El Castell de Sant Hilarió és un fortí situat a les muntanyes Pentadàctiles, al nord de Xipre, a prop de Cirènia.
Història Sant Hilarió fou al principi un monestir; el seu nom era el d'un monjo que pel que sembla va triar el lloc per a fer-se ermità. A l'indret n'hi havia un monestir i una església construïda en el . Els romans d'Orient hi erigiren les primeres fortificacions en el . Algunes seccions es van millorar durant el govern de Guiu de Lusignan, que degué utilitzar el castell com a residència d'estiu. Durant el període del Regne de Xipre, el castell, el van fortificar representants de la dinastia de Lusignan (1192-1489). En el passà a les mans de la família feudal Ibelin. Era pràcticament inexpugnable. El 1232, fou el centre d'una disputa de quatre anys entre l'emperador Frederic II del Sacre Imperi romanogermànic i Ibelin (Joan I de Beirut) pel control de Xipre. L'emperador no pogué prendre'l i fou vençut en la batalla d'Agridi. El 1373, durant la Guerra xipriota-genovesa, els genovesos assetjaren infructuosament el castell, que va defensar el representant a Xipre de Jaume I.
El castell té tres sales. La inferior contenia els estables i els habitatges per als soldats. La torre del príncep Joan és en un penya-segat damunt el castell inferior. L'església es troba a la sala central. La superior se'n reservava per a la reialesa i l'accés s'hi feia per un arc ben preservat. Les instal·lacions de la finca es troben a l'oest, a prop de les cambres reials. Al llarg del mur oest, hi ha una vista impressionant de la costa nord de Xipre, amb vista a la ciutat de Cirènia (Girne), des de la Finestra de la Reina.
Gran part del castell fou desmantellada pels venecians en el per a reduir el cost del manteniment de les guarnicions.
Referències
Categoria:Districte de Cerinea Categoria:Castells croats Categoria:Arquitectura romana d'Orient Categoria:Edificis de Xipre Categoria:Articles amb traduccions sense revisar