La vil·la romana de Torre Llauder és un jaciment arqueològic del municipi de Mataró (Maresme), declarat bé cultural d'interès nacional.
Accés És al barri del Pla d'en Boet, a uns 1.300 metres del centre històric de la ciutat, a uns 600 m del traçat original de la Via Augusta, l'actual Camí del Mig, i a uns 500 m de l'actual línia de mar.
Història Pren el nom d'una casa pairal fortificada del construïda al voltant d'una torre de defensa del , la Torre Llauder. La primera excavació arqueològica professional, efectuada per Marià Ribas l'any 1961, va posar en relleu el valor dels rics mosaics que conservava, i el 1964, el jaciment va ser declarat Monumento Histórico Artístico de Interés Nacional. A final dels anys 1960, la urbanització dels entorns va implicar l'enderrocament de la Torre Llauder i el rebaix dels terrenys circumdants a la zona protegida legalment, amb la consegüent destrucció de la major part del jaciment. Des de l'any 1980, es troba tancat per una estructura arquitectònica coneguda com a Clos arqueològic de Torre Llauder, i el 2010, en el marc dels preparatius per al cinquantenari de la primera excavació que s'hi va efectuar, els mosaics van ser restaurats i protegits amb una carpa.
Es conserva una part de la zona residencial de la vil·la, amb diverses estances distribuïdes entorn d'un atri. Va ser edificada al dC en els terrenys on hi havia hagut una cella vinaria, i va ser habitada fins al , moment en què s'hi documenta un incendi, un conjunt d'esquelets i l'esfondrament de l'edifici a conseqüència de les flames.
Troballes arqueològiques a Torre Llauder Primeres troballes Els primers registres de les troballes arqueològiques als voltants de la Torre Llauder es remunten al , quan Jeroni Pujas menciona a la seva Crònica Universal del Principat de Catalunya. Posteriorment, al llarg del es documenten diverses troballes fortuïtes a les finques dels voltants. Iniciat el , Alexandre de Laborde va fer referència a l'existència de rics mosaics a la zona a la seva publicació Voyage pintoresque et historique de l'Espagne (1806) en descriure el seu pas per Mataró amb les tropes napoleòniques. Uns anys més tard podem trobar referències a diverses troballes a la rodalia de la finca dels Llauder a la Historia de Cataluña y la Corona de Aragón (1860-1863), de Víctor Balaguer.
Primeres excavacions arqueològiques exhaustives El primer registre exhaustiu de les troballes de la vil·la romana de Torre Llauder el trobem a la Carta arqueológica d'España-Provincia de Barcelona de Josep de Calassanç Serra i Ràfols, Martín Almagro i Joan Colomines, realitzada l'any 1945. Ara bé, els primers sondejos duts a terme amb metodologia arqueològica es van iniciar el dia 31 de març de l'any 1961 per Marià Ribas i els seus col·laboradors. Aquella primera intervenció ja va comportar el descobriment de les restes d'una habitació pavimentada amb un ric mosaic que va resultar ser l'atri de la vil·la.
Marià Ribas va continuar dirigint excavacions a Torre Llauder entre els anys 1961 i 1969. Les primeres excavacions ja van posar de manifest l'existència de les restes de les estances benestants d'una sumptuosa vil·la romana. Paral·lelament, es van dur a terme excavacions en altres indrets del jaciment, on s'havien produït moviments de terra previs al pla d'urbanització dels entorns amb la intenció de documentar el màxim de restes possibles per poder delimitar el jaciment. L'única documentació arqueològica relativa als espais destruïts a conseqüència de la urbanització del barri es conserva gràcies als diaris i notes que Marià Ribas va fer en aquell moment.
Posteriors excavacions arqueològiques Entre els anys 1970 i 1980 el jaciment restà en l'abandó, per ser excavat de nou entre els anys 1982-1985 i 1988-1989 en el marc de l'obertura del jaciment a la visita pública. Les últimes actuacions, dels anys 2006-2011 definirien el jaciment tal com el podem veure actualment.
Línies actuals de recerca Les campanyes, avui dia, encara han de continuar, perquè el jaciment que avui s'exposa és només una petita part del que segurament seria una vil·la encara més gran. Per tant, hi ha molta feina a fer encara, però és probable que les properes campanyes triguin a fer-se per la inversió econòmica que requereix. La directora de les excavacions, Carme Puerta, juntament amb la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Mataró, projecten eliminar tots els elements integrats al jaciment que no siguin originals (és a dir, creats durant les primeres excavacions) per tal de poder acostar-se a la idea original de la vil·la, sempre que l'extracció d'aquests elements no suposi un risc per al jaciment.
Tot i així, molts estudiants d'arqueologia de diverses universitats de Catalunya practiquen els seus coneixements en aquest jaciment. Hi ha encara dues zones principals que queden per excavar dins el clos: el peristil i l'esplanada de gespa de l'entrada.
Pel que fa al peristil, se sap que hi havia un jardí, tot i que els seus usos van anar variant al llarg del temps (s'hi ha trobat cendra, restes biològiques, humanes...), així doncs seria interessant reconstruir tot allò que encara desconeixem d'aquesta part, que a més, promet ser molt interessant.
Durant les últimes campanyes d'excavació es van descobrir llavors carbonitzades al peristil i amb les proves de radiocarboni 14 es podrà determinar quin tipus de vegetació hi havia.
Per altra banda, l'esplanada del davant (al solei), és probable que no tingui estructures construïdes, però no es pot descartar la troballa d'objectes, sobretot tenint en compte la proximitat amb les estructures del jaciment.
L'última campanya, que acabà a principis de l'any 2012, va consistir en la neteja de tots els mosaics i en la continuació de l'excavació del jaciment. També es van introduir elements clarificadors, com grava de colors.
L'ocupació anterior a la vil·la: la cella vinaria Els diferents estudis arqueològics fets a la zona han documentat l'existència d'un establiment rural romà on es conreava vinya, es produïa vi i es fabricaven les àmfores que el contenia, és a dir una cella vinaria. Entre el aC i durant bona part del dC, el vi que es produïa a la Laietània era molt apreciat, i s'exportava, entre d'altres, a ciutats com Roma, Pompeia; a la Gàl·lia, Britànnia, Germània i el nord d'Àfrica. Ha estat possible determinar l'existència d'aquest comerç gràcies a les troballes de restes d'àmfores procedents de la Tarraconense en diversos jaciments arqueològics d'aquestes localitzacions.
Les diverses campanyes arqueològiques han permès documentar l'existència de diverses estructures d'aquest període, com un conjunt de forns, abocadors i restes de mur entre d'altres. Aquest establiment restà en funcionament, aproximadament, fins a una data imprecisa entre l'any 15 aC i el canvi d'era.
Els forns Fins al moment s'han pogut documentar un total de quatre forns de terrissa. Tres d'ells ja van ser documentats per Marià Ribas als anys 60 del segle XX i el quart va ser descrit en les excavacions efectuades als anys 80. En l'actualitat només se'n conserven dos a causa de la destrucció de gran part del jaciment. D'aquests, un està molt malmès i l'altre, el trobat més recentment, està situat sota el triclini.
Un dels forns estava destinat a la cocció d'àmfores i hauria estat possible coure'n en una mateixa fornada, entre 110 i 120, o fins i tot el doble si els recipients es disposaven superposats en dos nivells. S'han trobat restes d'àmfores procedents d'aquest jaciment a Balears, a França i a Itàlia. A part d'àmfores també s'han documentat treballs en terrissa i vidre d'aquesta època al jaciment.
Marià Ribas va interpretar un dels forns, connectat directament amb l'atri per la banda sud, com a forn de pa i paral·lelament com un sistema de calefacció d'una sala annexa, que ell va considerar que s'utilitzava com a bany. En variar la interpretació d'aquesta sala annexa durant les excavacions dels anys 1980, la funció del forn deixaria de ser la proposada per Marià Ribas.
Abocadors de terrissa L'any 2010 es va localitzar un abocador de terrissa de grans dimensions al sector est de la casa, a l'actual peristil. Aquest abocador estava reomplert de restes de maons, àmfores, vaixella de tipus terra sigillata, i també argiles i sorra. Es creu, doncs, que es tractava d'un espai d'abocador de restes dels forns, cendres, materials defectuosos, etc. en aquest primer període constructiu de la vil·la.
Estructures de la cella vinaria A part dels abocadors, les excavacions del peristil van posar al descobert diferents estructures constructives que es va associar al període de la cella vinaria. Entre les estructures s'hi va trobar una pedra piramidal que podria correspondre al contrapès d'una premsa, i grans lloses de pedres sobre un llit de pedres més petites que s'han interpretat com els fonaments d'una premsa per fer vi. Ja als anys 60 del , Marià Ribas va documentar un conjunt de dipòsits recoberts amb opus signinum, un morter impermeable que es van interpretar com a dipòsits per a decantar-hi argila.
La construcció de la vil·la Un cop la cella vinaria va deixar de ser utilitzada es va construir una vil·la suburbana al mateix solar. Va ser construïta durant la primera època imperial, al . Per les característiques devia ser la residència d'un ric propietari, residència de la família i el seguici esclaus. Una inscripció trobada el relaciona amb Caius Marius Aemilianus, fill de Lucius, de la tribu Aniensis, barcelonès immune, aristòcrata de Bàrcino, amb propietats a Iluro (Mataró).
La vil·la romana de Torre Llauder tenia un total de 17.000 m² de superfície edificada. Es coneix que la finca estava organitzada en tres terrasses, sent la més alta de les tres l'ocupada per la pars urbana de la vil·la, la part habitada pels propietaris i actualment l'única conservada. La part conservada de la vil·la consta d'un atri, les estances senyorials (dues de les quals han estat interpretades com un triclini i un tablinum), els banys, les latrines i els peristils.
Atri miniatura|Atri (atrium), amb l'impluvium en primer pla. Al fons a la dreta, el passadís (fauces) que porta al pati enjardinat (hortus).
La primera estança que Marià Ribas va trobar al jaciment va ser identificada com un atri decorat amb mosaics formats per tessel·les blanques i negres que formen un dibuix geomètric a base de cercles i aspes emmarcats per una faixa. L'atri de la vil·la romana de Torre Llauder comunicava directament amb un mínim de tres sales nobles i amb un peristil; i, a través d'un passadís, s'accedia igualment a un segon peristil.
Al centre de l'atri s'hi troben les restes d'un impluvium que conserva el desguàs, i també una petita canalització inferior que indicaria la presència d'una font ornamental o un brollador. Els murs d'aquest impluvium, a més, tenien una alçada d'uns 0,35 metres i suportaven les bases de quatre columnes que sostenien el sostre. Contràriament, Marià Ribas va documentar els senyals d'un total de sis pilastres quadrades a l'impluvi. L'interior dels murs està revestit d'opus signinum.
Estances miniatura|Numeració: 1 Atrium 2 - 8 Sales ( dC) 2 Basílica paleocristiana ( dC) 6 fauces (passadís, no numerat, situat entre les sales 5 i 7) 9 Peristil 10 Hortus (jardí) 14 Frigidarium 15 Tepidarium 16 Caldarium 17 Habitació de servei 18 Clavegueres 19 Habitació de servei 20 Latrinae
Al voltant de l'atri han estat documentades un conjunt de sales amb funcions diverses. Funcions que, a més, van anar variant amb el temps. Són les més ben conservades i es troben pavimentades amb mosaics amb motius geomètrics i vegetals. El sector residencial de la vil·la està datat al dC. Els mosaics són del dC.
Aula 1. Tablinum