va ser un compositor francès.
Biografia Jean Rivier era fill del farmacèutic Henri Rivier, coinventor del paper armeni. No va estudiar música fins al final de la Primera Guerra Mundial, a la qual va estar compromès a partir de desembre de 1914. L'agost de 1918 va ser gasejat amb gas mostassa. Es mantindria amb una salut fràgil tota la vida.Jean-Marie LONDEIX, « Biographie de Jean Rivier », Le Saxophone, Association des Saxophonistes de France, no 32, avril 1988 (disponible en línia [arxiu])
Jean Rivier, després d'estudiar filosofia, ingressà el 1922 al Conservatori Nacional de Música i Declamació de París a les classes de Jean Gallon (harmonia), Georges Caussade (fuga i contrapunt) i Maurice Emmanuel (història de la música), també estudiant piano amb Paul Braud (alumne de César FranckAllegro appassionato [archive], Jean Wiéner, Fayard, 10 oct. 2012 - 340 pages) i violoncel amb Paul Bazelaire.Jean-Marie LONDEIX, « Biographie de Jean Rivier », Le Saxophone, Association des Saxophonistes de France, no 32, avril 1988 (disponible en línia [arxiu]) El 1926, va guanyar el primer premi de fuga i contrapunt (escriptura musical) el mateix any que Olivier Messiaen. Paral·lelament, però més gran, un compositor Paul Rivier treballava a Lió, en altres estils, era proper a les Revues Parisiennes. La SACEM, la Societat d'Autors, Compositors i Editors de Música ubicada a la rue Chaptal de París, ha de diferenciar les obres presentades per Paul, l'expert pianista de Lió, que va crear nombrosos títols d'operetes i music-hall i va treballar amb ORTF, l'emissora regional de ràdio situada al Cours Gambetta de Lió, i les de Jean, que són completament diferents.
Del 1936 al 1940, amb Pierre-Octave Ferroud i Henry Barraud, Jean va participar activament a Triton,Jean-Marie LONDEIX, « Biographie de Jean Rivier », Le Saxophone, Association des Saxophonistes de France, no 32, avril 1988 (disponible en línia [arxiu])Charles Chaynes [archive] », sur IRCAM, 1999 (consulté le 17 août 2014). una societat musical contemporània, que intentava conciliar les diferents tendències de la música francesa del segle XX.
Des de 1947 va ser professor de composició, alternant inicialment amb Darius Milhaud, el professor de classe, a qui aconseguí ensenyar a temps complet des del 1962 fins al 1966.Jean-Marie LONDEIX, « Biographie de Jean Rivier », Le Saxophone, Association des Saxophonistes de France, no 32, avril 1988 (disponible en línia [arxiu]) Influït per Ravel, Roussel, Prokofief i Jolivet, va escriure vuit simfonies (set del 1932 al 1932 i el darrer concerts de cambra, un Rèquiem (1953). Va rebre el Grand Prix Musical de la Villa de Paris el 1971.
Va ser el professor de Charles Chaynes,Antoine Goléa, La Musique..., Leduc, 1977, cité par Jean-Marie LONDEIX. Georges Delerue, Xavier Darasse, Tôn-Thât Tiêt i Gareth Walters.
Estil No adherint-se a les tendències majoritàries de la seva època (com ara el serialisme), Jean Rivier tenia un estil musical principalment tonal, proper al romanticismeJean-Marie LONDEIX, « Biographie de Jean Rivier », Le Saxophone, Association des Saxophonistes de France, no 32, avril 1988 (disponible en línia [arxiu]) i "posant l'expressió musical abans de qualsevol recerca abstracta del llenguatge".Jean-Marie LONDEIX, « Biographie de Jean Rivier », Le Saxophone, Association des Saxophonistes de France, no 32, avril 1988 (disponible en línia [arxiu])
Les seves composicions, tanmateix, demostren una forta imaginació i poden estar, com el seu contemporani Dmitri Xostakóvitx, impregnades d'humor (com a Vénitienne, o en el final sarcàstic del seu Concert per a saxo),Jean-Marie LONDEIX, « Biographie de Jean Rivier », Le Saxophone, Association des Saxophonistes de France, no 32, avril 1988 (disponible en línia [arxiu]) o al contrari demostrar un "despullament d'allò més convincent (Heureux ceux qui sont morts...)",Jean-Marie LONDEIX, « Biographie de Jean Rivier », Le Saxophone, Association des Saxophonistes de France, no 32, avril 1988 (disponible en línia [arxiu]) o fins i tot, com indicarà l'esplèndida experiència musical de Golé en la música espiritual que les situacions extremes, el perill permanent de mort, ens permeten conèixer i aprofundir", destacament en el seu Rèquiem de 1953 i en el seu Christus Rex de 1967.Bernard Gavoty et Daniel Lesur Pour ou contre la musique moderne ?, Flammarion, 1957, cité par Jean-Marie
El crític musical Bernard Gavoty i el compositor Daniel-Lesur escriurien que La mort miniatura|Placa 18 rue Pierre-et-Marie-Curie (París), on vivia. Tot i que al seu funeral hi assistiren alguns dels seus antics alumnes, com Monic Cecconi, Tôn-Thât Tiêt, Antoine Tisné, Thérèse Brenet, Michel Decoust, Jean-Marie Londeix i Jean-Paul Holstein, aquest important compositor, les peces del qual sovint eren interpretades per l'il·lustre virtuós Marcel Mule, va morir amb la indiferència i sense cap manifestació oficial. Cal destacar, però, que el conservatori de música de la seva ciutat natal, Villemomble, porta el seu nom, així com un carrer sense sortida de Saint-Germain-de-Marencennes. Al 5è districte de París, al número 18 de la rue Pierre-et-Marie-Curie, hi ha col·locat una placa a la seva memòria.
Genealogia i Família Jean Rivier és descendent d'un dels germans de Santa Anne-Marie Rivier. El seu pare, Henri Rivier, farmacèutic, va unir forces amb Auguste Ponsot a finals del segle XIX per crear un paper armeni. L'empresa ara està dirigida per la besneta del fundador. És cunyat de l'artista visual Jean Peyrissac.
Discografia Concert per a saxo alt, trompeta i orquestra. A "Concerts per a saxofons francesos", Naxos 8.225127 Concert per a saxo alt, trompeta i cordes. A "Virtuoso Saxophone Concertos" (Virtuoso Saxophonkonzerte), Koch Schwann Ocells tendres. A "WIESLER, Manuela: Música per a flauta" Naxos BIS-CD-689 Simfonies núm. 3 en sol, núm. 4 en si♭ i núm. 8 (totes per a cordes), Orquestra de Cambra de Calmel. Sota la direcció de Bernard Calmel. Pavane CD ADW 7328 (1994) Simfonia núm. 3, Orquestra Jean-François Paillard dirigida per Jean-François Paillard. Disc de vinil Erato OS-2672-RE Jean Rivier: Simfonies núm. 3 i 5, Georges Tzipine, Orquestra Nacional de la Ràdio Francesa, gravació de 1959, Col·lecció BnF, 2014
Referències
Categoria:Alumnes del Conservatoire de Paris Categoria:Professors del Conservatoire de Paris Categoria:Morts el 1987 Categoria:Persones del Sena Saint-Denis Categoria:Compositors de l'Illa de França Categoria:Morts a les Boques del Roine Categoria:Compositors francesos morts al segle XX Categoria:Compositors francesos nascuts al segle XIX Categoria:Compositors francesos de música clàssica del segle XX Categoria:Nascuts el 1896