va ser un actor estatunidenc amb una carrera professional molt prolífica. Va participar en més d'un centenar de pel·lícules en menys de 40 anys, treballant amb els directors més importants del període "clàssic" de Hollywood i amb les actrius més conegudes, esdevenint una de les estrelles del cinema més populars de la seva època. El seu estil sobri i natural i la seva presència peculiar (era molt alt, amb un tarannà desmanegat) en van fer la icona de «l'americà ideal», íntegre, noble i galant. Va actuar sobretot en westerns i altres pel·lícules d'aventures, però també va brillar en films més lleugers i romàntics. Va estar nominat cinc vegades als Oscars i en va guanyar dos. L'American Film Institute (AFI) va posicionar Cooper al número 11 de la seva llista de les 25 estrelles masculines més grans del cinema clàssic de Hollywood. | Primers anys miniatura|upright|esquerra|alt=Photo of Gary Cooper dressed as a cowboy at the age of two|Cooper vestit de vaquer, 1903. Frank James Cooper va néixer a Helena, Montana, una regió rural dels Estats Units, fill d'agricultors anglesos que hi havien emigrat; tenia un germà gran, Arthur Le Roy. El seu pare, Charles Henry Cooper (1865–1946),Meyers 1998, p. 1, 4–5, 198, 259. va esdevenir jutge de la Cort Suprema d'aquest Estat.Arce 1979, p. 17–18. Cooper va assistir a la Central Grade School a Helena.Meyers 1998, p. 6. La seva mare, Alice Cooper (née Brazier; 1873–1967), va preferir educar els seus dos fills a Anglaterra, en un entorn més selecte a partir de 1909, incribint-los a la Dunstable Grammar School a Dunstable, Bedfordshire. Mentre estaven allà, els germans Cooper vivien amb els cosins del seu pare, William i Emily Barton, a casa seva a Houghton Regis.Meyers 1998, p. 10–12.Benson 1986, p. 191–95. Cooper va estudiar història llatina, francesa i anglesa a Dunstable fins al 1912.Swindell 1980, p. 19. Tot i que es va adaptar a la disciplina escolar anglesa i va aprendre les gràcies socials necessàries, mai es va adaptar als collars d'Eton formals que havia de portar.Swindell 1980, p. 21. Va rebre la seva confirmació a l'Església d'Anglaterra a l'Església de Tots els Sants a Houghton Regis el 3 de desembre de 1911.Meyers 1998, p. 13. L'estada, però, fou de curta durada, ja que, veient venir la Primera Guerra Mundial, La seva mare va acompanyar els seus fills de tornada als Estats Units l'agost de 1912 i Cooper va reprendre els seus estudis a la Johnson Grammar School d'Helena.
Als 15 anys es va lesionar el maluc en un accident de cotxe. Per a recuperar-se, el metge li va recomanar que muntés a cavallSwindell 1980, p. 29. i, per a fer-ho, se'n va tornar a viure al ranxo dels seus pares a Montana.Meyers 1998, p. 17. Durant aquesta època es va fer amic d'una veïna, la futura actriu Myrna Loy, que llavors tenia 10 anys.
El 1919, el seu pare va organitzar-li l'assistència a la Gallatin County High School a Bozeman, Montana,Swindell 1980, pàg. 33.Meyers 1998, pàg. 21. on la professora d'anglès Ida Davis el va animar a centrar-se en l'àmbit acadèmic i a participar en debats i dramatúrgies.Arce 1979, p. 21. Més tard, Cooper va anomenar Davis «la dona en part responsable que abandonés la feina de cowboy i anés a la universitat».
Cooper encara anava a l'escola secundària el 1920, quan va fer tres cursos d'art a Montana Agricultural College a Bozeman. El seu interès per l'art es va inspirar anys abans per les pintures occidentals de Charles Marion Russell i Frederic Remington.Meyers 1998, p. 15–16. Cooper admirava i va estudiar especialment el treball Lewis and Clark Meeting Indians at Ross' Hole (1910) de Russell, que encara es conserva a l'edifici del capitoli estatal d'Helena.
El 1922, per continuar la seva educació artística, Cooper es va matricular al Grinnell College a Grinnell, Iowa. Va tenir un bon rendiment acadèmic en la majoria dels seus cursos,Swindell 1980, p. 41. però no va ser acceptat al club de teatre de l'escola. Els seus dibuixos i aquarel·les es van exposar a tot el dormitori, i va ser nomenat editor d'art per a l'anuari de la universitat.Swindell 1980, p. 46. Durant els estius de 1922 i 1923, Cooper va treballar al Parc Nacional de Yellowstone com a guia turístic conduint els autobusos grocs descoberts.Meyers 1998, p. 24.Swindell 1980, p. 43. Malgrat els prometedors primers 18 mesos a Grinnell, va deixar la universitat sobtadament el febrer de 1924, va passar un mes a Chicago buscant feina com a artista i després va tornar a Helena,Swindell 1980, p. 47–48. on va vendre caricatures editorials al diari local Independent.Swindell 1980, p. 49.
A la tardor de 1924, el pare de Cooper va deixar el banc de la Cort Suprema de Montana i es va traslladar amb la seva dona a Los Angeles per administrar els béns de dos parents,Meyers 1998, p. 26.Dickens 1970, p. 3. i Cooper es va reunir amb els seus pares al novembre a petició del seu pare, dient-se que "posats a morir-se de gana, val més fer-ho allà on fa calor que allà on fa fred".Arce, Hector. Gary Cooper: An Intimate Biography, Nova York, William Morrow & Co., 1979
Carrera Cinema mut miniatura|upright|alt=Film still of Gary Cooper and Mary Brian|Cooper i Mary Brian a El virginià, 1929. Després de tres mesos poc reeixits com a dibuixant, va conèixer dos amics de Montana,Arce 1979, p. 23.Swindell 1980, p. 52. que treballaven com a figurants i genets especialistes en pel·lícules Western de baix pressupost per al petits estudis de cinema a Poverty Row.Meyers 1998, p. 27. El van presentar a un altre vaquer de Montana, el campió de rodeo Jay "Slim" Talbot, que el va portar a veure un director de càsting. Volant diners per a un curs d'art professional, Cooper va treballar com a extra de pel·lícula per 5 dòlars al dia i com a genet especialista per 10 dòlars. Cooper i Talbot es van convertir en amics íntims i companys de caça, i Talbot després va treballar com a doble i substitut de Cooper durant més de tres dècades.
Com que hi havia molts actors anomenats "Frank Cooper", va canviar el seu nom pel de "Gary" seguint el consell d'un agent de càsting, Nan Collins, que era originari de la vila de Gary a Indiana.Meyers 1998, p. 29.Swindell 1980, p. 66.Arce 1979, p. 25. Cooper immediately liked the name.Swindell 1980, p. 67.
A poc a poc, va començar a aconseguir papers acreditats que li oferien més temps de pantalla, en pel·lícules com Tricks (1925), en què interpretava l'antagonista de la pel·lícula, i el curtmetratge Lightnin' Wins (1926).Rainey 1990, p. 66. Com a actor destacat, va començar a cridar l'atenció dels principals estudis de cinema.Swindell 1980, pàg. 69. L'1 de juny de 1926, Cooper va signar un contracte amb Samuel Goldwyn Productions per 50 dòlars setmanals.Meyers 1998, p. 30.
El primer paper important de Cooper va ser un paper secundari a The Winning of Barbara Worth (1926) protagonitzada per Ronald Colman i Vilma Bánky, en què interpreta a un jove enginyer que ajuda a un pretendent rival a salvar la dona que estima i el seu poble d'un desastre imminent de la presa.Dickens 1970, p. 29. L'experiència de Cooper vivint entre els vaquers de Montana va donar a la seva actuació una «autenticitat instintiva», segons el biògraf Jeffrey Meyers.Meyers 1998, p. 31. La pel·lícula va ser un gran èxit.Swindell 1980, p. 73–74. Els crítics van destacar a Cooper com una «nova personalitat dinàmica» i una futura estrella.Meyers 1998, p. 32.Swindell 1980, p. 74. Goldwyn es va afanyar a oferir a Cooper un contracte a llarg termini, però va tenir un acord millor: un contracte de cinc anys amb Jesse L. Lasky a Paramount Pictures per 175 dòlars la setmana. Va rodar tres pel·lícules seguides amb Clara Bow, la "garçonne" del cinema dels anys 20, amb la qual va viure el seu primer amor hollywoodià.
Estrellat a Hollywood miniatura|Amb Jean Arthur a Mr. Deeds Goes To Town (1936). Va ser amb el seu primer film sonor, El virginià (1929) que va adquirir la categoria d'estrella, confirmant-ho l'any següent a Morocco, junt amb Marlene Dietrich. A partir d'aquí es va convertir en un dels actors que aconseguia fer vendre més entrades, passant del paper d'aventurer (amb pel·lícules com Adéu a les armes, de Frank Borzage l'any 1932 i The Lives of a Bengal Lancer de Henry Hathaway, el 1935) al d'heroi romàntic i innocent (Design for Living d'Ernst Lubitsch el 1933 o Somni d'amor etern, també de Hathaway, 1935). Cooper es va canviar el seu nom legalment a "Gary Cooper" l'agost de 1933.Arce 1979, p. 126.
L'any 1936, gràcies al film Mr. Deeds Goes To Town de Frank Capra, es va forjar definitivament el seu personatge d'americà amb el cor tendre. Aquesta interpretació, a més, va proporcionar-li la seva primera nominació als Oscars.
A finals de 1936, Paramount estava preparant un nou contracte per a Cooper que augmentaria el seu sou a 8.000 dòlars setmanals,Swindell 1980, pàg. 200. quan Cooper va signar un contracte amb Samuel Goldwyn per a sis pel·lícules durant sis anys amb una garantia mínima de 150.000 dòlars per pel·lícula.Meyers 1998, pàg. 126. Paramount va presentar una demanda contra Goldwyn i Cooper, i el tribunal va decidir que el nou contracte de Cooper amb Goldwyn donava a l'actor el temps suficient per respectar també el seu acord amb Paramount.Swindell 1980, pàg. 201. Cooper va continuar fent pel·lícules amb ambdós estudis, i el 1939, el Departament del Tresor dels Estats Units va informar que Cooper tenia el salari més alt del país, amb 482.819 $ de l'època.Dickens 1970, pàg. 13.Arce 1979, pàg. 161.
En contrast amb la seva producció l'any anterior, Cooper va aparèixer en una sola pel·lícula el 1937, la pel·lícula d'aventures de Henry Hathaway Souls at Sea.Dickens 1970, p. 150–52. Un fracàs de crítica i de taquilla,Swindell 1980, p. 205. Cooper s'hi referia com la seva «quasi pel·lícula», dient: «Va ser gairebé emocionant, i gairebé interessant. I jo vaig ser gairebé bo.» El 1938, va aparèixer a la pel·lícula biogràfica d'Archie MayoLes aventures de Marco Polo.Dickens 1970, p. 153–55. Plagada de problemes de producció i un dèbil guió,Meyers 1998, p. 131. la pel·lícula es va convertir en el fracàs més gran de Goldwyn fins llavors, perdent 700.000 dòlars.Meyers 1998, p. 132. Durant aquest període, Cooper va rebutjar diversos papers importants,Swindell 1980, pàg. 208. inclòs el paper de Rhett Butler a Allò que el vent s'endugué.Selznick 2000, pàg. 172–73. Cooper va ser la primera opció del productor David O. Selznick per al paper. Va fer diverses proves a l'actor,Swindell 1980, pàg. 209–10. però Cooper tenia dubtes sobre el projecte, i no se sentia adequat per al paper.Arce 1979, p. 147. Cooper va admetre més tard: «Era un dels millors papers mai oferts a Hollywood... Però vaig dir que no. No em veia tan atractiu, i més tard, quan vaig veure Clark Gable interpretar el paper a la perfecció, sabia que tenia raó.» També va refusar de treballar amb John Ford a Stagecoach (1939) i amb Alfred Hitchcock a Enviat especial (1940).McGilligan 2003, pàg. 259.
miniatura|upright=1.2|alt=Gary Cooper and Claudette Colbert|Cooper i Claudette Colbert a Bluebeard's Eighth Wife, 1938. De tornada a Paramount, Cooper va tornar a un gènere més còmode a la comèdia romàntica Bluebeard's Eighth Wife (1938) d'Ernst Lubitsch, amb Claudette Colbert.Dickens 1970, p. 156–58. Interpreta a un ric home de negocis nord-americà a França que s'enamora de la filla d'un aristòcrata empobrit i la convenç perquè es converteixi en la seva vuitena dona.Dickens 1970, p. 157. Malgrat el guió intel·ligent de Charles Brackett i Billy Wilder,Arce 1979, p. 154. i les actuacions sòlides de Cooper i Colbert, el públic nord-americà va tenir problemes per acceptar Cooper en el paper d'un filandro poc profund. Només va tenir èxit de taquilla al mercat europeu.