Pilar Bayona López de Ansó (Saragossa, 16 de setembre de 1897 - 13 de desembre de 1979) va ser una pianista aragonesa.
Primers anys i educació (1897-1912) Nascuda a Saragossa el 16 de setembre de 1897, va ser la primera de tres fills del matrimoni Julio Bayona Miguella i Sara López de Ansó Gascón. Va viure amb la seva família en Cosuenda, (Camp de Carinyena, Saragossa), i va ser la primera de la família a dedicar-se professionalment a la música, encara que els seus pares eren aficionats (el seu pare va ser un dels fundadors de l'associació cultural Orfeó Saragossà i la seva mare tocava una mica el piano). Va començar les seves lliçons de piano a molt primerenca edat amb dos germans catalans, José i Ángeles Sirvent, ex alumnes del pianista Joaquim Malats.
Pilar Bayona va debutar com a solista en 1907 a la Societat Filharmònica de Saragossa, amb obres de C. Sinding, Paderewski, Sr. Scarlatti/ Tausig, E. Sauer i Schubert. Anteriorment (1905) va fer el seu primer concert com a acompanyant d'un cantant en el Teatre Principal i perquè pogués tocar van haver d'adaptar els pedals del piano, perquè la petita encara no hi arribava amb la seva alçada. Van seguir més concerts com l'acte benèfic per les víctimes de Melilla, en el qual va interpretar a quatre mans, amb la seva professora Ángeles Sirvent, la Rapsòdia núm. 2 de Liszt.
L'educació que els pares van donar a Pilar i els seus germans va afavorir el seu interès i coneixement sobre altres branques de l'art a més de la música.
Carrera professional (1912-1979) 1912-1919 Va iniciar la seva carrera professional en 1912, actuant en el primer concert de l'Associació Bretoniana, dirigit per Tomás Bretón, i estrenant-se en actuació solista amb orquestra amb la Societat de Professors Músics de Saragossa i el director Ricardo Villa González.
Va fer de seguida recitals, al costat de Joaquín [López de] Zubiría Elcano o del violinista Juan Manén, a Oviedo, Pamplona i Madrid, i va oferir una audició en el Palau Reial de Madrid per a les infantes (1914).
Les seves presentacions en públic van anar tenint més regularitat, mantenint-se especialment en el marc saragossà i el seu èxit va quedar reflectit en diversos articles de premsa. Va aparèixer el seu nom en periòdics i revistes com ara El Bretoniano, Blanco i Negro, Correspondència, Lira Española, Aragoneses contemporáneos, Juventud, La Linterna i Pluma Aragonesa. I Poncela li va dedicar alguns poemes el 1915.
En 1917 va ser nomenada Membre d'Honor de la saragossana Reial Acadèmia de les Nobles i Belles Arts de Sant Lluís i en 1919 va rebre un homenatge de l'Associació de Professors Músics de Saragossa.
Durant aquesta primera dècada en escena, Pilar Bayona es relaciona amb artistes aragonesos del moment, amb els quals va mantenir amistat al llarg de la seva carrera: els pianistes Eduardo del Pueyo i Luis Galve, el cineasta Luis Buñuel i l'autor José Camón Aznar.
El 1967 Luis Buñuel li escrivia: Madrid, 14 de Novembre 67.
La meva estimada Pilar,
Moltes gràcies per haver-te recordat de mi i quina fotògrafa que ets! Tant de bo hagués pogut estar amb tu a Calanda. Aquesta vegada com sempre no vaig estar més que dos dies a Saragossa i no em va quedar temps per a res. D'aquí a dos dies em deixo anar a París i d'allí a Mèxic. Quan ens veurem? Sens falta en el meu pròxim viatge a Europa, el pròxim abril.
1920-1929 En la dècada següent inicia les seves sortides a l'estranger. El 1924 viatja a Alemanya, per fer una actuació a Stuttgart i dues a Berlín, on els programes ja són una representació completa de la música espanyola més interessant i recent: no sols Albéniz, Granados i Falla, sinó també Usandizaga, P. J. Antoni de Sant Sebastià, Halffter, Mompou i Esplá. Manifesta un gran interès per divulgar la música espanyola de recent creació. Però no es limita a composicions espanyoles, perquè en els seus programes trobem primeres audicions de compositors de renom com Tchaikovsky, Brahms i Debussy.
1930-1939 Durant la dècada de 1920 segueix la seva activitat concertística, destacant-hi una actuació a Madrid, amb el quartet de Rafael Martínez, i la participació en un festival benèfic, al costat de Miguel Fleta, entre d'altres.
En 1936 passa una temporada a Madrid. Durant aquest temps acostuma a estudiar piano i preparar els seus concerts en la Residencia de Estudiantes, on troba amics com el musicòleg Adolfo Salazar, l'escultor i pintor Honorio García Condoy o el poeta i dramaturg Federico García Lorca, que es reuneixen per a sentir-la tocar durant diverses sessions de tertúlia.
En 1938 participa en la inauguració de Radio Zaragoza, i a partir d'aquest moment s'inicia una col·laboració que durarà fins a la seva mort, amb concerts periòdics de música de cambra i piano sol, que recorreran una amplíssima mostra de la música de tots els temps.
1940-1949 En la dècada de 1940, a més dels habituals concerts en ciutats espanyoles, toca a França, Portugal i el Marroc. En les seves interpretacions amb orquestra col·labora amb directors com Fernández Arbós, Arámbarri, Toldrá, Suriñach, Candael i Granero.
En 1944 és convidada a tocar en els cursos de la Universitat d'Estiu a Jaca (Osca) per a il·lustrar conferències amb interpretacions de peces de l'impressionisme francès i de música espanyola, i incorpora per primera vegada en el seu repertori la Fantasia bètica de Manuel de Falla, una de les obres que més va interpretar al llarg de la seva vida. Un any més tard es crea la Setmana Musical en la Universitat de Saragossa, en les edicions de la qual Bayona participa fins a la seva defunció.
A Saragossa es relaciona amb el grup intel·lectual d'aquella època; Alfonso Buñuel, Luis García-Abrines, Juan Pérez Páramo, Federico Torralba, Julián Gállego, Eduardo Fauquié, etc.
1950-1959
Aquesta dècada representa el cim de la seva carrera artística i al seu torn, del reconeixement al seu treball. L'etapa es basa fonamentalment, en la intensa activitat de concerts, les seves primeres gravacions discogràfiques comercials, i el desenvolupament de la seva faceta com a docent.
Aquesta etapa també coincideix amb el major auge de la Societat Filharmònica de Saragossa, grup de melòmans encapçalats per Luis García Abrines i Eduardo Fauquié. Aquests van ser els creadors d'una secció de «música de cambra i moderna» que es va denominar «Sansueña». Pilar Bayona hi va actuar contínuament, oferint recitals d'autors com ara Isaac Albéniz, Maurice Ravel o Manuel de Falla Destacava notablement la seva interpretació de la versió completa de la suite Iberia d'Isaac Albéniz.
Aquests recitals els va repetir en diverses ciutats de la geografia espanyola i hi va fer algunes primeres audicions d'autors espanyols. En aquella època, va rebre partitures dedicades de diversos compositors com ara Óscar Esplá, Manuel Palau Boix, José Moreno Gans o Joaquín Rodrigo Vidre. Va estrenar moltes d'aquelles partitures, com en el cas de les obres d'Osca Esplà Sonata del Sud per a piano i orquestra, Op.52 (que va interpretar en 1954, al costat de l'Orquestra Municipal de Barcelona), i la Sonata Española. Després del concert de l'última obra; el públic i la premsa van elogiar la interpretació de l'artista, de la qual van ressaltar, entre altres qualitats, la comprensió de l'estil de l'autor:A les seves mans prodigioses va lliurar el seu esperit Óscar Esplá, per a estrenar la Sonata Espanyola dedicada a Chopin en l'homenatge internacional que se li va rendir a París en commemorar-se el centenari. I per descomptat, sabia Óscar Esplá que no podia trobar intèrpret millor, ni tan sols en la primera línia dels concertistas de piano, amb prestigi universal. Pilar Bayona, a part de no tenir res que envejar a les primeres figures quant a virtuosisme i temperament, sap captar, i expressar millor que ho faran els més genials pianistes les essències més íntimes del pensament del compositor.O fins i tot l'estrena que va fer, a Alacant, el 1956, de la Fantasia homenatge a Walt Disney, per a piano i orquestra, del compositor basc Jesús Guridi. Aquesta obra va ser la que li va portar a guanyar el premi Oscar Esplá, l'any 1957. La seva estrena va ser amb l'Orquestra Municipal de Barcelona, actuant ella de solista sota la direcció d'Eduard Toldrá.
En aquesta etapa es va iniciar com a docent, ja que comença a impartir classes en el Conservatori Pablo Sarasate de Pamplona. Amb motiu de la inauguració d'aquest centre, i al costat de Fernando Remacha, Pilar Bayona va intervenir en cinc conferències o concerts per a promoure aquest conservatori.
1960-1969 Pilar va viure amb la seva germana Carmen fins al final dels seus dies, i l'any 1960 va començar amb el trasllat de la seva residència habitual. En aquesta etapa va continuar la seva activitat, iniciada en la dècada anterior, oferint concerts per tota la península i el Marroc. A més de prosseguir amb la seva labor a Radio Zaragoza, i amb les seves classes en el Conservatori de Pamplona. I amb les seves nombroses estrenes d'obres de compositors espanyols; al gener de 1961, estrena a Màlaga la Rapsòdia de Estella de Fernando Remacha, sota la direcció de Rafael Frübeck de Burgos.
Des de llavors i fins al final dels seus dies, va rebre nombrosos homenatges, així com el reconeixement generalitzat, des de diferents estaments, a la labor de tota la seva vida. En afegit, en la dècada de 1960, grava assíduament per a Televisió Espanyola, actuant per a diferents programes musicals en 1960, 1964, 1965 i 1968. El 1964 va ser nomenada Filla Predilecta de Saragossa.
L'any 1968, actua a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran de Madrid, on participa en una conferència-concerto al costat de Federico Sopeña, en ocasió del centenari d'Enric Granados. En aquest mateix any estrena, a Barbastre (Osca), l'obra Carrillon, de Joaquín Broto Salamero; i els compositors Javier Alfonso i Antón Roch li dediquen exemplars de les seves obres.
A Madrid actuaria diverses vegades més durant aquesta dècada, oferint diversos recitals en el Museu Romàntic de Madrid, sobre autors com Robert Schumann, Claude Debussy o Isaac Albéniz. Destaca la seva interpretació d'Ibèria de Albéniz. En la capital d'Espanya oferiria un concert en el Ministeri de Turisme, en 1968, que va ser gravat en directe per Ràdio Nacional. Posteriorment, aquesta gravació va ser editada en disc de vinil, i guardonada amb el Premi Ministeri de Cultura de 1981.
1970-1979 La seva intensa activitat com a pianista va continuar en aquesta dècada de 1970, fins al final de la seva vida.
Va actuar en més de vint ciutats espanyoles, i a Saragossa, va participar diverses vegades en les populars Jornades Culturals de l'Ajuntament; fins i tot en diverses ocasions acompanyada d'orquestra, dirigida per Vicente Spiteri Galiano. També a Saragossa, el 1972, es va celebrar la II Setmana de Música Espanyola, per a la qual, la Comissaria de la Música va convocar un concurs de piano que portava el seu nom: «Concurs Pilar Bayona». Amb tal motiu, Bayona va fer un concert en homenatge a Manuel de Falla, en el qual va actuar com a solista de Noches en los Jardines de España.
A continuació, encara va participar en sengles concerts en homenatge a Óscar Esplá, el 1974, i al poeta Vicente Aleixandre, el 1978. El 1979 fa diversos concerts a Saragossa, i el 7 de novembre ofereix el que seria el seu últim recital de piano, en la Caixa d'Estalvis de la Immaculada, ja que, el 13 de desembre de 1979, Pilar Bayona mor a conseqüència d'un atropellament automobilístic. Va ser enterrada al Cementiri de Torrero de Saragossa.
Premis i reconeixements Premis i nomenaments En 1968, la “Institució Fernando el Catòlic” de la Diputació de Saragossa, li concedeix el Premi “Sant Jordi”. En 1972; el Premi “Conservatori de Saragossa”. En 1973; nomenada personalitat “Popular” pel periòdic El Noticiari. En 1974; nomenada “Filla Adoptiva” del seu poble natal, Cosuenda. En 1977; medalla de Ràdio Zaragoza, amb motiu del 40è aniversari de l'emissora.