La Cort de Barcelona de 1358 fou una reunió de la Cort General de Catalunya celebrada sota el regnat de Pere III el Cerimoniós, en plena guerra dels Dos Peres entre la Corona d'Aragó i la Corona de Castella. La reunió estigué marcada per la necessitat de finançar la defensa dels territoris de la Corona i, especialment, pel conflicte entre el monarca i una part del braç militar català, que es resistia a contribuir econòmicament o militarment a la guerra.

Convocatòria La Cort fou convocada a Girona el 7 d'agost de 1358 per reunir-se a Barcelona el 25 d'agost. La sessió inaugural, però, no es pogué celebrar en la data prevista a causa d'una malaltia del rei i s'endarrerí fins al 30 d'agost. El soli d'obertura tingué lloc al Palau Reial, mentre que les sessions posteriors se celebraren al convent de Santa Caterina de Barcelona, que en aquella època era utilitzat com a lloc de reunió pel Consell de Cent. La darrera sessió se celebrà el 19 d'octubre de 1358. El procés de la reunió s'ha conservat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, dins la sèrie de processos de cort de la Cancelleria reial. La documentació arxivística agrupa el procés de la Cort General de Barcelona amb documentació de les reunions celebrades entre 1358 i 1359.

Segons l'estudi del procés, foren convocats 160 membres o representacions amb veu i vot: 94 corresponien al braç militar (53 nobles i 41 cavallers), 43 al braç eclesiàstic i 23 a ciutats i viles del braç reial. L'assistència efectiva fou, però, desigual: l'absentisme fou especialment elevat entre la noblesa, la cavalleria i els eclesiàstics, mentre que la major part de les ciutats i viles reials enviaren representants. Una part dels nobles més importants no hi assistí personalment i intentà fer-se representar per procuradors. Entre els absents hi havia el comte d'Empúries, el vescomte de Cardona i el comte d'Urgell, alguns dels quals al·legaren l'enemistat que mantenien amb Bernat II de Cabrera, un dels principals consellers de Pere el Cerimoniós, i reclamaren garanties per poder acudir a la reunió.

Desenvolupament La Cort s'obrí finalment el 30 d'agost amb el discurs de Pere el Cerimoniós. La resposta dels braços fou pronunciada per representants dels tres estaments, entre els quals l'arquebisbe de Tarragona, els cavallers Pere de Vilamur i Bernat d'Olzinelles i el representant de Barcelona Jaume Cavaller. Des dels primers dies, però, bona part de les discussions se centraren en les protestes dels procuradors dels nobles i en la validesa de les seves representacions.

Els procuradors nobiliaris qüestionaren fins i tot la legalitat de la convocatòria, argumentant que no havien estat convocades totes les persones que hi tenien dret i que la Cort no podia ser utilitzada per resoldre una qüestió que afectava només una part del braç militar. Després de diversos dies de debat, el 7 de setembre es considerà vàlida la convocatòria, però continuà la controvèrsia sobre quins procuradors podien participar plenament en les deliberacions.

El 15 de setembre els braços designaren divuit tractadors, sis per cadascun dels tres braços, encarregats d'estudiar la qüestió principal de la Cort. Les discussions s'allargaren durant setmanes per les successives objeccions dels representants nobiliaris, que acusaren alguns dels tractadors i membres del Consell Reial de parcialitat en favor del monarca.

Acords L'esclat de la guerra amb Castella el 1356 havia obligat Pere el Cerimoniós a cercar recursos extraordinaris per sostenir l'esforç militar, perquè els ingressos ordinaris de la Corona resultaven insuficients. El braç eclesiàstic acceptà de col·laborar, mentre que una part important de la noblesa i la cavalleria s'hi oposà. La negativa d'una part del braç militar tenia també una dimensió jurídica. Els nobles sostenien que els catalans no estaven obligats a contribuir a la defensa dels regnes d'Aragó i de València, ja que, malgrat compartir monarca, cada territori es regia pel seu propi dret. Davant el desacord, Pere el Cerimoniós optà per sotmetre la qüestió a la Cort General de Catalunya.

La Cort deixà per a una futura reunió la definició general de l'abast d'aquesta obligació, però establí mesures immediates: el comte d'Urgell i el vescomte de Cardona havien d'aportar conjuntament cinquanta cavalls (la meitat armats i la meitat alforrats) i els altres nobles i cavallers que encara no havien arribat a un acord amb el rei havien de contribuir militarment o pagar-ne l'equivalent econòmic.

La Cort també establí que el rei no podia reduir unilateralment les quantitats assignades als contribuents sense el consentiment de la mateixa Cort. Pere el Cerimoniós acceptà íntegrament el consell dels tractadors i designà diversos responsables territorials per calcular i recaptar les aportacions corresponents a les diferents vegueries del Principat.

La documentació de l'Arxiu de la Corona d'Aragó conserva testimonis de l'aplicació d'aquests acords, entre els quals un llibre de cobrament del fogatge aprovat per les Corts de Barcelona de 1358 corresponent a les vegueries de Girona i Besalú, així com documentació relativa a la recaptació concedida a Pere el Cerimoniós per les Corts per sufragar la guerra contra Castella.

Importància La historiografia ha destacat aquesta Cort perquè la controvèrsia sobre l'obligació dels nobles adquirí una dimensió gairebé jurisdiccional. Alguns historiadors han considerat la reunió un precedent de les funcions judicials exercides posteriorment per les Corts, mentre que José Luis Martín matisa aquesta interpretació: la decisió final no fou formalment una sentència, sinó un consell dels braços que Pere el Cerimoniós assumí i convertí en decisió pròpia.

La Cort de Barcelona de 1358 s'inscriu en el procés d'intensificació de les reunions parlamentàries provocat per les necessitats financeres de la guerra amb Castella. Aquesta dinàmica continuà l'any següent a la Cort de Cervera (1359), on es creà una diputació encarregada d'administrar el donatiu concedit al rei, considerada l'origen de la Diputació del General de Catalunya.

Referències

Barcelona (1358) Categoria:Història de Barcelona