Esmeraldo de situ orbis és el títol d'un manuscrit escrit cap al 1506 pel militar, navegant i cosmògraf portugués Duarte Pacheco Pereira. Dedicada al rei Manuel I de Portugal (1495-1521), és una obra de "cosmografia i marineria", segons el mateix autor. Malgrat el títol en llatí, fou escrita en portugués.
No se'n conserva pas el manuscrit original, però sí dues còpies: una de la primera meitat del que es va trobar a Èvora i una altra una mica posterior que és ara a la Biblioteca Nacional de Lisboa. A partir d'aquestes còpies, es preparà la primera edició impresa del text, el 1892. En el pròleg Duarte Pacheco explica que l'obra consta de cinc "llibres" o parts; els manuscrits conservats, però, només en contenen els tres primers i un fragment del quart. S'han perdut a més a més tots els mapes i il·lustracions que acompanyaven el manuscrit original.
Contingut Pròleg
Llibre primer
Capítols 1 al 12: cosmografia i navegació. Inclou, en el capítol 7, una taula amb les latituds de molts llocs. Capítols 13 al 21: descripció geogràfica de les costes nord-africanes. Capítols 22 al 33: descripció de les costes descobertes en l'època de l'infant Enric el Navegant.
Llibre segon
Capítols 1 al 9: descripció de les terres descobertes durant el regnat de Joan II.
Llibre tercer
Capítols 1 al 6: descripció de les terres descobertes durant el regnat de Manuel I.
Llibre quart
Capítols 1 al 11: descripció de les terres descobertes per ordre del rei Alfons V.
El manuscrit s'interromp de sobte enmig del capítol 6 del llibre quart. El pròleg, però, anuncia que l'obra consta de cinc llibres, dels quals el quart i cinqué es dediquen als descobriments del regnat de Manuel I.
Possible viatge portugués a Amèrica el 1498 Al capítol 2 del primer llibre, Duarte Pacheco exposa la seua particular teoria cosmogràfica que el planeta està cobert essencialment per terra continental, i que forma l'oceà (sobretot l'Atlàntic i l'Índic) un llac tancat envoltat de terra pertot. Afirma que la "terra ferma" que hui es coneix com a Amèrica es troba a uns 36 graus de longitud a l'oest d'Europa i Àfrica i s'estén si més no entre les latituds 70° nord i 28,5° sud sense que se n'haja vist el final per cap de tots dos extrems. Això li fa suposar que Amèrica s'estén fins a tots dos pols i que per allí s'uneix al Vell Món, i forma un sol continent universal.
En aquest mateix passatge l'autor afirma, gairebé de passada, que el rei Manuel I li va ordenar fer el 1498 un viatge de descobriment a aquestes terres a l'oest de l'Atlàntic, i que es troba a 28° de latitud sud "molt i fi brasil", una fusta molt cotitzada en aqueixa època.
Aquestes línies de text han donat peu a moltes interpretacions sobre si Duarte Pacheco o algun altre portugués feu un viatge d'exploració el 1498, i sobre quines terres visitaren. Luciano Pereira da Silva i altres sostenen que Duarte Pacheco va descobrir les costes de l'actual Brasil en aquest viatge; altres com Duarte Leite creuen que fou Florida el que explorà, i algú com Carlos Coïmbra nega que fos Pacheco el cap de l'expedició.
Referències
Enllaços externs Esmeraldo de situ orbis. Text complet de l'edició de 1892 (Internet Arxive). Categoria:Obres literàries en portuguès Categoria:Cròniques Categoria:Descobriment d'Amèrica