miniatura|Una tanca al camp d'esports exteriors de l'escola Long Eaton. A les escoles molt cares només hi poden assistir estudiants de famílies molt riques. Es diuen escoles elitistes o escoles búnquer. La segregació escolar és una forma de segregació observada dins de certs sistemes educatius. Consisteix en la separació més o menys marcada dels estudiants a diferents escoles (o classes), principalment en funció del seu estatus socioeconòmic (l'anomenada segregació social), el seu rendiment escolar (l'anomenada segregació acadèmica), el seu gènere (la segregació per sexes) o les seves característiques ètniques, culturals i religioses (l'anomenada segregació ètnica).
Causes principals La segregació escolar pot ser conseqüència de disposicions legals explícitament segregatives, com ara la segregació racial als Estats Units o l'apartheid a Sud-àfrica, per exemple. Pot ser conseqüència d'una multitud de factors, entre els quals destaquen la segregació residencial (barris i ciutats marcats per una diversitat social baixa) i l'organització de l'educació en forma de mercat escolar, que ofereix un ampli marge de maniobra per als pares, les escoles i leducació privada.
Mercat escolar En un mercat quasi escolar, els pares gaudeixen d'una autonomia molt àmplia per triar l'escola dels seus fills i després implementen estratègies socialment diferenciades per fer aquesta elecció, estratègies que contribueixen a la guetització escolar dins del sistema educatiu. Així, els pares de estrats mitjans i alts buscaran evitar presumptes "males companyies" i preferiran matricular els seus fills a escoles que els garanteixin certa vinculació social. Aquesta tendència és més forta com identifiquen aquestes escoles com més capaces d'oferir una educació de qualitat i un entorn de vida tranquil als seus fills. Aquesta connexió social també la buscaran de vegades els pares de classe treballadora, que també tendiran a evitar les escoles que els semblin massa "elitistes". En un mercat quasi escolar, les escoles també tendeixen a tenir més llibertat per seleccionar – directament (filtrant les inscripcions) o indirectament (mostrant un perfil escolar que atregui una categoria específica de famílies) – la seva audiència, cosa que lògicament reforça la segregació. La polarització de l'educació en una xarxa pública i una xarxa privada competidora també hi juga un paper important, ja que l'educació privada tendeix a captar estudiants amb l'índex socioeconòmic més alt. A certs països, l'estructuració de l'educació sobre una base religiosa constitueix un altre factor de segregació.
Diferenciació segons el rendiment acadèmic Finalment, l'ús de certes polítiques i regulacions educatives (com la deszonificació a Suècia o les Grammar Schools a Anglaterra) també contribueix a augmentar la segregació, en el sentit que consisteix en la majoria de vegades a reunir els estudiants a escoles diferenciades en funció del seu rendiment acadèmic previ (segregació acadèmica), alhora correlacionades amb el nivell socioeconòmic dels estudiants (segregació social).
Diferents tipus de segregació escolar Segregació segons l'entorn social Implica distincions a causa dels diferents recursos (econòmics, culturals, socials, etc.) de les famílies. Podem observar segregacions interestabliments (entre establiments) i intersectors (entre sectors). Aquestes separacions socials són importants a França, com demostra Felouzis: "si es pren com a referència el nivell de segregació social entre establiments finlandesos (base 100), aquest nivell de segregació social és de 169 al Regne Unit (és a dir, un 69% més alt), 193 als Estats Units, 205 al Japó, 223 a França, és a dir, un 123% més"..
Així mateix, en tots els cursos professionals són els estudiants d'origen obrer els més nombrosos. Només a nivell del primer i últim grau general observem equitat entre estudiants d'origen obrer, mitjà i alt.
El reclutament social és molt representatiu del lloc que ocupen els individus a diferents entorns socials. Veiem que els infants d'origen obrer generalment segueixen el mateix pla d'estudis que els pares. En general, això és vàlid per a totes les altres categories socials. El que varia també segons l'entorn social és la durada dels estudis. La situació econòmica i cultural de les famílies pot ser un factor de segregació.
Segregació ètnica L´afluència d´estudiants estrangers, tant procedents de famílies originàries de regions desenvolupades d´Europa com d´immigrants provinents de regions en guerra o en situació de crisi sociopolítica, ha provocat friccions amb un sistema escolar, que sovint no està preparat per afrontar una realitat de heterogeneïtat social i cultural. Això va portar a un augment de la segregació escolar i a la creació de guetos escolars. Davant del menor rendiment acadèmic dels estudiants immigrants respecte als nadius, la mateixa OCDE va observar: "la concentració de desavantatge socioeconòmic en un centre està fortament relacionada amb el baix rendiment dels estudiants", recomanant precisament la reducció de la concentració en centres com "un excel·lent primer pas per ajudar els estudiants immigrants a integrar-se satisfactòriament a l'escola i, en última instància, a la societat".
Segregació per discapacitat La segregació escolar d'estudiants amb discapacitat, fins i tot emmascarada sota expressions com "aules de suport" o "aules d'acceleració", es pot presentar com una manera d'ajudar els nens amb necessitats especials; no obstant això, a la pràctica contribueix a separar els qui tenen una discapacitat, dels altres nens. No es pot negar el dret a una educació inclusiva al·legant que, en una classe especial, el nen rebrà més atenció a causa del menor nombre d'alumnes. Aquest tipus de segregació també reforça l'estereotip que les persones amb discapacitat no poden conviure amb altres persones i, per tant, s'han de mantenir separades.
Segregació per nacionalitat En un estudi que va utilitzar l'índex de Gorard per calcular la magnitud de la segregació, en dades obtingudes a l'avaluació PISA-2015, es va comparar l'educació secundària obligatòria a Espanya amb la de 25 països més de la Unió Europea, i va obtenir valors considerats alts, tant per a immigrants de primera generació (quan l'estudiant va néixer a un altre país) i segona generació (quan l'estudiant va néixer al país de referència): 0,45 i 0,44 (primera i segona generació combinades), respectivament. Tenint en compte únicament els immigrants de primera generació, les comunitats autònomes espanyoles amb un índex de Gorard molt per sobre de la mitjana nacional (hipersegregació) van ser Extremadura (0,63) i el País Basc (0,54). La Comunitat de Madrid i Múrcia van tenir un índex moderat (0,31) i l'índex més baix es va registrar a la Rioja (0,26).
Tot i això, encara que es considera alt, l'índex de Gorard d'Espanya per a immigrants de primera generació estava per sota de la mitjana d'altres països de la Unió Europea. Entre els països avaluats per l'estudi, Espanya només està per sobre de Luxemburg (0,34) i Irlanda (0,36), i molt per sota d'Alemanya (0,64), els Països Baixos (0,58) o fins i tot França (0,57). Tot i això, els valors combinats de la primera i segona generació mostren una altra realitat: la segregació a Espanya (0,44) s'acosta a la mitjana de la Unió Europea (0,50), i és més gran que la de Portugal (0, 43), Itàlia (0,42), Suècia (0,40) i Alemanya (0,39), encara que inferior a la de França (0,45), Països Baixos (0,48) o Finlàndia (0,50). I tenint en compte el percentatge d'immigrants escolaritzats en relació amb la població total (com més immigrants escolaritzats, menys segregació), la posició d'Espanya al rànquing empitjora considerablement, passant de ser el tercer país amb menys segregació a ocupar el setè lloc (per sobre del Regne Unit).
Segregació religiosa Un exemple clar de segregació religiosa dins d'Europa el trobem a Irlanda del Nord, on, fins i tot després de l'acord de Belfast, que va segellar la pau entre els governs britànic i irlandès el 1998, més del 90% de les escoles estan segregades per religió de els estudiants (catòlica o protestant). El 2023, només el 8% dels alumnes assistia a centres mixtos (a 2001, aquest percentatge era del 4%), encara que set de cada deu pares van admetre que triarien aquest tipus d'unitat integrada si tinguessin l'oportunitat.
Segregació per sexe Algunes legislacions europees, com la sueca, permeten la segregació d'estudiants per gènere, sempre que els nens i les nenes rebin la mateixa educació. Tot i que no hi havia dades fiables sobre el grau d'implementació d'aquesta separació al sistema educatiu de Suècia, la qüestió va mobilitzar el debat nacional el 2017, quan es va fer públic que diverses escoles del país (incloses algunes musulmanes) havien començat a separar nens i nenes a gimnàstica, sota l'argument que a les classes segregades els estudiants participaven més activament.
Segregació per idioma A Europa, la segregació de facto per idioma es practica en alguns llocs, concretament a Catalunya (on el català és la llengua pròpia), a Groenlàndia (part de Dinamarca, però on s'ensenya el groenlandès) ia les regions belgues de Flandes (flamenc) i Valònia (francès). A la majoria de països europeus que tenen més d'una llengua oficial, normalment hi ha dues (o tres, com al País Basc) xarxes educatives oficials, on les famílies trien aquella en què volen que els seus fills estudiïn. Aquest model es pot trobar a Finlàndia (finlandès i suec), Eslovàquia (eslovac i hongarès), Irlanda (irlandès i anglès) i Gal·les (galès i anglès). La peculiaritat del País Basc és que hi ha una xarxa oficial en castellà (A), una altra bilingüe (B) i una tercera en basc (D), que és la preferida per la majoria.
Mitjans de resolució Elecció destabliments La lliure elecció descola pot reforçar la segregació escolar. Segons el sociòleg Pierre Merle i els estudis a França en què es va basar per escriure la seva obra La ségrégation scolaire (2012), els establiments privats eduquen una baixa taxa d'estudiants amb discapacitat, una baixa proporció d'estudiants amb grans dificultats acadèmiques, així com a nens de barris populars, alhora que es declaren "oberts a tots". Merle destaca que la segregació escolar té quatre dimensions diferents (per gènere, ètnica, acadèmica i social), i que la complexitat d'aquest fenomen social "requereix una contextualització socioeconòmica ja que és on troba el seu fonament".
Establiments adaptats Encara que l'educació inclusiva té com a objectiu garantir que els estudiants amb discapacitat puguin estudiar a classes i escoles convencionals adaptades (i no només als "centres d'excel·lència" existents a les grans ciutats), hi ha nombrosos desafiaments perquè això es converteixi en realitat. Entre els obstacles per assolir l'objectiu es poden enumerar els següents:
Dificultat per detectar estudiants amb discapacitat: ja sigui pel temor de les famílies que els seus fills siguin estigmatitzats, o perquè no hi ha mètodes universalment acceptats per classificar els diferents tipus de discapacitat; Manca de docents amb especialització en l'atenció a nens amb discapacitat: a més de la manca de cursos de formació, no tots els docents estan interessats a l'àrea. Al Brasil, algunes alcaldies busquen posar remei a aquesta realitat contractant "cuidadors escolars", que atenen nens amb discapacitat en classes convencionals. Això no obstant, no és una realitat nacional, sinó limitada a algunes ciutats, i la legislació brasilera sobre la formació d'aquests professionals encara està en fase de consolidació; Instal·lacions o materials d'ensenyament inadequats: aquests poden ser obstacles que limitin l'aprenentatge, particularment a regions amb altes taxes de pobresa. Els mètodes d'aprenentatge passiu, com ara el dictat i la repetició d'exercicis, també limiten la progressió dels estudiants amb discapacitat;