miniatura|El Mariscal de camp Mikhaïl Kutúzov miniatura|Segell rus dedicat al mariscal Ivan Kónev, lluint, entre d'altres, l'orde de Kútuzov LOrde de Kutúzov (en rus Орден Кутузова, Orden Kutúzova) és una condecoració militar soviètica i posteriorment de la Federació Russa, que rep el nom en honor del Mariscal de camp rus Mikhaïl Kutúzov (1745-1813).
Va ser l'únic orde soviètic amb graus establerts en moments diferents. A diferència de l'Orde de Suvórov, l'Orde de Kutúzov tenia un caràcter més defensiu, la qual cosa es feia palesa en els seus estatuts. És significatiu que va ser instituïda el 29 de juliol de 1942, l'endemà de la signatura de la famosa Ordre número 227 del 28 de juliol de 1942, coneguda a l'Exèrcit Roig com l'ordre «Ni un pas enrere».
L'orde de Kútuzov a la dreta del pit. La 1a i la 2a se situen després de la classe corresponent de l'Orde d'Uixakov; mentre que la 3a classe se situa després de l'Orde de Suvórov de 3a classe. En presència d'altres ordes i medalles de la Federació Russa, se situa immediatament després de l'orde de Júkov.
Història L'orde va ser establert el 29 de juliol de 1942 (durant la Gran Guerra Patriòtica) per una decisió de la Presidència del Soviet Suprem de l'URSS, l'orde va ser creada per atorgar als oficials superiors de l'Exèrcit Roig per les evasions exitoses davant atacs enemics i contraatacs d'èxit.
La decisió de l'establiment dels Ordes de Suvórov, Kutúzov i Alexandre Nevski va ser acceptada a inicis de juny de 1942. L'elaboració dels esbossos va ser tasca del Comitè Tècnic de la Direcció Principal d'Intendència de l'Exèrcit Roig. El 13 de juliol de 1942 es confirmà el disseny del pintor N.I. Moskalev, també dissenyador dels ordes de Glòria i de Bogdan Khmelnitski i de les medalles per l'alliberament de les ciutats.
L'Orde va ser establert en 3 classes diferents: 1a classe, 2a classe i 3a classe, sent la 1a classe la superior. La 1a i la 2 classe van ser instituïts mitjançant Decret de la Presidència del Soviet Suprem de l'URSS del 29 de juliol de 1942, i la 3a classe de l'orde va ser instituïda pel Decret del 8 de febrer de 1943. Es modificà posteriorment, mitjançant decrets del 30 de setembre de 1942, 3 de maig de 1943, 19 de juny de 1943 i, finalment, 26 de febrer de 1947. Es concedeix mitjançant decret de la Presidència del Soviet Suprem de l'URSS.
Entre els primers cavallers de l'Orde de Kutúzov de 1a classe hi havia disset caps militars: el comandant del front transcaucàsic General d'Exèrcit I.V. Tjulenev, el comandant del front de Kalininskim, Coronel General M.A. Purkaev, el suplent del comandant del Front Sud, Tinent General Zaharov i el cap d'Estat Major del Front del Don, Tinent General M.S. Malinin; a més dels comandants d'exèrcits Tinents Generals I.V. Galanin, K.N. Galitskij, M.P. Dujanov, A.Z. Jadov, D.A. Juravlev, I. Galinin, K.A. Koroteev, P.L. Romanenko, V.Z. Romanovskij, N.I. Trufanov, I.I. Fedjuninskij, F.M. Haritonov i V.A. Homenko. La van rebre gairebé tots per les seves accions a la regió de Stalingrad. El general Ivan Galanin, va ser el primer receptor de l'Orde de Kutúzov de 1a Classe per la seva actuació durant la batalla de Stalingrad.
Cinc persones van rebre l'Orde de Kutúzov de 1a classe fins a tres cops: el mariscal de la Unió Soviètica Vassili Sokolovski (també posseïdor de tres Ordes de Suvorov de 1a classe), el coronel general K.A. Koroteev, el coronel General T.F. Shtikov, el coronel general d'Aviació A.V. Nikitin i el major general A.V. Vladimir. Els mariscals de l'URSS Andrei Gretxko, Matvei Zakhàrov, Kiril Moskalenko i Ivan Kóniev, els Generals d'Exèrcit D.D. Lejhuixenko i M.S. Malinin la van rebre cos cops. En total, durant la Segona Guerra Mundial la primera classe va ser atorgada en 669 ocasions. Entre els receptors estava la Planta de Tractors Cheliabinsk el 1945, per recompensar l'enorme contribució dels seus treballadors en la derrota de l'Alemanya nazi.
La Insígnia de l'Orde de Kutúzov de 2a Classe n.1 va ser concedida al comandant de la 13a divisió de la Guardia, Major General A.I. Rodimsevu, i la de III classe va ser concedida al coronel Mikhaïl Timofèievitx Parfiónov, cap de l'Estat Major d'Artilleria a Kursk. Va ser atorgada en un total de 3.325 ocasions (530 d'elles col•lectives).
L'Orde de Kutúzov, 3a classe, núm. 1, va ser atorgada, el 21 de setembre de 1943, al coronel Mikhail Timofeevitx Parfenov, cap de l'estat major d'artilleria d'un dels exèrcits que operaven al sector de Kursk. Va ser atorgada en un total de 3.328 ocasions (1.060 col•lectives).
Tot i que segons els seus estatuts només podien ser recompensats els caps de les diferents sostsdivisions militars per la realització de grans fites en les operacions de combat, van haver molts casos que va ser concedida per l'aportació a l'augment de la capacitat defensiva de l'Exèrcit Roig. Per exemple, la 1a classe va ser concedida a diversos treballadors del Comissariat del Poble de les Vies de Comunicació i d'Aviació, així com diversos dirigents dels Comitès Executius Regionals; i a finals de la guerra va ser atorgat a bastants dirigents del Comissariat del Poble d'Intendència.
Més de 100 oficials d'exèrcits estrangers aliats la van rebre, dels quals uns 20 van rebre la de 1a classe, entre ells el Mariscal en Cap de l'Aire Trafford Leigh-Mallory (Regne Unit) o el General de l'Exèrcit Omar Bradley. Després de l'Operació Tempesta d'Agost va ser atorgada a diversos comandants de l'Exèrcit Popular Mongol.
Després de la dissolució de la Unió Soviètica el 1991, l'orde de Kútuzov va romandre sense canvis tant en el disseny com en l'estatut per decret del Soviet Suprem de la Federació Russa N. 2424-1 del 2 de març de 1992. L'actual orde rus va ser modificat al seu disseny actual i criteris de concessió per Decret Presidencial 1099 del 7 de setembre de 2010.
Concessió Atorgada als comandants d'exèrcit per elaborar i executar correctament plans i per operacions que infligeixin grans pèrdues i desfeta de les forces enemigues permetent a les forces soviètiques seguir combatent.
La 1a classe era atorgada als Comandants de Front i d'Exèrcit, els seus suplents i els caps d'Estat Major: Per la correcta elaboració i realització de les operacions defensives de l'exèrcit, que tenen com a resultat la derrota de l'enemic. Per la correcta elaboració dels plans i la realització de les operacions de retirada de grans blocs, amb l'organització dels contraatacs que comporten grans pèrdues pesades a l'enemic. Per l'organització de grans unitats en la lluita contra unitats superiors de l'enemic, la destrucció de la seva tropa i del seu equipament i la conservació de les forces pròpies per llançar una contraofensiva. La 2a classe era atorgada als Caps de Cos, Divisió, Brigades i els seus caps d'Estat Major: Per la resistència persistent a l'ofensiva de les forces superiors enemigues. Per la direcció ben organitzada de les pròpies forces, davant de situacions difícils de combat per la superioritat enemiga, que concloguin amb la derrota enemiga. La 3a classe era atorgada als comandants de Regiment, Batalló i Companyia i els seus caps d'Estat Major: Per la iniciativa en la realització dels plans de combat i la seva posada en pràctica, que porten a la derrota enemiga com a resultat de l'atac sobtat i valent. Per la captura d'un gran centre de resistència enemiga amb poques pèrdues pròpies, amb la conservació de les posicions conquerides i el reflex decidit dels contraatacs enemics. Per les sortides valentes que alterin les comunicacions enemigues, així com les seves guarnicions de rereguarda i les seves bases. Per l'elaboració hàbil dels plans de combat que comportin la interacció hàbil i precisa de totes les armes amb èxit.
Insígnies i cintes miniatura|Orde de Kutúzov de 1a classe (primera variant) Des del seu establiment el 29 de juliol de 1942 (tercer grau des del 8 de febrer de 1943) fins a l'emissió del Decret del 19 de juny de 1943, "Sobre l'aprovació de mostres i descripcions de cintes per a ordes i medalles de l'URSS i les normes per portar ordes, medalles, cintes d'orde i distincions", es va produir el primer tipus d'orde de Kutúzov. La insígnia real de l'orde tenia un ullet al raig superior de l'estrella, a través del qual es passava un anell de connexió. Aquest anell, al seu torn, estava unit a un marc rectangular cobert amb tela vermella. El marc tenia ranures a la part superior i inferior. Al revers del marc hi havia una passadora roscada i una femella rodona per subjectar l'orde a la roba. Fins a l'emissió del Decret, el primer tipus d'orde es portava a la part esquerra del pit.
Un decret del 19 de juny de 1943 va establir la portada de les condecoracions en forma d'estrella no en una barra de cinta, sinó en agulles al pit dret. Al mateix temps, a causa del fort augment del nombre d'ordes de l'URSS i del nombre de condecoracions, es va introduir la portada de barres de cinta en uniformes de diari i de camp en lloc d'ordenes. El segon tipus de l'Orde de Kutúzov no tenia una barra de cinta recoberta de tela. Al revers de la insígnia de l'orde, hi havia una clavilla roscada soldada i una femella rodona de cargol per fixar l'orde a la roba.
Disseny La 1a Classe consisteix en una estrella de 5 puntes convexa de 55 mm d'ample, feta d'or amb raigs de platí entre les puntes. Els espais entre les puntes de l'estrella daurada estan coberts amb cinc raigs de plata que emergeixen de sota la cinta d'esmalt blanc. Els raigs són de plata. Al centre de l'estrella hi ha un medalló cobert d'esmalt blanc de 36 mm de diàmetre amb la imatge de Mikhaïl Kutúzov en or, i al darrere de la imatge hi ha la Torre del Kremlin en platí amb una estrella de robí a la punta. Al voltant de la imatge hi ha un anell amb la inscripció "Михаил Кутузов" (Mikhaïl Kutúzov) en lletres d'or. El medalló està envoltat per una corona de llorer i fulles de roure, lligada a la part inferior per una cinta amb esmalt vermell.
La 2a i la 3a són íntegrament en plata. La de 2a classe abandona la corona de llorer al voltant del medalló, i la imatge de Kutúzov, la inscripció i l'estrella de 5 puntes són en plata rovellada. L'estrella de 5 puntes de sobre del medalló està coberta d'esmalt vermell. La 3a classe no té esmalt al medalló central ni a l'estrella que corona la torre del Kremlin. La imatge, la cinta i la inscripció són en plata rovellada.
La mida dels ordres de primera i segona classe entre l'extrem de l'estrella i l'extrem oposat del feix és de 50 mm. La mida de l'ordre de tercera classe és de 44 mm.
La cinta de l'orde és de seda de moiré blau fosc amb franges longitudinals taronges: 1a classe: una franja taronja de 5mm al mig. 2a classe: una franja taronja als costats de 3mm 3a classe: amb tres franges - una al mig i dues a les vores de la cinta, de 2 mm d'amplada cadascuna.
Primera Classe Segona Classe Tercera Classe 150px 150px 150px Cintes 150px 150px 150px
Referències
Bibliografia
Орден Кутузова (Orde de Kutúzov) a Ордена и Медали СССР
Enllaços externs
Указ Президиума Верховного Совета СССР «Об учреждении военных орденов: Ордена Суворова, первой, второй и третьей степени, Ордена Кутузова, первой и второй степени и Ордена Александра Невского» от 20 июля 1942 года // Ведомости Верховного Совета Союза Советских Социалистических Республик : газета. — 1942. — 5 августа (№ 30 (189)). — С. 1. The Commission on State Awards under the President of the Russian Federation Biblioteca legal de la URSS
Categoria:Condecoracions de la Unió Soviètica