Eliseu (en armeni: ), també conegut com a Eliseu Vardapet, és un historiador armeni la vida del qual és relativament poc coneguda. Va nàixer entre el 410 i el 415Agop Jack Hacikyan (dir), The Heritage of Armenian Literature: From the Oral Tradition to the Golden Age, vol. 1, Wayne State University, Détroit, 2000, , p. 239. i va morir entre el 470 i el 475.Agop Jack Hacikyan, op. cit., p. 240. És conegut sobretot com l'autor de la Història de Vardan i la Guerra d'Armènia.

Biografia Un dels traductors sants més joves i per tant deixeble de Mesrop Maixtots, Eliseu, després dels seus estudis elementals en què va estudiar armeni, grec, persa i siríac, fou enviat (sobretot amb Corium) a completar la seua educació a Alexandria, a l'escola de Ciril I.Agop Jack Hacikyan (dir), The Heritage of Armenian Literature: From the Oral Tradition to the Golden Age, vol. 1, Wayne State University, Détroit, 2000, , p. 239. Va tornar a Armènia el 441 o 442, després de visitar Roma, Atenes i Constantinoble, i entrà al servei de Vardanes II Mamiconi com a secretari personal, fins a la batalla d'Avarair, el 451.Agop Jack Hacikyan, op. cit., p. 240. Després es va convertir en vardapet i va viure com a ermità fins a la fi dels seus dies.

Obra Durant aquest període, va escriure, a petició de David Mamiconi, la Història de Vardan i la Guerra armènia, probablement del 464. Aquesta obra, dividida en tres parts,Agop Jack Hacikyan, op. cit., p. 241. relata els fets que van tenir lloc a Armènia entre el 428 i el 451, entre la deposició del darrer rei arxakuní, Artaxes IV d'Armènia, i la batalla d'Avarair, que Eliseu afirma haver presenciat; probablement va precedir Llàtzer de Farpe i la seua Història d'Armènia, amb la qual està en gran part d'acord pel que fa a aquest període.Agop Jack Hacikyan, op. cit., p. 240.

A partir d'aquesta obra, alguns autors han qüestionat el període en què va viure Eliseu. Així, Jean-Pierre Mahé pensa que certs elements demostren en Eliseu un coneixement dels autors del , i açò el convertiria en un autor posterior que va reprendre principalment les dades de Llàtzer de Farpe.

Notes i referències

Categoria:Sants armenis Categoria:Historiadors armenis Categoria:Biografies del segle V