miniatura|Ionòmer de vidre Els ciments dentals o ciments odontològics tenen una àmplia gamma d'aplicacions dentals i d'ortodòncia. Els usos habituals inclouen la restauració temporal de les dents, revestiments de cavitats per proporcionar protecció pulpar, sedació o aïllament i cimentació d'aparells de prostodòncia fixa. Els usos recents del ciment dental també inclouen imatges de calci de dos fotons de l'activitat neuronal en cervells de models animals en neurociència experimental bàsica.
Tradicionalment, els ciments tenen components separats en pólvores i líquids que es barregen manualment. D'aquesta manera, el temps de treball, la quantitat i la coherència es poden adaptar individualment a la tasca en qüestió. Alguns ciments, com el ciment de ionòmer de vidre (GIC), poden venir en càpsules i es barregen mecànicament mitjançant màquines de mescla rotatives o oscil·lants. Els ciments de resina no són ciments en un sentit estricte, sinó materials compostos basats en polímers. La norma ISO 4049: 2019 classifica aquests materials de ciment a base de polímers segons el mode de curat com a classe 1 (autocurat), classe 2 (polimeritzat amb llum) o classe 3 (curat dual). La majoria dels productes disponibles comercialment són materials de classe 3, que combinen mecanismes d'activació química i de llum.
Propietats ideals Alta biocompatibilitat: el ciment de fosfat de zinc es considera el material més biocompatible amb un potencial al·lèrgic baix malgrat el dolor àcid inicial ocasional (com a conseqüència d'una proporció inadequada de pólvores/líquid) No irritant: el ciment de policarboxilat es considera el tipus més sensible a causa de les propietats de l'àcid poliacrílic (PAA). Propietats antibacterianes per prevenir la càries secundària Proporcioneu un bon segell marginal (estanquitat als bacteris) per evitar fuites marginals Resistent a la dissolució a la saliva o un altre líquid oral: una de les causes principals de la decimentació és la dissolució del ciment als marges d'una restauració. Alta resistència en tensió, cisalla i compressió per resistir l'estrès a la interfície restauració-dent. Alta resistència a la compressió (mínim 50 micres segons ISO 9917-1) Temps adequat de treball i posada Bona estètica Bones propietats d'aïllament tèrmic com a revestiment sota restauracions metàl·liques Opacitat: amb finalitats de diagnòstic en radiografies. Baix gruix de pel·lícula (màxim 25 micres segons ISO 9917-1). Baix potencial al·lèrgic Baixa contracció Retenció: si es produeix una unió adhesiva entre el ciment i el material de restauració, la retenció es millora molt. En cas contrari, la retenció depèn de la geometria de la preparació de la dent.
Ciments a base d'àcid fosfòric Tipus Composició Reacció de configuració Ciments de fosfat de zinc Normalment unes pólvores (òxid de zinc amb altres òxids metàl·lics, per exemple, òxid de magnesi) i líquid (solució aquosa d'àcid fosfòric) Tampó d'òxid de zinc o òxid d'alumini (fins a un 10%) 3ZnO + 2H 3 PO 4 +H 2 O →Zn 3 (PO 4 ) 2 = 4H 2 O Ciments silicofosfats (obsolets) Subministrat en pólvores (mescla d'òxid de zinc i vidre d'aluminosilicat) i líquid (solució aquosa d'àcid fosfòric amb tampons) Forma nuclis no consumits d'òxid de zinc i partícules de vidre tancades per una matriu de zinc i fosfats d'alumini. Ciments de coure Subministrat en pólvores (òxid de zinc i coure) i líquid (solució aquosa d'àcid fosfòric) Igual que el fosfat de zinc
Ciments dentals a base de compostos quelats organometàl·lics Tipus Composició Reacció de configuració Avantatges Inconvenients Aplicacions Ciments d'òxid de zinc/eugenol Subministrat en dues pastes o en pólvores (òxid de zinc) i líquid (acetat de zinc, eugenol, oli d'oliva) Una reacció de quelació lenta de dues molècules d'eugenol i un ió de zinc per formar eugenolat de zinc sense humitat. Tanmateix, la configuració es pot completar ràpidament quan hi ha aigua. Efecte bactericida per eugenol lliure Dany pulpar per producció d'exotoxines Alta solubilitat en aigua Interfereix amb el procés de polimerització i provoca la decoloració S'utilitza principalment per revestir sota restauracions d'amalgama Ciments d'àcid orto-etoxibenzoic (EBA). Subministrat en pólvores (principalment òxid de zinc i agents de reforç: quars i colofonia hidrogenada i àcid o -etoxibenzoic líquid i eugenol) Similar als materials d'òxid de zinc/eugenol Es pot aconseguir una proporció de pólvores/líquid més alta, de manera que el material fixat pot ser fort Menor solubilitat que els productes d'òxid de zinc/eugenol Menys retenció que els ciments de fosfat de zinc Ciments d'enganxament principalment Ciments d'hidròxid de calci Hidròxid de calci a l'aigua (l'aigua es pot substituir per una solució de metil cel·lulosa en aigua o un polímer sintètic en dissolvent orgànic volàtil) L'hidròxid de calci se sol subministrar com a dues pastes Es formen compostos quelats i la quelació es deu en gran part als ions zinc Propietats antibacterianes Indueix la formació de la capa secundària de dentina La fixació pot ser lenta a causa de la baixa viscositat Reacció de fixació exotèrmica Resistència a la compressió relativament baixa S'utilitza com a material de revestiment sota materials de farciment a base de silicats i resina
Aplicacions dentals Els ciments dentals es poden utilitzar de diverses maneres depenent de la composició i barreja dels components. Les categories següents descriuen els principals usos dels ciments en procediments dentals.
Restauracions temporals A diferència de les restauracions compostes i d'amalgama, els ciments s'utilitzen normalment com a material de restauració temporal. Això es deu generalment a les seves propietats mecàniques reduïdes que poden no suportar la càrrega d'oclusió a llarg termini.
Ciment de ionòmer de vidre (GIC) Ciment policarboxilat de zinc Ciment d'òxid de zinc-eugenol Ciment de ionòmer de vidre modificat amb resina (RMGIC)
Restauracions d'amalgama dental L'amalgama dental no s'adhereix al teixit dental i, per tant, requereix retenció mecànica en forma de retalls, ranures i solcs. Tanmateix, si després de la preparació de la cavitat queda insuficient teixit dental per proporcionar aquestes característiques de retenció, es pot utilitzar un ciment per ajudar a retenir l'amalgama a la cavitat.
Històricament, per a aquesta tècnica es van utilitzar ciments de fosfat de zinc i policarboxilat; no obstant això, des de mitjans dels anys 80 les resines compostes han estat el material escollit per les seves propietats adhesives. Els ciments de resina comuns utilitzats per a les amalgames unides són RMGIC i el compost a base de resina de curació dual.
Protecció de revestiments i polpa Quan una cavitat arriba molt a prop de la cambra de la polpa, s'aconsella protegir la polpa d'una nova agressió col·locant una base o un revestiment com a mitjà d'aïllament de la restauració definitiva. Els ciments indicats per a revestiments i bases inclouen: Eugenol d'òxid de zinc Policaroxilat de zinc Ciment de ionòmer de vidre modificat amb resina (RMGIC)
El tapat pulpar és un mètode per protegir la cambra pulpar si el metge sospita que pot haver estat exposat per càries o preparació de la cavitat. Els taps de polpa indirectes estan indicats per a micro-exposició sospitosa, mentre que els taps de polpa directes es col·loquen sobre una polpa visiblement exposada. Per afavorir la recuperació pulpar, és important utilitzar un material sedant i no citotòxic, com ara el ciment d'hidròxid de calci.
Materials de cimentació Els materials de cimentació s'utilitzen per cimentar prostodòncies fixes com corones i ponts. Els ciments d'enganxament solen tenir una composició similar als ciments de restauració; no obstant això, solen tenir menys farcit, és a dir, el ciment és menys viscós.
Ciment de ionòmer de vidre modificat amb resina (RMGIC) Ciment de ionòmer de vidre (GIC) Ciment policarboxilat de zinc Ciment d'eugenol i òxid de zinc
Resum d'aplicacions clíniques Aplicació clínica Tipus de ciment utilitzat Corones Metall Fosfat de zinc, GI, RMGI, resina autocurada o dual * Ceràmica metàl·lica Fosfat de zinc, GI, RMGI, resina autocurada o dual * Tot de ceràmica Ciment de resina Corona provisional Ciment eugenol d'òxid de zinc 3/4 de corona Fosfat de zinc, GI, RMGI, resina autocurada o dual * Ponts Convencional Fosfat de zinc, GI, RMGI, resina autocurada o dual * Unió de resina Ciment de resina Pont provisional Ciment eugenol d'òxid de zinc Fundes Ciment de resina Incrustació Fosfat de zinc, GI, RMGI, resina autocurada o dual * Onlay Fosfat de zinc, GI, RMGI, resina autocurada o dual * Post i nucli Pal metàl·lic Qualsevol ciment que no sigui adhesiu (NO ciments de resina) Post de fibra Ciment de resina Brackets d'ortodòncia Ciment de resina Bandes molars d'ortodòncia GI, policarboxilat de zinc, compost
Composició i classificació Classificació ISO Els ciments es classifiquen en funció dels seus components. En general, es poden classificar en categories:
Ciments d'aigua i àcid-base : fosfat de zinc (Zn 3 (PO 4 ) 2 ), poliacrilat de zinc (policarboxilat), ionòmer de vidre (GIC). Aquests contenen càrregues d'òxid metàl·lic o de silicat incrustades en una matriu de sal. Ciments àcid-base no aquosos/oli base: òxid de zinc eugenol i òxid de zinc no eugenol. Aquests contenen farcits d'òxid metàl·lic incrustats en una matriu de sal metàl·lica. A base de resina: ciments de resina d'acrilat o metacrilat, incloent l'última generació de ciments de resina autoadhesiu que contenen silicats o altres tipus de farcits en una matriu de resina orgànica.
Els ciments es poden classificar segons el tipus d'estructura: Fosfat (fosfat de zinc, silicofosfat) Policarboxilat (policarboxilat de zinc, ionòmer de vidre) Fenolat (òxid de zinc eugenol i àcid etoxibenzoic [EBA]) Resina (polimèrica)
Segons el temps d'ús:
Convencional (fosfat de zinc, policarboxilat de zinc, eugenol d' òxid de zinc, ciment de ionòmer de vidre) Contemporània ( ciments de resina, ionòmers de vidre modificats amb resina ).
Ciments a base de resina Aquests ciments són compòsits a base de resina. S'utilitzen habitualment per cimentar definitivament restauracions indirectes, especialment ponts o restauracions indirectes de resina, de ceràmica o compòsit, adherits al teixit dental. Normalment s'utilitzen conjuntament amb un agent d'adhesió, ja que no tenen capacitat d'adherir-se a la dent, tot i que hi ha alguns productes que es poden aplicar directament a la dent (productes auto-decapants).
Hi ha tres ciments principals a base de resina: De curat amb llum: necessita una làmpada UV per completar l'operació De curat dual: es pot fotopolimeritzar amb llum UV als marges de la restauració, però curar químicament a les zones on la làmpada de polimerització no pot penetrar Auto-decapant: aquest neteja la superfície de la dent i no requereix un agent d'unió intermedi
Els ciments de resina es presenten en una varietat de tons per millorar l'estètica.
Propietats mecàniques Tenacitat a la fractura El termociclatge redueix significativament la tenacitat a la fractura de tots els ciments a base de resina, excepte RelyX Unicem 2 I G-CEM LinkAce. Resistència a la compressió Tots els ciments a base de resina automesclats tenen una resistència a la compressió més gran que la contrapart barrejada a mà, excepte el Variolink II.
Ciments de policarboxilat de zinc El policarboxilat de zinc es va inventar l'any 1968 i va ser revolucionari, ja que va ser el primer ciment que va mostrar la capacitat d'unir-se químicament a la superfície de la dent. Es veu molt poca irritació pulpar amb el seu ús a causa de la gran mida de la molècula d'àcid poliacrílic. Aquest ciment s'utilitza habitualment per a la instal·lació de corones, ponts, incrustacions, onlays i aparells d'ortodòncia.
Composició: Reacció en pólvores + líquid Òxid de zinc (pólvores) + àcid poli(acrílic) (líquid) = policarboxilat de zinc