Green Lake, també conegut com a Big Green Lake (per a distingir-lo del Little Green Lake, que es troba a prop de Markesan), és un llac al comtat de Green Lake, Wisconsin, Estats Units. El Green Lake té una profunditat màxima de , cosa que el converteix en el llac interior natural més profund de Wisconsin i el segon més gran pel que fa al volum. El llac té una superfície de i una profunditat mitjana de . Green Lake té una riba de , amb una costa que va des de penya-segats de gres fins a aiguamolls.
Història Primers pobladors La Nació Ho-Chunk de Wisconsin, també coneguda com a winnebagos, foren uns dels primers residents de la zona de Green Lake. Green Lake, també conegut com a Daycholah, és un lloc espiritual per als winnebago. Una llegenda descriu com cal dur regals per a l'Esperit de l'Aigua que viu sota el llac per a poder entrar-hi. Amb l'augment de colons europeus els winnebago foren obligats a traslladar-se forçosament per part del govern dels Estats Units diversos cops. Un cop foren desplaçats de la zona de Green Lake, foren traslladats a Iowa fins a l'establiment d'una reserva al comtat de Blue Earth, Minnesota.
Cap Highknocker esquerra|miniatura|Tomba del cap Highknocker al cementiri de Dartford El cap Highknocker fou el darrer cabdill que regnà a la zona de Green Lake. Nascut el 1820 amb el nom de pila d'Henaga, passà bona part de la seva vida entorn del llac, però es veié obligat a traslladar-se cap al nord degut al cada cop més gran presència de colons. Continuà visitant Green Lake cada estiu amb altres membres de la tribu. El 12 d'agost de 1911, als 91 anys, s'ofegà després de tenir una rampa mentre nedava al llac. La seva tomba al cementiri de Dartford està marcada per una gran roca amb una inscripció de la comunitat.
Assentament europeu En un principi els colons francesos l'anomenaren Lac Verde. El 1836 es podien comprar terres de Wisconsin demanant-ho a l'Oficina de Terres de Green Bay a 1,25 dòlars per acre. Anson Dart construí una presa amb Smith Fowler i el seu propi fill intentant augmentar el nivell del llac, donant lloc a l'epònim de Dartford (ara anomenat Green Lake). L'any següent Dart construí una serradora que utilitzava el canal del molí creat durant la construcció de la presa. L'èxit de la presa en elevar el nivell del llac permeté la construcció de diversos molins al voltant de Green Lake. Durant un breu temps a finals del s. XIX s'emplenà la costa del llac amb grans hotels de fusta i un casino a la ciutat de Green Lake. Un d'aquests hotels fou el Pleasant Point, que obrí a principis de la dècada de 1880. El nom "Green Lake" prové del color verd de les seves aigües profundes."Wisconsin's Largest Water Areas" in Wisconsin Legislative Reference Bureau. State of Wisconsin 2005-2006 Blue Book. Madison: Wisconsin Legislature Joint Committee on Legislative Organization, 2005, p. 691. La ciutat de Green Lake és a la riba nord-est de la badia Dartford.
Lone Tree Farm Degut a la proximitat al llac la terra era ideal per al conreu. El 1888 Victor i Jessie Lawson compraren un terreny anomenat Lone Tree Point que més tard es convertiria en Lone Tree Farm. Victor Lawson era editor d'un diari i filantrop, i la seva dona Jessie era la principal planificadora del seu terreny. Junts, els Lawson desenvoluparen uns 1.100 acres de terreny que, avui dia encara s'usa avui com a centre de conferències religioses. La finca té carreteres, un hangar per a vaixells i, en aquell moment, el dipòsit lleter més gran de Wisconsin.
Geografia
La ciutat de Green Lake, amb una població de 828 habitants el 2018 és a la riba nord-est, a la desembocadura del riu Puchyan. Hi ha set terrenys i parcs públics al llac o a prop: Sunset Park, Daycholah Lookout, Dodge County Park, Hattie Sherwood Park, Deacon Mills Park, Friday Club Park i Playground Park. El llac té tres platges: Hattie Sherwood Beach, Dodge Country Park Beach i Sunset County Park. Hi ha vuit embarcadors d'accés públic a Green Lake. Green Lake és a la conca hidrogràfica del Green Lake, que abasta tres comtats. La major part de la conca hidrogràfica es troba al comtat de Green Lake, amb petites porcions de la conca hidrogràfica dins dels límits occidentals dels comtats de Winnebago i de Fond Du Lac. Es troba dins de la conca hidrogràfica de l'Upper Fox River, que forma part de la conca hidrogràfica dels Grans Llacs.
Spring Lake i Twin Lakes són tres petits llacs al sud de la riba sud que desemboquen al Green Lake.
Green Lake té diverses badies, cales, puntes i penínsules. A la riba nord, d'oest a est, hi ha: Beyers Cover a la vora occidental de la riba nord; Sugar Loaf, una península amb un alt penya-segat; Norwegian Bay, delimitada a l'oest per Sugar Loaf; Pigeon Cove i Malcolm Bay a la riba nord central; i Dartford Bay, envoltada per la ciutat de Green Lake, a la desembocadura principal del riu Puchyan. Al llarg de la riba sud, d'oest a est: Blackbird point, una petita protuberància; la badia Dickinson, una petita badia a la riba sud centre-oest; Sandstone Bay; i Sandstone Bluff, un punt que limita amb la Sandstone Bay per l'est.
Ús del sòl a la conca hidrogràfica de Green Lake : Cobertura del sòl Acres % Àrea total Agricultura 44.639,76 65 Terra oberta/aigua 10.665,47 15.53 Boscos 6.016,07 8,76 Aiguamolls 3.935,17 5,73 Suburbà 2.211,38 3.22 Urbà 597,49 0,87 Praderia 556,28 0,81 Erms 48,07 0,07 Total 68.676,55 100
Geologia miniatura|La riba del Green Lake al llarg de Lone Tree Point La conca del Green Lake es troba dins d'una vall fluvial formada abans de la glaciació de Wisconsin. Podria ser que el moviment de la glacera també aprofundís la vall i que en suavitzés els vessants. Finalment, la vall es va inundar quan una morrena recessiva va assolir d'alçada van bloquejar la sortida de l'aigua a l'extrem oest de la conca durant l'etapa Cary de retracció glacial. La conca sobretot està formada de gresos Potsdam. Just sota la superfície de l'aigua comença una capa de gresos Madison ( de gruix), seguits de dolomites, gresos St. Peter ( de gruix), i calcàries Trenton. La costa és diversa, i va des de platges de sorra fins a pantans i penya-segats escarpats on la roca mare queda exposada, com a la imatge de l'esquerra.
L'activitat glacial responsable de la creació de la morrena del Green Lake també esculpí la topografia circumdant. El terreny està cobert de drumlins, valls i carenes paral·leles amb cims ondulats que arriben a una alçada de . Aquestes crestes estan cobertes per una fina capa de till glacial format sobretot a partir de sorra erosionada dels gresos de la zona.
L'augment del nivell de l'aigua provocat per la construcció de la presa al capdamunt del Puchyan ha tingut un gran impacte en la costa del llac, sobretot creant moltes platges immadures. La maduresa d'aquestes platges ve dictada per la composició de la costa, on els materials més fins i solt s'erosionen molt més ràpidament fins i tot les seccions fràgils de roca mare exposada. Aquestes zones més soltes maduren més ràpidament. En zones més madures, els rocs dels estrats que el gel manté empesos contra la costa proporcionen protecció contra l'erosió.
Hidrologia conca de drenatge Amb de profunditat i un volum de el Green Lake és el llac interior natural més profund de l'estat i el segon més gran pel que fa al volum. Wazee Lake, un llac artificial, el super en profunditat; i el llac Winnebago en volum. La part més profunda i escarpada de la conca és a prop de l'extrem oest, mentre que el terç oriental és el menys profund. El pendent màxim és del 33% a Lucas Bluff, una gran paret rocosa a la riba sud-est. Hi ha bancs de sorra a Malcolm Bay i a l'extrem est del llac El llac té una llargada màxima d'. Això, en teoria, permet una alçada màxima de les ones de la superfície d'.
Green Lake és a la conca hidrogràfica de Big Green Lake, que té una conca hidrogràfica de . Majoritàriament la conca és al comtat de Green Lake, però s'estén cap a l'est fins a part dels comtats de Fond du Lac i Winnebago. A més del Green Lake, la conca hidrogràfica inclou Spring Lake i els llacs East Twin i West Twin.
Afluents i sortida Els components del balanç hídric de la conca de Green Lake són, en percentatges aproximats: precipitació directa, 51%; aigua superficial, 41%; aigua subterrània, 8%. Vuit rierols aporten el subministrament d'aigua superficial, el més gran dels quals és Silver Creek, que desemboca a l'extrem est del llac. Els altres set són Hill Creek, White Creek, Dakin Creek, Wurches Creek, Roy Creek, Spring Creek i Assembly Creek. El principal desguàs és el riu Puchyan, un afluent del curs superior del riu Fox que pertany a la conca hidrogràfica del llac Michigan. Això fa que el Green Lake sigui un llac de drenatge, un llac en què domina el flux superficial. Una presa a la sortida manté el nivell de l'aigua del llac al voltant d' més alt que el nivell natural. El Green Lake té un temps de retenció de 21 anys, relativament llarg per a un llac temperat de la seva mida. Això té implicacions per a la salut ecològica del llac, ja que amb taxes de desbordament tant baixes, hi ha un gran retard en la reversió dels canvis de fertilitat.
Química i qualitat de l'aigua Temperatura La temperatura mitjana més alta registrada el 2018 fou de . La cobertura mediana pel glaç en 67 temporades (1939/40-2005/06) fou de 87 dies. Green Lake ha perdut més de 25 dies de cobertura pel glaç des del 1940 i, al ritme actual, continuarà perdent un dia de cobriment pel glaç cada tres anys. A aquest ritme, s'estima que el Green Lake no tindrà capa de glaça el 2087.
Oxigen L'oxigen dissolt (OD) és clau per a la salut dels ecosistemes aquàtics. És essencial per al metabolisme de tots els organismes aeròbics, i per tant controla la seva distribució, comportament i proliferació dins de l'ecosistema. Si s'esgota l'oxigen, aquests organismes moriran o no es desenvoluparan bé. L'oxigen també reacciona amb molts altres compostos, influint en la seva disponibilitat i formes químiques. Degut a la seva estratificació tèrmica, la concentració d'oxigen dissolt (DO) al Green Lake disminueix a través de la termoclina i cap a l'hipolimni. Una de les característiques més interessants del perfil d'OD de Green Lake és un mínim d'oxigen metalimnètic pronunciat, documentat a la literatura des del 1900 a una profunditat de i amb un gruix de ~ . L'oxigen dissolt baixa de ~9 mg/L a ~4 mg/L abans de rebotar i disminuir lentament cap a l'hipolimni. Fonamentant-se en altres característiques químiques com el pH i la fluorescència de la clorofil·la a aquesta profunditat, és probable que el mínim d'oxigen metal·linètic sigui el resultat d'una concentració deguda a la respiració del plàncton. La qualitat ambiental es pot jutjar pels nivells d'oxigen. Com que el nivell de DO és <5 mg/L, el 2014 el llac fou classificat com a "deteriorat" pel DNR de Wisconsin. El baix OD en aquesta banda representa un perill per als organismes aeròbics i té el potencial d'expandir-se.
Una altra amenaça a la qual s'enfronta el llac és la disminució de l'oxigen hipolimnètic. Una anàlisi paleolimnològica realitzada en sediments de les conques profundes del llac desvelà tendències d'esgotament de l'oxigen des del 1950. Tot i que les aigües profundes encara no estan mancades d'oxigen, l'oxigen s'està esgotant més ràpidament que al 1950. Això és el resultat de l'augment de la disponibilitat de nutrients (nitrogen i fòsfor) a l' epilimnion, cosa que augmenta la productivitat biològica. A mesura que aquests organismes moren, s'enfonsen i es descomponen aeròbicament, fent que l'oxigen s'esgoti.
Nitrogen i fòsfor