Les eleccions legislatives noruegues de 2025 es celebraren el 8 de setembre per triar els membres del Storting per a la legislatura 2025-2029.
Antecedents El 21 de juny de 2017, el gabinet de Solberg va encarregar la revisió del sistema electoral de Noruega a un comitè dirigit pel jutge Ørnulf Røhnebæk, que va publicar el seu informe el 27 de maig de 2020 acordant que el nombre d'escons s'hauria de mantenir en 169 conservant les 19 circumscripcions actuals, rebaixant el llindar electoral del 4% al 3% i abolint la fórmula de dos nivells de repartiment d'escons. Les reformes proposades a la llei electoral es van aplicar en 2022, sent d'aplicació a les eleccions legislatives de 2025. La reforma de les comarques i municipis va entrar en vigor l'1 de gener de 2021 i va suposar una reducció del nombre de comarques de 19 a 11.
A les eleccions legislatives noruegues de 2021 Erna Solberg concedí la victòria i es formà un govern de coalició del Partit Laborista i l'euroescèptic Partit del Centre encapçalat pel laborista Jonas Gahr Støre.
Sistema electoral Des de 2018 les eleccions parlamentàries a Noruega se celebren un dilluns de setembre cada quatre anys. S'elegeixen 169 representants al Storting per representació proporcional de llistes de partit en 19 districtes electorals. El nombre de representants elegits de cada districte electoral es calcula cada vuit anys a partir de la població i la superfície del districte electoral mitjançant una fórmula que té en compte tant la població com la superfície per deliberadament sobrerepresentar lleugerament les zones rurals de Noruega amb molt escassa població. En eleccions parlamentàries anteriors, cada comtat havia constituït un districte electoral.
Tots els escons de cada circumscripció, excepte un, s'assignen en funció del vot a la circumscripció, però l'escó final s'assigna a nivell nacional entre tots els partits que han obtingut el 4% dels vots a tot el país per compensar les petites circumscripcions que esbiaixaven els resultats a favor dels partits més grans, en particular els laboristes. Un cop adjudicats als partits, cadascun es reassigna a una de les circumscripcions en funció del rendiment relatiu dels partits.
Enquestes
Resultats +300pxEleccions legislatives noruegues de 2025PartitVots%Escons+/-GovernPartit Laborista867,44928.17 5Partit del Progrés734,77923.87 27Partit Conservador450,64014.64 12Partit de Centre173,3095.63 19 Partit Socialista d'Esquerra169,7085.51 4 Partit Roig163,7865.32 1 Partit Verd143,3934.66 4 Partit Democristià129,8864.22 4Partit Liberal112,3483.65 5Partit dels Pensionistes25,9890.84Demòcrates22,2810.72Partit de La Generació20,4460.66Partit de l'Indústria i l'Empresa18,0100.58Conservador14,9500.49Pau i Justícia9,0890.30Partit Centrista5,4040.18Partit DNI5,0830.17Partit de la Salut5,0410.16Enfocament en el Pacient4,0990.13 1Salvar l'Hospital Ulleval2,3520.08Partit de la Soledat7030.02Partit Comunista480.00Vots vàlids3,078,79399.09 169Vots blancs24,6320.79Participació: Vots nuls3,6600.12Total3,107,085Registrats / Participació4,055,497 Font: valgresultat.no (~99.5%)
Conseqüències El govern en minoria del Partit Laborista de Jonas Gahr Støre va aconseguir un segon mandat amb el suport extern del Partit de Centre, el Partit Socialista d'Esquerra, el Partit Roig i el Partit Verd, mentre que la dreta populista del Partit del Progrés va aconseguir el seu millor resultat electoral de la història.
El 12 de setembre de 2025, després del fracàs del seu partit a les eleccions, Erna Solberg va anunciar que deixaria el lideratge del Partit Conservador quedant-se al càrrec fins al proper congrés nacional.
Referències
Categoria:Eleccions del 2025 Categoria:Eleccions legislatives de Noruega