Els estudis globals són un camp d’estudi interdisciplinari que analitza fenòmens, processos i problemes que afecten el conjunt del món, especialment els relacionats amb la globalització i amb les estructures i interdependències transnacionals. Inclou l’estudi de qüestions com l'economia mundial, les migracions, els conflictes internacionals, la governança global, els intercanvis culturals i els problemes ambientals.
La bibliografia acadèmica els descriu com un camp ampli, obert a diverses disciplines i maneres d’estudiar la realitat global. En alguns contextos acadèmics, sobretot russos i d’altres àrees eslaves, una part d’aquest camp rep el nom de globalística (rus: глобалистика), terme aplicat a l’estudi dels problemes globals i de la globalització.
Definició i objecte d’estudi Els estudis globals se centren en fenòmens que travessen fronteres estatals i que no es poden entendre del tot des d’un únic país o des d’una sola disciplina. Per això estudien processos com la circulació de capitals, les migracions, les desigualtats globals, els conflictes, les institucions internacionals i els riscos ambientals.
Aquest camp combina aportacions de la sociologia, la història, la ciència política, l’economia, els estudis culturals, el dret i les ciències ambientals. L’objectiu és relacionar aspectes diferents d’una mateixa realitat global i entendre com problemes d’abast mundial connecten dimensions socials, polítiques, històriques i territorials.
Diferenciació terminològica Els estudis globals i la globalística conformen una camp d’estudi interdisciplinari dedicat a l’estudi dels problemes globals contemporanis i de les seves interrelacions.
La globalització, en canvi, és un procés d’intensificació de les interdependències i connexions a escala mundial, especialment en els àmbits econòmic, comercial, tecnològic i social. En canvi, el globalisme o mundialisme es defineix com una ideologia o orientació normativa favorable a una major integració mundial o a formes de governança global.
Orígens i desenvolupament Els estudis globals es van consolidar com a camp acadèmic a finals del i inicis del , en paral·lel a l’augment de l’interès per la globalització dins les universitats i la recerca. Aquesta consolidació es reflecteix en la creació de programes universitaris, centres de recerca i publicacions especialitzades dedicades a l’estudi dels processos globals.
En paral·lel, en l’àmbit rus es consolida a l'URSS a partir de la dècada del 1980 la globalística com una manera més concreta d’estudiar els problemes globals dins d’aquest camp més ampli. En algunes síntesis especialitzades, la globalística es presenta com una corrent dins dels estudis globals, amb una atenció especial als grans reptes globals i a les possibles respostes davant d’aquests problemes.
Entre les obres que contribueixen a desenvolupar la globalística en anglès destaca la monografia Globalistics: A New Synthesis de Yuri M. Svirezhev (1996), que presenta una síntesi docent sobre els processos globals i el seu impacte en l’entorn natural i social. Posteriorment, autors com Leonid Grinin, Andrei Korotàiev i Arkady Ursul han ampliat l’enfocament en volums col·lectius i articles acadèmics, com ara la sèrie Globalistics and Globalization Studies i textos en revistes dedicades al futur de la humanitat. Aquests treballs han contribuït a consolidar la globalística com un camp integrat dins dels estudis globals, amb èmfasi en la història global, la megaevolució, els riscos globals i el desenvolupament sostenible.
Temes principals Entre les àrees de recerca associades a la globalística, en particular, hi ha la història global i la «big history» (història des del big-bang fins a l'actualitat), que estudien la trajectòria de la humanitat i dels sistemes mundials en el llarg termini. També s’hi inclou l’estudi dels processos globals contemporanis en les dimensions econòmica, política, cultural i tecnològica, l’anàlisi dels riscos globals (ambientals, socials i tecnològics) i de les estratègies de desenvolupament sostenible i de governança global. A més, la globalística incorpora la reflexió sobre l'ecologia global, la degradació ambiental i la sostenibilitat planetària com a problemes que requereixen respostes coordinades a escala mundial, així com propostes d’educació global orientades a desenvolupar una cultura capaç de comprendre els processos globals i d’afrontar els riscos que poden afectar el futur de la humanitat.
Referències
Vegeu també Globàlium Esperanto
Categoria:Filosofia Categoria:Globalització Categoria:Educació superior