ἱμέριος.
Vida Es va educar a casa seva i després va anar a Atenes per completar estudis. Es creu que fou deixeble de Proeresi del que després en va ser rival.Eunapi, Proaeresius p. 110. Va viatjar per la part oriental de l'Imperi i va visitar Constantinoble, Nicomèdia, Lacedemònia, Tessalònica, Filips i altres llocs retornant després a Atenes on es va establir definitivament i va exercir com a mestre de retòrica, primer privadament i després a sou de l'estat.Foci, Bekker, I. Bibliotheca ex recensione Immanuelis Bekkeri ed.Reimer, 1824-1825, Berlin, , pàg 109
Va adquirir alta reputació i els més distingits personatges van passar per la seva escola, com Gregori de Nazianz. El mateix emperador Julià l'Apòstata el va convidar a la seva cort a Antioquia el 362 i el va fer el seu secretari.Eunapi: Vides dels filòsofs i dels sofistes; XIII: Himeri. Text francès, en el web de Philippe Remacle (1944 - 2011). Text anglès, amb anotacions en aquest idioma, en el Tertullian Project; ed. de 1921.Libani, Discursos X. p. 267, ed. Morel; Zòsim, Historia nova III.2.Joan Tzetzes, Quilíades VI. 128. L'emperador va morir el 363, per tant Himeri va perdre el seu lloc a la cort, però no va tornar a Atenes fins a la mort del seu rival Proeresi el 368, i llavors va seguir amb les seves classes d'oratòria. Va viure fins edat avançada i als darrers anys va veure la mort del seu fill Rufí, i ell mateix es va quedar cec. Segons diu la Suda, va morir d'un atac d'epilèpsia. Es va mantenir pagà fins a la seva mort.
Obra Va escriure diverses obres de les que només alguna s'ha conservat. FociFoci, Bibliotheca Cod. 165, comp. 243. esmenta 71 discursos però se'n conserven només 24 sencers,més 36 extractats de discursos i 11 fragments d'escrits.
Himeri prenia com a model per als seus discursos el retòric Publi Eli Aristides. Alguns dels discursos van ser pronunciats en ocasions assenyalades com el matrimoni de Sever o per la mort del seu fill Rufí. D'altres només s'havien escrit com a exercici o per a la mateixa exhibició d'oratòria. N'hi ha que narren esdeveniments de l'època i, per tant, tenen valor històric.
El seu estil es qualifica de fosc, sobrecarregat d'expressions figuratives i al·legòriques, mesclat amb expressions poètiques.
No es va fer una edició completa de totes les seves obres conservades fins a les darreries del . Anteriorment només se n'havien publicat cinc discursos, una edició de Fabricius,J.A. Fabricius: Bibliotheca graeca, ed.:C. Liebezeit, 1705-54, Hamburg, ,pàg=IX. p. 426 i una altra de Majus (Giessen, 1719).J.H. Majus: Bibliotheca Uffenbachiana ed.Impensis Novi bibliopolii, Halle, 1720, G. Wernsdorf va preparar una col·lecció completa, amb comentari i introducció, publicada a Gotinga (1790).Wernsdorf Himerii sophistae quae reperiri potuerunt, videlicet, Eclogae, ed.apud Vandenhoeck et Ruprecht, Gotinga, 1790, Més endavant es va trobar un nou fragment i es va publicar dins laAnecdota graeca de Boissonade.J.F. Boissonad: Anecdota graeca: e codicibus regiis, ed.Excusum in Regio Typographeo, Paris, 1829-1833, vol. I, pàg. 172 i seg
Referències
Categoria:Sofistes Categoria:Filòsofs romans d'Orient Categoria:Bitinis de l'antiguitat Categoria:Filòsofs del segle IV Categoria:Persones de Bursa Categoria:Morts a Atenes Categoria:Escriptors en grec de l'antiguitat Categoria:Filòsofs grecs de l'antiga Àsia Menor Categoria:Educadors de l'antiga Grècia Categoria:Escriptors grecs de l'antiga Àsia Menor Categoria:Romans d'Orient del segle IV Categoria:Escriptors del segle IV Categoria:Escriptors de la província de Bursa