Sigmund Freud (Freiberg, actual Příbor, Moràvia, 6 de maig del 1856 - Londres, Regne Unit, 23 de setembre del 1939) fou un metge i neuròleg que va treballar amb la hipnosi i en com podia utilitzar-se per a ajudar els malalts mentals. Va inventar una teoria psicologia, i un mètode de tractament de trastorns, la psicoanàlisi. És considerat el pare d'un llarg moviment filosòfic i els seus mètodes i teories tenen fins avui adeptes i crítics.
Freud va canviar el mode de fer de la psicologia, ja que abans d'ell els psicòlegs es limitaven a observar i descriure el comportament dels pacients. Freud va intentar explicar el perquè del comportament dels seus pacients. Tot i això, en voler fer una teoria tancada que ho explicava «tot» en molts aspectes és més aviat una obra filosòfica que una recerca científica. El filòsof Karl Jaspers (1883-1969) en recriminava el caràcter «totalitari» per voler explicar la totalitat de la humanitat amb «una teoria que recolza damunt unes poques suposicions sobre les pulsions». El fet que es presenta com una teoria global que duu una explicació per a «tot» és la seva principal feblesa.
En un primer temps va fer servir la hipnosi, una tècnica que va abandonar en favor de l'«associació lliure» i l'anàlisi dels somnis i pensaments en el que es coneix com «la cura de la parla». Aquests elements esdevingueren el punt de partida de la psicoanàlisi. Freud es va interessar especialment en el que llavors s'anomenava la histèria femenina, un concepte ‘calaix de sastre' al qual es categoritzava al pas del fins ben entrat al qualsevol comportament de dones no conforme a les rígides regles socials. Un altre camp d'estudi seu era la neurosi, una categoria vaga i mal definida, avui en desús, on cabia qualsevol patiment mental que no impedia la persona de funcionar en la societat. La nosologia psicoanalítica tenia grosso modo tres categories: afeccions psicosomàtiques, neurosi i psicosi. Freud es va limitar a estudiar els trastorns mentals dels pacients de la classe benestant de la Viena de la seva època que venien a consultar-lo. Va generalitzar les seves observacions, sense mai respectar el criteri del mostratge estadístic representatiu. A més, hi ha proves documentals que va adaptar els testimonis dels seus pacients a les seves teories. Entre molts errors de metodologia, no hi ha hagut cap control d'objectivitat entre el que els seus pacients van dir, i el que Freud va dir que li van dir.
Les teories de Freud i el tractament que donava als seus pacients van causar un gran xoc a la burgesia benanant de la Viena del fin de siècle. Si les seves idees i filosofia continuen tenint un cert interès i influència, pels múltiples errors de metodologia, se l'ha de considerar més aviat com un filòsof i moralista que com un cercador científic. Com a exemple, en una crítica de l'any 2003, els seguidors de Sigmund Freud el van considerar «…un gran científic de la medicina que descobrí importants veritats sobre la psicologia humana…», mentre que d'altres el veuen com «…un filòsof visionari que va replantejar la natura humana i ens va ajudar a fer fora tabús, però les seves teories, divulgades com a ciència, ensopegaren en un examen minuciós».
Però, devers 1920, la psicoanàlisi començava a semblar més una religió. «Els apòstols freudians van engendrar i apòstates que, al seu torn, van generar heretgies i un nombre desconcertant de sectes terapèutiques, cadascuna afirmant tenir un tros del veritable sofà» que s'assembla a una església llega.
Biografia Sigismund Schlomo Freud va néixer al si d'una família jueva a la ciutat de Freiberg (ara denominada Příbor, a la República Txeca) a l'any 1856. Son pare era un comerciant de tèxtil, originari de Renània.
Quan tenia quatre anys, la seva família es van establir a Viena l'any 1860, on va viure la major part de la seva vida. Freud era el primer fill, de vuit de l'Amelie, la segona esposa del seu pare. Sempre va ser un noi molt estudiós i aplicat, això li va proporcionar uns privilegis que els seus germans no tenien, com per exemple tenir habitació pròpia.
El 1877, abreujà el seu nom de Sigismund Schlomo Freud a Sigmund Freud. No se sap gaire sobre la seva joventut, ja que va destruir els seus escrits personals en dues ocasions, la primera vegada el 1885 i la segona al 1907.
Anna Freud, filla de Freud, també fou una psicoanalista, que es va dedicar l'estudi dels nens i llur desenvolupament psicològic. Sigmund Freud és l'avi del pintor Lucian Freud i de l'actor i escriptor Clement Freud, i besavi de la periodista Emma Freud, la dissenyadora de moda Bella Freud i del relacions públiques Matthew Freud. El 1886 es va casar amb la Martha Bernays i van tenir sis fills.
Freud era considerat pel seu entorn familiar i professional com una persona obstinada i amb un brillant talent, però molt obsessiu. El 1923 se li va diagnosticar un càncer de boca, però no va deixar mai d'escriure fins a la seva mort al 1939.
Al 1938 Àustria va ser ocupada pels alemanys i es va refugiar amb la seva família a Londres a Anglaterra. Hi va viure fins a la seva mort un any després el 1939, d'un càncer de laringe.
Els arxius inaccessibles La major part dels seus escrits es conserven als Arxius de Sigmund Freud, dins de la Biblioteca del Congrés dels Estats Units. Els hereus només donen accés a deixebles ortodoxos del cercle fidel a la filosofia del fundador. Van tancar un acord amb la Biblioteca per a protegir les informacions sobre el començament del freudisme contra la «curiositat» de cercadors independents. En una carta d'Anna Freud a Kurt Eisler del 1951 escriu que s'ha d'evitar que «els arxius siguin accessibles a biògrafs no autoritzats». Un segon arxiu, es troba al Museu Freud a Londres. Conté unes deu mil lletres, documents i exemples de premsa.
El biògraf oficial, Ernest Jones, se'n va poder servir per fer la biografia oficial, força hagiogràfica. Va crear un personatge de llegenda i reservar la informació a «una societat molt privada i molts secreta, els sols freudians veritables». El món científic es sorprèn del fet que els epígons ortodoxos mantenen la informació classificada com a top secret. Els conservadors de l'arxiu „-són massa protectors de la llegenda de Freud i massa sovint refusen l'accés a cercadors independents del moviment freudià. Un quart dels documents només sera accessible el 2133.
Va palesar, per exemple, que Anna Freud i Ernst Kris van fer molts retocs, no conformes a les regles d'una edició crítica en l'edició de 1950 de la correspondència amb Wilhelm Fliess, que Jeffrey Moussaieff Masson només va poder corregir en la nova edició de 1985.
La carrera de Freud Freud primer va voler estudiar dret, però finalment es va decantar per la medicina. Va ingressar a la Universitat de Viena l'any 1873. Allà va desenvolupar el seu interès per les investigacions, sobretot de caràcter animal. Va estar molt influenciat pel seu professor Ernest Brüke. El seu tutor a la universitat, Theodor Meynert el va aconsellar que s'especialitzés en el camp de la neurologia i neuropatia. Així ho va fer i al 1881 es va graduar.
Volia dedicar tota la seva vida a la recerca científica, però per motius econòmics es va posar a treballar com a metge a l'Hospital General de Viena. Tot i així, en el seu temps lliure es dedicava a estudiar els efectes de la cocaïna, i en va consumir.
Al 1885 va passar uns mesos a París, a l'Hospital de la Pitié-Salpêtrière, amb el famós neuròleg Jean-Martin Charcot. Allà va descobrir el tractament que feia aquest neuròleg contra la histèria, aplicava la hipnosi. Al 1886 va començar la pràctica de la neuropatologia i seguint aquest camí va arribar a la psicoanàlisi. Des del començament els seus companys es van oposar a les seves idees.
Va publicar el seu primer llibre el 1891 titulat l'Afàsia. Després d'aquest llibre va continuar publicant
Sigmund Freud, a la fi de la vida, la resumia d'aquesta manera en el sol enregistrament que en tenim: «Vaig començar la meva activitat professional com a neuròleg mirant d'alleujar els meus pacients neuròtics. Sota la influència d'un amic més antic i pels meus propis esforços, he descobert alguns fets importants i nous sobre l'inconscient en la vida psíquica, el paper dels impulsos instintius, etc. D'aquestes descobertes va créixer una nova ciència, la Psicoanàlisi, una part de la psicologia i un nou mètode de tractament de les neurosis. Vaig haver de pagar molt car per aquesta mica de bona sort. La gent no creia en els meus fets i pensava que les meves teories eren insípides. La resistència va ser forta i implacable. A la fi he reeixit a adquirir alumnes i crear una Associació Psicoanalítica Internacional. Però aquesta lluita encara no s'ha acabat.»
Freud i l'antisemitisme Tot i que Freud era ateu, no va renunciar a la seva condició de jueu de la família, encara que tenia clar l'obstacle i el perill que podia representar l'antisemitisme en la seva vida, tot i que ell mai va practicar la religió. Les preocupacions de Freud per l'antisemitisme són tant a nivell personal, com en relació amb el seu treball teòric i, també, com a objecte d'estudi.
Amb motiu de les persecucions antisemites a Europa, la família se'n va anar de la República Txeca, quan Freud era molt petit, cap a Viena. A Àustria va ser el país on va viure pràcticament tota la seva vida i, més endavant, el 1938, després de l'annexió d'Àustria per part de l'Alemanya nazi, va anar cap a Londres (Regne Unit), on es refugià del Tercer Reich. Una part de la família va morir als camps d'extermini nazis.
Freud veia en l'antisemitisme un dels impediments més importants per al desenvolupament al món de la seva teoria psicoanalítica. Per aquest motiu, són nombroses les accions de Freud per aconseguir que el Moviment Psicoanalític deixés de ser patrimoni quasi exclusivament de l'ambient jueu il·lustrat vienès. Aquesta convicció de Freud té com a resultat més conegut l'adopció del suís Jung com a deixeble.
Va tractar l'antisemitisme en el seu llibre Moisès i el monoteisme. Hi situa les arrels de l'antisemitisme en l'inconscient, com a resultat de la gelosia per la pretensió jueva de ser «el poble primogènit, fill favorit de Déu Pare», pel temor a la circumcisió, associat a la por de la castració, i el «rancor contra la nova religió» o el cristianisme), i projectant-se, d'aquest cristianisme, a la font on va eixir, és a dir, el judaisme. De tota manera, Freud tot i que va patir les conseqüències de l'antisemitisme imperant en l'Europa d'eixa època, no es va deixar acoquinar, tant quan era un estudiant de la universitat, com, més tard, quan ja era un personatge reconegut.
Uns conceptes bàsics de la teoria freudiana Freud va desenvolupar una teoria de la ment i la conducta humana, i una tècnica terapèutica per a ajudar persones malaltes mentals. A les acaballes del , Freud havia revolucionat la percepció occidental de la infància amb la seva teoria, en ser el primer a sostenir l'existència de la sexualitat infantil. Va formalitzar les seves hipòtesis al respecte en l'obra Drei Abhandlungen zur Sexualtheorie (Tres assaigs sobre teoria sexual), publicada el 1905.
Probablement, la contribució més significativa que Freud ha fet al pensament modern és el seu concepte de l'inconscient. Durant el , el pensament predominant a Occident fou el positivisme, que afirmava que les persones podien acumular coneixements reals sobre elles mateixes i sobre el món que les envolta, i exercir control sobre ambdós per mitjà de la raó. Freud, però, trobava aquestes afirmacions falses, i pretén que no som totalment conscients de tots els nostres pensaments. Sovint actuem per raons que no tenen res a veure amb el que pensem. El concepte d'inconscient fou revolucionari i proposava que la ment es dividia en tres capes i que hi havia pensaments que circulaven «sota la superfície», és a dir en l'inconscient.
Conscient, preconscient i inconscient Les tres capes descrites per Freud van ser: