Les Festes de Moros i Cristians d'Ontinyent (La Vall d'Albaida), al País Valencià son les més tradicionals i simbòliques de la ciutat que rememoren la conquesta cristiana de la vila per part del Rei Jaume I en el segle XIII.
Es celebren anualment durant el mes d'agost. Els festejos tenen el seu inici el tercer diumenge d'agost, sent els actes centrals entre el dijous i el dilluns de la quarta setmana del mes.
El format actual, de manera continuada, és de 1860. Van ser declarades Festes d'Interés Turístic l'any 1972, des del 10 de juny de 2010 està declarada d'Interés Turístic Nacional i des del 17 de setembre de 2024 son Festes d'Interés Turístic Internacional.
Història L'origen primitiu va ser la batalla de Lepant que va tindre lloc el 7 d'octubre de 1571 i de les festes lligades a la disparada i el nomenament de capitans per a la festa de la Puríssima, encara que la celebració de la soldadesca van durar poc en el temps. És en 1860 quan apareixen les primeres intencions de celebrar al mes d'agost d'eixe mateix any festejos morocristians que, amb l'exaltació de la Presa de Tetuan per les tropes espanyoles va fer que en la vila d'Ontinyent nasquera en 1860 la festa de Moros i Cristians, semblant a la que ja tenien altres poblacions properes com Alcoi, Cocentaina o Villena.
Encara que ara són cinc dies amb molts actes repartits, en els seus inicis es va configurar en tres jornades, com en els Moros i Cristians d'Alcoi. El primer any van participar set comparses: Capellans, Estudiants, Mariners i Tomasines pel bàndol cristià; Moros del Rei, Moros del Rif i Moros de Cavalleria pel bàndol moro. Es va celebrar els dies 5, 6 i 7 d'agost amb la desfilada de l'entrada, processons, missa major en honor al Santíssim Crist de l'Agonia i batalla d'arcabús. L'organització va estar a càrrec d'una Junta Directiva de festes representada pel consistori municipal, per la Parròquia de Sant Carles Borromeo i pels Llumeners, encarregats del culte religiós. La Societat de Festers del Crist de l'Agonia es funda en 1880 amb representació d'una persona de cadascuna de les comparses.
Als inicis del segle XX la festa estava consolidada i en formaven part les comparses d'Estudiants, Mariners, Tomasines i Llauradors pel bàndol cristià i Moros Marinos, Kábilas i Turcs pel bàndol moro. Un panorama molt diferent dels seus inicis. Es va crear un nou castell per a representar les ambaixades l'any 1918, que substituïa als dos anteriors que es muntaven. A l'arribada de la Guerra Civil espanyola es va destruir la venerada talla del Santíssim Crist de l'Agonia i van deixar de celebrar-se les festes des de 1936 fins a 1938; es van recuperar a l'any següent. En la postguerra augmenta la festa i en 1950 ja participaven en el bàndol cristià les comparses d'Estudiants, Llauradors, Xurros, Mariners, Contrabandistes i Fontanos, i pel bàndol moro les comparses de Moros Espanyols, Benimerins, Kábilas, Moros Marinos, Mossàrabs i Berberiscos. A més, en els anys posteriors creix encara més la festa i es compon en 1964 la marxa mora Chimo, de José María Ferrero Pastor i es construeixen nous castells més grans per a albergar la crescuda de la festa.
Comparses miniatura|Esquadra Aladins - Comparsa Saudites d'Ontinyent 2006 Les Festes de Moros i Cristians d'Ontinyent s'organitza amb vint-i-quatre Comparses), dividides en dos bàndols, moro i cristià, a raó de dotze per exèrcit i agrupades entorn de la Societat de Festers del Santíssim Crist de l'Agonia d'Ontinyent, entitat encarregada de l'organització dels festejos. Les comparses són:
Comparses Cristianes Comparsa Marineros: Fundada en 1860, és una de les comparses més antigues i fundadores de les festes de Moros i Cristians d'Ontinyent. Va ser durant molts anys la comparsa més nombrosa i d'esta van aparéixer moltes altres comparses. Celebren l'acte del Contraban amb la comparsa de Contrabandistas. La indumentària ha patit diversos canvis. El vestit actual és de 1995 i es compon de barret tricorni, capell mariner blau i mocador roig, faixí roig, pantalons blancs i les botes negres. Solen desfilar amb pales de rem. La vestimenta és purament marinera. A la comparsa de Marineros se li han dedicat diverses peces musicals com el pasdoble Als Mariners d'Ontinyent de Bernat Adam Ferrero de 1965 o la marxa cristiana Mariners d'Ontinyent composta en 1990 per Miguel Ángel Sarrió Nadal.
Comparsa Bucaneros: Fundada en 1966 van eixir per primera vegada en les festes de 1967. Va ser constituïda per festers pertanyents a les comparses de Kábiles i Marineros. El nom prové dels pirates que assetjaven les naus espanyoles i angleses en el . La vestimenta dels Bucaneros es compon de barret d'ala doblegada amb ploma i cinta roja, brusa blanca, pantalons negres, botes, cinturó i una bossa de cuir. Porten una capa roja i negra i en el coll penja un medalló pirata. El vestit de diari canvia la brusa blanca per una groga i manté la resta. Miguel Ángel Sarrió Nadal li va dedicar a la comparsa de Bucaneros en 1991 la marxa cristiana Bucaners d'Ontinyent.
Comparsa Estudiants: Fundada en 1860, és una de les comparses fundadores de les festes de Moros i Cristians d'Ontinyent. La comparsa d'Estudiants va desaparéixer a la fi de la dècada de 1960 i va reaparéixer un temps després. La vestimenta historicista de la qual es compon esta comparsa és d'èpoques de Miguel de Cervantes. Els Estudiants desfilen amb grans llapis, forquetes i, fins i tot, culleres gegants de fusta, per mostrar així la seua rebel·lia juvenil dels estudiants. En 1993 Francisco José Sánchez Roca li va dedicar la marxa cristiana Estudiants d'Ontinyent.
Comparsa Gusmans: Fundada en 1979 per Enrique Ferrero i Ricardo Gramage, que venien de la comparsa Contrabandistes. El vestit de gala fundacional predominaven els colors blanc i blau, portaven un casc amb llargues plomes. La indumentària primitiva va durar poc de temps i en 1986 es fa un canvi de vestit que perduraria fins a 2008. La segona vestimenta va canviar en 1994 i va passar a ser d'una Dalmàtica arlequinada amb quatre parts combinant colors verd i gris amb una creu roja que caracteritza esta comparsa. En 2009 Vicent Martínez i Ballester dissenya un nou vestit de gala. Es mantenen els colors roig i blanc que fan que la vestimenta tinga una aparença més guerrera i, a més, que siga més lleugera. S'elimina el casc i es torna a afegir l'arma original encara que retallada. A la comparsa de Gusmans se li han dedicat diverses marxes i pasdobles com Gusmans d'Ontinyent (1989) i Tres Gusmans (1995), dos marxes cristianes de Daniel Ferrero Silvage o la marxa cristiana "Diafebus" (1999) i el pasdoble "Jordi" (2015) de Saül Gómez i Soler.
Comparsa Arquers: Fundada en 1968, composta inicialment per festers de la comparsa de Mossàrabs que van optar per crear una nova comparsa en el bàndol cristià. La seua vestimenta s'assemblava en els seus inicis a Robin Hood, però va ser canviada en 1986 per a donar-li un estil més clàssic de guerrers cristians. En 2004 es torna a ajustar la seua indumentària a la dels arquers del , dels ballesters del rei Jaume I el conqueridor, que participaven en els fets esdevinguts en la Conquesta de València. La vestimenta es basa en una túnica marró coberta per un jupetí color crema i taronja. Davall de la túnica una malla que cobreix mànegues i cames i també el cap. Es completa amb un cinturó, una bossa, esposes i coroneta de cuir, tot això decorat amb tatxes de metall. A l'esquena porten un carcaix amb fletxes i un arc, distintius dels arquers. En la túnica porten la creu original de la comparsa i unes barres diagonals en color roig, símbols de la Corona d'Aragó. El compositor alcoià Josep Maria Valls Satorres li va dedicar la marxa cristiana Arquers d'Ontinyent.
Comparsa Cruzados: La comparsa actual de Cruzados es funda en 1973 i és el seu nucli fundacional la "Penya l'Ancora" de la comparsa de Mariners. En els seus inicis van fundar la comparsa de Mosqueters, però esta va ser rebutjada i ho van canviar a Cruzados. Esta comparsa conserva el seu vestit fundacional, dissenyat per Miguel Lapiedra, membre en aquells dies de la comparsa i estudiant de Belles Arts. En el seu vestit destaquen els colors blanc de la túnica i roig per a la capa. En la túnica porten una creu en el pit i en la capa porten un escut d'armes del llinatge dels croats brodat. Josep Maria Valls Satorres va dedicar la marxa cristiana Marxa dels Creuats a esta comparsa.
Comparsa Contrabandistas: Fundada en 1861, és una de les comparses més antigues de la festa, va aparéixer en el segon any de les festes de Moros i Cristians d'Ontinyent. La indumentària és el vestit típic de la Serranía de Ronda famós pels genets bandolers del lloc. La vestimenta està realitzada en "panilla" o vellut negre i consta de marsellet brodat en mànegues i muscle, jupetí interior de color, saragüells brodats i amb randes, canana en la cintura i polaines de cuir o botes. També porten camisa blanca i un llaç o corbata roja. En el muscle porten una manta xeresana i mocador al cap que es cobreix amb la muntera. Les dones porten una variació d'este vestit que substitueix els pantalons per una falda i al cap un barret calanyes. Esta comparsa realitza el "Ball dels Contrabandistes" en la plaça de la Concepció el dissabte de festes. La comparsa té nombroses peces musicals dedicades com la marxa cristiana Els Contrabandistes (1988) de José María Valls Satorres, el pasdoble "Ignacio Contrabandista" (1998) i la marxa cristiana "Ambaixadora Contrabandista de Miguel Ángel Sarrió Nadal o la fanfàrria *Ball dels Contrabandistes d'Enrique Orquín Aleixandre composta en 2004.
Comparsa Fontanos: Fundada en 1940, encara que va haver-hi intent de fundar-se anteriorment, però es van veure truncats per esclatar la Guerra Civil Espanyola. La comparsa representa als primers pobladors cristians de la ciutat. El nom de Fontanos basant-se en la creença que antigament la població es deia Fontinent. Esta comparsa porta en el seu vestit l'escut del municipi. La primera vestimenta estava inspirada en l'època de la Reconquesta. El vestit de gala es componia d'una bata blanca amb sanefes verdes voltant, sobre el pit la creu roja que presidia les lluites dels cristians en les croades contra els fills de Mahoma. Portaven una capa blava representant l'aigua de les terres, com a ben preuat. L'arma era una espasa i una característica maça, de combat en les lluites cos a cos contra les hosts mahometanes. El cap es cobria amb un casc redó. Portaven corretjams creuats en el pit i sandàlies marrons amb calces blaves. Més tard es va canviar la túnica blanca per una de color gris. Al llarg dels anys ha canviat amb diversos tipus de cascos i armes, però el vestit de gala sempre ha sigut fidel als colors inicials, el blanc i el blau, els colors que també identifiquen la patrona de la ciutat, la Immaculada Concepció. El vestit de gala que s'utilitza en l'actualitat consisteix en una túnica blanca i blava fins als genolls amb l'escut de la ciutat brodat en ell. Sobre els muscles porten una cota de malles que cobreix també el cap i damunt d'ella una corona metàl·lica amb l'escut de la Orde de Montesa. La creu d'esta orde apareix brodada també en la capa que porten a l'esquena. El vestit es completa amb unes botes de cuir negre un cinturó amb bossa del mateix material combinant-se de detalls metàl·lics. L'arma és una espasa amb motius de la ciutat. El vestit de diari canvia la túnica blanca per una verda amb l'escut de la ciutat en el pit i una capa blanca sense escut. No porta casc i manté les botes, el cinturó amb bossa i la Cota de malles. Esta comparsa va lluitar per a la incorporació de la dona en la festa amb la primera esquadra de dones en 1989 i també per la recuperació del Ball dels Cavallets. A esta comparsa se li va dedicar en 1999 la marxa cristiana Fontanos d'Ontinyent' del compositor Enric Gironés Penadés.