La casa Joan Santmartí és un edifici situat al carrer de Sant Pere Més Alt, 24-24 bis de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.
Història El 1719, Ignasi de Bòria i de Gualba, ciutadà honrat de Barcelona, va establir en emfiteusi dues cases malmeses pel setge de 1713-1714 al pintor Pere Crusells,AHPB, notari Antoni Riera, 18-10-1719. que les va fer reconstruir, unint-les en un sol edifici (actual núm. 24). El 1744, els seus marmessors el vengueren al flequer Pere Guteras,AHPB, notari Josep Brossa i Elies, 15-10-1744. que al seu torn, el revengué el 1749 al comerciant Joan Santmartí per 2.300 lliures.AHPB, notari Sebastià Prats, 17-06-1749. El 1758, aquest adquirí la finca contigua (actual núm. 24 bis) per agnició de bona fe del mestre de cases Jeroni RocaAHPB, notari Jeroni Gomis, 07-04-1758. de la venda que li havia fet el prevere Ramon Miquel i Ametller per 1.610 lliures.AHPB, notari Jeroni Gomis, 21-03-1758.
La seva filla Maria es va casar amb Ramon Canals, i la propietat va ser heretada per la seva neta Maria Teresa Canals i Santmartí, casada amb Josep de Llança i Gibert, hereu d'una família de Sant Julià del Fou. El 1820, morí l'hereu Josep Ramon de Llança i Canals-Santmartí, i el 1824, el seu germà Francesc de Paula es va casar amb Rafaela de Móra i de Llança, filla de Justí de Móra i de Gironella, provinent d'una família d'hisendats de Cabrera d'Anoia, i de Caterina de Llança i de Valls, de Can Maians. El matrimoni tingué dues filles: Dolors, casada amb Francesc de Sagarra i Ferran, que s'encarregaria de l'administració dels béns del seu sogre durant el seu exili a França, i Mercè, casada amb Antoni Via i de Puig.
Francesc de Llança i Canals-Santmartí va morir el 1859,AHPB, notari Joaquim Òdena, 09-10-1859. Publicació del testament de Francesc de Llança. i va ser succeït per Mercè, ja que Dolors havia mort sense descendència.AHPB, notari Salvador Clos i Gualba, manual 1.254/47, f. 11-16, 02-01-1861. Conveni entre Rafaela de Mora, Mercè de Llança i de Mora i Francesc de Sagarra. El 1888, Antoni Via i de Puig va demanar permís per a completar el tercer pis més enllà de la primera crugia, segons el projecte del mestre d'obres Carles Bosch. L'hereu fou Josep Maria Via i de Llança, casat amb Madrona Parera i Torrents (†1925).
miniatura|esquerra|Quarteró núm. 24 de Garriga i Roca (c. 1860)
Descripció Consta de planta baixa i tres pisos. Als baixos hi ha obertures de mides diferents, i les de l'escales de veïns, tenen una reixa de ferro forjat de formes ondulades i la data 1700. Al pis principal hi ha dues finestres i tres balcons: dos amb llosana de pedra i un de llosana de ferro i ceràmica. A sobre d'aquests, també s'obren tres balcons molt estrets de llosana de pedra, i tres finestres. Al darrer pis hi ha quatre balcons sense volada i dues petites finestres. La façana original era de carreus irregulars, però al va ser arrebossada i recoberta amb un encintat que imita carreus nous i regulars, però que deixa la pedra vista als marcs de les obertures. Al capdamunt, hi ha un prominent ràfec de ceràmica amb tortugada.
Referències
Vegeu també
Fàbrica d'indianes de Josep Buch, Armengol i Cia Casa Francesc de Llança Castell de Cornellà Castell de Cabrera (Anoia) Cases Nadal i Pujolà
Categoria:Patrimoni monumental de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera Categoria:Edificis de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera Categoria:Edificis barrocs de Barcelona Categoria:Carrer de Sant Pere Més Alt