va ser un pianista i compositor francès.
Biografia Nascut en una família de músics, és net de Charles Duvernoy i besnet de Frédéric Duvernoy, músics i compositors famosos de finals del segle XVIII i principis del XIX, i fill del baríton baix Charles- François Duvernoy. El seu germà Edmond Duvernoy és baríton i pianista.
Va estudiar piano i composició al Conservatori de París,Constant Pierre, Le Conservatoire national de musique et de déclamation : documents historiques et administratifs / recueillis ou reconstitués, Paris, Imprimerie nationale, 1900 (disponible en línia [arxiu]), p. 749 on els seus professors van ser Antoine François Marmontel, François BazinFrançois-Joseph Fétis, Biographie universelle des musiciens et bibliographie générale de la musique. Supplément et complément. [vol. 1] publ. sous la dir. de M. Arthur Pougin, Paris, Firmin-Didot, 1878-1880 (disponible en línia [arxiu] sur Gallica), p. 298 i August Barbereau.Dictionnaire national des contemporains. T. 5 / sous la dir. de C.-E. Curinier, 1899-1919 (disponible en línia [arxiu]), p. 309 Va guanyar el primer premi de piano el 1855.Le Ménestrel: journal de musique [archive]», sur Gallica, 2 décembre 1855 (consulté le 14 avril 2020)
Paral·lelament a la seva carrera de virtuós, va fundar l'any 1869Le Ménestrel : journal de musique [archive] », sur Gallica, 7 février 1869 (consulté le 14 avril 2020) una societat de música de cambra, en companyia dels violinistes Léonard i Stiehle, el violista Trombetta i el violoncel·lista Jacquard,DUVERNOY Alphonse / Personnes / Accueil - Bru Zane Media Base [archive] », sur bruzanemediabase.com (consulté le 14 avril 2020) que organitzava sessions de concert durant diverses temporades.
El 1880, el seu poema simfònic La tempesta, per a solistes, cor i orquestra, basat en La tempesta de Shakespeare, va ser coronat amb el Grand Prix de la Ville de Paris.Rapport du Conseil municipal de Paris [archive] », sur Gallica, 1880 (consulté le 14 avril 2020) La Cie de l'Oiseleur torna l'obra en versió concert, acompanyada de piano, el juny de 2024, sobretot amb Erminie Blondel i Enguerrand d'Hys.La Tempête d'Alphonse Duvernoy de retour à Paris [archive] », sur Forum Opéra (consulté le 10 juin 2024).
El 1881Le Ménestrel: journal de musique [archive]», sur Gallica, 10 avril 1881 (consulté le 14 avril 2020) es va casar amb Marianne Viardot, una de les filles de Pauline i Louis Viardot, i esdevingué professor de piano al Conservatori de París a partir de 1886.Le Ménestrel: journal de musique [archive]», sur Gallica, 10 octobre 1886 (consulté le 14 avril 2020) Fou, en particular, el professor d'Alexander Winkler i Norah Drewett de Kresz.
Per la seva producció de música de cambra va ser guardonat amb el Premi Chartier de l'Acadèmia de Belles Arts tres vegades, els anys 1888,L'Art pour tous : encyclopédie de l'art industriel et décoratif / M. Émile Reiber, directeur-fondateur [archive] », sur Gallica, novembre 1888 (consulté le 14 avril 2020) 1900Séance publique annuelle / Académie des beaux-arts [archive] », sur Gallica, 10 octobre 1900 (consulté le 14 avril 2020) i 1906.La Chronique des arts et de la curiosité : supplément à la Gazette des beaux-arts [archive] », sur Gallica, 26 mai 1906 (consulté le 14 avril 2020)
Va ser nomenat cavaller de la Legió d'Honor el 1891Cote LH/886/21 [archive] », base Léonore, ministère français de la Culture i oficial d'educació pública a l'Ordre de les Palmes Acadèmiques el 1896.La Vie théâtrale [archive] », sur Gallica, septembre 1896 (consulté le 14 avril 2020)
També va ser crític musical del diari "La République française" de 1884 a 1895,Duvernoy, Victor-Alphonse – Ernest Reyer [archive] », sur ernestreyer.com (consulté le 14 avril 2020) així com de la Independència de Bèlgica de 1882 a 1993.
Com a compositor, li devem dues òperes, un ballet, unes quantes obres simfòniques, una acurada i original música de cambra, en particular una pintoresca SerenataLe Ménestrel : journal de musique [archive] », sur Gallica, 4 mai 1902 (consulté le 14 avril 2020) amb trompeta amb el mateix conjunt instrumental que el Septet de Saint-Saëns,Le Ménestrel : journal de musique [archive] », sur Gallica, 7 février 1904 (consulté le 14 avril 2020) així com nombroses peces per a piano, i diverses melodies.
Està enterrat al cementiri de Montmartre (divisió 32).Cimetières de France et d'ailleurs [archive]
Obres Òperes Sardanapale, òpera en 3 actes, llibret de Pierre Berton segons Lord Byron, creada el 3 de desembre de 1882 a París als Concerts Lamoureux,La Vie artistique / rédacteur en chef : Émile Delarue [archive] », sur Gallica, janvier 1883 (consulté le 14 avril 2020) representada al Théâtre royal de Liège el 1892 Le Monde illustré [archive] », sur Gallica, 9 avril 1892 (consulté le 14 avril 2020) Hellé, òpera en 4 actes, llibret de Charles Nuitter i Camille du Locle, creada el 24 d'abril de 1896 a l'Òpera de París
Ballet Bacchus, ballet en 2 actes i 5 escenes, llibret de Georges Hartmann i Joseph Hansen basat en un poema d'Auguste Mermet, coreografia de Joseph Hansen, creat el 26 de novembre de 1902Annuaire de la Société des auteurs et compositeurs dramatiques [archive] », sur Gallica, 1902 (consulté le 14 avril 2020) a l'Òpera de ParísLa Chronique des arts et de la curiosité : supplément à la Gazette des beaux-arts [archive] », sur Gallica, 29 novembre 1902 (consulté le 14 avril 2020)
Música vocal La tempesta: poema simfònic en 3 parts per a solistes, cor i orquestra” (textos d'Armand Silvestre i Pierre Berton basats en La tempesta de William Shakespeare; creat el 24 de novembre de 1880 al Théâtre du Châtelet), Le Ménestrel: revista de música, 28 de novembre de 1880 ([bpt6k56169955/f4 read online] sobre Gallica, consultat a 14 d'abril de 2020). Cléopâtre: escena lírica per a soprano, cor i orquestra» (text de Louis Gallet, creat als Concerts Colonne el 1885), Le Ménestrel: revista de música, 5 d'abril de 1885 (llegit en línia [arxiu] sobre Gallica, consultat el 14 d'abril 2020).
Música orquestral Hernani, obertura (1890) Peces orquestrals (1876)
Música de concert 2 fragments simfònics per a piano i orquestra (1876) “Peça de concert per a piano i orquestra, op. 20” (dedicat a Auguste Barbereau), Le Ménestrel: journal de musique, 19 de març de 1876 (llegit en línia [arxiu] sobre Gallica, consultat el 14 d'abril de 2020). “Escena de ball per a piano i orquestra, op. 28", Le Ménestrel: revista musical, 26 d'abril de 1885 (llegit en línia [arxiu] sobre Gallica, consultat el 14 d'abril de 2020). «Fantasia simfònica per a piano i orquestra», Le Ménestrel: journal de musique, 20 de març de 1904 (llegit en línia [arxiu] sobre Gallica, consultat el 14 d'abril de 2020).
Música de cambra “Trio amb piano en mi menor, op. 22: Trio per a violí, violoncel i piano en mi menor (Alphonse Duvernoy) / Obres / Inici - Bru Zane Media Base [arxiu]”, a bruzanemediabase.com, 1868 (consultat el 14 d'abril de 2020). Sonata núm. 1 per a violí i piano op. 23 (1885) Serenata per a trompeta, 2 violins, viola, violoncel, contrabaix i piano, op. 24, per a la companyia musical La Trompette Dues peces per a flauta i piano, op. 41 (1898) Lamento Intermezzo Concertino per a flauta amb acompanyament de piano (o orquestra), op. 45 (1899) Quartet de corda en do menor, op. 46 (1899) Lied per a viola i piano, op. 47 (1901) Sonata núm. 2 en do menor per a violí i piano op. 51 (1905)
Música de piano Sis peces (publicada el 1868) Romanç sense paraules Gavotte Preludi Poco agitato Cançó Estudi Balada, op. 8 n°. 1 (publicat el 1872) Serenata, op. 8 n°.2 Queen Mab (publicat el 1872) Lamentacions! (publicat el 1872) El missatge, Caprice (publicat el 1875) Cinc peces de gènere (publicades el 1876) Viatja on vulguis, 15 peces, op. 21 (publicat el 1879) En camí! Narrativa Minuet Oriental Conversa Allegrezza Passejada Ischl Memòria Moment de caprici Cançó Una tarda Preocupa't Kilia Enrere The Storm, melodies de ballet per a piano a 4 mans (1881) Pensament musical, op. 25 (1885) Interludi, op. 26 (1885) Scherzetto, op. 27 (1885) Dues peces, op. 35 Sota el bosc, op. 36 (1894) Humorística, op. 42 L'escola del mecanisme, 100 estudis (1903) Sonata en la major, op.52 (1906)
Melodies Sis melodies per a veu i piano, op. 7 amor; text de Pierre de Ronsard La caravana humana; text de Théophile Gautier Romanç; text de Théophile Gautier Els mariners; text de Théophile Gautier sospirs; text de Sully Prudhomme La fugida; text de Théophile Gautier Cançó d'amor per a veu i piano (1904); text de Louis Bouilhet Dolces llàgrimes per a veu i piano (1905); text de Paul Gravollet Cançons de pàgina per a tenor o soprano; text de Stéphane Bordèse
Honors Cavaller de la Legió d'Honor Oficial de l'Orde de les Palmes Acadèmiques
Referències
Categoria:Compositors francesos del Romanticisme Categoria:Morts a París Categoria:Alumnes del Conservatoire de Paris Categoria:Cavallers de la Legió d'Honor Categoria:Oficials de les Palmes Acadèmiques Categoria:Pianistes parisencs Categoria:Compositors parisencs Categoria:Compositors francesos morts al segle XX Categoria:Compositors francesos nascuts al segle XIX Categoria:Nascuts el 1842