Hermògenes del Pont (en llatí Hermogenes, en grec antic c. 300-361) va ser un senador romà que va servir en diversos càrrec durant els regnats del emperadors Licini (308-324), Constantí I (306-337) i Constanci II (337-361).
Era originari del Pont.Ammià Marcel·lí, XIX.12.6. Segons Himeri de PrusaJones, A.; Martindale, J.; Morris, J., The Prosopography of the Later Roman Empire, Vol. I, (1971) de jove va servir a la cort de Licini, emperador romà d'Orient, fent de missatger quan l'emperador volia consultar l'oracle. Al complir la majoria d'edat va abandonar la cort i es va dedicar a l'estudi de la filosofia, perfeccionant l'estudi del llatí i el grec. Més tard va anar a Constantinoble, la nova cort imperial, i va servir a l'emperador Constantí I com a magister d'un dels sacra scrinia. En aquest càrrec va procurar que la legislació fos més benevolent, ajudant a la gent en risc, intentant que es nomenessin governadors competents i donant assistència i consells als peticionaris que arribaven a la cort, actuant com a intermediari entre l'Emperador i ells.
Després de la mort de Constantí I en trobem servint a la zona del Danubi i, en una data desconeguda, fou nomenat, per Constanci II, governador proconsular d'Acaia, amb el rang de vir clarissimus, on va fer restaurar el port de Corint.«Hermogenes 9», in Arnold Hugh Martin Jones, John Robert Martindale, John Morris, The Prosopography of the Later Roman Empire (PLRE), Volume 1, Cambridge University Press, Cambridge 1971, , p. 424–425. El 19 de maig del 349 fou nomenat prefecte de la ciutat de Constantinoble, càrrec que va ocupar fins el 27 de febrer del 350.«Hermogenes 2», in Arnold Hugh Martin Jones, John Robert Martindale, John Morris, The Prosopography of the Later Roman Empire (PLRE), Volume 1, Cambridge University Press, Cambridge 1971, , p. 423.
El 24 d'agost del 358 fou nomenat prefecte del pretori d'Orient succeint a Estrateg Musonià.Libani, Orazioni, I.115-116; Epistole, 21. El 28 de maig del 359 va dictar una llei, que fou recopilada, i per això la coneixem, al Codi de Teodosi (I.7.1). Va cessar al governador de Síria Cele, Niceni, per la manca d'avituallament per a l'exèrcit, i també per impedir que Libani publiqués el panegíric dedicat a Musonià. Va afavorir molt a Libani, qui descriu a Hermògenes com el millor dels magistrats del seu temps tot i que era aspre i sever,Libani, Epistole, 40. amb el qual més tard es va barallar. També va mantenir correspondència amb Basili d'Ancira,Sozomè, Storia ecclesiastica, IV.24.5. posteriorment santificat. Quan Constanci II va voler establir un tribunal inquisitorial després de disturbis a Egipte el 359, no va ser nomenat per formar-hi part degut al seu caràcter massa tou per la repressió.
Segons Ammià Marcel·lí va morir a inicis del 361, mentre encara ocupava el càrrec.Ammià Marcel·lí, XXI.6.9. Però al febrer del 360 tenim constància que aquest càrrec l'ocupava Helpidi.[https://quod.lib.umich.edu/m/moa/acl3129.0002.001/431?rgn=full+text;view=image;q1=Hermo+genes]Codi de Teodosi, XI.24.1. Alhora, sabem per les cartes de Libani, que es van reconciliar el 360 poc després de la seva renúncia al càrrec l'any 360.Libani, Epistole, 138. Així que sembla que Ammià Marcel·lí estava equivocat. Si que és cert que va morir a inicis del 361.
Referències
Bibliografia Ammià Marcel·lí, Storie. Libani, Orazioni, Epistole. Sozomè, Storia ecclesiastica, IV.24.5.
Arnold Hugh Martin Jones, John Robert Martindale, J. Morris, "Hermogenes 3", The Prosopography of the Later Roman Empire: A.D. 260-395, Cambridge University Press, 1971, , p. 423.
Categoria:Prefectes del pretori d'Orient Categoria:Romans d'Orient del segle IV Categoria:Morts el 361