El castell de Piera, antigament anomenat de Fontanet, és un edifici de la població homònima (Anoia), declarat bé cultural d'interès nacional. Situat en un petit turó, al costat de l'església de Santa Maria, domina la vall del riu Anoia en la seva transició vers el Penedès.

Història La primera notícia documental que se'n té és en una carta de població del lloc de Freixe del 955, on s'inclou aquest dins el terme del Castro Fontanedo, i des del 963 al 1010 va pertànyer al monestir de Sant Cugat del Vallès. El 1030, el vescomte de Barcelona Udalard el donà a la seva muller Riquilda, i més endavant, marit i muller, juntament amb el fill Joan, el cediren a un altre fill del matrimoni, el bisbe de Barcelona Guislabert (castrum quod dicitur Fontanetum alio nomine Apiaria est), que el 1058 el vengué al seu nebot, el vescomte Udalard II. L'any següent, Udalard II en donà la meitat a la seva esposa, i el 1063 els vescomtes cediren els castells de Piera i Castellet als comtes de Barcelona en permuta pel de Pierola, i el comte Ramon Berenguer I concedí el de Piera a la seva esposa Almodis.

A partir d'aleshores, restà en domini dels comtes-reis, si bé el vescomte Guislabert II, fill i successor d'Udalard II, n'era el castlà, així com els seus successors: Reverter (1139), Guillem de Guàrdia (1147) i, finalment, Berenguer de Guàrdia, que el 1187, cedí la castlania a Albert de Castellvell. Al , Jaume I hi va fer diverses estades, i el 1265 nomenà Guillem de Sescorts com a masover per a que el tingués preparat per a qualsevol vinguda del rei o del seu primogènit. El 1320, Jaume II emeté un privilegi d'inalienabilitat del castell i la vila de Piera per a que restessin per sempre units a la Corona, però el 1380 Pere III en feu venda al comte de Cardona. El 1431, Alfons el Magnànim adquirí Piera per a tot seguit vendre-la al monestir de Pedralbes, que en retingué la possessió fins a la fi del sistema senyorial.

El 1832, Bonaventura de Viala i Aguilera, baró d'Almenar i notari de Tàrrega, emparentat amb els Sescorts, va assolir la plena propietat del castell, i el 1916 el seu besnet Ramon de Viala i Aiguavives el va fer restaurar sota la direcció de Sebastià M. de Plaja. Posteriorment, va passar per diverses mans fins a arribar als propietaris actuals, la família Oliveras Sastre-Marquès, que encara hi manté la residència.

Descripció Es tracta d'un castell d'un sol cos amb una torre a una de les cantonades i envoltat per muralles. S'hi accedeix per un replà de l'església. A la restauració del 1916 fou aixecada de nou la torre al mateix lloc on hi havia els fonaments de l'antiga, les muralles, l'habitatge adossat al cos principal de l'edifici (masoveria) i es van fer noves finestres. A l'interior, a la part baixa, s'hi conserva la seva configuració original: amb parets d'un gruix de 2 m i la volta i columna que serveix d'eix a tot l'edifici. Una gran escalinata porta al pis superior, que està decorat amb estil vuitcentista amb sostres de fusta, mobiliari de diversos estils i un menjador amb una gran llar de foc.

De la resta del recinte, es conserven alguns trams de muralla, i és probable que s'hi englobés l'església originària de Santa Maria.

Referències

Enllaços externs

Piera Categoria:Monuments històrics de l'Anoia Categoria:Patrimoni monumental de Piera