"Mosaic" (títol original en anglès "Tapestry")Mosaic a eldoblatge.com és el quinzè episodi de la sisena temporada de la sèrie de televisió de ciència-ficció estatunidenca Star Trek: La nova generació, i el 141è de tota la sèrie. Es va emetre originalment el 15 de febrer de 1993 en redifusió als Estats Units. Ronald D. Moore va ser el guionista de l'episodi, però la base de la història va ser un esforç col·laboratiu de l'equip de guionistes. "Mosaic" va ser dirigida per Les Landau, amb el títol provinent del productor executiu Michael Piller.

Ambientada al , la sèrie segueix les aventures de la tripulació de la nau de la Flota Estel·lar de la Federació Enterprise-D sota el comandament del capità Jean-Luc Picard. En aquest episodi, Q (John de Lancie) permet a un suposadament difunt capità Jean-Luc Picard (Patrick Stewart) revisitar un esdeveniment crucial de la seva joventut que des de llavors lamenta. Picard canvia el passat, però en tornar al present descobreix que l'esdeveniment el va convertir en l'home que va esdevenir. Torna una vegada més al passat i el retorna a la forma en què va tenir lloc originalment. Picard es desperta en el present, sense saber si els esdeveniments van tenir lloc o si van ser un somni causat per la seva lesió.

Argument Durant una missió diplomàtica, el Capità Picard és greument ferit i transportat directament a la infermeria. Mentre la Dra. Crusher treballa frenèticament per reanimar-lo, Picard es desperta i es troba en un regne d'un altre món on és rebut per l'alienígena diví Q. Q li diu sense embuts a Picard que és mort, explicant que l'arma d'un terrorista va destruir el seu cor artificial. Picard va perdre el seu cor natural quan era un jove oficial quan va ser apunyalat durant una baralla en un bar, un esdeveniment que lamenta. Quan Picard reflexiona que faria les coses de manera diferent si pogués reviure aquell moment, Q l'envia enrere en el temps al dia abans de la baralla, on es troba amb els seus companys cadets Corey Zweller i Marta Batanides. Comenten el seu canvi sobtat de personalitat: ja no té més actitud temerària.

Després de ser enganyat per un nausicaan en un joc de bar, Zweller planeja venjança manipulant el següent partit. Picard el convenç, però els nausicaans intenten provocar-los a un altre joc, cosa que Picard evita. Quan Zweller és provocat perquè ataqui els Nausicaans, Picard el frena, evitant la tragèdia però humiliant el seu amic. Els nausicaans marxen rient, i Zweller i Batanides marxen amb disgust.

Q retorna Picard a l'"Enterprise" en el present. Per a sorpresa de Picard, no és el capità, sinó un oficial científic júnior que ha dut a terme una carrera insignificant. Consulta el Comandant Riker i la Consellera Troi, que expliquen que la seva aversió al risc fa que mai s'hagi distingit.

Picard s'enfronta a Q, que li diu que, tot i que la lluita amb el nausicaan va ser gairebé fatal, també li va donar una sensació de mortalitat i li va ensenyar que la vida era massa preciosa per malgastar-la anant a sobre segur. Picard s'adona que intentar reprimir i ignorar les seves indiscrecions passades li ha fet perdre una part d'ell mateix. Declara que preferiria morir com a capità de l'Enterprise que viure com un qualsevol. Q l'envia de tornada a la baralla del bar i els esdeveniments es desenvolupen com van ser originalment, amb Picard apunyalat al cor i rient mentre s'esfondra a terra.

Picard desperta a la infermeria, capità de l'"Enterprise" de nou. Mentre es recupera, es pregunta si el seu viatge al passat va ser una de les il·lusions de Q o simplement un somni. De totes maneres, està agraït per la perspectiva que li va donar l'experiència.

Repartiment i doblatge al català La sèrie va ser doblada al català pels estudis Tramontana (primera part) i Soundtrack (segona part) i emesa a TV3 l'any 1991.Fitxa de doblatge de Star Trek: La nova generació a eldoblatge.com Els dobladors de l'episodi foren: Personatge Actor/actriu Veu en catalàJean-Luc PicardPatrick StewartJoan CrosasWilliam RikerJonathan Frakes Antoni FortezaDataBrent Spinner Joaquim SotaGeordi La ForgeLeVar Burton Aleix EstadellaWorfMichael DornEnric ArquimbauBeverly CrusherGates McFadden Aurora GarciaDeanna TroiMarina Sirtis Alicia LaordenQJohn de Lancie Francesc Figuerola Alferes Cortan 'Corey' ZwellerNed Vaughn José Posada Alferes Marta Batanides J.C. Brandy Maria Josep Guasch Maurice Picard Clive Church Jordi Vilaseca Nausicaan Clint Carmichael ? Penny Muroc Rae Norman ? Producció Escriptura miniatura|L'escriptor Ronald D. Moore inicialment va intentar basar la premissa de l'episodi en "Cançó de Nadal". Aquesta va ser la primera vegada que Ronald D. Moore va escriure un episodi basat en Q, i estava entusiasmat amb la idea de donar a Picard una experiència propera a la mort i que Q s'aparegués al capità com si fos Déu. El seu pla per a "Mosaic" era seguir un camí similar a la novel·la curta de Charles Dickens de 1843 "Cançó de Nadal", però amb Q fent un paper similar als tres fantasmes de la història de Dickens. Moore va preveure tres etapes per a la història, una on Picard és atacat i necessita un cor artificial, una altra amb Picard de nen i una tercera basada en l'USS "Stargazer". Va proposar la idea al productor executiu Michael Piller, que no estava entusiasmat amb la premissa. La combinació d'aquesta desaprovació i el cost previst del rodatge a causa dels decorats addicionals necessaris va significar que l'episodi s'havia de retallar.Altman (1994): p. 78

Moore va discutir la idea amb altres membres de l'equip de guionistes; es van centrar en l'incident que va fer que Picard necessités un cor artificial. S'havia esmentat anteriorment als episodis "Samaritans entrampats" i "Missió final". Van comparar Picard amb el capità James T. Kirk, descrivint-los com a oposats en termes de desenvolupament. Van veure en Picard com un nen salvatge durant la seva estada a l'Acadèmia de la Flota Estel·lar, només per prendre-s'ho més seriosament més tard. El contrari va ser cert per a Kirk, ja que el personal el va descriure com un "rata de biblioteca" mentre era a l'Acadèmia i només es va tornar "boig" un cop destinat a una nau estel·lar.Altman (1994): p. 79 Junts, van buscar una manera de donar suport a l'afirmació de Picard a "Samaritans entrampats" que va riure quan el van apunyalar. L'editor d'històries René Echevarria va dir: "Ens va fer pensar a tots que realment havíem trobat la història adequada per a la premissa i, unint això, crec que és un dels millors esforços de la història". Moore també va dir que, en certa manera, era la seva pròpia història personal, ja que el que ell considerava grans errors van ser el que li va permetre acabar treballant a Star Trek. Mentre Moore va anomenar l'episodi "A Q Carol" basant-se en la premissa original, Piller va ser qui va suggerir "Tapestry", ja que va dir que "has d'aprendre a establir la teva part del tapís de la teva vida".Altman (1994): p. 83

Els guionistes no recordaven l'origen de la idea de la "sala blanca", i només després de l'emissió de l'episodi James Mooring va contactar amb el personal. Havia presentat un guió especulatiu amb una idea similar. La productora Jeri Taylor va admetre que la similitud no era intencionada, i després que tant ella com Moore parlessin amb Mooring, l'assumpte es va resoldre. Mooring va rebre un pagament i l'equip va reconèixer la seva contribució a l'episodi.Nemecek (2003): p. 236 Es van fer diversos canvis al guió abans del rodatge, incloent-hi l'eliminació d'Edward Jellico com a capità de l'"Enterprise" en el futur alternatiu de Picard i l'aclariment que l'apunyalament de Picard no va ser l'esdeveniment principal de la seva vida que Boothby va descriure a "El primer deure".

Càsting i rodatge miniatura|esquerra|upright|John de Lancie va fer la seva setena aparició com a Q durant la sèrie a "Mosaic". John de Lancie va tornar a la sèrie a "Mosaic" com a Q, havia aparegut de manera recurrent des de la seva primera aparició al pilot, "Trobada a Farpoint". Ja havia aparegut dues vegades durant la temporada televisiva de 1992/93 com el personatge, ambdues a principis de la temporada de TNG a "Q de veritat" així com a l'episodi de Star Trek: Deep Space Nine "Q-Less". De Lancie va pensar que el guió de "Mosaic" era "fantàstic", i va elogiar el discurs que va poder pronunciar al final de l'episodi.

Apareixent per primera vegada a "Star Trek" va ser J. C. Brandy com a Marta Batanides. Tenia 17 anys. Estava nerviosa i intimidada per treballar amb Patrick Stewart, però va dir que tothom del repartiment i l'equip la van fer sentir-se benvinguda. Hi va haver preocupacions quan va arribar per primera vegada al plató per a la prova de vestuari, ja que semblava força jove, i Stewart estava preocupat per la diferència d'edat a la pantalla. El director Les Landau va demanar que el pentinat i el maquillatge de Brandy la fessin semblar més gran. Brandy va dir que això "va funcionar bé", però tot i així "van minimitzar el sexe". Va quedar satisfeta amb les seves escenes amb Stewart, ja que van aconseguir capturar un "nerviosisme i innocència" en la relació de Picard i Batanides.Altman (1994): p. 81 L'episodi va marcar la primera aparició dels nausicaans a la pantalla amb Clint Carmichael interpretant l'alienígena principal, tot i que ja s'havien esmentat anteriorment a l'episodi "Samaritans entrampats". Els dos membres no parlants de la raça van ser interpretats pels acròbates Tom Morga i Nick Dimitri. Els dos van aparèixer a la pantalla sense maquillatge als episodis "Un grapat de Dates" i "Aparició", respectivament.

Un nombre significatiu de vestuari i maquillatge creats anteriorment es van incloure a les escenes del bar de "Mosaic". Hi va haver notes dels productors de no incloure cap ferengi, ja que en aquell moment la Federació encara no havia fet el primer contacte amb ells. L'escena mostrava tant els anticans com els selai a prop l'un de l'altre, tot i estar en guerra en el moment en què es va ambientar aquesta escena de salt enrere i haver fet les paus abans a l'episodi de La nova generació "Sol entre nosaltres". Diversos dels gots i altres accessoris d'aquesta escena provenien d'una col·lecció que Paramount havia emmagatzemat de la pel·lícula de Charlton Heston de 1956, Els Deu Manaments. Hi va haver problemes amb els enregistraments d'àudio d'algunes escenes amb Stewart i Brandy, ja que el dolly era sorollós, cosa que els va obligar a tornar a gravar les seves línies més tard perquè poguessin ser doblades sobre els originals. Brandy estava "sorpresa" que no hi hagués cap diferència que pogués notar en l'actuació de Stewart, però va sentir que li treia un element a la seva actuació.

Les escenes amb Q i Picard junts sobre un fons blanc es van comparar amb les de la pel·lícula de Warren Beatty i Buck Henry de 1978 El cel pot esperar de la productora Merri Howard i el director de fotografia Jonathan West. Aquestes escenes en particular van causar alguns problemes, ja que el director de fotografia es va preocupar que les túniques blanques de Q no es veiessin bé a la càmera sobre el fons totalment blanc. Estaven preocupats que pogués aparèixer simplement com un cap flotant. Com que tant de Lancie com Stewart esperaven repetir les gravacions d'aquestes escenes, tots dos estaven descontents mentre gravaven aquestes aparicions. Tanmateix, això es va filmar tard l'últim dia; de Lancie va dir que això va fer que tots dos semblessin força cansats.Altman (1994): p. 80 Es van tallar algunes escenes per tal de reduir l'episodi a la durada necessària. Això incloïa un monòleg d'una pàgina de Batanides que hauria tingut lloc el matí després de la seva cita amb Picard, una escena on Picard havia d'informar a La Forge a enginyeria, menció d'àudio del Dr. Selar i una menció de Scobee Hall – una referència a Dick Scobee, el comandant del Transbordador espacial Challenger en el moment de la destrucció de la nau.

Temes