La Guerra d'Independència d'Estònia, també coneguda com la Guerra d'Alliberament d'Estònia, va ser una campanya defensiva de l'Exèrcit d'Estònia i els seus aliats, especialment el Regne Unit, contra l'ofensiva cap a l'oest de 1918-1919 de la Rússia Soviètica i l'agressió de 1919 de la proalemanya Baltische Landeswehr. La campanya va ser la lluita del nou estat democràtic d'Estònia per la independència després de la Primera Guerra Mundial. Va donar com a resultat una victòria per a Estònia i es va concloure el 1920 amb el Tractat de Tartu.
Prefaci Durant la Revolució Russa de 1917, el recentment elegit parlament provincial (Dieta Estatal o Maapäev) de la Governació Autònoma d'Estònia es va proclamar la màxima autoritat sobirana a Estònia, en lloc del nou govern bolxevic de Rússia. Com a resultat, els bolxevics locals aviat van dissoldre la Maapäev i van obligar temporalment el lideratge estonià elegit democràticament a la clandestinitat a la capital Tallinn. Uns mesos més tard, al febrer de 1918, aprofitant l'interval entre la retirada de l'Exèrcit Roig i l'arribada de l'Exèrcit Alemany Imperial, el Comitè de Salvació format per la Maapäev va emetre la Declaració de la Independència d'Estònia a Tallinn el 24 de febrer de 1918Estonian Declaration of Independence 24 February 1918 i va formar el Govern Provisional d'Estònia. Aquest primer període de independència va ser extremadament breu, ja que les tropes alemanyes van entrar a Tallinn l'endemà. Les autoritats alemanyes no van reconèixer ni el govern provisional ni la seva proclamació d'independència d'Estònia.
Després de la Revolució Alemanya amb la capitulació de l'Imperi Alemany al final de la Primera Guerra Mundial, entre l'11 i el 14 de novembre de 1918, els representants d'Alemanya van lliurar formalment el poder polític al Govern Provisional d'Estònia. El 16 de novembre de 1918, el govern provisional va fer una crida a la mobilització voluntària i va començar a organitzar les forces armades estonianes, amb Konstantin Päts com a Ministre de Guerra, el general major Andres Larka com a cap d'estat major, i el general major Aleksander Tõnisson com a comandant de l'exèrcit estonià, inicialment format per una divisió.
Ofensiva soviètica cap a l'oest 150px|esquerra|miniatura|"Germans, afanyeu-vos a unir-vos a l'exèrcit de la nació!" Cartell de reclutament de l'exèrcit estonià el 1918
A final de novembre de 1918, les forces armades soviètiques durant l'ofensiva cap a l'oest de la Rússia Soviètica de 1918-1919 van avançar contra Estònia. El 28 de novembre de 1918, la 6a Divisió de Fusellers Roja Soviètica va atacar la ciutat fronterera de Narva, marcant l'inici de la Guerra d'Independència d'Estònia.
La 6a Divisió de Fusellers Roja Soviètica va atacar amb 7.000 infants, 22 canons de campanya, 111 metralladores, un tren blindat, dos vehicles blindats, dos avions i el creuer de la classe Bogatyr Oleg amb el suport de dos destructors. La ciutat era defensada per homes de la Lliga de Defensa Estoniana (Guàrdia Nacional) (formada en part per estudiants de secundària) i l'[nfanterie-Regiment Nr. 405 de l'Exèrcit Alemany. Els rojos van capturar Narva el 29 de novembre i l'Infanterie-Regiment Nr. 405 es va retirar cap a l'oest.
La 2a Divisió de Novgorod Soviètica va obrir un segon front al sud del Llac Peipus, amb 7.000 infants, 12 canons de campanya, 50 metralladores, dos trens blindats i tres vehicles blindats.
Les forces militars estonianes en aquell moment consistien en 2.000 homes amb armes lleugeres i uns 14.500 homes mal armats a la Lliga de Defensa d'Estònia. A finals de novembre de 1918 es va formar el Batalló Bàltic, principalment una companyia de metralladores muntades més infanteria. La minoria alemanya bàltica d'Estònia va proporcionar una considerable tropa de milícia voluntària per al Batalló, que va ser una de les primeres unitats de combat de l'Exèrcit d'Estònia i va mantenir una lleialtat ferma a l'autoritat de la República.
El 49è Regiment de Fusellers Letons va prendre el nus ferroviari de Valga el 18 de desembre i la ciutat de Tartu la nit de Nadal. També la nit de Nadal, la 6a Divisió de Fusellers Roja va capturar el nus ferroviari de Tapa, avançant fins a 34 quilòmetres de la capital de la nació, Tallinn. Els bolxevics estonians van declarar la Comuna de Treballadors d'Estònia a Narva. A finals d'any, el 7è Exèrcit Roig controlava Estònia al llarg de la línia del front 34 quilòmetres a l'est de Tallinn, a l'oest de Tartu i al sud d'Ainaži.
miniatura|150px|esquerra|General Laidoner durant la Guerra d'Independència El coronel Johan Laidoner va ser nomenat Comandant en cap de les forces armades estonianes. Va reclutar 600 oficials i 11.000 voluntaris el 23 de desembre de 1918. miniatura|Oficials del tren blindat estonià núm. 1 el desembre de 1918 Va reorganitzar les forces creant la 2a Divisió Estoniana al sud d'Estònia sota el comandament del coronel Viktor Puskar, juntament amb unitats de comandos, com el Batalló de Partisans de Tartumaa i el Batalló Kalevi Malev.
El govern nacional va obtenir ajuda estrangera. El 5 de desembre, Finlàndia va lliurar 5.000 fusells i 20 canons de campanya juntament amb munició.
Un esquadró de la Royal Navy britànica comandat pel Contraalmirall Sir Edwyn Alexander-Sinclair va arribar a Tallinn el 31 de desembre i va lliurar 6.500 fusells, 200 metralladores i dos canons de campanya. L'esquadró va capturar dos destructors russos, l' Spartak i l' Avtroil, i els va lliurar a Estònia, que els va rebatejar com a Vambola i Lennuk.
El 2 de gener, van arribar a Estònia unitats de voluntaris finlandesos amb 2.000 homes Es van construir tres trens blindats a Tallinn sota el comandament del capità naval Johan Pitka i el capità Karl Parts.
Alliberament del territori estonià miniatura|esquerra|La primera celebració del Dia de la Independència d'Estònia a Tallinn el 24 de febrer de 1919 A principis de 1919, l'Exèrcit Estonià havia augmentat les files fins a un total de 13.000 homes, amb 5.700 al front que s'enfrontava a 8.000 soviètics. L'enfortit Exèrcit Estonià va aturar l'avanç del 7è Exèrcit Roig entre el 2 i el 5 de gener de 1919 i va passar a la contraofensiva el 7 de gener.
Tapa va ser alliberada dos dies després en una campanya destacada per la implementació dels molt exitosos soomusrongid (trens blindats). Aquest gir dels esdeveniments va ser seguit ràpidament per l'alliberament de la ciutat de Rakvere el 12 de gener. Durant l'alliberament de Narva, una força finlandesa-estoniana de 1.000 homes va desembarcar a Utria a la rereguarda de la 6a Divisió de Fusellers Roja Soviètica el 17 de gener. En fer-ho, es va impedir la retirada cap a l'est de les forces soviètiques. L'endemà es va alliberar Narva. Com a conseqüència d'això, el front nord-oriental es va estabilitzar al llarg del riu Narva. En 11 dies, la 1a Divisió havia avançat 200 km.Traksmaa, August: Lühike vabadussõja ajalugu, p. 98. Olion, 1992,
A l'esfera meridional del conflicte, Tartu va ser alliberada mitjançant el ràpid desplegament de trens blindats i el Batalló de Partisans de Tartumaa. La 2a Divisió va continuar avançant cap al sud, enfrontant una creixent resistència soviètica. A la Batalla de Paju, el Batalló de Partisans de Tartumaa i els voluntaris finlandesos van expulsar els Fusellers Letons Rojos de Valga el 31 de gener.
miniatura|Tren blindat estonià a Valga el febrer de 1919
El 7è Exèrcit Roig va ser derrotat fora de les fronteres de l'Estònia contemporània i el front de batalla va continuar cap a l'exterior, cap a l'antiga i històrica zona d'assentament estoniàEstonian War of Independence 1918–1920. Jyri Kork (Ed.). Esto, Baltimore, 1988 (Reimpressió de Estonian War of Independence 1918–1920. Comitè Històric per a la Guerra d'Independència, Tallinn, 1938) A la segona meitat de febrer, l'avanç estonià cap al sud va capturar Salacgrīva i Alūksne. Aquest avanç va ser aviat aturat per un reforçament soviètic ostensiblement per a una nova ofensiva expansionista a Estònia. En el primer Dia de la Independència del 24 de febrer de 1919, les forces estonianes pro-independència al front consistien en 19.000 homes, 70 canons de campanya i 230 metralladores. Estònia s'havia convertit en el primer país a repel·lir l'ofensiva soviètica cap a l'oest.
A la segona meitat de febrer, els exèrcits rojos van iniciar la nova ofensiva soviètica per capturar Estònia. Amb aquesta finalitat, els soviètics van establir el que es coneixia com el nou "Exèrcit Roig" Estonià. Aquesta força considerable consistia en més de 80.000 reclutes. En posicions al llarg del riu Narva, la 1a Divisió Estoniana i el seu aliat Cos Rus del Nord van repel·lir els atacs del 7è Exèrcit Roig. L'Exèrcit Roig va bombardejar intensament Narva, deixant unes 2.000 persones sense llar, però finalment no va reeixir capturar la ciutat. La majoria de les forces soviètiques es van concentrar al front sud i al llarg d'ella.
L'anomenat "Exèrcit Roig" Estonià va capturar les parròquies d'Alūksne, Setomaa, Vastseliina i Räpina abans del 15 de març. Després de rebre reforços, la 2a Divisió Estoniana va contraatacar i va recuperar Petseri el 29 de març. Posteriorment, l'"Exèrcit Roig" Estonià va ser empès darrere del riu Optjok. El 27 de març, la 3a Divisió Estoniana va ser desplegada al llarg del flanc occidental del front sud sota el comandament del general major Ernst Põdder. A Võru, la situació es va tornar crítica el 22 d'abril quan l'Exèrcit Roig es va acostar a 1,5 km de la ciutat. Intenses lluites van continuar al front sud-est fins a la primera meitat de maig.
El 25 d'abril, els Fusellers Letons Rojos van capturar Rūjiena, però aviat van ser obligats a retrocedir per la 3a Divisió fins a la línia Salacgrīva-Seda-Gauja.
Eleccions estonianes i formació d'unitats estrangeres miniatura|Soldats estonians participant a les eleccions a l'Assemblea Constituent l'abril de 1919 Entre el 5 i el 7 d'abril de 1919 es va elegir l'Assemblea Constituent d'Estònia. Les eleccions van ser guanyades pels partits d'esquerra i de centre.Miljan, Toivo: Historical dictionary of Estonia , p. 140. Scarecrow Press, 2004, Els 120 membres de l'Assemblea Constituent es van reunir a la sessió inaugural el 23 d'abril i van elegir el socialdemòcrata August Rei com a president. El govern provisional es va retirar i es va formar un nou govern encapçalat per Otto Strandman. El 4 de juny, l'assemblea va adoptar una Constitució temporal d'Estònia. El 10 d'octubre es va aprovar la Llei de Reforma Agrària, que va confiscar i redistribuir les grans propietats dels germanobàltics que cobrien més de la meitat del territori d'Estònia.
Estònia va ajudar activament a organitzar forces russes blanques, letones i ingrians al territori de la República. El Cos del Nord Rus Blanc s'hi havia començat a organitzar des del desembre de 1918. El 18 de febrer es va signar un acord entre Estònia i Letònia, que permetia la formació de forces letones sota el comandament estonià però utilitzant-les només al front sud. La Brigada del Nord de Letònia sota el comandament de Jorģis Zemitāns es va formar amb ciutadans de Letònia que havien fugit a Estònia. El març de 1919 es va signar un acord amb el Comitè Popular Nacional Ingrià per a la formació d'un batalló ingrià. El maig de 1919, hi havia 6.000 russos, 4.000 letons i 700 ingrians a les seves respectives unitats nacionals.
Ofensives a Rússia i Letònia miniatura|esquerra|Soldats estonians prop d'Ārciems a Letònia el maig de 1919