Carlos Roque Alsina (Buenos Aires (Argentina), 19 de febrer, 1941 - París (França), 5 d'agost, 2023),«Facebook Natasha Roqué Alsina». fou un compositor i pianista nascut a Argentina i naturalitzat francès.«Carlos Roque Alsinà - IRCAM». Consultado el 4 de junio de 2021.

Trajectòria professional Buenos Aires Va realitzar els seus únics estudis formals (repertori pianístic i anàlisi musical) amb el mestre alemany Teodoro Fuchs a Buenos Aires, on va iniciar una notable carrera de pianista com a "nen prodigi" als 6 anys d'edat. En aquest període es va presentar en recitals de piano sol, i com a solista de concerts simfònics al Teatre Colón al costat de batutes cèlebres, com ara Ernst Märzendorfer, Manuel Rosenthal i Otto Klemperer, mentre ja feia les seves primeres experiències en l'escriptura de peces musicals pròpies. El 1955 va assumir com a mestre intern ("correpetidor") del Teatre Argentí de La Plata i dos anys després va exercir el mateix càrrec al Teatro Colón de Buenos Aires.

El 1962, ja bolcat prioritàriament a la composició, va estudiar música electrònica amb Francisco Kröpfl.«Carlos Roque Alsina Edizione Sivini Zerboni». Consultado el 4 de junio de 2021.

Berlín Animat a partir de l'Argentina entre d'altres pel compositor argentí Juan Carlos Paz, qui va refusar prendre'l com a alumne per considerar-lo ja prou format, va presentar el 1964 una obra com a aspirant a una beca del programa "Artists in Residence" atorgada per la Fundació Ford la qual va obtenir. L'objecte d'aquesta beca era residir, crear i interactuar amb altres músics a Berlín (Alemanya). En aquest període es va relacionar amb altres compositors com Luciano Berio, Karlheinz Stockhausen i Bruno Maderna sent aquest últim director de diverses de les estrenes de les seves obres d'aquest primer període berlinès. També és possible escoltar les seves intervencions com a pianista i organista en nombroses gravacions de música composta i dirigida per aquells anys per un encara jove Karlheinz Stockhausen .

Buffalo, Estats Units De 1967 a 1969 va ser professor de literatura pianística del segle XX i compositor en residència al "Center of Creative and Performing Arts" de la Universitat de Buffalo (EUA), on va estrenar obres que va compondre, algunes de les quals també va dirigir.

Retorn a Berlín Després de tornar a Berlín, va fundar el grup d'improvisació lliure "New Phonic Art" juntament amb Vinko Globokar, Michel Portal i Jean Pierre Drouet. Aquest grup, format per instrumentistes i compositors destacats, va donar concerts per tot el món i va presentar un repertori format principalment per improvisacions lliures, tant accions musicals com teatrals i música escrita del segle XIX. Hi ha enregistraments d'àudio d'aquestes improvisacions, com els enregistraments de l'editorial alemanya Deutsche Grammophon.

París Viu a París (França) des de 1973. De 1985 a 1994, va ser professor de piano al Conservatoire Supérieur de Lió.«Carlos Roque Alsinà - BabelScores». Consultado el 4 de junio de 2021.

Àrees d'expertesa Carlos Roqué Alsina es descriu a si mateix com un pianista i compositor autodidacte. Els records d'alguns dels seus col·legues propers durant la seva actuació a l'Argentina com a intern al Teatre Argentí de La Plata i al Teatre Colón descriuen aquest doble talent de compositor i pianista. Dècades més tard, els seus col·legues recorden com una cosa extraordinària la manera com va transcriure amb fluïdesa les partitures simfòniques en "temps real", és a dir, interpretades directament des de les partitures orquestrals al piano. També es recorden les seves fugues, improvisades directament al piano a l'estil dels grans organistes barrocs com Bach i Buxtehude.

Editors Les seves obres musicals són generalment publicades per Suvini Zerboni (Milà, Itàlia), i en el moment d'escriure, inclouen més de 120 obres, entre obres solistes, de cambra i simfòniques, inclosa la seva Segona Simfonia, que va ser estrenada el 5 de març de 1992, per l'Orchestre de París al Théâtre du Châtelet sota la direcció de Semion Bitxkov.«Carlos Roque Alsinà - Enciclopedia Universalis». Consultado el 4 de junio de 2021.

Premis i distincions El 1971 va guanyar el Premi Guggenheim. El 2004 va guanyar el Prix de Composition Paul-Louis Weiller de l'Académie des Beaux-Arts de l'Institut de France. El 1981, en reconeixement a la seva important contribució a la vida cultural francesa, va rebre la distinció d'Oficial d'Arts i Lletres del Ministeri de Cultura, llavors dirigit per Jack Lang.

Referències

Enlaces externs Article Larousse Emissió Ràdio França dedicada a Carlos Roqué Alsina Paritures i audios de Carlos Roqué Alsina en BabelScores Pàgina sobre Carlos Roqué Alsina, Edizione Suvini Zerboni

Categoria:Oficials de l'Orde de les Arts i les Lletres Categoria:Morts a París Categoria:Morts el 2023 Categoria:Compositors argentins del segle XX Categoria:Compositors del segle XXI Categoria:Músics de Buenos Aires Categoria:Compositors nascuts al segle XX Categoria:Nascuts el 1941