El cinema de Grècia té una història llarga i rica història. Tot i que de vegades es veu obstaculitzada per la guerra o la inestabilitat política, la indústria cinematogràfica grega domina el mercat nacional i ha experimentat un èxit internacional. Les característiques del cinema grec inclouen una trama dinàmica, un fort desenvolupament del personatge i temes eròtics. Dues pel·lícules gregues, Missing (1982) i Mia eoniótita ke mia mera (1998), van guanyar la Palma d'Or al Festival Internacional de Cinema de Canes. Cinc pel·lícules gregues han rebut nominacions a l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa.
Tot i que el cinema grec va arrelar a principis del 1900, les primeres pel·lícules madures no es van produir fins als anys 20, després del final de la Guerra Greco-Turca.Vrasidas Karalis, History of Greek Cinema (Continuum International Publishing Group, 2012), pp. ix-xiii. Les pel·lícules d'aquest període, com ara Astéro (1929) de Dimitris Gaziadis i Maria Pentagiotissa (1929) d'Ahilleas Madras, consistien en melodrames emocionals amb una gran quantitat d'elements folklorístics.Ephraim Katz, "Greece," The Film Encyclopedia (New York: HarperResource, 2001), p. 554-555. Dáfnis kai Kloé d'Orestis Laskos (1931), una de les primeres pel·lícules gregues que es van mostrar a l'estranger, contenia la primera escena de nus d'una pel·lícula europea.Babis Aktsoglou, "Daphnis and Chloe: Plasticity and Lyricism ," CineMythology, 2003-2004. Retrieved: 15 June 2013. Durant l'ocupació per l'Eix, la indústria cinematogràfica grega va lluitar i es va veure obligada a traslladar-se a l'estranger.
Després de la Guerra Civil grega, el cinema grec va experimentar un renaixement. Inspirats en el neorealisme italià, directors com Grigoris Grigoriou i Stelios Tatasopoulos van crear obres durant aquest període rodades in situ amb actors no professionals. Durant les dècades de 1950 i 1960, el cinema grec va viure una època daurada, començant amb Stélla de Michael Cacoyannis (1955), que es va projectar al 8è Festival Internacional de Cinema de Canes. La pel·lícula de 1960 Poté tin kyriaki va ser nominada a cinc Premis Oscar, i la seva actriu principal, Melina Merkuri, va guanyar el Premi a la interpretació femenina a Canes. Zorba the Greek (1964) de Cacoyannis va guanyar tres premis Oscara. Altres pel·lícules estrenadas en aquesta època, com ara Istoria mias kalpikis liras i O Drakos es consideren avui dia algunes de les obres més grans del cinema grec.
Les polítiques de censura de la Junta del 1967 i la creixent competència estrangera van provocar un declivi del cinema grec. Després de la restauració de la democràcia a mitjans dels anys setanta, la indústria cinematogràfica grega va tornar a florir, liderada pel director Theo Angelópulos, les pel·lícules del qual van aconseguir el reconeixement internacional, convertint-lo probablement en el director grec més aclamat fins ara. Altres directors aclamats d'aquesta època són Nikos Nikolaidis, així com Pandelís Vúlgaris i Alexis Damianos, el director de la pel·lícula emblemàtica Evdokia. Tanmateix, aquesta deriva cap al cinema d'art i assaig als anys vuitanta va provocar un descens de l'audiència. A la dècada de 1990, els cineastes grecs més joves van començar a experimentar amb motius iconogràfics. Pel·lícules gregues úniques com ara Kynodontas de Iorgos Lànthimos (2009), Strella de Panos H. Koutras (2009) i Attenberg d'Athina Rachel Tsangari (2010) va rebre l'aclamació internacional, constituint el que s'ha anomenat l' "Ona estranya grega".Steve Rose, "Attenberg, Dogtooth and the Weird Wave of Greek Cinema," The Guardian, 26 August 2011. Retrieved: 15 June 2013.
Història del cinema grec Orígens A la primavera de 1897, els grecs d'Atenes van veure les primeres aventures cinematogràfiques (curtmetratges de "diari"). L'any 1906 va néixer el cinema grec quan els germans Manaki van començar a gravar a Macedònia, i el cineasta francès "Leons" va produir el primer "Notícies" dels Jocs Olímpics d'Atenes (els Jocs Olímpics no oficials de 1906).
El primer cinema-teatre d'Atenes va obrir aproximadament un any més tard i altres 'sales de projecció' especials van començar la seva activitat. El 1910-11 Spiros Dimitrakopoulos (Spyridion) va produir el primer curtmetratge còmic, i també va protagonitzar la majoria de les seves pel·lícules. El 1911 Kostas Bachatoris va presentar Skólfo (Γκόλφω), una coneguda història d'amor tradicional, considerada el primer llargmetratge grec. El 1912 es va fundar la primera companyia cinematogràfica (Athina Film) i el 1916 l'Asty Film.
Durant la Primera Guerra Mundial, la producció es va limitar només a documentals i notícies. Directors com George Prokopiou i Dimitris Gaziadis es distingeixen per rodar escenes del camp de batalla i més tard, durant la guerra greco-turca, dels esforços de l'exèrcit hel·lènic i finalment el Gran Incendi d'Esmirna (1922).
miniatura|160px|esquerra|Els germans Manaki, pioners del cinema als Balcans miniatura|160px|Instantània d'un clip curt grec durant la guerra greco-turca de Dag Films, 1922
La primera pel·lícula grega d'èxit comercial va ser Villar als banys de les dones de Faliro (Ο Βιλλάρ στα γυναικεία λουτρά του Φαλήρου), escrita, dirigida i protagonitzada pel còmic Villar (Nikolaos Sfakianakis) i Nitsa Philosofou. El 1924, Michael Michael (1895–1944), un còmic grec, va presentar alguns curtmetratge còmics
miniatura|Teatre Olympion, seu del Festival Internacional de Cinema de Tessalònica
El 1922, Gaziadis va fundar Dag Films i va intentar produir la primera pel·lícula sonora. Aquesta companyia va presentar la seva primera pel·lícula, Eros kai kúmata (Έρως και κύματα) el 1927, i va tenir un èxit moderat a finals dels anys vint i principis dels anys trenta. La companyia va produir principalment pel·lícules històriques, normalment adaptacions de novel·les. El 1930, Dag va intentar una pel·lícula parlant, Oi Apákhedes ton Athenón (Οι Απάχηδες των Αθηνών), que es basava en una opereta grega de Nikos Hatziapostolu.
Gaziadis també va filmar el Festival Dèlfic de 1927, una idea d'Angelos Sikelianos i Eva Palmer-Sikelianos, com a part del seu esforç general cap a la resurrecció de la "Idea Dèlfica". L'esdeveniment va consistir en concursos Olímpics, una exposició d'art popular i una actuació de Prometeu encadenat.
La pel·lícula de 1931 Dáfnis kai Kloé (Δάφνις και Χλόη) dirigida per Orestis Laskos (1908-1992) contenia la primera escena de nu voyeurista de la història del cinema europeu; també va ser la primera pel·lícula grega que es va projectar a l'estranger. El 1932 Olympia Films va presentar la pel·lícula parlant L'amant de la pastora (Ο αγαπητικός της βοσκοπούλας), which was based on a play by Dimitris Koromilas. També va influir durant aquest període el director Achilleas Madras, director de Maria Pentagiotissa (1929) i Fetillera d'Atenes (1931).
A finals de la dècada de 1930, diversos cineastes grecs van fugir de Grècia a causa de l'hostilitat del Règim de Metaxas i la manca material de capacitat per produir pel·lícules sonores. La indústria cinematogràfica grega va resorgir a Turquia, i més tard a Egipte.
Malgrat l'ocupació alemanya durant la Segona Guerra Mundial, Filopemen Finos, un productor de cinema actiu a la Resistència grega, va fundar Finos Films (1942), que després es convertiria en un dels estudis grecs amb més èxit comercial. Una de les primeres produccions de Finos, Veu del cor (Η φωνή της καρδιάς) (1943, dirigida per Dimitris Ioannopoulos), va atraure un gran públic, per consternació dels alemanys. Una altra pel·lícula important d'aquest període, Kheirokrotémata (Χειροκροτήματα) (1944, dirigida per Iorgos Tzavellas), que presentava una biografia poc disfressada d'un dels compositors de cançons populars més importants de Grècia de l'època, Attik, va ser produïda pel rival de Finos, Novak Films.Kalaris, History of Greek Cinema, p. 36.
El 1944, Katina Paxinou va ser guardonada amb l'Oscar a la millor actriu secundària pel seu paper de "Pilar" a la pel·lícula de Sam Wood For Whom the Bell Tolls.
L'edat d'or (període modern) miniatura|esquerra|Aliki Vougiouklaki a Israel, 1964
miniatura|160px|Ellie Lambeti
Les dècades de 1950 i 1960 són considerades per molts com l' "Edat d'Or" del cinema grec. Els directors i actors d'aquesta època van ser reconeguts com a personatges històrics importants a Grècia i alguns van obtenir reconeixement internacional: Michael Cacoyannis, Alekos Sakellarios, Melina Merkuri, Nikos Tsiforos, Iakovos Kambanelis, Katina Paxinou, Nikos Kúnduros, Ellie Lambeti, i Irene Papas. Es van fer més de seixanta pel·lícules a l'any, la majoria amb elements de cinema negre. Pel·lícules destacades van ser Istoria mias kalpikis liras (Η κάλπικη λίρα, 1955 dirigida per Iorgos Tzavellas), Pikro psomí (Πικρό Ψωμί, 1951, dirigida per Grigoris Grigoriou), i O Drakos (Δράκος, 1956, dirigida per Nikos Kúnduros).
Finos Film i el director Alekos Sakellarios van col·laborar en diverses pel·lícules a finals de la dècada de 1950, a saber, Ftókheia kai Filótimo (Φτώχεια και Φιλότιμο, 1955) i la seva seqüela, Laterna, ftoheia kai garyfallo (Λατέρνα, 1958), així com I theia ap' to Chicago (Η Θεία από το Σικάγο, 1957) i To Xylo vyike ap' ton paradiso (Το ξύλο βγήκε από τον Παράδεισο, 1959).
La pel·lícula de 1955 Stella, dirigida per Michael Cacoyannis i escrita per Iakovos Kambanelis, es va projectar a Canes, i va llançar el cinema grec a la seva "edat daurada". Melina Merkuri, que va protagonitzar la pel·lícula, va conèixer el director expatriat estatunidenc Jules Dassin a Canes mentre assistia a la projecció, i els dos finalment es casarien. Dassin va dirigir la pel·lícula grega de 1960, Poté tin kyriaki, protagonitzada per Merkuri. La pel·lícula va ser nominada a diversos Premis Oscar, inclosa la millor actriu per Merkuri, i va guanyar l'Oscar a la millor cançó original per a la cançó principal del compositor Manos Hatzidakis. La parella també va col·laborar en l'adaptació musical de 1967, Illya Darling, per la qual Mercouri va rebre una nominació al Tony Award. Va protagonitzar pel·lícules com Topkapi i Fedra, ambdues dirigides per Dassin, i la comèdia estatunidenca de 1969, Chicago, Chicago.
La pel·lícula de 1964 de Cacoyannis, Zorba the Greek, protagonitzada per Anthony Quinn, va ser un gran èxit comercial i va ser nominada als Oscars al millor director, millor guió adaptat i millor pel·lícula. La pel·lícula es va basar en la novel·la Zorba el grec, de l'autor Nikos Kazantzakis. Altres pel·lícules importants d'aquest període inclouen Antigóne (1961) i Elektra (1962), ambdues protagonitzades per Irene Papas, Ta Kokkina fanaria (1963) del director Vasilis Georgiadis Ipolochagos Natassa (1970), protagonitzada per la "Brigitte Bardot grega", Aliki Vougiouklaki.
El Festival Internacional de Cinema de Tessalònica es va celebrar per primera vegada l'any 1960 i, posteriorment, es convertiria en l'aparador principal per als cineastes emergents de Grècia i la regió dels Balcans. El festival mostra pel·lícules tant internacionals com gregues i atorga l "Alexandre d'Or" al millor llargmetratge.
El 1969, la pel·lícula de Costa-Gavras Z va ser nominada a l'Oscar tant a la millor pel·lícula en llengua estrangera com a la millor pel·lícula.
Període postmodern miniatura|140px|Theo Angelópulos, guanyador de la Palma d'Or el 1998