Ovide Decroly (Ronse, 23 de juliol del 1871 - Uccle, 10 de setembre del 1932) va ser un metge i psicopedagog belga, pioner de la pedagogia biològica i psicològica moderna. Els centres d'interès i la globalització corresponen respectivament a aquests camps de la pedagogia.

Decroly va ser un home profundament preocupat pel futur, compromès amb la societat, atent sempre als estudis i aportacions dels seus contemporanis, i disposat a contrastar aquestes dades amb la seva experiència quotidiana propera als infants. Es va apropar a la realitat escolar mitjançant tres enfocaments: va formular uns principis pedagògics sobre l'aprenentatge, va presentar uns processos didàctics i va proposar un programa educatiu alternatiu. La seva dedicació professional i els seus interessos van ser la vida (en el sentit biològic i humà), la humanitat (entesa com el conjunt d'homes en societat) i l'infant (a qui va dedicar tot el seu esforç).

Va néixer en una família de classe burgesa i culta. Orfe de mare, va créixer sota l'autoritat del seu pare, un industrial d'origen francès que es va fer càrrec de la seva educació i el va iniciar des dels seus primers anys de vida en els treballs manuals en un medi obert: un taller de bricolatge familiar que tenien al jardí de casa seva. Les feines manuals i tota la seva formació musical van marcar profundament la personalitat d'aquell nen, que es va convertir en un home culte, inquiet i interessat en la recerca d'allò desconegut.

Estudià medicina a Gant i amplià els seus estudis a Berlín i París. Va començar la seva activitat professional amb nens amb disfuncions mentals i el 1907 inclogué en el seu camp d'acció els infants psíquicament normals a l'École de l'Ermitage.

La seva influència ha estat determinant tant al seu país, com a la resta del món.Monés i Pujol-Busquets, Jordi: Diccionari abreujat d'educació. Col·lecció Guix, núm. 10. Graó Editorial, Barcelona. , plana 26.

Metodologia Principis decrolyans “L'infant viu en un canvi perpetu, les seves possibilitats d'adquisició, d'abstracció i de generalització, d'emotivitat i de sentiment, d'iniciativa i d'energia, de resistència i de força de caràcter, s'obren, es desenvolupen, creixen d'una manera desigual, ondulatòria, no paral·lela, tal com ho fan les seves aptituds físiques, si no més”. “L'escola s'ha d'adaptar a l'infant. La seva primera tasca és observar-lo”. “És absurd de voler preparar a la vida social de demà amb procediments que convenien a la societat d'ahir”. “L'obra de l'educació més que tota altra obra humana ha de ser àgil i capaç d'evolució”. “La tasca de l'escola no és ensenyar a llegir, escriure, calcular, que són coses secundàries, sinó de fer viure l'infant, de fer-lo esdevenir un home”. “Ensenyar a observar amb precisió els fets naturals més importants, ensenyar a treure de l'observació conceptes generals, afavorir l'exteriorització d'allò que els conceptes determinen, tals són les finalitats de l'escola”. “Per a realitzar el seu comès l'escola ha d'ésser un mitjà on l'infant s'iniciï, a poc a poc, en les activitats i responsabilitats materials i socials de la vida real”. “L'infant, en lloc de rebre passivament una successió de nocions previstes, ha de participar directament i activament en l'elaboració d'aquestes nocions. Contribuir a la recerca de documents, a la confecció del material, a l'experimentació, a la descoberta. Res del mestre que parla, mentre els infants escolten, sinó col·laboració estreta, durant el curs de la qual l'infant aprèn a actuar”. “Per a cultivar l'activitat cal afavorir al màxim la intervenció d'aptituds motrius proporcionant els diversos utillatges, apropiats a l'edat, el sexe i als interessos i recursos locals, organitzant tot un ambient per a facilitar el maneig dels diversos materials i afavorir els assaigs”. “Aquests principis impliquen d'una part l'estudi de l'infant en ell mateix, i, de l'altre, les necessitats de la societat”. ”L'infant és un ésser social, l'escola ha d'ésser concebuda de tal manera que afavoreixi l'eclosió i el desenvolupament de les tendències socials de l'individu”.

Concepte d'infant o d'infància Concepte d'alumne segons l'autor Segons Decroly:

És un ésser biològic que s'adapta evolutivament als canvis del seu entorn. Adverteix que es respecti la seva originalitat juntament amb el seu organisme. S'ha de respectar l'originalitat de l'infant per a poder aconseguir una millora en la seva integració de les generacions joves amb el medi social.

Paper de l'escola L'escola tindrà un protagonisme molt important en el mètode, on tindrà els punts següents:

Haurà de ser creada com un recinte aïllat del seu medi social, ja que és considerat com alguna cosa negativa i aportarà conseqüències horribles per a l'infant. L'escola és considerada com la institució humana més important.

Un dels trets més importants que va dir Declory va ser que l'escola hauria de modificar-se d'una manera més detallada, ja que considerava que aquest no complia els seus propòsits.

Centres d'interès S'organitzen a partir de les següents fases:

Lobservació: les activitats intel·lectuals han de ser continues i en el medi natural. Lassociació: l'infant afegeix les seves experiències personals amb les representacions d'altres. Desenvolupant-se en: dimensió espacial, temporals, associacions tecnològiques, relacions de causa i efecte. Expressió: inclou tot allò que permet la manifestació del pensament d'una forma accessible.

Respecte al coneixement del medi natural i humà, Decroly diferència quatre necessitats bàsiques:

Alimentació Protecció Defensa; contra els perills i els accidents que puguin sorgir Producció; actuar i treballar solidàriament, de la renovació constant, d'associació i d'ajuda mútua.

Obres Les mesures de la intel·ligència del nen. Fets de psicologia individual i la psicologia experimental. 1908 El tractament i educació dels nens deficients. 1915 Cap a l'escola renovada, una primera etapa amb observacions aplicables al Perú: classificació dels escolars, programa de les idees associades, mètode dels centres d'interès. 1921 Funció de globalització. 1923 La llibertat de l'educació. 1925 L'evolució de l'efectivitat. 1927 La pràctica dels tests d'intel·ligència. 1928 Problemes de la psicologia i la pedagogia (Actualitats pedagògiques). 1929 La funció de la globalització i altres escrits. 1929 La pràctica dels tests mentals: De O.Decroly i R.Buyse. Volum 7, Núm. 1 d'Enciclopèdia d'educació. 1930 El desenvolupament del llenguatge parlat en el nen. 1930 El joc educatiu: iniciació a l'activitat intel·lectual i motriu. 1930 El Doctor Decroly a Colòmbia. 1932 Études de psychogenèse 1932 La iniciació a l'activitat intel·lectual i motriu pels jocs educatius: contribució a la pedagogia dels nens i dels irregulars. 1930 Les aplicacions americanes de la psicologia a l'organització humana i a l'educació. 1937 Referències

Vegeu també Mètode Decroly

Enllaços externs

Biografia d'Ovide Decroly. Escola Decroly Escola El Brot

Categoria:Alumnes de la Universitat de Gant Categoria:Morts a la regió de Brussel·les-Capital Categoria:Persones de Flandes Oriental Categoria:Metges flamencs