La província de Gorontalo (en gorontalès Hulontalo) és una província d'Indonèsia. Està localitzada a la Península de Minahasa. Fins la seva inauguració com a província independent el 5 de desembre del 2000 formava part de la província de les Cèlebes Septentrional (Sulawesi Septentrional). El seu territori és fronterer amb la província de les Cèlebes Septentrional a l'est i amb la província de Cèlebes Central a l'oest; també limita amb Filipines al mar de Cèlebes, al nord; i el golf de Tomini constitueix el seu límit meridional.International Sai Organization * |consulta=14 novembre 2024 |títol=Provinsi Gorontalo |editor=Provinsi Gorontalo}} La ciutat de Gorontalo és la seva capital i la ciutat més poblada.
La província cobreix una superfície total de 12.025.15 km2 i una població de 1.171.681 habitants (cens de 2020); dels quals 611.780 són homes i 601.400, dones.Badan Pusat Statistik, Jakarta, 2021. Té una densitat de població de 100,887 habitants per quilòmetre quadrat.Badan Pusat Statistik, Jakarta, 28 February 2023, Provinsi Gorontalo Dalam Angka 2024 (Katalog-BPS 1102001.75)
Etimologia El mot Gorontalo prové de la paraula Hulontalo del gorontalès. Hulontalo diriva d'Hulontalangi, paraula que denomina un dels regnes de Gorontalo. A més a més, hi ha moltes versions sobre l'origen del nom:Badudu, Y., 1982. Morfologi Bahasa Gorontalo. Djambatan.
Gorontalo prové de la paraula "Hulontalangi" que significa "Vall dels nobles". Hulontalangi prové de dues síl·labes: "Huluntu" (vall) i "Langi" (noble). Gorontalo prové de la paraula "Hulontalangi" que significa "Terra Inundada". Gorontalo prové de la paraula "Huidu Tololu" que significa "Tres montanyes". Hi ha el mite que a la zona hi havia 3 montanyes. Gorontalo prové de la paraula "Pogulatalo" que significa "Lloc d'espera". Gorontalo prové de la paraula "Hulontalo" que els col·lonitzadors neerlandesos pronunciaven com hulontalo o gorontalo.
Els gorontalesos algunes vegades es refereixen a si mateixos com hulandalo o hulantalos, que és un terme que s'utilitza també al nord de les Cèlebes.
Geografia Gorontalo està situada a la península septentrional de l'illa Cèlebes, coneguda com a Península Minahasa. Té una superfície de 12.025,15 km2. Al nord i al sud de la província hi ha el Mar de Cèlebes i el Golf de Tomini respectivament. Fins al 2000 la província formava part de la província de Cèlebes Septentrional que està al seu est. A la frontera occidental limita amb la província Celebes Central.
Topogràficament, és relativament baixa i té espais entre els 0 i els 2.400 metres sobre el nivell del mar. Té més de 590 km de costa. La seva superfície marítima, que arriba fins a la frontera amb Filipines, al nord, té 50.500 km2. Inclou algunes illes petites tant al nord, de les quals 67 s'han identificat amb un nom.
La seva superfície terrestre és montanyosa. Té moltes montanyes de diferents alçades. La montanya Tabongo és la més alta de la província.
Molts rius travessen la província. El més llarg és el riu Paguyaman, que té una llargada de 99,3 km. El riu Bolontio és el més curt (5,3 km).
Estant en un territori peninsular proper a l'equador, la província gaudeix de temperatures altes. Al setembre hi ha la temperatura mínima anual (22,8°C), mentre que a l'octubre hi ha la temperatura màxima anual (33.5°C). El 2013 la temperatura mitjana va ser de 27 °C.
Demografia i població El 2020 la província de Gorontalo té 1.171.681 habitants (591.349 homes i 580.332 dones). Entre el 2011 i el 2013 el percentatge de creixement de la població és de l'1,67% anual. La Regència de Gorontalo és la més poblada i la Regència de Gorontalo Septentrional és la que ho és menys.
L'evolució de la població és la següent: +AnyPoblacióVariació anual1871490.5211980600.323 + 22,4%1990715.508 + 19,2%2000835.044 + 16,7%20101.040.164 + 24,6%20201.171.681 + 12,6%
Etnicitat Els gorontalosos conformen el grup humà més nombrós de la província. Aquests viuen des de Cèlebes Septentrional fins a Cèlebes Central. S'estima que hi ha més d'un milion de gorontalosos. Aquests estan dividits en subgrups anomenats "Pohala'a" (famílies). A l'actualitat molts gorontalosos han emigrat a altres llocs del país i més enllà per raons econòmiques i d'estudis.INDIGO (Institut Diaspora Gorontalo)
Els badjao són nòmades originaris de Mindanao que viuen en poblats costanes de la província. Parlen llengües sama-bajaw que no són intel·ligibles amb el gorontalo. La majoria dels badjao treballen en la pesca.
A la província hi ha altres grups humans, sobretot immigrants d'altres parts del país, com javanesos i bugis. La majoria han migrat degut al programa de transmigració de l'època colonial que va ser abolit el 2015 pel govern indonesi.
Religió
L'islam és la religió majoritària a la província. Segons l'estimació de la població de 2021, el 98% dels seus habitants es consideren musulmans. Aquesta fe va penetrar a Gorontalo al segle XV des de Ternate ii Bone. El 1495 es va construir la mesquita Hunto Sultà Amai. Ho va fer el Sulta Amai de Gorontalo.
Els cristians conformen el segon grup religiós de Gorontalo (2% del total). La majoria són immigrants de Cèlebes Septentrional i altres zones del país. A gorontalo hi ha diverses esglésies, la majoria a la capital.
També hi ha seguidors d'altres fes com l'hinduisme i el budisme, la majoria dels quals són immigrants d'altres parts del país.
Llengües L'indonesi és la llengua oficial de la província i del país. Els signes viaris i els documents oficials del govern estan escrits en aquesta llengua. Tot i això, la llengua més parlada és el gorontalo A banda, també hi ha altres llengües semblants que són considerades pels lingüistes dialectes seus: el suwawa, l'atinggola, el limboto, el kwandang, el tilamuta i el sumawata. El gorontalo es va expandir degut a la influència del Regne de Gorontalo. Els membres de la comunitat Atinggola, que habiten a la costa nord de la província parlen aquesta llengua.
A l'actualitat l'idioma gorontalo està en procès d'assimilació amb el malai minahasa, que també és parlat per gran part de les persones de la província. En termes lingüístics, està relacionat amb llengües de Cèlebes Septentrional i Filipines. Les llengües filipines pròximes són el tagal, el cebuà, l'ilongo, el bikol i el Waray-waray. A l'actualitat, els Gorontalo s'esecriu en l'alfabet llatí. Tot i això, l'ús d'aquesta llengua és limitat, ja que l'educació, els mitjans de comunicació i els documents utilitzen l'indonesi com a llengua oficial. A més, el gorontalo està sota pressió de l'idioma indonesi, sobretot a les ciutats. Segons l'ethnologue, el gorontalo i el suwawa estan en perill d'extinció, tot i que la primera és parlada per prop d'un milió de persones.
S'han fet algunes accions per a preservar les llengües regionals com l'edició de diccionaris indonesi-gorontalo, indonesi-suwawa i indonesi atinggola. El Ministeri d'Afers religiosos també ha publicat l'Alcorà en gorontalo. A més a més, s'han editat materials escolars. Històricament, el gorontalo s'havia escrit en l'alfabet pegon, basat en l'àrab.
Política i administració miniatura|Palau del Governador de la província de Gorontalo (2010) L'administració de la província està governada pel governador (enindonesi, gubernur) i el vice-governador (en indonesi, wakil gubernur). Aquests són elegits de manera directa pels ciutadans.
Govern i divisions administratives La província està dividida en cinc regències (en indonesi, Kabupaten) i una ciutat (en indonesi, Kota). El 2000, quan es va establir la província, només tenia 2 regències (de Gorontalo i de Boalemo), a banda de la ciutat capital. El 2003 es creen les regències de Pohuwato i de Bone Bolango i el 2 de gener de 2007 es crea la regència de Gorontalo Septentrional.
El 2023 la província disposa de 77 districtes (kecamatan) que inclouen 734 pobles (rurals, desa i urbans, kelurahan).
La taula de continuació mostra la llista de la població de les regències i la ciutat de la província segons els censos de 2010Biro Pusat Statistik, Jakarta, 2011. i 2020 i les estimacions de 2023. Kode WilayahNom de la ciutat o RegènciaSeu de la regènciaEst.Establerta per l'estatutSuperfície en km2Pob cens 2010Pob cen 2020Pob estimada 2023HDI 2014 estimació75.02Regència de BoalemoTilamuta1999UU 50/19990.621 ()75.01Regència de GorontaloLimboto1959UU 29/19590.629 ()75.04Regència de PohuwatoMarisa2003UU 6/20030.617 ()75.03Regència de Bone BolangoSuwawa2003UU 6/20030.660 ()75.05Regència de Gorontalo Septentrional (Gorontalo Utara)Kwandang2007UU 11/20070.619 ()75.71Gorontalo Ciutat1959UU 50/19590.749 () La província actual és un dels 84 districtes electorals nacionals que elegeixen membres de l'Assemblea Consultiva del Poble (poder legislatiu d'Indonèsia). El districte electoral de Gorontalo elegeix 3 membres de l'assemblea.Law No. 7/2017 (UU No. 7 Tahun 2017) fet per la Government Regulation al Lieu of Law No. 1/2022 i Regulation of General Elections Commission No. 6/2023. Consell Representatiu Regional de Gorontalo El consell representatiu regional de Gorontalo(en indonesi, Dewan Perwakilan Rakyat Daerah Gorontalo) és una assemblea regional que fa les lleis de la província i organitza el govern provincial. El Consell té un total de 42 representants dels ciutadans. En les eleccions de 2015 van sortir elegits 10 representants del partit Golkar; 6 del Partit Nacional Mandate i del Indonesian Democratic Party of Struggle; 5 del People's Conscience Party i del Prosperous Justice Party; 4 de l'United Development Party i del Partit Democràtic i 1 del National Awakening Party i del Great Indonesia Movement Party. 30 d'aquests representants eren homes i 12, dones.
Representants del Consell representatiu i del Consell representatiu regional miniatura|Vaixell holandès al Port de Gorontalo entre 1900 i 1940En les eleccions de 2014 es van triar per la província 3 representants al Consell Representatiu del Poble i 4 en el Consell Representatiu Regional. Fadel Muhammad i Roem Kono, del Partit Golkar; i Elnino M Husein Mohi, del Partit Gerindra foren els representants al CRP.simomot.com Fadel, Roem Kono, dan Elnino wakil rakyat Gorontalo di DPR RI – Caleg Terpilih Pemilu 2014
Economia miniatura|Barques de pesca al llac Limboto, Gorontalo. La pesca és una de les fonts econòmiques més importants de la província Gorontalo està situada a les rutes comercials des dels temps antics. Té una situació geogràfica estratègia perquè les rutes comercials l'enllaçen directament amb països com Filipines, Malàisia, Hong Kong, Taiwan, Japó i Corea del Sud. A més a més, el port és una de les portes de les rutes comercials d'Amèrica a la regió de l'Àsia-Pacífic. El govern indonesi considera que Gorontalo és la columna vertebral de la regió oriental del país.
La província és una de les menys desenvolupades del país. El seu índex de desenvolupamenet humà és del 0,670 (2017). Ocupa la posició 28 de 34 províncies. Sovint pateix talls elèctrics i manca d'aigua. El govern hi ha implementat projectes de construcció d'infrestructures viàries, elèctriques i de distribució d'aigua.
El territori marítim de Gorontalo inclou una Zona Exclusiva Econòmica al mar de Cèlebes. miniatura|Retrat de Monoarfa, Radja (rei) de Gorontalo
Història Gorontalo ha estat un centre de divulgació de l'Islam a l'Indonèsia Oriental des de l'època pre-colonial. També ha estat la seu de diversos regnes independents. A principis del segle XVII els neeerlandesos van arribar a la regió i la van anexionat a les Índies Orientals Neerlandeses. La província va ser ocupada per un curt periode pels japonesos durant la Segona Guerra Mundial.
Durant la independència d'Indonèsia, Gorontalo és incorporada a la província de Cèlebes Septentrional. Després de la caiguda de Suharto es decideix que esdevingui una província independent el 5 de desembre de 2000. miniatura|Màxima extensió del Sultanat de Ternate el 1570
Època precolonial