Lludd Llaw Eraint (Lludd de la Mà Platejada) és un personatge de la mitologia gal·lesa, present principalment en el Mabinogion i altres textos medievals gal·lesos. Se l'associa amb el rei britó Lud (o Nodens) i té paral·lelismes amb el déu irlandès Nuada Airgetlám, tots dos relacionats amb mans o braços platejats.
Origen i llegendes Lludd és descrit com un rei de Britània i pare de Llefelys. La seva història apareix al relat "Cyfranc Lludd a Llefelys" (L'encontre de Lludd i Llefelys), on ha d'enfrontar-se a tres grans plagues sobrenaturals que afecten el seu regne.
Les tres plagues de Britània Segons el relat gal·lès, Lludd busca l'ajuda del seu savi germà Llefelys per alliberar Britània de tres malediccions:
Els Coranians – Un poble sobrenatural capaç d'escoltar qualsevol paraula dita en contra seva. Un crit esgarrifós – Un so aterridor que es produïa cada vigília de maig, causat per la lluita de dos dracs. Una misteriosa manca d'aliments – Els queviures desapareixien cada nit, a causa d'un gegant i el seu poder màgic.
Amb l'ajuda de Llefelys, Lludd aconsegueix derrotar aquestes amenaces i restaurar la pau al seu regne.
Paral·lelismes amb Nuada i la Mà Platejada L'epítet Llaw Eraint ("Mà Platejada") suggereix un vincle amb Nuada Airgetlám, un déu de la mitologia irlandesa que també tenia una mà d'argent. Algunes teories proposen que Lludd podria haver perdut la mà en combat i haver-ne rebut una de màgica en una versió perduda de la llegenda.
Associació amb Londres Algunes tradicions vinculen Lludd amb la fundació de Londres (Caer Lludd, posteriorment Lundain o London). Es diu que fou enterrat a Ludgate, una de les antigues portes de la ciutat.
Lludd Llaw Eraint representa una antiga figura heroica de Britània, vinculada tant a llegendes històriques com a antics déus celtes. La seva història reflecteix temes mitològics comuns en la tradició indoeuropea, en què un rei o heroi ha de vèncer forces sobrenaturals per protegir el seu poble.
Referències
Categoria:Personatges de la mitologia gal·lesa