El tercer Govern de Pedro Sánchez el va presentar Pedro Sánchez el 20 de novembre de 2023, format per 12 dones i 10 homes, deixant fora de l'Executiu a Podem, que va passar al grup mixt després de desavinences entre aquests i Moviment Sumar.
Antecedents En les eleccions generals espanyoles de juliol de 2023, el Partit Popular (PP) va ser el partit més votat però el candidat Nuñez Feijóo no va aconseguir ser investit al Congrés dels Diputats amb 172 vots a favor del PP, Vox, Coalició Canària (CC) i Unió del Poble Navarrès (UPN), i 177 en contra.
Pedro Sánchez fou reelegit president del govern espanyol el 16 de novembre del 2023 per majoria absoluta del Congrés dels Diputats després d'acceptar una llei d'amnistia per als represaliats durant el Procés independentista català amb 179 vots a favor (Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE), la coalició Sumar, Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Junts, Euskal Herria Bildu, Partit Nacionalista Basc (PNB), Bloc Nacionalista Gallec i CC) i 171 en contra (PP, Vox i UPN). Aquesta investidura va comportar l'inici d'un nou govern de coalició entre el PSOE i la coalició Sumar.
Composició Partit polític Partit Socialista Obrer EspanyolPartit dels Socialistes de CatalunyaCatalunya en ComúMás MadridEsquerra Unida/Partit Comunista d'EspanyaMoviment SumarIndependent Càrrec TitularPresident del Govern Pedro Sánchez Pérez-Castejón80px VicepresidènciesVicepresident primerNadia María Calviño SantamaríaA propuesta del PSOE.120x120pxMaría Jesús Montero Cuadrado120x120pxCarlos Cuerpo Caballero117x117pxVicepresidenta segonaYolanda Díaz Pérez120x120pxVicepresidenta terceraTeresa Ribera Rodríguez120x120pxSara Aagesen Muñoz114x114pxVicepresidenta quartaMaría Jesús Montero Cuadrado120x120pxEl 29 de desembre de 2023 es suprimeix MinisterisAfers Exteriors, Unió Europea i Cooperació José Manuel Albares Bueno119x119pxPresidència, Justícia i Relaciones amb les Cortes Félix Bolaños García119x119pxDefensaMaría Margarita Robles Fernández120x120pxHisenda i Funció Pública Hisenda María Jesús Montero Cuadrado120x120px Arcadi España García120x120pxInterior Fernando Grande-Marlaska Gómez120x120pxTransports i Mobilitat Sostenible Óscar Puente Santiago107x107px Educació, Formació Professional i Esports María del Pilar Alegría Continente120x120px Milagros Tolón Jaime120x120pxTreball i Economia SocialYolanda Díaz Pérez120x120pxIndustria i TurismeJordi Hereu i Boher120x120pxAgricultura, Pesca i Alimentació Luis Planas Puchades120x120pxSanitatMónica García Gómez120x120pxHabitatge i Agenda UrbanaIsabel Rodríguez García120x120pxEconomia, Comerç i EmpresaNadia María Calviño Santamaría120x120pxCarlos Cuerpo Caballero117x117pxCulturaErnest Urtasun i Domènech120x120px Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica Ángel Víctor Torres Pérez120x120pxCiencia, Innovació i UniversitatsDiana Morant Ripoll120x120pxDrets Socials, Consum i Agenda 2030Pablo Bustinduy Amador120x120pxTransició Ecològica i Repte Demogràfic Teresa Ribera Rodríguez119x119pxSara Aagesen Muñoz114x114pxIgualtat Ana Redondo García120x120pxInclusió, Seguretat Social i Migracions Elma Saiz Delgado120x120pxTransformació Digital Transformació Digital i Funció Pública José Luis Escrivá Belmonte119x119px Óscar López Águeda118x118pxJoventut i InfànciaSira Abed Rego120x120px </center>
Canvis en el govern El 29 de desembre del 2023 Nadia Calviño és elegida com a nova presidenta del Banc Europeu d'Inversions (BEI) i fou substituïda per María Jesús Montero a la vicepresidència i Carlos Cuerpo al Ministeri d'Economia, Comerç i Empresa.
El 6 de setembre de 2024 Óscar López Águeda fou nomenat ministre de Transformació Digital i Funció Pública i José Luis Escrivá Belmonte fou nomenat governador del Banc d'Espanya.
El 25 de novembre de 2024 Sara Aagesen Muñoz va substituir Teresa Ribera com a vicepresidenta tercera i ministra per a la Transició Ecològica i el Desafiament Demogràfic quan Ribera es va convertir en Vicepresidenta de la Comissió Europea i comissària de la Competència,
El 22 de desembre de 2025 Elma Saiz Delgado i Milagros Tolón van substituir Pilar Alegría com a portaveu del govern i ministra d'Educació, Formació Professional i Esports, respectivament. Alegría fou designada com a cap de llista socialista per a les eleccions a Corts d'Aragó de 2026, i Carlos Cuerpo va passar a ser el vicepresident primer.
El 27 de març de 2026 Arcadi España García va substituir María Jesús Montero com a ministra d'Hisenda, quan Montero fou designada com a cap de llista socialista per a les eleccions al Parlament d'Andalusia de 2026, i Carlos Cuerpo la va substituir com a vicepresident primer.
Durant la legislatura, els ministres Montero, Albares, Marlaska, Bolaños i Puente foren reprovats pel senat.
Activitat legislativa El 16 de novembre de 2023, Pedro Sánchez fou reelegit president del govern espanyol per majoria absoluta del Congrés dels Diputats després d'acceptar una llei d'amnistia per als represaliats durant el Procés sobiranista català amb 179 vots a favor (PSOE, la coalició Sumar, ERC, Junts, EH Bildu, PNB, BNG i CC) i 171 en contra (PP, VOX i UPN). Aquesta investidura va comportar l'inici d'un nou govern de coalició entre el PSOE i la coalició Sumar. El 20 de novembre va presentar el seu nou consell de ministres, amb 12 dones i 10 homes, deixant fora de l'Executiu a Podem, que va passar al grup mixt després de desavinences entre aquests i Moviment Sumar.
El govern va decidir en desembre de 2023 formar part de l'Operació Guardià de la Prosperitat per a garantir per la via militar la seguretat i la llibertat de navegació a la mar Roja, amenaçada pels houthis que hi van imposar un bloqueig naval. La coalició estava integrada inicialment pels Estats Units, Regne Unit, França, Espanya, Itàlia, Països Baixos, Canadà, Noruega, Bahrain i Seychelles.
El 24 d'abril de 2024 el president va decidir cancel·lar la seva agenda per estudiar la renúncia al càrrec per la guerra judicial contra la seva dona Begoña Gómez per una denúncia de Manos Limpias i va decidir continuar, tot i que amb dificultats per tirar endavant el pressupost de 2025 i les seves polítiques, amb la negativa dels socis a recolzar les seves iniciatives per castigar el proxenetisme o la reforma de llei del sòl, i desenes de votacions perdudes com el projecte de llei per reformar la Llei d'Arrendaments Urbans per fer front a la crisi de l'habitatge, el decret òmnibus (que disposava mesures com l'augment de les pensions, les ajudes al transport públic i la prohibició dels desnonaments a col·lectius vulnerables), la pròrroga de l'impost a les energètiques (promesa a ERC, Bildu i el BNG), la no convalidació de les mesures per reforçar el sistema elèctric afectat per l'apagada elèctrica massiva de 2025 o les crítiques de l'oposició per presumpte finançament il·legal, suborn i tràfic d'influències, arran del cas Koldo.
El juliol de 2024 la ertzaintza va assumir el control de l'ordre públic i la integritat de les persones i el patrimoni als aeroports i ports bascos, que exercien la Guàrdia Civil i el Cos Nacional de Policia, una competència que el govern de Pere Aragonès va acordar també per als Mossos d'Esquadra, però no es va materialitzar per la convocatòria d'eleccions, i el següent govern, del socialista Salvador Illa va rebutjar.
El govern va anunciar el 5 de novembre una resposta immediata i urgent seguida d'un pla de reconstrucció a la zona afectada per la gota freda de 2024 al País Valencià, per després rellançar i transformar els territoris afectats on va declarar la Zona afectada greument per una emergència, va demanar a la Comissió Europea l'ajuda del Fons de Solidaritat Europeu i al Consell Europeu i al Parlament Europeu la reprogramació dels fons de cohesió per poder-los dedicar en part a pal·liar els danys ocasionats per desastres naturals.
En febrer de 2025 el govern va condonar 83.252 milions d'euros del deute amb el Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA) entre totes comunitats autònomes.
Les negociacions dels partits de l'oposició amb el govern de l'Estat a canvi d'estabilitat van comportar l'increment de competències de la Generaliat de Catalunya, amb ERC la creació d'nova empresa mixta entre l'Estat i la Generalitat per gestionar tot el servei de Rodalies de Catalunya a partir de l'1 de gener del 2026, i amb Junts per Catalunya la cessió de les competències en immigració que suposen la gestió dels centres d'internament d'estrangers (CIE) i la tramitació dels permisos de residència, i que els Mossos s'ocupin de ports i aeroports en cooperació amb la Guàrdia Civil i la policia espanyola.
El Consell de Ministres va aprovar el 6 de maig de 2025 un projecte de llei per remetre a les Corts per instaurar la reducció de la jornada laboral de 40 hores a 37,5 hores setmanals.
A principis de març de 2025, la Comissió Europea va anunciar l'augment de la despesa militar en 800.000 milions d'euros a partir fonamentalment de l'increment d'un 1,5% del PIB de cada estat membre, i el president Sánchez va respondre manifestant el seu compromís d'assolir el 2% del PIB en despesa en defensa abans de l'any 2025, amb una despesa adicional de 10.471 milions d'euros. En la cimera de l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord (OTAN) celebrada el 24 i 25 de juny de 2025 es va aprovar incrementar progressivament la despesa en defensa per arribar al 5% del PIB de cada país el 2035, presentant plans anuals i arribant al 3,5% en 2029, però Sánchez va afirmar que Espanya no invertiria més del 2,1%, enfrontant-se als seus socis.
La inseguretat i multireincidència dels delinqüents a Barcelona va requerir un pla de xoc dissenyat entre el President Salvador Illa, el conseller de Justícia Ramon Espadaler, el ministre Félix Bolaños, i l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni. El pla per descongestionar els tribunals va incorporar 4 jutjats penals per als judicis ràpids es va implementar l'1 de juliol de 2025 amb el suport de la presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Mercè Caso.
Els reiterats incompliments socialistes de l'acord de Brussel·les per a la investidura de Pedro Sánchez com a President del Govern espanyol van provocar que en 30 d'octubre de 2025 amb un 87% de suport els afiliats de Junts van aprovar la proposta de la direcció del partit de trencar relacions amb el PSOE.
En la reunió de ministres d'Interior de la Unió Europea de desembre de 2025 Espanya va ser l'únic país que es va oposar a l'enduriment de la política migratòria per accelerar l'expulsió de migrants, amb la creació de centres a tercers països per enviar-hi migrants que no tinguin dret a quedar-se en territori comunitari, revisant el concepte de tercer país segur del que pugui procedir un migrant, i posteriorment, en gener de 2026 es va anunciar un acord del govern amb Podemos per aprovar una regularització extraordinària de mig milió d'immigrants il·legals mitjançant un reial decret que no necessità ser convalidat al Congrés dels Diputats. però finalment gairebé un milió de persones van sol·licitar la seva legalització a Espanya coincidint amb la revisió radical de les polítiques de la Unió Europea i la introducció de normes migratòries més estrictes.
Durant l'incident fronterer entre Espanya i el Marroc de 2026 iniciat a finals de juliol més de 60.000 persones van creuar la il·legalment la Frontera entre Espanya i el Marroc cap a les Places de sobirania a Espanya, davant d'una població estable ceutina de 80.000.
Entramats de corrupció El cas Koldo de suposades adjudicacions a dit d'obres públiques que centralitzaven Santos Cerdán, José Luis Ábalos i Koldo García va provocar la dimissió de Santos Cerdán com a secretari d'Organització del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE). Als informes de la UCO apareixen els llavors ministres Salvador Illa, Fernando Grande-Marlaska i Ángel Víctor Torres i la presidenta del Congrés Francina Armengol, qui hauria comprat màscares a la trama quan era presidenta de les Balears.