El Põltsamaa (també Paala i, segons els trams, Mustjõgi, Vakkjõgi i Vorstijõgi; en alemany Pahle) és un riu d'Estònia, afluent per la dreta del Pedja.Põltsamaa jõgi, Eesti entsüklopeedia Antigament, el riu Põltsamaa també havia estat considerat un afluent de l'Emajõgi.

S'origina a les fonts situades al vessant sud-oest de l'altiplà de Pandivere.Joonuks 1981, lk 3 El riu té una longitud de 136 km i una conca hidrogràfica de 1297 km². El seu desnivell total és de 72 m, amb un pendent mitjà de 0,53 m/km. El riu Põltsamaa forma part de la conca d'aigua d'Estònia Oriental, dins de la subconca de Peipsi.

A la vora del riu es troba el municipi de Põltsamaa.

El riu Põltsamaa és l'únic riu d'Estònia que flueix dins dels límits de quatre comtats.

Curs del riu miniatura|El castell i el riu de Põltsamaa. El curs alt del riu Põltsamaa es troba al comtat de Lääne-Viru, en una zona densament poblada i agrícola. L'origen del riu es troba a la vall de Vao, al sud de la carretera Väike-Maarja-Tamsalu.Joonuks 1981, lk 7 A la zona, diferents trams d'aquesta part del riu han rebut noms diferents segons els pobles que travessa: rierol de Vao, rierol de Kiltsi, Vorsti, Ao o Piibe. A Ao hi ha dues preses, una de les quals ha estat adaptada com a ràpid i a l'altra s'hi ha construït una escala per a peixos.Rein Järvekülg (2014). Põltsamaa jõel asuva Ao II paisu kalapääs. Ihtüoloogiline ekspertarvamus A la capçalera, el riu Põltsamaa rep per la dreta el rierol Ilmandu i per l'esquerra el riu Nõmme.Joonuks 1981, lk 7–27

Branca fluvial Vana-Vorsti a la reserva natural d'Endla La part superior del curs mitjà del riu Põltsamaa discorre per la frontera dels comtats de Jõgeva i de Järva, en una zona majoritàriament pantanosa i boscosa amb poca presència humana. Des de Piibe fins a Jõeküla, el riu flueix entre grans aiguamolls i torberes del sistema d'Endla, i des d'allà fins a Rutikvere el paisatge està dominat per aiguamolls baixos, boscos d'avets i prats pantanosos. El tram lent i sinuós del riu a partir de Piibe encara era conegut al segle XIX com a riu Mõhkjõgi.Joonuks 1981, lk 27

A prop de l'illa pantanosa de Nava, el riu es divideix en dues branques. La branca de la dreta, coneguda com Vanajõgi o riu Vana-Vorsti, que no ha estat dragada i conserva un aspecte natural, és desemboquen els rius Preedi i Oostriku. La branca de l'esquerra és parcialment artificial i comença al rierol Nava, que connecta amb el llac Endla.Joonuks 1981, lk 36 A la segona meitat del segle XIX es va excavar un canal (conegut com canal Räägu o Uusjõgi) des del llac Endla fins al riu Põltsamaa a través del llac Sinijärv, amb l'objectiu d'abaixar el nivell de l'aigua del llac i drenar les prades del voltant. També es va construir una presa al rierol de Nava, però a causa d'errors topogràfics el nivell de l'aigua només va baixar 30 cm. Després d'un dragatge la dècada de 1950, el nivell dels llacs va baixar tant que gairebé tot el llac Endla i el llac Sinijärv van desaparèixer i el flux a la branca dreta (Vanajõgi) es va reduir considerablement. El rierol de Nava, que abans podia fluir en ambdues direccions segons el nivell de l'aigua, només fluïa cap a l'Endla. L'any 1968 es va construir una presa bàsica a Sinijärv, que va restaurar en gran part tots dos llacs.Joonuks 1981, lk 36–39Katrin Möllits (1997). Endla ja ta sõsarjärved. Eesti Loodus, 10/1997 El 1997 s'hi va construir una presa més sòlida i el 2005 s'hi va afegir una escala per a peixos.Sinijärve pais sai kalatrepi. Vooremaa 10.10.2005 Des d'aleshores, la major part de l'aigua del riu Põltsamaa flueix pel Vanajõgi i el rierol Nava torna a fluir en ambdues direccions. El Vanajõgi i el canal Räägu s'uneixen poc abans de Jõeküla.Joonuks 1981, lk 39 Des de Jõeküla fins a Rutikvere, el riu és ample i de corrent ràpid,Joonuks 1981, lk 40 i en alguns trams és conegut també com a riu de Jõeküla o de Rutikvere. Just abans de Rutikvere (a partir de Päinurme) hi havia antigament tres branques del riu, però després dels treballs de dragatge les branques secundàries s'estan envaint de vegetació.Joonuks 1981, lk 41 miniatura|Pas del riu per Põltsamaa, 1809. La part inferior del curs mitjà del riu, de Rutikvere a Kamari, travessa zones agrícoles més densament poblades. El riu Põltsamaa, que travessa l'antic municipi de Pajusi, apareixia al seu escut i bandera.Kõik Eesti omavalitsuste sümbolid, Riigikantselei A la ciutat de Põltsamaa hi havia antigament dues branques del riu, però després que el llit de la branca que travessa la ciutat es comencés a explotar com a pedrera de pedra calcària per a la construcció, aquesta es va anar profunditzant i la branca de la dreta que anava de Kuningamäe cap a Kamari va desaparèixer. A causa d'aquesta extracció, en alguns punts de la ciutat el marge del riu és alt i escarpat.Helle Kull (1993). Kilde Põltsamaast ja tema lähiümbruse ajaloost. A Põltsamaa hi ha diverses illes fluvials: la Naistesaar (també dita Naissaarik), la Saunasaar, la Roosisaar (abans Kaubasaar) i l'illa de la rectoria, així com tres illes sense nom a la zona de la planta depuradora.Põltsamaa, Eesti Entsüklopeedia A Rutikvere, Põltsamaa i Kamari hi ha preses al riu (dues a Kamari) amb escales per a peixos. Una antiga presa il·legal riu avall de les preses de Kamari va ser enderrocada a finals del 2014. El 2015 es va eliminar també la presa en ruïnes de Külmoja, situada 2 km més envall, i amb l'escala per a peixos que es va construir aquell any a la presa de Rutikvere, es van eliminar els darrers obstacles que dificultaven el pas dels peixos migratoris al riu Põltsamaa.Siirde-, poolsiirde- ja mageveeliste kalaliikide koelmualade taastamise programm. Tartu Ülikooli Eesti Mereinstituut. 2015. Lk 28

El riu a Rõika miniatura|El riu a Kiltsi. El curs baix del riu transcorre per una zona poc poblada de boscos i torberes al comtat de Viljandi. A la dècada del 1790 es van construir fàbriques de miralls i vidre a Rõika i Meleski, per a les quals es va construir un embassament per obtenir energia hidràulica. Durant l'època soviètica, es va reduir el nivell de l'embassament per al drenatge dels terrenys.Joonuks 1981, lk 59–62

Entre 1843 i 1844 es van netejar les pedres i soques del curs baix del riu, i des de Tartu va començar a navegar-hi el vaixell de vapor "Karl" fins a la fàbrica de miralls de Rõika-Meleski.Liisa-Lota Kaivo "Eesti laevatatavad siseveeteed: Emajõgi". Eesti Loodus nr 2012/9

Entre 1923 i 1924, el curs baix del riu va ser declarat via navegable. En aquella època, un riu considerat navegable havia de tenir una certa amplada i profunditat (com a mínim 0,5 metres), estar lliure de ràpids i tenir un curs prou recte. També es considerava navegable per a les barques el tram per damunt de Rõika, tot i que el tram per sobre de Põltsamaa només ho era temporalment.Eesti sadamad, veeteed, kaubalaevastik ja laevasõit 1923/1924, lk. 17

El riu Põltsamaa desemboca al riu Pedja 4,3 km abans que aquest desemboqui a l'Emajõgi.

Fauna Segons les captures experimentals, les espècies de peixos més esteses al riu Põltsamaa són el lluç de riu, l'alburn i el barb de riera; una espècie també molt comuna és el gobi. A la capçalera és habitual la truita de riu, mentre que al curs mitjà i inferior hi predominen la saboga, la llamprea i la perca, entre d'altres, També es considera probable que de forma permanent o regular hi hagi carassius, llopets de riu i anguiles.Põltsamaa jõe kalastiku seisundi parandamise võimaluste uuring Põltsamaa-Rutikvere lõigul. Keskkonnamõju hindamise aruanne, lk 24–28 La diversitat d'espècies i l'abundància de determinades poblacions en diversos trams del riu han estat afectades negativament per les preses que impedeixen la migració dels peixos. A finals del 2015, totes les preses del riu havien estat habilitades amb de passos per a peixos, havien estat transformades en ràpids o havien estat eliminades.

El riu Põltsamaa ha tingut en determinats períodes una població abundant de crancs, però que ha estat devastada repetidament per epidèmies (1897–1901, 1935, 2004–2005). Des del 2005 no s'ha capturat cap cranc en les proves de pesca, tot i que es creu que en alguns punts encara podria subsistir-ne una petita població.Põltsamaa jõe kalastiku seisundi parandamise võimaluste uuring Põltsamaa-Rutikvere lõigul. Keskkonnamõju hindamise aruanne, lk 24–28

Galeria

Referències

Bibliografia Helmut Joonuks. Põltsamaa jõgi. Tallinn, 1981

Vegeu també Põltsamaa (municipi)

Categoria:Rius d'Estònia