La batalla de Mersa Matruh va tenir lloc del 26 al 29 de juny de 1942, després de la derrota del Vuitè Exèrcit (general Sir Claude Auchinleck) a la batalla de Gazala i va formar part de la campanya del desert occidental de la Segona Guerra Mundial. La batalla es va lliurar amb l'exèrcit panzer germano-italià Afrika (Panzerarmee Afrika (Generalfeldmarschall Erwin Rommel). El Vuitè xèrcit estava format per X i el XIII Cos.
La batalla es va lliurar durant la persecució del Panzerarmee del Vuitè Exèrcit mentre es retirava a Egipte. Rommel tenia la intenció de derrotar en detall (una darrere l'altra) les formacions d'infanteria britànica, abans que tinguessin l'oportunitat de reagrupar-se. El port de la fortalesa de Mersa Matruh i 6.000 presoners van ser capturats, juntament amb una gran quantitat de subministraments i equipament. L'Eix va tallar la línia de retirada del X Cos i el XIII Cos, però era massa feble per evitar la fugida dels britànics.
Fons Després de la derrota del Vuitè Exèrcit a la batalla de Gazala, les forces aliades es van veure obligades a retirar-se cap a l'est. Els britànics van deixar una guarnició a Tobruk, que s'esperava que fos prou forta per mantenir el port mentre el Vuitè Exèrcit es reagrupava i reemplaçava les seves pèrdues. El comandament britànic no havia preparat Tobruk per a un llarg setge i planejava tornar per rellevar la guarnició de Tobruk en dos mesos. La captura de Tobruk per l'Eix en un dia va ser un xoc. La rendició de Tobruk va suposar un gran cop psicològic per als britànics i va suposar que l'exèrcit Panzer Àfrica (Panzerarmee Afrika / Armata Corazzata Africa) tingués un port, amplis subministraments i no calia deixar una força inversora per vigilar el port.
Els italians i els alemanys podien envair Egipte per segona vegada. Després de la victòria a Tobruk, Rommel va pressionar els talons del Vuitè Exèrcit. Rommel pretenia portar el Vuitè Exèrcit a la batalla i derrotar-lo abans que els britànics tinguessin l'oportunitat d'aixecar noves unitats i reformar-se darrere d'una línia defensiva. Encara que les seves forces es van veure molt afeblides per la batalla de Gazala, va tenir velocitat, astucia i sorpresa. La 21a Divisió Panzer va rebre un dia per reagrupar-se i després va ser enviada per la carretera de la costa cap a Egipte.
Claude Auchinleck, el comandant en cap del comandament de l'Orient Mitjà, va oferir la seva dimissió el 22 de juny, que va ser rebutjada. Per frenar l'avanç de l'Eix cap a Egipte, el comandament britànic pretenia formar una posició defensiva a la frontera entre Cirenaica i Egipte, al llarg de la Frontera de Filat ("el Filat""). El XIII Cos (tinent general William Gott), havia de lluitar contra una acció dilatadora; les forces de l'Eix van arribar al filat el 23 de juny, poc després del XIII Cos. No hi va haver temps per muntar una defensa i el Vuitè Exèrcit no tenia blindats per defensar l'extrem sud obert de la posició. Gott va recomanar retrocedir 190 km (120 milles) més fins a la posició de Mersa Matruh. La rereguarda britànica va intentar destruir el combustible i la munició abocada a la frontera i després Gott es va retirar sense enfrontar-se al Panzerarmee Afrika. El comandament britànic va ordenar al Vuitè Exèrcit detenir el Panzerarmee Afrika a Mersa Matruh.
miniatura|esquerra|L'exèrcit britànic retirant-se de la posició de Gazala Rommel va demanar llibertat de maniobra a Mussolini per perseguir el Vuitè Exèrcit a Egipte, cosa que va ser concedida. Es van recuperar combustible, equipament i municions addicionals dels magatzems britànics restants a la frontera. Rommel va avançar sense oposició durant la nit i l'endemà, sense trobar resistència de les forces terrestres britàniques, però cada cop amb més atacs des de l'aire. La Força Aèria del Desert estava creixent en força i operava més a prop de les seves bases, mentre que la Luftwaffe i la Regia Aeronautica s'allunyaven de les seves s.
Després dels reversos a Gazala i Tobruk, el Vuitè Exèrcit va quedar desorganitzat i sacsejat però no desmoralitzat. Auchinleck es va adonar que era necessari un canvi de comandament i el 25 de juny va rellevar el general Ritchie i va assumir ell mateix el comandament del Vuitè Exèrcit. Va emetre directrius per canviar el Vuitè Exèrcit en una força que posava èmfasi en la mobilitat i va deixar clar que la seva prioritat era mantenir intacte el Vuitè Exèrcit. L'última posició defensiva davant Alexandria era El Alamein. Auchinleck estava preparant les defenses allà, però s'havia de lliurar una batalla defensiva mòbil des de Mersa Matruh fins a la bretxa d'El Alamein. A Auchinleck s'havia fet evident que les formacions no mòbils estaven indefenses contra les forces mòbils i que no es podia permetre el luxe de perdre més formacions. Va canviar el transport per permetre que les formacions d'infanteria del XIII Cos estiguessin totalment motoritzades i va subratllar que les forces del Vuitè Exèrcit que lluiten a Mersa Matruh no s'havien de deixar tallar.
Preludi Mersa Matruh miniatura|esquerra|Mersa Matruh, 1942 Mersa Matruh (Mersa, fondeig) era un petit port a 190 km a l'est del Filat, a mig camí entre Cirenica i El Alamein. Una via de ferrocarril connectava la ciutat amb Alexandria. El port tenia 1,5 milles (2,4 km) de llarg i tancava un petit ancoratge d'aigües profundes. La ciutat costanera era com un petit Tobruk. Mersa Matruh s'havia fortificat el 1940 abans de la invasió italiana d'Egipte el 1940 i es va reforçar encara més durant la preparació de l'operació Croat i va ser l'última fortalesa costanera en possessió aliada. La ciutat es troba en una fina plana costanera que s'estén cap a l'interior 10 milles (16 km) fins a una escarpa. S'estén més al sud una segona plana estreta que s'estén 12 milles (19 km) fins a l'escarpa de Sidi Hamaza. A l'extrem oriental d'aquesta escarpa hi ha la pista de Minqar Qaim . Més enllà de l'escarpa superior hi ha l'alt desert, que s'estén 130 km al sud fins a la depressió de Qattara. L'aproximació oest a la ciutat estava minada i aquests camps de mines s'havien estès al voltant de l'aproximació sud a la ciutat però l'aproximació est a la fortalesa encara estava oberta; un camp d'aviació era només terra endins. La carretera de la costa (Via Balbia) era la principal avinguda de retirada i travessava la població.
Els plans de l'Eix miniatura|upright=.5|El General Ettore Bastico Quan Rommel va arribar, va planejar derrotar el Vuitè Exèrcit en detall abans que els britànics tinguessin l'oportunitat de reagrupar-se darrere d'una línia defensiva i reconstruir el seu exèrcit amb formacions noves. Després d'haver donat un fort cop a les forces blindades britàniques a Gazala, va intentar destruir gran part de la seva infanteria atrapant-les a Mersa Matruh. Rommel creia que quatre divisions d'infanteria es trobaven a la fortalesa i les restes dels blindats britànics es trobaven al sud. Va planejar utilitzar unitats alemanyes per apartar els blindats britànics i utilitzar la 90a Divisió Lleugera per tallar la infanteria a Matruh. A més d'assetjar el seu transport a motor, la Força Aèria del Desert havia atacat un cotxe del XX Cos Motoritzat italià, matant el comandant d'artilleria, el general Guido Piacenza, i ferint mortalment al coronel Vittorio Raffaelli, comandant d'enginyers, i al comandant del cos, el general Ettore Baldassarre, el 25 de juny mentre estaven movent-se entre les columnes de la 70a Divisió Cuirassada per atacar. Baldassare havia estat molt valorat per Rommel, que va notar la seva valentia i eficàcia.
miniatura|esquerra|Un Hawker Hurricane que vol baix ataca un vehicle de l'Eix Les unitats de reconeixement alemanyes van arribar als afores de Mersa Matruh la tarda del 25 de juny. Rommel planejava atacar l'endemà, però el matí del 26 de juny una columna de subministrament de l'Eix va ser destruïda, provocant una escassetat de combustible i retardant l'atac fins a la tarda. La informació de Rommel sobre les disposicions britàniques a Matruh era limitada, en part a causa de la manca de reconeixement aeri i en part a la pèrdua de la seva unitat d'intercepció sense fil, el 621è Batalló de Senyals, del qual els britànics havien pres consciència i s'havien decidit a sobrepassar i destruir a la batalla de Gazala.
Els plans britànics Auchinleck havia estat preparant defenses a Mersa Matruh per ser guarnides pel XXX Cos, però després la va traslladar de nou a la posició d'Alamein; les posicions a Matruh van ser ocupades pel X Cos ( Tinent-General William Holmes), amb dues divisions d'infanteria. La 10a Divisió d'Infanteria índia va ser enviada a Mersa Matruh pròpiament dita, mentre que la 50a Divisió d'Infanteria (Northúmbria) es trobava a l'est de la ciutat protegint la rereguarda. Al sud, el XIII Cos va ocupar posicions a l'alçada de la segona escarpa. Auchinleck va dirigir als comandants del cos per oferir la resistència més forta possible; si qualsevol dels dos cossos era atacat, l'altre havia d'aprofitar per atacar el flanc de l'Eix. miniatura|esquerra|Equips i subministraments del Vuitè Exèrcit retirats de Mersa Matruh, 26 de juny de 1942. El XIII Cos comprenia la 5a divisió d'infanteria índia, la 2a divisió neozelandesa i la 1a divisió Cuirassada, però la 5a divisió d'infanteria índia només tenia la 29a brigada d'infanteria índia. Estava situat al sud de la ciutat a l'escarpa de Sidi Hamaza. La 2a Divisió de Nova Zelanda havia arribat recentment de Síria. Va prendre posicions a l'extrem oriental de l'escarpa, a la pista de Minqar Qaim (Minqar , promontori o penya-segat). La 22a Brigada Cuirassada (1a Divisió Cuirassada) es trobava al desert a 5 milles (8,0 km) al sud-oest. La divisió havia estat reforçada per la 7a Brigada Motoritzada i la 4a Brigada Cuirassada (7a Divisió Cuirassada), que protegia el Vuitè Exèrcit contra una maniobra de flanqueig sud. Les unitats blindades havien perdut gairebé tots els seus tancs a Gazala, però havien rebut substitucions, augmentant el nombre de tancs fins a 159, inclosos 60 tancs Grant americans amb canons de 75 mm.
Entre el cos hi havia una plana delimitada per les escarpes, on s'havia posat un camp de mines prim, tapat per Gleecol i Leathercol de la 29a Brigada d'Infanteria Índia. Les petites columnes tenien cadascuna dos pelotons d'infanteria i un destacament d'artilleria. Les ordres i les contraordres van provocar confusió en la ment dels comandants britànics. Les forces britàniques havien d'enfrontar-se a l'Eix i infligir el màxim desgast possible, però no podien arriscar-se a ser embolcallades i destruïdes. A Matruh, les unitats del Vuitè Exèrcit eren molt més fortes que les alemanyes i italianes, però la seva efectivitat es va veure reduïda per objectius en conflicte. Hi havia poca coordinació entre les forces britàniques i la comunicació era deficient des del nivell del cos cap avall.
La batalla miniatura|esquerra|Un Sd.Kfz 10 muntat amb un canó Flak 30 de 20 mm Els retards a l'hora de posar les unitats en posició i repostar van fer que l'atac de l'Eix del 26 de juny no comencés fins a mitja tarda. La 21a Divisió Panzer es va moure a través de la curta plana entre les dues escarpes per sobre de Matruh, amb la 90a Divisió Lleugera al seu flanc esquerre, mentre que la 15a Divisió Panzer es va moure per la plana per sobre de la segona escarpa amb el XX Cos Motoritzat seguint-la. La 90a Lleugera i la 21a Panzer van fer un camí pel camp de mines i van apartar del Gleecol i Leathercol. A l'alta plana del desert, la 15a Divisió Panzer es va topar amb la 22a Brigada Cuirassada i es va comprovar el seu avanç.