La família Nijo (Nijo-ke, escriptura correcta: Nijo) era una família de nobles i aristòcrates de la cort, una branca de la família Kujo del clan Fujiwara del nord. La seva condició de nobles de la cort era la de família regent, i la seva condició de membres de la noblesa era la de família de ducs.Odabe Yuji 2006, p. 57. L'escut de la família és Nijo Fuji.
Història Període feudal La família té les seves arrels a Nijō Yoshizane, el segon fill de Kujō Michiie a mitjans del període Kamakura."Família Nijo" a Encyclopedia Nipponica, edició seleccionada del Diccionari de la llengua japonesa, Encyclopedia Britannica Concise Encyclopedia i Encyclopedia World, 2a edició. Accés el 16 de novembre de 2022 des de KotobankDiccionari digital de noms japonès +Plus (Kotobank) Va començar quan Yoshizane va heretar la finca Higashi-Nijo-in del seu pare, va viure a Nijo-Kyogoku i va prendre el nom de Nijo. Yoshizane es va convertir en regent el 1242, i els seus descendents es van convertir en una de les cinc famílies regents."Família Nijo" a Encyclopedia Nipponica, edició seleccionada del Diccionari de la llengua japonesa, Encyclopedia Britannica Concise Encyclopedia i Encyclopedia World, 2a edició. Accés el 16 de novembre de 2022 des de Kotobank
Al final del període Kamakura, Dohira va participar en el complot de l'emperador Godaigo per enderrocar el shogunat, mentre que el seu germà petit Michimoto servia a la Cort del Sud."Família Nijo" a Encyclopedia Nipponica, edició seleccionada del Diccionari de la llengua japonesa, Encyclopedia Britannica Concise Encyclopedia i Encyclopedia World, 2a edició. Accés el 16 de novembre de 2022 des de Kotobank
Durant el període Sengoku, el cap de la família, Nijō Tadafusa, s'allotjava a Yamaguchi, província de Suo, confiant en Ōuchi Yoshitaka, quan va ser atrapat en l'incident de Tainenji (Rebel·lió de Sue Harukata) i assassinat.
En el període Edo, el salari de la família era de 1.700 koku, i més tard de 1.780 koku.Ota 1934, p. 4505. {Nota n. 1} Durant el període Edo, la mansió estava situada a una illa a l'est de la Porta Nord d'Imadegawa.Ota 1934, p. 4505. Entre els seus vassalls hi havia diversos nobles, com les famílies Kitakoji, Oki, Matsunami, Kono, Nishimura, Fujiki i Tsubata, i entre els seus samurais hi havia les famílies Obata, Tsubata, Okamoto, Murata, Takada i Noma.Ota 1934, p. 4505.
Durant el període de la Restauració Meiji al final del període Edo, Nijō Nariyoshi es va convertir en el regent, però com que va donar suport a la idea d'unir la cort imperial i el shogunat i va oprimir els nobles de la cort pro-imperial i anti-estrangers, va ser destituït després de la restauració del domini imperial i se li va prohibir servir a la cort imperial. Més tard va ser indultat i nomenat Omiya Goyōka i Muskkan Gatekeeper."Nijō Nariyoshi" al Diccionari Asahi de figures històriques japoneses, a l'Enciclopèdia Concisa de l'Enciclopèdia Internacional Britannica i al Diccionari de noms japonès digital +Plus. Accés el 16 de novembre de 2022 des de Kotobank.
Després del període Meiji Quan els funcionaris administratius el 17 de juny de 1869 van fusionar els nobles i les famílies daimyo per crear el sistema de noblesa, la família Nijo també va ser catalogada com una família noble a la noblesa. El 1871, Nariyoshi es va jubilar i el seu fill adoptiu Motohiro (el vuitè fill de Kujo Naotada) va heretar el cap de família.The Editorial Committee of the Xiahuiguan Chinese Family Genealogy 1996, p. 319.
La beca familiar, establerta el 10 de desembre de 1870, era de 818 koku en termes moderns d'arròs.Kasumi Kaikan Peerage Encyclopedia Editorial Committee 1985, pàg. 9Ishii, Kotaro 1881, Ninobe. {nota n. 2} Segons l'Ordenança per a l'emissió de bons d'or-roca del 5 d'agost de 1876, l'import dels bons d'or-roca emesos a canvi del seu estipendi familiar era de 35.000 iens (el 154è entre els destinataris d'aquest estipendi entre la noblesa).Kenjiro Ishikawa 1972, p. 46.
Amb la promulgació de la Llei de noblesa el 7 de juliol de 1884, que va canviar la noblesa a un sistema de cinc rangs, Motohiro, com a antic regent, va rebre el títol de duc.Odabe Yuji 2006, p. 322.
El 1902, el segon fill de Nariyoshi, Masamaro, es va separar de la família i va establir la família Nijo Baron.Odabe Yuji 2006, p. 354.
Després de la mort de Motohiro el 1919, el seu fill gran, Atsushi, va heretar el títol. Durant el primer període Showa sota Atsushi, la residència familiar del duc de Nijo es trobava a Yoyogi Tomigaya-cho, barri de Shibuya, Tòquio.Chinese Mirror Publishing Association 1990, pàg.
Quan Atsunori va morir el 1927, el tercer fill de Masamaro, Takenori, va ser adoptat per Atsunori a la família principal i es va convertir en el tercer duc.Comitè editorial de genealogia de la família xinesa de Xiahuiguan 1996, pàg. Takemoto té un doctorat en enginyeria i va ser director adjunt de l'Oficina de Radiocontrol del Ministeri de Correus i Telecomunicacions i més tard com a sacerdot en cap del Santuari d'Ise Omiya.
Propietaris successius
Nijo Yoshimi (1216 - 1271) Nijō Shichu (1254 - 1341) Nijo Kaneki (1268 - 1334) Nijō Michihei (1287 - 1335) Nijo Yoshiki (1320 - 1388) Nijo Shira (1345 - 1382) Nijō Shitsugu (1356 - 1400) Mitsuki Nijo (1383 - 1411) Nijo Mochiki (1390 - 1445) Nijo Mochitsu (1416 - 1493)
Nijo Masatsugu (1443 - 1480) Naoki Nijo (1471 - 1497) Nijō Yūbō (1496 - 1551) Nijo Haruyoshi (1526 - 1579) Nijo Akimi (1556 - 1619) Yasumichi Nijo (1607 - 1666) Kohei Nijo (1625 - 1682) Nijo Tsunahei (1672 - 1732) Nijo Yoshitada (1689 - 1737) Nijō Sōhee (1718 - 1738)
Nijō Muneki (1727 - 1754) Nijo Shigeyoshi (1751 - 1768) Harutaka Nijo (1754 - 1826) Nijo Saitsu (1781 - 1798) Nijo Hishinobu (1788 - 1847) Hitoshi Nijo (1816 - 1878) Motohiro Nijo (1859 - 1928) Atsuki Nijo (1883 - 1927) Nijo Hiroki (1911 - 1985) Mototaka Nijo (1944 -)
Cases sucursals Branca del cognom Com a branca de la família reial, hi ha la família Tomikoji, que va ser fundada a finals del període Kamakura per Nijo Michihei. L'estatus familiar com a família pública de la mateixa família és una mitja família, i l'estatus familiar com a família xinesa és una família vescomte[.Comitè de Genealogia de la Família Kasumi Kaikan Hua 1996, p. 201. Per a més detalls de la família, vegeu Família Tomikoji.
El dinovè fill de Nijo Harutaka, Matsuzono Takaon, va tornar del temple de Nara Kofukuji a principis de l'era Meiji i va fundar la família Shoen, una família noble. Més tard, es va formar part de la família baronial del poble xinèsComitè de Genealogia de la Família Kasumi Kaikan Hua 1996, p. 582. (l'anomenada "família xinesa Nara"). Per a més informació sobre la família, vegeu Família Shoen.
Baronia de Nijo L'avantpassat d'aquesta família és Masamaro, el quart fill del regent Sekihaku Nijo Saitaka a finals del període Edo. Quan Hitoshi es va retirar a Meiji 4, Masamaro encara no havia nascut, i el patriarca de la família Nijo va ser adoptat per Motohiro, el vuitè fill de Kujo NaotadaTakayuki Matsuda 2015, p. 547. Kasumi Kaikan Hua Genealogia de la família Taisei Comitè Recopilatori 1996, p. 324.</ref> Quan Masamaro es va separar del duc de Nijo el desembre de Meiji 35 i va establir una família, va sol·licitar la investidura, i com a resultat de les deliberacions del Ministeri de la Casa Imperial, es trobava en una posició similar a la de MasamaroBaró Ichijo Miki va ser nomenat baró de la família xinesa.
Masamaro va ser elegit a la Cambra dels Lords com a baronia i va servir com a membre. Masamaro va morir el 18 de febrer, Showa 4, i Toyoki Nijo va heretar la baronia i el patrimoni, però Toyoki va morir en batalla el 3 d'agost de 1996.Kasumi Kaikan Hua Genealogia de la família Taisei Comitè Recopilatori 1996, p. 324. Hi ha una base regular en el fill de Toyoki.
Notes
Referències
Bibliografia Masao Asami, "El naixement de la tribu xinesa: Meiji d'honor i cos" Libroport, 1994 (Heisei 6). Accés obertKotaro Ishii, Col·lecció Digital de la Biblioteca Nacional de la Dieta, Directori xinès Meiji, Kenji Fukasawa, 1881 (Meiji 14)。 Kenjiro Ishikawa, "Inversió bancària xinesa a principis del període Meiji: el cas del 15è Banc Nacional", Economia de la Universitat d'Osaka, No. 22, Universitat d'Osaka, 1972, p. 27-82. Accés obertOta, Ryo, "Col·leccions digitals de la Biblioteca Nacional de la Dieta Nijo Nideu", Ueda, Manto, Mikami, Sanji, eds., El diccionari de noms familiars, Vol. 1, Diccionari de genealogia familiar, 1934, p. 4505. NCID BN05000207。 OCLC 673726070。 Número bibliogràfic nacional: 47004572。 Yoshinori Kakube, "Els prínceps que van romandre a Kyoto: l'era moderna del poble xinès", Yoshikawa Kobunkan (Biblioteca d'Història i Cultura 385), 2014 (Heisei 26). ISBN 978-4642057851。 Yuji Odabe, "Tribu Hua: imatges imaginàries i reals dels nobles del Japó modern", Chuo Koron Shinsha [Chuko Shinsho 1836], 2006 (Heisei 18). ISBN 978-4121018366。 Kasumi Kaikan Hua Family Genealogy Taisei Compilation Committee "Showa Shinshu Hua Family Genealogy Taisei Separate Volume Hua Family System Material Collection" Kasumi Kaikan, 1985 (Showa 60). ISBN 978-4642035859。 Kasumi Kaikan Hua Family Genealogy Taisei Compilation Committee "Heisei Shinshu Old Chinese Family Genealogy Taisei Second Volume" Kasumi Kaikan, 1996 (Heisei 8). ISBN 978-4642036719。 Centre del Llibre del Japó (Sèrie de biografies del Japó 7), 1990 (Heisei 2). ISBN 978-4820540342。 Takayuki Matsuda, "Diccionari de noms de peticionaris" Yoshikawa Kobunkan, 2015 (Heisei 27). ISBN 978-4642014724。
Categoria:Poetes japonesos Categoria:Polítics japonesos Categoria:Nobles japonesos