Sir Edward German (Whitchurch (Shropshire), 17 de febrer, 1862 - Londres, 11 de novembre, 1936), va ser un músic i compositor anglès d'origen gal·lès, més recordat per la seva àmplia producció de música incidental per a l'escenari i com a successor d'Arthur Sullivan en el camp de la música. Òpera còmica anglesa. Encara es representen algunes de les seves òperes lleugeres, especialment Merrie England.
Biografia Quan era jove, German va tocar el violí i va dirigir l'orquestra de la seva ciutat, Whitchurch, Shropshire. També va començar a compondre música. Mentre interpretava i ensenyava violí a la Royal Academy of Music, German va començar a construir-se una carrera com a compositor a mitjans de la dècada de 1880, escrivint música seriosa i òpera lleugera. El 1888 es va convertir en director musical del "Globe Theatre" de Londres. Va proporcionar música incidental popular per a moltes produccions al Globe i altres teatres de Londres, com Richard III (1889), Enric VIII (1892) i Nell Gwynn (1900). També va escriure simfonies, suites orquestrals, poemes simfònics i altres obres.Links to information about German's orchestral works and recordings of them at the Edward German Discography, accessed 16 July 2009 També va escriure un nombre considerable de cançons,Links to information about German's songs and recordings of them at the Edward German Discography, accessed 16 July 2009 música de piano i suites simfòniques i altres músiques de concert, de les quals la seva Rhapsodia gal·lesa (1904) és potser la més coneguda.
German es va comprometre a acabar The Emerald Isle després de la mort d'Arthur Sullivan el 1900, l'èxit de la qual va donar lloc a més òperes còmiques, com Merrie England (1902) i Tom Jones (1907). També va escriure el Just So Song Book el 1903 amb els textos de Rudyard Kipling i va continuar escrivint música orquestral. German va escriure poca música nova pròpia després de 1912, però va continuar dirigint fins al 1928, any en què va ser nomenat cavaller.
Vida i carrera German va néixer German Edward Jones a Whitchurch, Shropshire, el segon de cinc fills i el gran dels dos fills de John David Jones, comerciant de licors, cerveser, organista de l'església i predicador laic a la capella de la Congregació local, i Elizabeth (Betsy) Cox. (morta el 1901), professora de classes bíbliques per a dones joves. El seu primer nom era una forma anglicitzada del nom gal·lès "Garmon".Liner notes for recording of German's Symphony No. 1 and Welsh Rhapsody Archived 22 February 2014 at the Wayback Machine, beille Musique AMCD, 2006, accessed 15 June 2012 (French) Els seus pares l'anomenaven Jim.Prince, John. From liner notes for the 2009 recording of Tom Jones Archived 5 June 2011 at the Wayback Machine, Naxos 2009 Va començar a estudiar piano i orgue amb el seu pare als cinc anys. Als sis anys, va formar una banda de concerts de nois per actuar localment, ensenyant-se ell mateix el violí, la composició i l'arranjament musical. Més tard va cantar com a alt al cor de l'església i va participar en entreteniments familiars per sobre de la botiga de queviures del seu oncle, sovint tocant duets de piano i interpretant esbossos còmics amb la seva germana gran, Ruth, que va morir quan tenia 15 anys.Rees, Brian. "German, Sir Edward (1862–1936)", Oxford Dictionary of National Biography, Oxford University Press, 2004, accessed 13 October 2008 També va escriure poemes còmics. Les seves germanes petites es deien Mabel i Rachel.Prince, John. From liner notes for the 2009 recording of Tom Jones Archived 5 June 2011 at the Wayback Machine, Naxos 2009
A mitjans de l'adolescència, els pares d'German van intentar fer-lo aprenent en una empresa de construcció naval, ja que creien que el seu fill tenia aptituds per a l'enginyeria. Tanmateix, els seus estudis en un internat de Chester s'havien endarrerit a causa d'una malaltia greu i, per tant, el van abandonar perquè era massa vell per començar un aprenentatge. En la seva adolescència va formar una segona banda, un quintet, inclòs ell mateix al violí, la seva germana al piano o al baix, i tres amics de la família. Va preparar les orquestracions d'aquesta banda. També va dirigir l'orquestra de la ciutat, va fer una mica d'actuació amateur i va cantar cançons còmiques als ajuntaments locals.Rees, Brian. "German, Sir Edward (1862–1936)", Oxford Dictionary of National Biography, Oxford University Press, 2004, accessed 13 October 2008
La Reial Acadèmia Als 18 anys, va estudiar en privat amb Walter Cecil Hay, director de la Societat coral de Whitchurch i director de música a St Chad's, Shrewsbury."Edward German. A Biographical Sketch". The Musical Times. 45 (731): 20–24. 1 January 1904. doi:10.2307/903292. JSTOR 903292."Music Staff at St Chad's", St Chad's of Shrewsbury, 2012, accessed 9 February 2018 German va ingressar a la Royal Academy of Music, on finalment va canviar el seu nom pel de J. E. German (i més tard simplement Edward German) per evitar confusions amb un altre estudiant anomenat Edward Jones. Va continuar els seus estudis de violí i orgue, començant també un estudi més formal de composició amb Ebenezer Prout.Scowcroft, Philip. "Edward German: Serious or Light?" MusicWeb-International, 1 December 2001 Moltes de les obres d'estudiants d'alemany es van tocar en concerts de l'Acadèmia.Hulme, David Russell. "German: Richard III / Theme and Six Diversions / The Seasons", Marco Polo/Naxos liner notes, 1994
El 1884, l'Acadèmia va nomenar German sub professor de violí. Durant la seva etapa com a instructor, va ser ben considerat i va guanyar diverses medalles i premis, com el "Tubbs Bow" per la seva habilitat amb el violí. El 1885, va guanyar la medalla Charles Lucas pel seu Te Deum per a solistes, cor i orgue, el que el va portar a canviar el seu enfocament del violí a la composició. Aviat va escriure una òpera lleugera, The Two Poets (per a quatre solistes i piano), l'any 1886, que es va produir a l'Acadèmia i després es va representar al St. George's Hall.Hulme, David Russell. "German: Richard III / Theme and Six Diversions / The Seasons", Marco Polo/Naxos liner notes, 1994 El 1887, la seva primera simfonia, en mi menor, també es va interpretar a l'Acadèmia."German, Sir Edward", Profile at the Royal Academy of Music's York Gate Collections (2004) El 1890 va dirigir una versió revisada d'aquesta simfonia al Palau de Cristall, mentre The Two Poets va fer una gira amb èxit a Anglaterra.Rees, Brian. "German, Sir Edward (1862–1936)", Oxford Dictionary of National Biography, Oxford University Press, 2004, accessed 13 October 2008
Durant el seu temps a la Royal Academy, alemany va ensenyar a l'escola de Wimbledon i va tocar el violí en orquestres de teatre, inclòs el Savoy Theatre. Va visitar Alemanya el 1886 i el 1888–89 i va quedar impressionat per la seva òpera, especialment a Bayreuth.Hulme, David Russell. "German, Sir Edward", Grove Music Online, Oxford Music Online, accessed 14 October 2008 El seu cercle d'amics propers a l'Acadèmia incloïa Dora BrightRees, p. 35 i Ethel Mary Boyce de Chertsey, Surrey. Ell i Boyce es van comprometre. També va ser una prometedora estudiant de composició i va guanyar la beca Lady Goldsmid el 1885, el premi Sterndale Bennett el 1886 i la medalla Charles Lucas el 1889. Encara que el compromís es va trencar, van romandre amics.Information about Ethel Mary Boyce German no es va casar mai.Prince, John. From liner notes for the 2009 recording of Tom Jones Archived 5 June 2011 at the Wayback Machine, Naxos 2009
Obres de teatre i música orquestral Després de deixar l'Acadèmia, German va continuar ensenyant a l'escola de Wimbledon i tocant el violí a les orquestres de diversos teatres de Londres, inclòs el Savoy.Prince, John. From liner notes for the 2009 recording of Tom Jones Archived 5 June 2011 at the Wayback Machine, Naxos 2009 El 1888, una introducció del director d'orquestra Alberto Randegger al director de teatre Richard Mansfield va portar al nomenament d'German com a director i director musical al "Globe Theatre" de Londres. Allà va millorar l'orquestra i va començar a oferir música incidental per a les produccions fastuoses del teatre, començant amb Ricard III el 1889.Rees, Brian. "German, Sir Edward (1862–1936)", Oxford Dictionary of National Biography, Oxford University Press, 2004, accessed 13 October 2008 Aquesta música va tenir una bona acollida (The Times va demanar que s'organitzés una suite de concerts),The Times, 18 March 1889, p. 7 i l'obertura aviat es va fer popular a les sales de concerts. Això finalment va donar lloc a altres comissions de música incidentals que van tenir èxit. El 1892, German va compondre música per a una producció de la versió d'Enric VIII d'Henry Irving al "Lyceum Theatre" de Londres, on va incorporar elements de la dansa tradicional anglesa antiga. En un any, les partitures dels números de ball de la partitura de l'obra havien venut 30.000 còpies. Aleshores, German tenia una gran demanda per escriure música per a obres de teatre. Els seus encàrrecs incloïen The Tempter de Henry Arthur Jones el 1893, Romeu i Julieta al Lyceum de Johnston Forbes-Robertson el 1895, les produccions d'Herbert Beerbohm Tree de As You Like It (1896) i Much Ado about Nothing (1898) i English Nell d'Anthony Hope. (més tard coneguda com Nell Gwynn) el 1900, protagonitzada per Marie Tempest.Scowcroft, Philip. "Edward German: Serious or Light?" MusicWeb-International, 1 December 2001Hulme, David Russell. "German: Richard III / Theme and Six Diversions / The Seasons", Marco Polo/Naxos liner notes, 1994
Al mateix temps, German estava escrivint música per a la sala de concerts, de vegades adaptant música de les seves partitures teatrals. La seva Suite Gipsy va tenir un èxit similar al de la seva obertura a Ricard III i els seus balls populars d'Enric VIII i Nell Gwynn. Totes van ser escrites "d'una manera distintiva, encara que limitada, de l'"anglés antic", una espècie de simulacre musical Tudor amb el qual German es va associar especialment" les peces durant aquest temps. L'èxit de la música teatral i de sala de concerts de German va fer que rebés encàrrecs de festivals de música orquestral, inclosa la seva segona simfonia per al Festival de Norwich el 1893. El jove crític George Bernard Shaw es va queixar que les simfonies de German estaven limitades per la indulgència del compositor en una teatralitat de lloc en l'escriptura simfònica. German era de pell prima, i després de rebre aquesta crítica, no va escriure més simfonies. German va intentar evitar aquest càrrec en el futur caracteritzant les seves obres de quatre moviments a gran escala com a "suites simfòniques". Les obres orquestrals d'èxit van incloure suites per al Festival de Leeds el 1895 i The Seasons for Norwich el 1899, i un poema simfònic, Hamlet, a Birmingham el 1897, dirigit per Hans Richter. Havia planejat un concert per a violí per al Festival de Leeds de 1901, però aquest mai no es va completar, ja que German es va dedicar a l'òpera lleugera.Hulme, David Russell. "German: Richard III / Theme and Six Diversions / The Seasons", Marco Polo/Naxos liner notes, 1994 El 1902, va produir una Rapsodia sobre Temes de Març per al Festival de Brighton.Rees, Brian. "German, Sir Edward (1862–1936)", Oxford Dictionary of National Biography, Oxford University Press, 2004, accessed 13 October 2008
Òperes còmiques