miniatura|Nenes d'una escola de Guinea Educació femenina o de la dona és una expressió amb les quals s'engloba un ampli i polèmic tema de debat entorn de l'educació i la condició femenina; referit als diferents nivells i àmbits educatius (educació primària, educació secundària, educació superior, formació professional, així com als estudis de gènere. El mateix concepte de la igualtat de la dona se centra en el dret a l'educació de nenes i dones de totes les edats i condicions (econòmiques, religioses, ètniques, etc.)
Mentre que el moviment feminista ha promogut la importància dels problemes relacionats amb l'educació femenina, la discussió és àmplia i de significats definits amb precisió, i s'arriba a incloure, per exemple, consideracions entorn de l'educació sexual i la prevenció de malalties com la SIDA.
L'educació universal, entesa com l'obligació de l'estat de garantir una educació bàsica a tothom, deriva del dret a l'educació —reconegut com un dret humà—, encara no és una norma universal, encara que sí que està plenament assumida als països desenvolupats. En el món occidental les dones sobrepassen estadísticament als homes en molts nivells educatius; per exemple, les dades dels Estats Units en els anys 2005/2006 mostren que el 62% de les dones aconsegueixen carrera tècnica, el 58% una llicenciatura, el 60% un mestratge i el 50% un doctorat. També s'ha progressat en l'educació dirigida a dones amb alguna mena de discapacitat. En 2011 es va graduar de la Universitat de Palerm la primera dona amb síndrome de Down.
La millora dels nivells educatius de les dones ha demostrat tenir impacte en els nivells econòmics i de salut no sols d'aquestes, sinó de tot el conjunt de la societat. La taxa de mortalitat infantil de bebès les mares dels quals han rebut educació primària, és la meitat de la dels nens les mares dels quals són illetrades. Als països amb menor distribució de la riquesa, la meitat de les nenes no reben educació més enllà de l'escola primària. S'ha calculat que cada any d'escolarització afegida augmenta l'esperança de vida de les dones en un 15%. Les millores en l'educació femenina no sols incrementen el potencial de les dones, sinó el dels seus futurs fills. Encara es mantenen molts obstacles a l'educació de les nenes. En alguns països africans, com Burkina Faso, les raons que ho impedeixen són tan bàsiques com l'absència de lavabos separats dels nens.
L'increment en les taxes d'escolarització en tots els nivells, particularment als països desenvolupats, la capacitat a les dones per a desenvolupar carreres professionals i accedir a salaris més alts i llocs de responsabilitat. A més nivell educatiu, més es retarda la iniciació en l'activitat sexual, el matrimoni i la maternitat, així com augmenta la possibilitat de mantenir la solteria o accedir a mètodes anticonceptius; tot això com a opcions voluntàries, que en una societat preindustrial són difícilment concebibles per a la majoria de les dones. L'educació augmenta el nivell de recursos a l'abast de les dones per a evitar la violència de gènere o accedir al divorci, relacionar-se amb socis, patrons o empleats, participar en política o exercir càrrecs.
L'oposició violenta a l'educació de la dona és un element distintiu de determinats moviments, com els talibà a l'Afganistan o Boko Haram a Nigèria. L'estudiant pakistanesa Malala Yousafzai va ser guardonada amb el Premi Nobel de la Pau en 2014 per la seva lluita a favor de l'educació femenina, per la qual va ser objecte d'un atemptat terrorista.
Tradició en alguns països miniatura|307x307px|Classe de nenes a l'Afganistan, 2002. La dona islàmica ha jugat un paper important en les fundacions de moltes institucions educatives islàmiques, com ara Fatima al-Fihri's, fundat en la Universitat de Qarawiyyin el 859, que va continuar a través de la Dinastia Alúbida en els segles i , quan 160 mesquites i marasses van ser establertes a Damasc, 26 de les quals van ser fundades per dones a través del sistema waqf. La meitat de tot l'alumnat d'aquestes institucions eren dones.
Segons l'erudit sunnita Ibn Asakir en el segle XII, hi havia oportunitats per a l'educació femenina en l'edat daurada de l'Islam. Asakir va escriure que les dones podien estudiar, guanyar ijazah i qualificar com Ulema. Aquest va ser especialment el cas de famílies escolaritzades o erudites, els qui volien assegurar l'educació més alta possible, tant als seus fills com a les seves filles. El mateix Ibn Asakir va estudiar amb 80 professors en el seu temps. D'acord amb el hadith atribuït a Muhammad, ell va elogiar a les dones de Medina pel seu desig de coneixement religiós.
Mentre no era comú per a les dones matricular-se com a estudiants en classes formals, era comuna per a elles atendre lectures informals i sessions d'estudi en les mesquites, marasses i altres llocs públics. Mentre no hi havia restriccions legals en l'educació femenina, alguns homes, com Muhammad ibn al-Hajj (d. 1336), no va aprovar aquesta pràctica i es va horroritzar pel comportament d'algunes dones, els qui informalment escoltaven lectures en el seu temps.
Mentre les dones representaven a no més d'1% dels erudits islàmics del segle XII, va haver-hi un gran increment de les estudiants després d'aquest. En el segle XV, al-Sakhawi va dedicar un dels seus dotze volums de diccionaris biogràfics al-Daw, al- Iami, a dones estudiants, oferint informació de 1,075 d'elles. Més recentment, l'erudit Mohammad Akram Nadwi, actual investigador del Centre d'Estudis Islàmics d'Oxford, ha escrit 40 volums de les muhaddith (dones que estudiaven el Hadith), trobant almenys 8.000 d'elles.
Educació de la dona en la República islàmica de l'Iran Des de la revolució de 1979, l'Iran estava sota el control de les lleis islàmiques, el progrés de l'educació femenina va ser afectada per la monarquia islàmica. Les dones van ser forçades a usar vels i se'ls va impedir anar a les mateixes escoles que els homes; van haver d'aprendre amb diferents versions dels llibres de text, els quals eren edicions especials per a dones. Les dones que no estaven casades no podien rebre ajuda econòmica si estudiaven a l'estranger. Durant els últims anys, fins ara, el problema de l'educació femenina ha estat en debat.
Les dones iranianes tenen la capacitat i el desig per a perseguir una educació addicional. Una estudiant iraniana d'educació mitjana pot obtenir un diploma després d'estudiar per tres anys. Si les estudiants pretenen ingressar a les universitats, elles hauran de cursar el quart any en l'educació mitjana. D'acord amb les recerques, el 42% de les estudiants tria cursar el quart any en l'educació mitjana, però només el 28% dels estudiants homes trien estudiar en ordre per a entrar a la universitat. A més, les dones tenen més probabilitat que els homes de passar els exàmens d'admissió per a la universitat. Les dones islàmiques tenen necessitat d'aconseguir una educació més alta i va resultar que les seves capacitats són suficients per a aconseguir-la. Les oportunitats per a l'educació femenina necessita més atenció nacional i menys regulació.
Durant 1978 i 1979 la proporció de dones que va assistir a universitats o facultats com a estudiants és una mica baixa. 31% dels estudiants admesos en les universitats són dones. Per a la composició de gènere en la facultat, el 14% són dones. Aquesta situació ha canviat amb el pas del temps. La matrícula universitària ha disminuït sota la influència de la Revolució Cultural Iraniana. La matrícula en general va declinar durant aquest temps. Després de la revolució cultural, el percentatge de matrícula va augmentar. L'increment en el nombre d'estudiants universitaris és acompanyat amb un augment en la quantitat d'estudiants universitàries.
L'educació superior islàmica conté 5 nivells, els quals són: títol d'associat, batxillerat, mestratge, doctorat professional i doctorat especialitzat. Abans de la revolució, la bretxa de gènere era en un nivell de mestratge i doctorat especialitzat, el qual era únicament 20% i 27%. Això ha canviat després de 30 anys. En el 2007, el percentatge femení en grau de mestratge va augmentar al 43%; i per al grau de doctorat especialitzat, va créixer en un 33%.
La taxa de dones no solament va incrementar quant a estudiants, sinó també en les facultats. Fa 20 anys només el 6% de tots els professors i el 8% dels professors associats eren dones. Ara el 8% de tots els professors i el 17% de tots els professors associats són dones. esquerra|miniatura|Una estudiant dels Cursos Bestuzhev de Sant Petersburg, 1880.
Àfrica En el segle XIX, els missioners cristians van inaugurar mètodes moderns tradicionals enfocats principalment en homes. Després de diversos experiments, van decidir promoure l'educació domèstica dirigida cap a les dones. En el sud d'Àfrica, després de 1820, els missioners escocesos van decidir que les dones només necessitaven l'educació més bàsica per a la propagació del cristianisme des de casa, així que van preparar a dones perquè es dediquessin a la labor educativa en el territori de les missions escoceses. Van ajornar l'establiment d'un departament de dones en Lovedale. Finalment, va arribar una nova direcció, la qual tenia una nova visió més àmplia per a sustentar la manera en la qual les dones natives podien promoure el cristianisme i els codis de gènere occidentals. Els musulmans de l'Índia que van arribar a l'est d'Àfrica van portar al llarg del segle XIX polítiques altament restrictives contra l'escolarització de les dones.
Àsia miniatura|Nena d'una escola de l'Índia.
La Xina Juntament amb el costum de l'embenat de peus entre dones xineses, que va durar fins al final del segle XIX, es creia que la virtut en les dones requeia en la seva escassetat de coneixement. Com a resultat, l'educació femenina no era considerada mereixedora d'atenció. Amb l'arribada a la Xina de nombrosos missioners cristians del Regne Unit i els Estats Units en el segle XIX, alguns d'ells es van involucrar en la construcció d'escoles per a dones i, en conseqüència, es va començar a parar esment a l'educació femenina.
A causa del costum social sobre que entre l'home i la dona no hauria d'haver-hi proximitat, les dones de la Xina van ser renuents a ser tractades per mèdics homes de la medicina occidental. El resultat va ser una necessitat urgent de mèdics dones. Per a això, una missionera mèdica, la doctora Mary H. Fulton (1854-1927) va ser enviada pel Consell de Missions Estrangeres de l'Església Presbiteriana per a fundar la primera universitat mèdica per a dones a la Xina. Conegut com el Hackett Medical College for Women (夏葛女子醫學院), localitzat en Guangzhou, es va deure a una copiosa donació d'Edward A. K. Hackett (1851-1916) d'Indiana, els Estats Units. Per a 1915, hi havia més de 60 estudiants, la majoria en residència. Molts d'ells es van convertir al cristianisme a causa de la influència de Fulton. El centre va ser oficialment reconegut i els seus diplomes van ser marcats amb l'estampa oficial del govern provincial de Guangdong. Era dirigit a la difusió del cristianisme i de la medicina moderna, i a elevar la condició social de les dones xineses. L'hospital per a dones i nens David Gregg (també conegut com a Hospital Yuji, 柔濟醫院) estava afiliat a aquesta universitat.
Educació després de l'establiment de la República Popular de la Xina